Cultura 20040525 - aaeet.com
Cultura 20040525 - aaeet.com Cultura 20040525 - aaeet.com
parleu-me'n Entrevista a Jaume Solé Magrinyà, artista vallenc Jaume Solé és un vallenc de seixanta anys, casat i pare de tres fills. Tota la vida s'ha dedicat al món de la pintura i des de fa uns quants anys també realitza gravats. Al llarg de la seva carrera artística ha evolucionat des de l'estil figuratiu dels inicis fins a l'estil conceptual o abstracte pel qual és reconeguda la seva obra. Jaume és un vallenc internacional: les seves obres han estat exposades arreu del món i algunes les podem trobar en els fons de museus europeus i americans. Ara prepara una exposició en què es repassaran els darrers anys de la seva extensa producció d'obres conceptuals. L'exposició tindrà lloc al final d'aquest any al Palau de Congressos de Madrid. —D'on prové el seu interès per la pintura ? —Des de ben petit em vaig enamorar de pintar, ho portava a dins meu. L'ambient familiar es prestava perquè m'interessés per la pintura, ja que el meu pare, Ramon Solé Rodon, era pintor de cases, però a més havia après a dibuixar i a pintar quadres a l'Escola del Treball, i li agradava —encara conservo algun dels seus dibuixos de carrers i torrents de la nostra ciutat. Jo l'ajudava al taller que teníem —a mi, per exemple, m'encarregava de fer els dibuixos amb motius infantils que decoraven els llits de la canalla. I sovint també l'acompanyava quan anava a pintar cases. En aquest cas, normalment la meva feina consistia a dibuixar les sanefes i altres motius que decoraven les habitacions. —Qui va ser el seu mestre i quins estudis va fer? —Les primeres classes de dibuix i pintura les vaig fer a l'Escola del Treball de Valls; per tant, el meu primer mestre va ser Josep M. Tost, l'artista vallenc que impartia aquestes classes. Tost va adonar-se que jo tenia aptituds per dedicar-me al dibuix i a la pintura, i en va parlar amb el meu pare, a qui aconsellà que m'enviés a estudiarà Barcelona, per- "Inicialment feia obres d'estil figuratiu, com ara paisatges, figures femenines, retrats. Aquest era el tipus d'obres que vaig començar a exposar a partir de l'any 1961, en què vaig prendre part per primera vegada en una exposició col·lectiva, la «2a Exposició de Tardor», celebrada a Valls." 10 què a Valls ja no em podien ensenyar res més. I, dit i fet, me'n vaig anar a Barcelona, al taller de Josep Soiigó, un mestre figuratiu, molt perfeccionista. Als matins treballava al taller, fent les parts delicades —les mans i cares— dels grans cartells de les sales d'espectacle de la ciutat, com per exemple d'E! Molino, mentre que altres pintors s'encarregaven dels cossos i de la resta del cartell. I a les tardes estudiava dibuix i pintura amb Josep Soligó. A més d'aprendre d'altres mestres, també vaig començar la carrera de Belles Arts al Centre Artístic de Sant Lluc, però no la vaig acabar perquè les assignatures que es feien en els darrers anys de Belles Arts eren massa acadèmiques i no m'interessaven. I bé, després ja vaig tornar a Valls. —Ens podria explicar la seva carrera artística? Quina evolució ha experimentat? Què el va portar a iniciar-se en els camins del conceptualisme ? —Bé, inicialment feia obres d'estil figuratiu, com ara paisatges, figures femenines, retrats, fins i tot tinc un autoretrat que em vaig fer davant d'un mirall i que ha fet dubtar a més d'un que l'ha vist si sóc dretà o esquerrà. Aquest era el tipus d'obres que vaig començar a exposar a partir de l'any 1961, en què vaig prendre part per primera vegada en una exposició col·lectiva, la "2a Exposició de Tardor", celebrada a Valls. L'any següent participava en la ter- Francesc Murillo Galimany cera edició d'aquesta exposició i, a més, feia la meva primera exposició individual a la Sala Guàrdias, de Tarragona. Però tinc un esperit inquiet i tenia ganes d'innovar, d'experimentar, d'anar més enllà de l'art figuratiu, i això em va portar a l'estil conceptual, a intentar extreure el concepte del que vull pintar —un paisatge, un sentiment, etc. »Els meus inicis en el conceptualisme estan lligats a la creació del grup Un Nus. El vam fundar el 1971 cinc artistes vallencs: Joan Serafini, Pere Queralt, Maria Teresa Sanromà, Joan Cuni- Ilera i jo mateix, que n'era el més jove. Tots nosaltres teníem clar que volíem fer alguna cosa més innovadora i avantguardista, i vam formar un grup de debat i de treball, amb un esperit de recerca. Ens reuníem un dia a la setmana per parlar de la nostra obra i per plantejar un tema que cadascú havia de treballar a la seva manera per a la setmana següent. Ens vam convertir en el primer grup d'artistes conceptuals de l'Estat espanyol. »La primera exposició d'Un Nus la vam fer l'any 1973 a Santes Creus, al claustre del palau de l'Abat, i a partir d'aquell moment no vam parar de fer exposicions, projectant-nos en l'àmbit nacional i en l'internacional. Sovint la gent no acabava d'entendre la nostra obra, molt avantguardista i trencadora amb el que estaven acostumats a veure els vallencs i el públic català en general.
Les obres i els muntatges que fèiem tenien un missatge reivindicatiu o de denúncia, de caràcter polític o cultural, ja que tractàvem la llengua catalana, l'estatut d'autonomia, la llibertat, etc, en el context dels darrers anys del franquisme i dels inicis de la transició democràtica. Pel que fa al nivell tècnic o formal, cadascú de nosaltres treballava un element concret —en el meu cas van ser els fils, que incorporava a les meves obres i que es convertiren en una característica dels meus quadres. Des d'aquells anys faig servir tècniques mixtes en els quadres i combino la pintura amb altres materials, com ara fils, plàstics, relleus fets amb pintura, fibra de vidre, etc. Treballo molt la matèria, fins i tot el suport de l'obra, que tant pot ser tela, fusta, lona, lli o cartró. Així, per exemple, molts quadres de la sèrie Ignis estan fets sobre fusta i incorporen fragments d'escorça o branques d'arbres cremats. »La darrera exposició d'Un Nus la vam fer al juliol del 1984, al Palau de Congressos de Portschach (Àustria), però llavors el grup ja estava pràcticament desfet a causa que els components defensàvem diferents criteris. Amb la desaparició del grup, vaig tornar a treballar en solitari, mantenintme sempre en el conceptualisme. Des del 1984 fins avui en dia, he anat estructurant la meva producció artística en un seguit de sèries en què he tractat temes que m'han colpit —els paisatges d'una zona concreta, la creació de la vida, els conflictes bèl·lics, la violència domèstica o els incendis forestals (no cal dir que aquests darrers sempre els he tractat des de la denúncia). Normalment cada sèrie ha durat uns dos o tres anys i recull totes les obres que hagi fet en aquest espai de temps. L'única excepció en aquest sentit són els dos o tres quadres de paisatges conceptuals, fruit del parell de viatges que acostumo a fer cada any. —Parli'ns d'aquestes sèries. Quines ha fet i sobre quins temes tractaven? —La primera de les sèries, Natura, la vaig fer entre els anys 1984 i 1987 i consistia en paisatges dels Boscos de Valls i de Miramar. La següent va ser Ignis, en- v parleu-me'n tre el 1988 i el 1992, que tractava el tema del foc, del bosc cremat, i era conseqüència dels incendis forestals que van afectar Miramar i diferents punts de Catalunya. Vaig viure de molt a prop algun d'aquests incendis i l'aspecte que oferia el bosc cremat em va impressionar, no tan sols per la devastació de la natura, sinó també per la força plàstica i estètica d'aquesta devastació. Això em va portar a pintar aquesta sèrie com una reflexió sobre la destrucció Jaume Solé Magrinyà (Foto: cedida per Jaume del medi natural, en aquest cas mitjançant els incendis. »Del 1993 al 1995 vaig centrar-me en la sèrie Estampes dels 90. Aquí denunciava els diferents conflictes bèl·lics que hi havia en aquells anys, entre els quals destacava la Guerra dels Balcans. Amb la sèrie següent, Contrastos, també "Els meus inicis en el conceptualisme estan lligats a la creació del grup Un Nus. El vam fundar el 1971 cinc artistes vallencs: Joan Serafini, Pere Queralt, Maria Teresa Sanromà, Joan Cunillera i jo mateix, que n'era el més jove. Tots nosaltres teníem clar que volíem fer alguna cosa més innovadora i avantguardista, i vam formar un grup de debat i de treball, amb un esperit de recerca. Ens vam convertir en el primer grup d'artistes conceptuals de l'Estat espanyol."
- Page 1: AAEET ~ Valls, maig del 2004 Nútn.
- Page 4 and 5: eportatge Els noms dels carrers de
- Page 6 and 7: eportatge Amb l'esclat de la Guerra
- Page 8 and 9: L'any 1939 la victòria franquista,
- Page 12 and 13: 12 AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES ABAT
- Page 14 and 15: el temps corre Efemèrides comentad
- Page 16 and 17: apunts històrics "Proyecto para la
- Page 18 and 19: este Principado, si que tambien tie
- Page 20 and 21: Cofradías - Gremios - Sociedades i
- Page 22 and 23: "
- Page 24 and 25: Mozart i la maçoneria 24 Arran de
- Page 26 and 27: Exposició de les obres presentades
- Page 28 and 29: EXPOSICIONS Exposició fotogràfica
- Page 30 and 31: Cal puntualitzar que, per a l'artis
- Page 32 and 33: NOTICIES AL VOL Noves en titulars.
- Page 34 and 35: 34 SERRALLERIA D'ALUMINI • Finest
- Page 36 and 37: Doncs, au, comença l'aproximació.
- Page 38 and 39: AAEET: la vida de l'entitat ^4 l'es
- Page 40: Jl·lgi*. El nostre restaurant li o
Les obres i els muntatges<br />
que fèiem tenien un missatge<br />
reivindicatiu o de denúncia,<br />
de caràcter polític o cultural,<br />
ja que tractàvem la<br />
llengua catalana, l'estatut<br />
d'autonomia, la llibertat,<br />
etc, en el context dels darrers<br />
anys del franquisme i<br />
dels inicis de la transició<br />
democràtica. Pel que fa al<br />
nivell tècnic o formal, cadascú<br />
de nosaltres treballava<br />
un element concret —en<br />
el meu cas van ser els fils,<br />
que incorporava a les meves<br />
obres i que es convertiren<br />
en una característica<br />
dels meus quadres. Des<br />
d'aquells anys faig servir<br />
tècniques mixtes en els quadres<br />
i <strong>com</strong>bino la pintura<br />
amb altres materials, <strong>com</strong><br />
ara fils, plàstics, relleus fets<br />
amb pintura, fibra de vidre,<br />
etc. Treballo molt la matèria,<br />
fins i tot el suport de l'obra,<br />
que tant pot ser tela, fusta,<br />
lona, lli o cartró. Així, per<br />
exemple, molts quadres de<br />
la sèrie Ignis estan fets sobre<br />
fusta i incorporen fragments<br />
d'escorça o branques<br />
d'arbres cremats.<br />
»La darrera exposició d'Un<br />
Nus la vam fer al juliol del<br />
1984, al Palau de Congressos<br />
de Portschach (Àustria),<br />
però llavors el grup ja<br />
estava pràcticament desfet<br />
a causa que els <strong>com</strong>ponents<br />
defensàvem diferents<br />
criteris. Amb la desaparició<br />
del grup, vaig tornar a treballar<br />
en solitari, mantenintme<br />
sempre en el conceptualisme.<br />
Des del 1984 fins<br />
avui en dia, he anat estructurant<br />
la meva producció artística<br />
en un seguit de sèries<br />
en què he tractat temes que<br />
m'han colpit —els paisatges<br />
d'una zona concreta, la creació<br />
de la vida, els conflictes<br />
bèl·lics, la violència domèstica<br />
o els incendis forestals<br />
(no cal dir que aquests darrers<br />
sempre els he tractat<br />
des de la denúncia). Normalment<br />
cada sèrie ha durat<br />
uns dos o tres anys i recull<br />
totes les obres que hagi<br />
fet en aquest espai de temps.<br />
L'única excepció en aquest<br />
sentit són els dos o tres<br />
quadres de paisatges conceptuals,<br />
fruit del parell de<br />
viatges que acostumo a fer<br />
cada any.<br />
—Parli'ns d'aquestes sèries.<br />
Quines ha fet i sobre quins<br />
temes tractaven?<br />
—La primera de les sèries,<br />
Natura, la vaig fer entre els<br />
anys 1984 i 1987 i consistia<br />
en paisatges dels Boscos<br />
de Valls i de Miramar.<br />
La següent va ser Ignis, en-<br />
v parleu-me'n<br />
tre el 1988 i el 1992, que<br />
tractava el tema del foc, del<br />
bosc cremat, i era conseqüència<br />
dels incendis forestals<br />
que van afectar Miramar<br />
i diferents punts de Catalunya.<br />
Vaig viure de molt a<br />
prop algun d'aquests incendis<br />
i l'aspecte que oferia el<br />
bosc cremat em va impressionar,<br />
no tan sols per la devastació<br />
de la natura, sinó<br />
també per la força plàstica i<br />
estètica d'aquesta devastació.<br />
Això em va portar a pintar<br />
aquesta sèrie <strong>com</strong> una<br />
reflexió sobre la destrucció<br />
Jaume Solé Magrinyà<br />
(Foto: cedida per Jaume<br />
del medi natural, en aquest<br />
cas mitjançant els incendis.<br />
»Del 1993 al 1995 vaig centrar-me<br />
en la sèrie Estampes<br />
dels 90. Aquí denunciava<br />
els diferents conflictes<br />
bèl·lics que hi havia en<br />
aquells anys, entre els quals<br />
destacava la Guerra dels<br />
Balcans. Amb la sèrie següent,<br />
Contrastos, també<br />
"Els meus inicis en el conceptualisme estan lligats a la creació<br />
del grup Un Nus. El vam fundar el 1971 cinc artistes<br />
vallencs: Joan Serafini, Pere Queralt, Maria Teresa Sanromà,<br />
Joan Cunillera i jo mateix, que n'era el més jove. Tots<br />
nosaltres teníem clar que volíem fer alguna cosa més innovadora<br />
i avantguardista, i vam formar un grup de debat<br />
i de treball, amb un esperit de recerca. Ens vam convertir<br />
en el primer grup d'artistes conceptuals de l'Estat espanyol."
Change language