Cultura 20040525 - aaeet.com

La vida de l'entitat
Secció de Muntanya
«Qui no en fa no n'explica»
Avui és un divendres del mes de febrer i són quarts d'11
del vespre. Albert, Llàtzer i Raül ens dirigim amb cotxe cap
a la serra del Cadí. Ja fa dies que volem anar a escalar
algun corredor de neu on hi hagi una mica de tot: gel i roca.
I tothom ens ha dit que un bon lloc per iniciar-s'hi és el
Cadí. No tenim gaire experiència en aquest tipus d'escalada,
però les ganes hi són.
Les presses —i també la mandra de buscar informació—
fa que només disposem d'un llibre vell que el Llàtzer ha
aconseguit a la biblioteca i que assenyala algunes canals
del Cadí. La informació és mínima. No sabem ni on hem
de dormir ni on hem d'arribar per dirigir-nos a les vies. De
fet, ja ens agrada aquesta incertesa: anem a l'aventura!
Però una trucada molt oportuna del Pep ens permet demanar-li
informació, i ens envia cap a Estana, punt de sortida
de moltes de les escalades d'aquell lloc. Hi arribem a
quarts d'1 de la nit, i sorprenentment encara ens serveixen
sopar. Ens ofereixen, per 2 euros, un lloc per dormir en un
galliner que tenen habilitat amb lliteres i que és molt més
acollidor del que sembla de paraula. Entre una cosa i una
altra, no són menys de les 3 que ens adormim.
Cap allà a les 8 del matí aixequem el cap. No és gaire
d'hora per anar a la muntanya, però com que vam anar a
dormir tard... la son ens venç. Tenim una son que no es
pot aguantar i decidim continuar dormint.
Ens despertem a les 12 del migdia!, i sembla que només
hagin passat cinc minuts. És molt tard per escalar una canal,
ja que, entre l'aproximació, l'escalada i la baixada, necessitem
com a mínim 6 o 7 hores. Així que, com que ja
no ve d'aquí, amb tota la felicitat del món anem a esmorzar
a la fonda. Tot esmorzant comentem la jugada. Podríem
anar a fer una canal facileta i ràpida, i diumenge ja en faríem
alguna de més difícil.
Però com que tenim bones referències de la canal de
l'Àguila —que no és precisament de les més fàcils— i estem
engrescats, decidim aventurar-nos a escalar-la, sabent
que la baixada serà de nit i, si no ens espavilem, part de
Aquesta i les altres dues fotografies que acompanyen
el text, corresponen a tres moments de l'escalada a la
canal de l'Àguila. (Fotos: Secció de Muntanya)
AAEET: la vida de l'entitat
A A E E T
Albert, Llàtzer i Raül
la pujada també. Llegim que la baixada es fa per la canal
del Mirall i la visualitzem del poble estant per tenir-ne referències.
I apa, a la 1 del migdia cap a escalar.
Arribem al pàrquing, i a l'hora d'equipar-nos descobrim que
només portem una corda de 60 m. Però on anem així? A
aquestes hores, tres escaladors i només una corda de 60
m? Per sort, els frontals no els hem oblidat, que és el que
de ben segur farem servir, i força.
35