Cultura 20040525 - aaeet.com

eportatge
Els noms dels carrers de Valls
al llarg de la història (i II)
En general, durant la primera
meitat del segle xix les
denominacions i els traçats
de les vies públiques es
mantindran pràcticament
sense canvis. Remarquem,
però, que s'urbanitzava la
zona del passeig dels Caputxins
i la carretera del
Pla, i que tots els carrers
d'aquesta zona es coneixien
genèricament com a arrabal
de Capuchinos.
D'altra banda l'expansió
dels antics ravals del segle
xvm provocà que alguns dels
carrers que hi estaven inclosos
tinguessin una denominació
independent d'aquests,
com fou el cas dels ravals
de Farigola, de Boronat i de
San Juan 1 —aquest darrer
comprenia el tram del raval
del Castell inclòs entre
l'actual carrer dels Germans
de Sant Gabriel i la plaça
de Sant Francesc, i tenia
aquest nom perquè hi havia
una capella dedicada a sant
Joan adossada en una casa.
També és en aquests anys
que es comencen a col·locar
rètols amb els noms
dels carrers —tot i que cap
al 1930 encara n'hi havia
alguns que no en tenien— i
diguem també que a partir
del 1829 es numeren les cases.
2 Pel que fa als noms,
cal dir que l'Ajuntament els
espanyolitzà sempre que
pogué —tot i que de fet els
vallencs continuaren emprant
el nom català de tota
la vida—: el carrer Nou passava
a dir-se calle Nueva, el
carrer de l'Església, calle de
la Iglesia; s'abstingué, però,
d'espanyolitzar els noms de
les places de l'Oli i del Blat
—que s'haurien hagut de dir
delAceite i del Trigo respectivament—
i en conservà
els noms propis.
En la dècada dels cinquanta
del segle xix, l'Ajuntament
redefineix les vies públiques
3 , per tal d'ajustar, en
alguns casos, les denominacions
i els traçats al creixement
urbà que experimentava
la població. Així,
per exemple, alguns carrers
que formaven part del raval
del Portal Nou se n'independitzen
i se'ls dóna un
nom nou, com és el cas del
carrer de la Candela —el
nom fa referència a la Verge
de la Candela—, el carrer
de Montserrat i la plaça
de las Monjas —es deia així
perquè en aquesta plaça
(ara plaça del Portal Nou) hi
havia un convent de monges
carmelites.
La mateixa cosa va passar
al raval de Sant Antoni —on
nasqueren els carrers del
Paborde (que recull el nom
medieval d'una antiga zona
d'hortes) i de la Indústria—
i al raval del Castell —on
sorgiren els carrers de la
Barceloneta, de la Fortuna
i del Teatro (ara carrer de
Jaume Huguet). També és
en aquests anys que el carrer
que separava els ravals
del Castell i de San Juan
l'anomenaren calle de Oriente
(ara carrer dels Germans
de Sant Gabriel). Pel que fa
al raval de Capuchinos, la
redefinició esmentada el limitava
a l'actual passeig
dels Caputxins i als carrers
que n'arranquen, mentre
que la zona de la carretera
del Pla i els carrers annexos
passaven a dir-se arrabal
de Misericòrdia.
Però en la segona meitat
del xix també hi hagué canvis
al centre històric i dos o
més carrers s'unificaren.
Per exemple: el vial que hi
ha entre la plaça del Portal
L'expansió dels antics ravals del segle xvm provocarà que
a alguns carrers que hi estaven inclosos se'ls doni una denominació
independent de la d'aquests ravals. D'altra banda
durant la primera meitat del segle xix s'urbanitzà la zona
del passeig dels Caputxins i la carretera del Pla, i tots els
carrers d'aquesta zona es coneixien genèricament com a
arrabal de Capuchinos.
Francesc Murillo Galimany
Nou i l'actual carrer de Sant
Antoni passava a ser calle
de San Francisco 4 ; els carrers
de Sant Francesc, de
Sant Domingo, de Sant Magí
i de la Vilafranca, acabaren
sent calle de San Antonio;
el carrer de Sant Jaume
passà a formar part del
carrer del Carme, i els carrers
de la Cort, del Roser i
del Castell, s'incorporaren
al carrer de la Cort —tot i
que la petita travessia que
era part del carrer del Roser
ha conservat el nom fins
avui.
En aquest segle també
s'incorpora un nou criteri,
força important, a l'hora de
donar nom a les vies públiques.
Aquest nou criteri
consistirà a escollir noms
relacionats amb la política o
amb les ideologies. Sovint
substituiran els noms tradicionals,
però seran força
inestables —dependran dels
canvis de govern— i pràcticament
només s'empraran
en l'àmbit oficial —el poble
continuarà anomenant les
vies públiques afectades
amb els noms de sempre.
Un bon exemple del que
diem ens el dóna la plaça
del Blat. L'any 1812 fou la
primera via pública on s'aplicà
el nou tipus de denominació
(i una de les principals
víctimes d'aquesta
moda). Amb motiu de la
proclamació de la Constitució
de Cadis, passà a dir-se
plaza de la Constitución;
posteriorment, un ajuntament
reialista va substituir
l'anterior nom —liberal—
pel de plaza del Rey; al cap
d'uns anys es digué plaza
de Isabel II, i el 1860 torna-