Cultura 20040525 - aaeet.com

AAEET: la vida de l'entitat
acabat l'aigua, i ens anem posant grapats de neu a la boca |"
per enganyar la set.
Finalment, pugem a dalt d'un turonet i podem veure el pla
del Cadí, just a l'altra banda d'on el buscàvem. Això sí, ben
lluny. Doncs, au, comencem a caminar cap allà. Es fa llarguíssim,
i a més no ens podem treure els grampons perquè
el camí és del tot glaçat i no costaria gaire fotre'ns de
cap.
Arribem al cotxe, destrossats, a les 5 de la matinada. Anem
fins a Estana. Al mig del carrer traiem el fogonet, comencem
a cuinar uns espaguetis ben merescuts i ens fem passar
la set amb el millor que tenim: un bon vi de Bràfim.
Quan ja estem tips, cap a dormir al galliner, que ja en tenim
ganes.
Com era d'esperar, el diumenge fins al migdia no ens aixequem.
Amb tota la calma del món, ens fotem un bon dinar
a la fonda, i cap a casa hi falta gent. Ja ni ens passa pel
cap escalar res més avui. Ja en tenim prou.
Ha estat una bona aventura, que és el que buscàvem. I, a
més, ens ho hem passat d'allò més bé. Ja ho diuen que
qui no en fa no n'explica.
Secció d'Espeleologia de TAAEET
Travessia de la cova Hundidero-Gato
Del 8 al 12 d'abril d'enguany em vaig desplaçar, conjuntament
amb els companys de l'Espeleo Club Tortosa, a la
zona de la serra de Ronda (Màlaga), on ens esperaven dos
companys de la Sección Espeleològica Marbella, per realitzar
la travessia de la cavitat Hundidero-Gato.
Aquesta cavitat fou visitada l'any 1772 per uns viatgers anglesos.
Posteriorment, entre el 1920 i el 1923, en aquesta
zona la Companía Sevillana Elèctrica va construir-hi el pantà
dels Caballeros. Però un estudi geològic nefast va inutilitzar
la construcció, ja que estava damunt d'unes falles calcàries
i l'aigua s'hi filtrava.
Per aquesta raó, el 1929, sota la direcció de l'enginyer Arturo
Flash, un grup d'obrers va realitzar una obra faraònica:
unes preses a l'interior de la cova per intentar retenir
l'aigua del pantà. Per fer-les es van haver de construir
passarel·les i ponts penjats per tota la cavitat. Com era
d'imaginar, tot fou inútil. L'obra feta, però, s'hi ha quedat.
Aquesta cavitat té dues boques: la superior (Hundidero),
que és al poble de Benaojan, i la inferior (Gato), que és al
poble de Montejaque. Per l'interior de la cavitat hi circula,
al llarg de 4,5 km, el riu Gaduares, que, un cop a l'exterior,
s'ajunta amb el riu Guadiano.
La cavitat la podem dividir en tres parts:
Andreu Garcia Jané
La primera té 1,5 km i va des de la boca principal —Hundidero,
amb unes dimensions molt considerables: 70 x 30 m—
fins a la sala denominada Plaza de Toros. Aquest tram consta
d'un seguit de ressalts i llacs que s'han de superar nedant.
La segona part, d'1,8 km (aproximadament), la podem incloure
entre la cascada de Los Toriles i la galeria de Los
Tormentos, passant pel Gran Llac i el Llac Doble. És la part
més perillosa perquè les dimensions de la galeria són més
petites que en els altres trams, el cabal d'aigua és molt elevat
i a més té molta força. Tot plegat fa que sigui molt complicat
progressar-hi.
Finalment, la tercera part torna a ser molt més tranquil·la i
les dimensions de la cavitat tornen a ser grans. Aquest tram
està situat entre la galeria de l'Avorriment i la sala de les
Dunes, on ja podem observar la llum que entra de l'exterior
per la boca del Gato, que també té unes dimensions considerables.
En l'actualitat ha aparegut un plànol topogràfic de la Companía
Sevillana Elèctrica del 1930, en què figuren dues galeries
laterals que avui dia són impenetrables perquè estan
inundades per culpa de les preses fetes a l'interior.
Aquestes galeries tenen 446 metres (aproximadament);
aquests metres sumats als que tenim recollits en el plànol
topogràfic actual fan uns deu quilòmetres de recorregut. B
37