Cultura 20040525 - aaeet.com

apunts històrics
"Proyecto para la construcción del Campanario
de la Iglesia Parroquial de San Juan Bautista de
la ciudad de Valls. Ano 1886" (I)
La construcció de l'església
gòtica de Sant Joan Baptista
de la nostra població
—duta a terme entre el 1570
i el 1583— no es va poder
finalitzar completament perquè
s'acabaren els cabals i
el campanar que li havia de
fer ombra no es va poder
alçar. Des d'aquest mateix
moment (final del segle XVI)
es palpa un interès per
construir aquesta obra i es
comença, en un primer moment,
a construir el que
haurà de ser-ne la base; el
projecte, però, no es finalitzarà.
Durant la segona meitat del
segle XVIII es fa el primer
intent amb cara i ulls per dur
a terme la construcció: és la
litografia que Francesc Puigjaner
rescata per a la seva
Historia de la villa de Valls.
Fou aquest, però, un altre
projecte funest. Haurem
d'esperar la fi del segle XIX
(1895-1897) per poder
veure aixecar l'obra arqui-
tectònica que avui dia contemplem.
Amb tot, i malgrat l'interès
que els vallencs sempre han
tingut per aquesta causa,
trobem pocs exemples documentals
que el reflecteixin.
Ara, però, datat l'any
1886, surt a la llum un projecte
anònim sobre com es
podria construir un campanar
per a l'església arxiprestat
(AHCV, Fons Municipal
de Valls, Secció Obres i Urbanisme,
Sèrie Immobles
Municipals, ST 3.1.52.).
Com els anteriors, però,
tampoc no es va dur a terme.
El llarg document investigat,
que consta d'una trentena
de pàgines, podria considerar-se
dividit en cinc parts
diferents: història, situació
actual (de 1886) i justificació;
projecte: idea i obstacles;
projecte particular de
l'autor; configuració del
campanar i possible partici-
Malgrat l'interès que els vallencs
sempre han tingut per la construcció
del campanar, trobem pocs exemples
documentals que el reflecteixin. Ara,
però, datat l'any 1886, surt a la llum
un projecte anònim sobre com es
podria construir un campanar per a
l'església arxiprestal. Com els anteriors,
però, tampoc no es va dur a
terme.
16
pació d'Andreu Avelí Comerma,
i conclusió. Com
que aquest document no és
de l'àmbit notarial o d'un altre
àmbit similar, la seva divisió
és ben simple —de fet
ens fa pensar que tenia una
finalitat únicament privada i
que era com una mena de
reflexió.
L'autor del projecte és per
a nosaltres un desconegut.
Malgrat això, en podem
treure dues conclusions: la
primera és que aquesta persona
era natural de Valls; la
segona és que tenia un ofici
d'aquells que podem catalogar
de lletra (es tractava
d'una persona culta o
amb unes inquietuds mínimes
per poder plasmar en
un paper els successos culturals
que llavors podien interessar
a un lletrat de la
ciutat).
L'autor explica els vells projectes
que havien d'alçar
l'obra, en destaca el del segle
XVIII (del qual l'autor
ens descriu l'estat inicial en
què havien quedat els treballs,
és a dir, tal com es
podien observar cap al
1830), esmenta la problemàtica
econòmica que sempre
havia envoltat l'obra,
descriu l'evolució econòmica
de la població al llarg del
segle XIX i se centra després
en l'etern problema de
les finances municipals i en
la lògica pressió fiscal que
es produïa sobre els contribuents.
Davant d'aquesta situació,
el nostre autor proposa un
projecte que representarà
Àngel Gasol Senorón
una despesa mínima per a
les arques municipals i per
a la població en general. De
fet planteja unes propostes
força atrevides que, si s'haguessin
dut a terme, haurien
convertit el campanar
en una obra singular, així
com en un punt de referència
pel que fa al mode de finançar-lo
i construir-lo.
Què aporta el document a
la història de la ciutat?: ens
parla de la història des de
baix, la història de la gent
corrent i el seu entorn més
immediat. Arribats a aquest
punt, permeteu-me fer una
reflexió. Pràcticament fins
ara els reis, els governs, els
imperis, els descobriments
importants... que han produït
grans canvis han estat
considerats els protagonistes
de la Història.
Però en aquest discurs hi
faltava l'essència dels mateixos
successos: el poble
—que havia viscut i sofert
les alteracions dels moviments
de les altes esferes,
que molts cops era el motor
dels canvis i moviments
de la Història i que, per tant,
es converteix en l'artífex de
la roda que mou tota la maquinària.
Són els pagesos,
els pastors, els orfebres, els
jornalers, els basters, els
fusters, les obreres, les mestresses
de casa, els nens...
tots amb noms i vides pròpies,
amb existències concretes
i particulars; són ells
els vertaders responsables
que la Història camini.
Però el seu reconeixement
com a pares de tot el que