Cultura 20040525 - aaeet.com

eportatge
Amb l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939), la substitució
de noms tradicionals per noms relacionats amb la política
o amb les ideologies esdevindrà espectacular, no només
pel fet que afectarà gairebé trenta carrers i places,
sinó també pel fet que els noms que s'escolliran estaran
tots vinculats a les esquerres i, en bona part, estretament
relacionats amb la guerra.
Riba, nom que conservarà
fins als darrers anys de la
dècada dels setanta 6 .
Tot i el canvi oficial de nom,
el poble —tal com ja hem
dit abans— sempre continuà
anomenant aquelles
vies amb el nom tradicional.
Malgrat l'aparició d'aquest
darrer model de denominació
de les vies públiques, es
continuava emprant la tipologia
tradicional amb els
nous vials. En són una bona
mostra el passeig de
l'Estació —se'n digué així
perquè en el tram final hi ha
l'estació del ferrocarril—, la
plaça del Quarter —en
aquest cas un nom popular
es convertí en el nom oficial
al començament del segle
xx— i el carrer de l'Hort dels
Alls. D'altra banda, per iniciativa
de les autoritats municipals
o d'entitats locals,
van començar a aparèixer
noms de vallencs destacats
i considerats fills il·lustres de
la ciutat, o de forasters relacionats
més o menys amb
Valls. Per això trobem el carrer
d'en Veciana, de Bonifàs,
del Bisbe Palau i d'Anselm
Clavé, entre altres.
Més endavant, l'any 1931 la
Segona República torna a
provocar que es canviïn alguns
noms de caràcter polític
—la plaça de Prim passa
a d i r-se plaça de la República.
Tot i això, fins ara hem
vist que els noms tradicionals
només se substituïen
per altres de caràcter polític
o ideològic en un reduït
nombre de vies públiques
—normalment les principals.
Amb l'esclat de la
Guerra Civil (1936-1939),
però, aquest fenomen esdevindrà
espectacular, no només
pel fet que afectarà
gairebé trenta carrers i places,
sinó també pel fet que
els noms que s'escolliran
estaran tots vinculats a les
esquerres i, en bona part,
estretament relacionats
amb la guerra.
D'aquesta manera trobem
que poc després de començar
la guerra, el carrer
de Baldrich passava a dirse
carrer de Durruti. Més
endavant, el 16 de novembre
del 1936 els regidors del
PSUC i del POUM demanaven
a l'Ajuntament que substituís
els noms de sants per
altres relacionats amb la
lluita que estaven portant a
terme. Així ho plantejava el
PSUC:
La religió catòlica, en el seu
llarg domini sobre el nostre
país —domini que a Catalunya
i a bona part d'Espanya
finí d'una manera radical
el19 de juliol— ha deixat
arreu del país un sens fi
d'empremtes que no solament
no tenen cap valor
històric ni científic, sinó que
constitueixen un testimoni
repetit de la despòtica
opressió en què vivien els
nostres avantpassats i de la
tirania a què volien sotmetre'ns
ara sota la mateixa
bandera i sota el mateix
simbolisme.
Molts carrers i places de la
nostra ciutat estan retolats
amb noms d'un pretès valor
ultraterrenal que el fanatisme
d'altres èpoques havia
imposat i que les darreres
generacions havien tolerat
per indolència o per rutina.
Però avui que estem presenciant
la total transformació
de la nostra societat, és
hora de fer desaparèixer
tots aqueils símbols que res
no signifiquen si no és un
record d'opressió i obscurantisme,
i en canvi s'han
La plaça del Quarter deu
el seu nom a la caserna
de cavalleria que hi hagué
en aquest indret des
del segle XVIII.
L'Ajuntament oficialitzà
el nom actual al començament
del segle XX,
que era el nom amb què
el poble coneixia aquesta
plaça. (Foto: Mireia
Huerta)