12 AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154 a/e: aymerich@minorisa.es PEIXATERIA I PESCA SALADA VIDAL Peixateria, 15 Tel. 977 600 951 Carrer de la Cort, 18 -Tel. 977 601 468 - 43800 VALLS DOMÈNEC ABILLAMENTS & MODA Carrer de la Cort 27. Tel. 977 600 852. VALLS VIATGES abeiux Plaça del Pati, 12 B Tel. 977 600 729 - 977 603 709 ror/oc # Avda. de Catalunya, 31 # Tel. 977 216 917 # 43002- TARRAGONA SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA VALLS Te!. 977 609 300 Fax 977 613 429 a/e: central@cosip.<strong>com</strong> web: www.cosip.<strong>com</strong> Viu la dinàmica de l'esport C/ del Tren, 8 Tel. 977 613 828 43800- VALLS \iriti tritures «^ óolé SA. Abat Llort, 22 • Tel. 977 600 456 Fax 977 600 454
continuava la meva tasca de denúncia contra la intolerància i el fanatisme, en aquest cas en el context de la violència de gènere. Finalment, la darrera ha estat Nucli. M'hi he dedicat entre el 1997 i el 2002 i tracta sobre la creació de la vida: la genètica, els cromosomes, la fecundació dels òvuls, etc. Amb aquesta sèrie he recuperat els fils, que havia deixat de banda amb la desaparició d'Un Nus, tot i que a partir del 2002 ja no els he tornat a fer servir. —Quan i <strong>com</strong> va iniciar la seva carrera a l'estranger? Quin paper hi han representat els marxants d'art en la projecció internacional de la seva obra? —Tot va <strong>com</strong>ençar amb els marxants d'art. En tenia un que anava a Cuba i als Estats Units i hi va vendre algunes de les meves obres. D'aquestes n'hi va haver que van acabar formant part dels museus d'art de San Francisco i Miami. Més endavant, l'any 1987, vaig fer la meva primera exposició individual a l'estranger, al castell de Stolborg (Alemanya). Però no serà fins al <strong>com</strong>ençament dels noranta que es dispararà el nombre d'aquest tipus d'exposicions, tant pel que fa a les individuals <strong>com</strong> a les col·lectives. Així, per exemple, entre el 1992 i el 2003, les meves obres han estat exposades als Estats Units d'Amèrica —a la Soho Gallery, de Miami Beach, i a la Flax Art Gallery, de San Francisco, entre altres galeries i museus—, a Itàlia —a Bèrgam, Milà, Bolonya, Roma, Siena i Brescia—, a l'Estat francès —a París, Perpinyà i Anglet—, a Alemanya —a Berlín... La darrera exposició en què he pres part a l'estranger va ser en una de col·lectiva que es va organitzar l'any passat a la ciutat belga de Gant amb motiu d'una fira internacional d'art. »Des del primer moment, la projecció de la meva obra a l'estranger ha estat en gran part lligada als marxants d'art amb qui he estat en contacte, que treballaven sobretot per Alemanya i Itàlia. Els marxants són professionals que s'encarreguen de buscar llocs apropiats perquè pugui exposar, d'apuntar-me a fires internacionals d'art o senzillament de vendre quadres. Com a salari reben un tant per cent de les vendes. D'altra banda, també he <strong>com</strong>binat el treball amb marxants individuals i amb marxants de les diverses galeries d'art de Madrid i Barcelona (aquestes darreres estableixen acords amb una sèrie d'artistes i aquests periòdicament hi fan exposicions; després aquestes galeries porten les obres per la resta de l'Estat o a l'estranger quan participen en alguna exposició). —Quines exposicions ha fet? Ens podria dir de quina en conserva un millor record? —Abans ja us he parlat de les primeres exposicions tant col·lectives <strong>com</strong> individuals en què vaig participar els anys 1961 i 1962. Durant la resta de la dècada dels seixanta vaig fer una o dues exposicions anuals d'un tipus o d'un altre. La majoria d'aquestes exposicions van tenir lloc a Valls, a Sant Roc, però també en vaig fer alguna a Barcelona, a Vic i fins i tot a Andorra la Vella. Però quan nasqué Un Nus vaig deixar de banda les exposicions individuals i em vaig centrar només en les col·lectives que feia el grup. Un Nus es va moure molt, volíem que es conegués la nostra obra i, per això, el nombre d'exposicions es disparà: n'arribàrem a fer sis el 1980 i deu el 1978. I no només les vam fer a Catalunya, sinó que parleu-me'n "Des del 1984 fins avui en dia, he anat estructurant la meva producció artística en un seguit de sèries en què he tractat temes que m y han colpit—els paisatges d'una zona concreta, la creació de la vida, els conflictes bèl·lics, la violència domèstica o els incendis forestals (no cal dir que aquests darrers sempre els he tractat des de la denúncia)/' també vam exposar a Conca, Sevilla, París, Lisboa i Portschach (Àustria). Quan el grup es va desfer, l'any 1984, vaig tornar a <strong>com</strong>binar exposicions individuals i col·lectives, i des d'aleshores n'he fet una gran quantitat —entre dues i deu cada any— repartides per Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i els Estats Units. »Pel que fa a quina exposició prefereixo, doncs la veritat és que les considero totes <strong>com</strong> si fossin filles meves. Però potser les que més em van impactar van ser les de la sèrie Estampes dels 90 —pel seu contingut de denúncia contra els conflictes bèl·lics i els genocidis que hi havia als Balcans i a Ruanda al <strong>com</strong>ençament dels noranta— i sobretot l'exposició de la sèrie Ignis que vaig muntar al Tinglado 1 del port de Tarragona l'any 1993: la sala era un bosc cremat en què hi havia les meves obres i troncs i branques d'arbres cremats. —Fins ara només hem parlat de pintura, però vostè també confecciona gravats. Ens podria explicar una mica aquest altre vessant artístic? —Fa cosa d'uns deu anys que <strong>com</strong>bino la pintura amb els gravats. Vaig un dia a la setmana a un taller de Barcelona on tenen la maquinària necessària per poder fer les planxes metàl·liques per als gravats —és a dir, els negatius— i allí els confecciono. Es tracta d'un vessant molt poc conegut de la meva obra, ja que encara no he fet cap exposició individual de gravat i només he participat en algunes mostres col·lectives. De totes maneres, al llarg dels anys no només he treballat la pintura i el gravat, sinó que alguna vegada també he fet escultura, he dissenyat joies i algun cartell, gairebé sempre en funció d'algun encàrrec. —Quins són els seus darrers projectes? Ens podria dir en què consistiran? —En aquests moments preparo una exposició que es farà, al novembre, a la Sala Joan Miró del Palau de Congressos de Madrid. Hi haurà trenta quadres amb què repassaré la meva obra del 1997 al 2002, és adir, la que es correspon a la sèrie Nucli. Aquesta exposició l'està muntant un dels meus antics marxants, el crític d'art Joan Lluís Montané. —Doncs que tot li vagi bé i moltes gràcies per concedirnos l'entrevista. M