Cultura 20040525 - aaeet.com
Cultura 20040525 - aaeet.com Cultura 20040525 - aaeet.com
eportatge Els noms dels carrers de Valls al llarg de la història (i II) En general, durant la primera meitat del segle xix les denominacions i els traçats de les vies públiques es mantindran pràcticament sense canvis. Remarquem, però, que s'urbanitzava la zona del passeig dels Caputxins i la carretera del Pla, i que tots els carrers d'aquesta zona es coneixien genèricament com a arrabal de Capuchinos. D'altra banda l'expansió dels antics ravals del segle xvm provocà que alguns dels carrers que hi estaven inclosos tinguessin una denominació independent d'aquests, com fou el cas dels ravals de Farigola, de Boronat i de San Juan 1 —aquest darrer comprenia el tram del raval del Castell inclòs entre l'actual carrer dels Germans de Sant Gabriel i la plaça de Sant Francesc, i tenia aquest nom perquè hi havia una capella dedicada a sant Joan adossada en una casa. També és en aquests anys que es comencen a col·locar rètols amb els noms dels carrers —tot i que cap al 1930 encara n'hi havia alguns que no en tenien— i diguem també que a partir del 1829 es numeren les cases. 2 Pel que fa als noms, cal dir que l'Ajuntament els espanyolitzà sempre que pogué —tot i que de fet els vallencs continuaren emprant el nom català de tota la vida—: el carrer Nou passava a dir-se calle Nueva, el carrer de l'Església, calle de la Iglesia; s'abstingué, però, d'espanyolitzar els noms de les places de l'Oli i del Blat —que s'haurien hagut de dir delAceite i del Trigo respectivament— i en conservà els noms propis. En la dècada dels cinquanta del segle xix, l'Ajuntament redefineix les vies públiques 3 , per tal d'ajustar, en alguns casos, les denominacions i els traçats al creixement urbà que experimentava la població. Així, per exemple, alguns carrers que formaven part del raval del Portal Nou se n'independitzen i se'ls dóna un nom nou, com és el cas del carrer de la Candela —el nom fa referència a la Verge de la Candela—, el carrer de Montserrat i la plaça de las Monjas —es deia així perquè en aquesta plaça (ara plaça del Portal Nou) hi havia un convent de monges carmelites. La mateixa cosa va passar al raval de Sant Antoni —on nasqueren els carrers del Paborde (que recull el nom medieval d'una antiga zona d'hortes) i de la Indústria— i al raval del Castell —on sorgiren els carrers de la Barceloneta, de la Fortuna i del Teatro (ara carrer de Jaume Huguet). També és en aquests anys que el carrer que separava els ravals del Castell i de San Juan l'anomenaren calle de Oriente (ara carrer dels Germans de Sant Gabriel). Pel que fa al raval de Capuchinos, la redefinició esmentada el limitava a l'actual passeig dels Caputxins i als carrers que n'arranquen, mentre que la zona de la carretera del Pla i els carrers annexos passaven a dir-se arrabal de Misericòrdia. Però en la segona meitat del xix també hi hagué canvis al centre històric i dos o més carrers s'unificaren. Per exemple: el vial que hi ha entre la plaça del Portal L'expansió dels antics ravals del segle xvm provocarà que a alguns carrers que hi estaven inclosos se'ls doni una denominació independent de la d'aquests ravals. D'altra banda durant la primera meitat del segle xix s'urbanitzà la zona del passeig dels Caputxins i la carretera del Pla, i tots els carrers d'aquesta zona es coneixien genèricament com a arrabal de Capuchinos. Francesc Murillo Galimany Nou i l'actual carrer de Sant Antoni passava a ser calle de San Francisco 4 ; els carrers de Sant Francesc, de Sant Domingo, de Sant Magí i de la Vilafranca, acabaren sent calle de San Antonio; el carrer de Sant Jaume passà a formar part del carrer del Carme, i els carrers de la Cort, del Roser i del Castell, s'incorporaren al carrer de la Cort —tot i que la petita travessia que era part del carrer del Roser ha conservat el nom fins avui. En aquest segle també s'incorpora un nou criteri, força important, a l'hora de donar nom a les vies públiques. Aquest nou criteri consistirà a escollir noms relacionats amb la política o amb les ideologies. Sovint substituiran els noms tradicionals, però seran força inestables —dependran dels canvis de govern— i pràcticament només s'empraran en l'àmbit oficial —el poble continuarà anomenant les vies públiques afectades amb els noms de sempre. Un bon exemple del que diem ens el dóna la plaça del Blat. L'any 1812 fou la primera via pública on s'aplicà el nou tipus de denominació (i una de les principals víctimes d'aquesta moda). Amb motiu de la proclamació de la Constitució de Cadis, passà a dir-se plaza de la Constitución; posteriorment, un ajuntament reialista va substituir l'anterior nom —liberal— pel de plaza del Rey; al cap d'uns anys es digué plaza de Isabel II, i el 1860 torna-
eportatge El passeig dels Caputxins des de la plaça de la Font de la Manxa. El primer es digué passeig de Pi i Margall durant la primera meitatdelsegle XX, mentre que la plaça va conservar el nom del polític catalanista Prat de la Riba fins que arribà la democràcia. (Foto: Mireia Huerta) va a d i r-se plaza de la Constitución. La Revolució de Setembre del 1868 farà que la plaça de la Constitució canviï el nom pel de plaza de la Libertad i que apareguin altres noms de caràcter polític. Així la plaça de l'Oli passa a dir-se plaza de Topete; la del Pati, Prim, i el carrer de la Cort, Baldrích (un general liberal, fill del Pla de Santa Maria i força relacionat amb Valls) —Topete, Prim i Baldrich eren militars progressistes que prengueren part activa en la revolució d'aquell any i els seus noms perduraren en aquells carrers fins a la dècada dels anys trenta del segle xx 5 . En els anys següents altres carrers passen a tenir noms de polítics que en la majoria dels casos no tingueren cap tipus de lligam amb la ciutat. En són exemples el carrer de la Carnisseria, que l'any 1889 es convertia en calle de Cànovas del Castillo; el raval de Capuchinos, que en les primeres dècades del segle xx adoptava el nom de passeig de Pi i Margall, i la plaça de la Font de la Manxa —es coneixia popularment amb aquest nom perquè en aquell indret hi havia la font en qüestió—, que en aquelles mateixes dates passa a dir-se plaça de Prat de la Al segle xix també s'incorpora un nou criteri, força important, a l'hora de donar nom a les vies públiques. Aquest nou criteri consistirà a escollir noms relacionats amb la política o amb les ideologies. Sovint substituiran els noms tradicionals, però seran força inestables —dependran dels canvis de govern— i pràcticament només s'empraran en l'àmbit oficial —el poble continuarà anomenant les vies públiques afectades amb els noms de sempre.
- Page 1: AAEET ~ Valls, maig del 2004 Nútn.
- Page 6 and 7: eportatge Amb l'esclat de la Guerra
- Page 8 and 9: L'any 1939 la victòria franquista,
- Page 10 and 11: parleu-me'n Entrevista a Jaume Sol
- Page 12 and 13: 12 AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES ABAT
- Page 14 and 15: el temps corre Efemèrides comentad
- Page 16 and 17: apunts històrics "Proyecto para la
- Page 18 and 19: este Principado, si que tambien tie
- Page 20 and 21: Cofradías - Gremios - Sociedades i
- Page 22 and 23: "
- Page 24 and 25: Mozart i la maçoneria 24 Arran de
- Page 26 and 27: Exposició de les obres presentades
- Page 28 and 29: EXPOSICIONS Exposició fotogràfica
- Page 30 and 31: Cal puntualitzar que, per a l'artis
- Page 32 and 33: NOTICIES AL VOL Noves en titulars.
- Page 34 and 35: 34 SERRALLERIA D'ALUMINI • Finest
- Page 36 and 37: Doncs, au, comença l'aproximació.
- Page 38 and 39: AAEET: la vida de l'entitat ^4 l'es
- Page 40: Jl·lgi*. El nostre restaurant li o
eportatge<br />
El passeig dels Caputxins des de la plaça de la Font de la Manxa. El primer es digué passeig de Pi i Margall durant la<br />
primera meitatdelsegle XX, mentre que la plaça va conservar el nom del polític catalanista Prat de la Riba fins que<br />
arribà la democràcia. (Foto: Mireia Huerta)<br />
va a d i r-se plaza de la<br />
Constitución.<br />
La Revolució de Setembre<br />
del 1868 farà que la plaça<br />
de la Constitució canviï el<br />
nom pel de plaza de la Libertad<br />
i que apareguin altres<br />
noms de caràcter polític.<br />
Així la plaça de l'Oli<br />
passa a dir-se plaza de Topete;<br />
la del Pati, Prim, i el<br />
carrer de la Cort, Baldrích<br />
(un general liberal, fill del<br />
Pla de Santa Maria i força<br />
relacionat amb Valls) —Topete,<br />
Prim i Baldrich eren<br />
militars progressistes que<br />
prengueren part activa en la<br />
revolució d'aquell any i els<br />
seus noms perduraren en<br />
aquells carrers fins a la dècada<br />
dels anys trenta del<br />
segle xx 5 .<br />
En els anys següents altres<br />
carrers passen a tenir noms<br />
de polítics que en la majoria<br />
dels casos no tingueren<br />
cap tipus de lligam amb la<br />
ciutat. En són exemples el<br />
carrer de la Carnisseria,<br />
que l'any 1889 es convertia<br />
en calle de Cànovas del<br />
Castillo; el raval de Capuchinos,<br />
que en les primeres<br />
dècades del segle xx adoptava<br />
el nom de passeig de<br />
Pi i Margall, i la plaça de la<br />
Font de la Manxa —es coneixia<br />
popularment amb<br />
aquest nom perquè en<br />
aquell indret hi havia la font<br />
en qüestió—, que en aquelles<br />
mateixes dates passa a<br />
dir-se plaça de Prat de la<br />
Al segle xix també s'incorpora un nou criteri, força important,<br />
a l'hora de donar nom a les vies públiques. Aquest<br />
nou criteri consistirà a escollir noms relacionats amb la<br />
política o amb les ideologies. Sovint substituiran els noms<br />
tradicionals, però seran força inestables —dependran dels<br />
canvis de govern— i pràcticament només s'empraran en<br />
l'àmbit oficial —el poble continuarà anomenant les vies públiques<br />
afectades amb els noms de sempre.
Change language