Cultura 20040525 - aaeet.com

el temps corre
Efemèrides
comentades
Dubtes sobre on assentar Sant Joan.
Construir una carretera nova. Enterrament
i despeses. Una excusa acceptada.
Calaix amb tres panys.
H El 15 de febrer de 1563
el senyor arquebisbe ha
manat que sigui començada
l'obra de l'església nova.
Fa molt de temps que el
Consell General va determinar
d'alçar-la en el mateix
indret on hi ha la vella "i
molts fan contradicció y
diuen may se farà gens be
sinó al Castell o en altra
part". S'acorda consultar el
Consell General i cridar alguns
mestres constructors
hàbils "a coneguda dels jurats
y vegin com per menos
gasto y millor se pot fer".
Observació:
La construcció de l'actual
església de Sant Joan portà
anys de discussió sobre
el lloc on s'havia d'assentar.
En el número de març, en
una efemèride del 5 de febrer
de 1570, encara se'n
parlava després de set anys
El 15 de febrer de 1563 el senyor arquebisbe
ha manat que sigui començada
l'obra de l'església nova. Fa molt de
temps que el Consell General va determinar
d'alçar-la en el mateix indret on
hi ha la vella "i molts fan contradicció
y diuen may se farà gens be sinó al
Castell o en altra part."
de dubtes. S'argumentava
de construir l'església al
castell, però va prevaler
l'opinió d'aixecar-la al mateix
lloc on hi havia la vella,
tot i que, segons l'efemèride,
si es construïa en
aquest indret "no es faria
gens be". Al castell, molts
anys més tard, s'hi féu un
teatre que després es transformà
en un garatge i ara
s'hi fan, a més a més, habitatges.
• El 12 de febrer de 1592,
Me. Moreig, comprador de
ferments per a la ciutat de
Barcelona, proposa que la
carretera que va a l'Urgell i
travessa l'estret de la Riba
passi pel coll de Lilla. Com
que la modificació és molt
convenient per al comerç de
la vila, el Consell General
disposa que els jurats,
acompanyats de carreters i
persones expertes, visitin el
lloc per on podria passar la
nova carretera, sia pel coll
de Lilla sia pel coll de Prenafeta.
Els encarrega, també,
que procurin concentrarse
amb els de Montblanc, a
fi que aquests influeixin en
el seu terme perquè sigui
realitzada l'obra projectada.
Observacions:
a) En l'efemèride es menciona
el coll de Prenafeta.
Quan es projectà l'autopista
hi hagué opinants que també
van veure possibilitats
d'obrir camí a través d'aquest
coll. Podria ser cert que la
banda de l'Alt Camp oferís
algunes possibilitats, però
la caiguda que la muntanya
té mirant a la Conca de
Barberà féu desestimar
qualsevol possibilitat i hom
preferí que la carretera dis-
Pere Altés i Serra
corregués tocant al poble
de Cabra del Camp.
b) Forment: blat xeixa; és
una varietat de blat comú
que era conreada al Principat,
al País Valencià i a les
Balears.
H 1 de gener de 1692. El
rector Bernat Copons reconeix
haver rebut de la senyora
Pasquala de Bellver i
Marquès, vídua del senyor
Joan de Bellver, ciutadà
honrat de Barcelona, entre
altres quantitats, 4 lliures
per l'import donat, a la porta,
als pobres els dies de
l'enterrament i la novena, i
3 sous a cada una de les
següents confraries que hi
assistiren amb lluminària i
creu: Santíssim Sagrament,
Santa Caterina, Sant Marc,
Sant Esteve, Sant Jacint,
Sant Sebastià, Santíssima
Trinitat, Ascensió, Puríssima
Sang de Jesucrist, Puríssima
Concepció, Soledat
i Santa Llúcia. El difunt Bellver
havia traspassat en el
poble de Cabra, però rebé
sepultura a Valls.
Observació:
Alguns enterraments, segons
es llegeix, havien constituït
un acte socioreligiós
que costava alguns diners
extres, al marge de les despeses
inherents al fet de
donar sepultura als difunts.
En aquest cas, una almoina,
probablement promesa,
féu que es congreguessin a
Tacte de l'enterrament, amb
lluminàries i creus, ni més
ni menys que dotze confraries,
cosa que, de passada,
ens dóna una idea de la vitalitat
que aquestes tenien
en l'època moderna.