Cultura 20040525 - aaeet.com

apunts
/
ínfim pretext per tal de glossar L'origen
dels Mossos d'Esquadra, llibre important
Una obra històrica de gran
categoria, apareguda en els
darrers temps i relacionada
amb Valls, és L'origen dels
Mossos d'Esquadra, signada
per Joan Papell i Tardiu,
director de l'Arxiu Històric
Comarcal de Valls (AHCV), i
publicada per Pagès Editors,
de Lleida (1 a ed.: abril
de 1999).
Com bé assenyala en el
pròleg el director del Museu
d'Història de Catalunya, Josep
Maria Solé i Sabaté, les
certeses i inexactituds que
es divulgaren i les llegendes
que es van crear al voltant
de la família Veciana i dels
Mossos d'Esquadra es desprenen,
en bona part, de la
historiografia del segle xix.
Recordem, sobretot, la popular
Historia de las Escuadras
de Cataluna (dues edicions
el 1859 i una altra el
1876) de J. Ortega i Espinós,
que ja fou plagiada en
el segle xix per M. Falguera.
Per fortuna, els estudis posteriors
—i ací el nom de
Núria Sales cal mencionarlo
forçosament per la seva
Història dels Mossos d'Esquadra
(Barcelona, 1962)—
i la col·lecció documental
Impremta Castells —sèrie
Mossos d'Esquadra - família
Veciana (avui a I'AHCV)—
determinen unes conclusions
que Papell concreta a les
pàgines 182-186 de la seva
important monografia, subtitulada
Guerra de Successió
i postguerra a Valls:
Pere Anton Veciana.
Un dels capítols tracta de la
guerra entre Felip V i la
Quàdruple Aliança. S'hi indica
(pàgina 131) que: "A
l'estiu de l'any 1717, el cardenal
Alberoni va concebre
la conquesta de Sicília, per
satisfer les aspiracions dels
Farnese." Expliquem que
Isabel de Farnese era la segona
muller del rei Felip V.
"El 12 de juliol, un estol, comandat
per José de Armendàriz,
de 12 navilis de guerra,
un centenar de transports,
més de 8.000 infants
i uns 600 cavalls, partia del
port de Barcelona rumb a
Sicília. Com a general en
cap actuava el marquès de
Lede. La campanya es va
donar per acabada el 30 de
setembre, després de ser
conquerida la ciutat de Cagliari.
Rendida, doncs, aquesta
plaça, Armendàriz va retornar
a Barcelona i Lede es
quedà de guarnició a Sicília
per a futures campanyes
que s'haurien de dur a terme
per a la conquesta total
de l'illa. [...]A l'estiu de l'any
següent, el 18 de juny de
1718, va sortir de nou l'esquadra
de Barcelona. Va
posar rumb a Cagliari on va
recollir Lede. En aquesta
campanya d'estiu es varen
conquerir Palerm i Messina."
L'ínfim pretext que m'indueix
a parlar, ací, de la meritòria
tasca de l'arxiver Papell,
i que —entenguis bé—
no pretenc pas elevar a retret,
és que el lector del llibre
pot arribar a creure, d'acord
amb el text, que Cagliari es
troba situat a l'illa de Sicília.
No pas: Cagliari és la
capital de l'illa de Sardenya.
Per això, i també per raó de
la circumstància històrica
encara no italianitzant, millor
fóra que en una altra
edició del llibre aparegués
Pere Català i Roca
Any 2003: mossos d'esquadra en dia de gala. (Foto:
P.C.R.)
el topònim escrit a la catalana:
Càller.
A propòsit de Càller —amb
pronúncia italiana: Càllari—,
diguem que hi ha, a la catedral,
el mausoleu de Martí
el Jove, el fill i hereu (que
hauria estat) de Martí l'Humà,
el darrer rei autòcton de
la dinastia catalana. L'historiador
Ferran Soldevila deia
que els catalans, en visitar
Sardenya, tenim dues estades
obligades: l'una, a Càller,
per pregar davant la
tomba de Martí el Jove, i
l'altra a l'Alguer, on la persistència
de la llengua ens
necessita. H
Les certeses i inexactituds que es divulgaren
i les llegendes que es van
crear al voltant de la família Veciana i
dels Mossos d'Esquadra es desprenen,
en bona part, de la historiografia del
segle xix.