Cultura 20040525 - aaeet.com

Doncs, au, comença l'aproximació. Tenim una hora fins al
pla del Cadí, i tres quarts d'hora fins al peu de la via. Quan
hi arribem ja són les 3 de la tarda! Això fa riure. Hi trobem
quatre nois que baixen per aquesta canal i els preguntem:
—Com és que baixeu per aquí? Que no està en condicions
la via per arribar fins a dalt?
I ens contesten:
—És que anàvem una mica malament de temps, i a l'últim
ressalt de la via hem decidit baixar, per por que se'ns fes
de nit. I vosaltres, on aneu a aquestes hores? —ens pregunten.
—Nosaltres venim a escalar-la.
I en comptes de prendre'ns per bojos i per inconscients
—que més aviat és el que som—, ens prenen per bons i
experimentats escaladors que anem a fer una escalada ràpida.
Poc s'ho pensen, que som uns passerells...
Comença l'escalada i trobem el primer ressalt; normalment
es fa amb gel, però avui és de roca pelada i sense lloc per
poder-nos assegurar. A més, com que som tres i només
portem una corda, hem de fer tirades de 30 metres com a
màxim. Qui va al capdavant arriba fins on pot, uneix fissu-
AAEET: la vida de l'entitat
rers i algun pitó i assegura els altres dos, que li anem darrere.
Continuem per unes rampes de neu no gaire dretes per on
podem progressar sense assegurar-nos (això sí, encordats
entre nosaltres). La canal és força tancada i ben maca. Arribem
a un segon ressalt que ja té una mica més de gel,
però no gaire. Hi trobem algun pitó i ens podem assegurar
millor. I finalment l'últim ressalt abans de sortir dalt de tot,
que fem quasi a les fosques. Així, doncs, just en el moment
de sortir tots tres a dalt, el cel ja està replè d'estels.
Ha estat una escalada d'allò més maca. Però ara comença
l'aventura de debò: buscar com hem de baixar d'aquesta
muntanya a les fosques. Pel que tenim entès hem de pujar
al pic del Migdia, que tenim davant nostre, després hem
de pujar uns dos-cents metres més amunt i passar a l'altra
banda, on hi ha la canal del Mirall, la de baixada.
Comencem a enfilar cap a dalt del cim, però el pendent és
molt fort i la progressió lenta. Quan arribem a l'aresta cimera,
trobem "un pati" a l'altra banda que ens espanta.
L'aresta és molt aèria. No sembla gaire difícil, però no és
fàcil tampoc. No ho veiem gens clar i decidim tirar enrere i
buscar una altra baixada.
Ens aturem una estona per menjar quatre avellanes. No
tenim gens clar per on baixarem. La canal que hem pujat
fa de mal baixar. N'hem de buscar una altra. Comencem a
fer broma dient que haurem de passar la nit al ras, però
amb el fred que fot ens ho traiem del cap. No podem quedar-nos
quiets, o ens quedarem glaçats. Mal que mal caminarem...
Tot just al costat es veu el començament d'una altra canal
que baixa fins que la foscor ens permet veure-hi. Podrem
baixar per aquí? Si no ho provem, no ho sabrem mai. I dit
i fet. Comencem a baixar per una pala de neu, en forma
d'embut, que es va estrenyent fins que es converteix en un
corredor. Finalment trobem el primer tram vertical. Per sort,
hi ha una instal·lació de ràpel. El problema és que no pot
ser més llarg de 30 metres perquè no tenim més corda.
Amb la incertesa de si tindrem prou corda o no, decidim
baixar. Només són uns quinze metres i no tenim cap problema.
Continuem baixant i trobem un segon ràpel. Igual
que l'anterior, no ens queda més remei que fer-lo. Mal que
la corda no arribi a baix, portem uns pitons amb què muntarem
una altra reunió a mitja paret per continuar el ràpel.
Per sort, no cal, i en 20 metres arribem a baix.
Quan ja sembla que caminant arribarem al bosc, ens trobem
un tercer ràpel, i aquest sembla llarg. Amb els frontals
no en veiem el final. Ens hi fiquem. Aquest és espectacular:
un ràpel volat d'uns vint-i-set o vint-i-vuit metres.
Només sobren un parell de metres de corda. Quina sort!
I ja som al bosc. Terreny segur. Ara, a peu pla, només cal
trobar el camí per fer cap al cotxe. Doncs això que sembla
el més fàcil és el que ens costarà més. Totalment desorientats
dins del bosc, sense cap punt de referència, no parem
de fer voltes. Fem el mateix camí dos o tres cops en cada
sentit, i no recordem res. No sabem si hem d'anar amunt
o avall. Estem rebentats. I, a sobre, ja fa estona que s'ha