Cultura 20040525 - aaeet.com

EXPOSICIONS
Exposició fotogràfica d'Albert Rovira
«Un passeig per la Rambla»,
fotografies d'Albert
Rovira. Local social de
I'AAEET. Del 27 de març al
14 d'abril del 2004.
Recordem l'exposició que
aquest fotògraf vallenc —prou
conegut— va protagonitzar
al maig de l'any passat a El
Corbatí.
La mostra actual és una
col·lecció de divuit fotografies
de temàtica molt diversa.
Presenta una obres molt originals
amb el títol «Un passeig
per la Rambla» —es refereix
a la rambla de la
ciutat comtal. Amb la seva
màquina, ha captat tot un
seguit de persones peculiars:
aquelles que —disfressades
i pintades— representen
estàtues que
imiten personatges ben di-
Els misteris de la Setmana Santa
«Els misteris de la Setmana
Santa». Sala Sant Roc.
Del 20 de febrer al 6 de
març del 2004.
A la nostra ciutat des de
sempre s'havien fet les processons
de Setmana Santa.
És una tradició molt antiga
i, amb el temps, la processó
del Divendres Sant es va
guanyar la reputació de ser
piadosa i solemne. L'any
1979 va ser l'última vegada
ARI I SILENCI
28
que es va fer. L'any passat
es va reprendre la tradició i
la processó tornà a sortir al
carrer. Enguany es consolida
amb el desig que continuï
duent-se a terme els
propers anys i que s'aconsegueixi
harmonitzar la tradició
i l'esperit religiós.
La mostra de què parlarem
està composta de vint-iquatre
quadres amb fotografies
acompanyades de
comentaris molt interessants.
Hi podem veure els
diferents passos —o misteris—,
que esmentarem per
ordre de col·locació, i les
vestes que duen els confrares
de cada misteri.
ressenyes cultu rals
Els primers són Jesús al
camí del calvari i Simó Cirineu
(1950) i Jesús troba la
seva mare i les dues Maries
(1951). Les talles dels dos
passos són de l'escultor Josep
Busquets i pertanyen a
la germandat claretiana.
ferents. Aquests "actors" es
mantenen immòbils, esperen
la contribució econòmica
del públic i aleshores interpreten
el seu paper.
N'esmento alguns: Charlot
fent equilibris; una balladora
flamenca; un futbolista
aguantant una pilota; un
home, tot pintat de blanc,
amb un barret rodó, llegint
un llibre assegut en un vàter;
una pietat amb el Crist
a la falda; un personatge
africà; un gos Pluto gran
amb dos infants; un cap
d'home dins d'una paella
d'arròs col·locada al mig
d'una taula parada on un
Després veiem La crucifixió
(1949), que és de pasta de
fusta i fou realitzada per
l'escultor Joan Borrull i els
seus deixebles.
Ecce Mater Tua participà en
la processó per primera vegada
l'any 1952, fou realitzat
per l'escultor Josep Busquets
i pertany a la Germandat
del Sant Crist de
Lepant.
L'escultura de la Germandat
del Sant Crist és una talla i
la va fer l'escultor Joan Matamala.
(En aquest cas, pel
que fa a la vesta de la confraria,
podem veure la dels
adults i la dels infants.)
Tot seguit veiem dos passos
molt antics, de l'any 1766.
Són obra de l'escultor Lluís
Bonifàs. El primer és El davallament
de la creu —en
aquest pas les figures van
vestides i només tenen de
fusta el cap, les mans i els
Joan de Valls
rètol diu: "Paella con cabeza"
—molt original—; un
àngel i una noia embarassada;
un Che Guevara; etc.
D'altra banda a la Rambla
hi ha retratat altres persones:
una dibuixant mentre
feia un retrat, tres noies turistes
refrescant-se i, finalment,
una noia bevent a la
font de Canaletes.
Aquest és un reportatge molt
simpàtic que reflecteix un
sentit de l'humor agradable,
ple de tendresa i poesia. Les
fotografies —molt ben realitzades—
demostren també
molta qualitat artística.
peus. L'altre és La Mare de
Déu dels Dolors —aquí la
Verge també va vestida,
però el Crist és tot de fusta.
El Sant Sepulcre és el darrer
misteri que podem
veure. El Crist d'aquest pas
fou realitzat per Josep Busquets
l'any 1941. Fem notar
especialment la palma
monumental que completa
el conjunt.
D'altra banda i per acabar
trobem un maniquí amb
l'uniforme nou dels armats.
A més, en dues vitrines hi
podem contemplar diversos
llibres antics: el de la Confraria
de la Sang de Crist,
de l'abril del 1632 a l'agost
del 1737; el d'inventaris,
gremis i confraries, de l'abril
del 1589 al març del 1730,
i el de comptes de la Germandat
del Sant Crist, de
l'abril del 1840 al desembre
del 1950.