Cultura 20040525 - aaeet.com

parleu-me'n
Entrevista a Jaume Solé Magrinyà,
artista vallenc
Jaume Solé és un vallenc
de seixanta anys, casat i
pare de tres fills. Tota la
vida s'ha dedicat al món de
la pintura i des de fa uns
quants anys també realitza
gravats. Al llarg de la seva
carrera artística ha evolucionat
des de l'estil figuratiu
dels inicis fins a l'estil conceptual
o abstracte pel qual
és reconeguda la seva obra.
Jaume és un vallenc internacional:
les seves obres
han estat exposades arreu
del món i algunes les podem
trobar en els fons de
museus europeus i americans.
Ara prepara una exposició
en què es repassaran
els darrers anys de la
seva extensa producció
d'obres conceptuals. L'exposició
tindrà lloc al final
d'aquest any al Palau de
Congressos de Madrid.
—D'on prové el seu interès
per la pintura ?
—Des de ben petit em vaig
enamorar de pintar, ho portava
a dins meu. L'ambient
familiar es prestava perquè
m'interessés per la pintura,
ja que el meu pare, Ramon
Solé Rodon, era pintor de
cases, però a més havia
après a dibuixar i a pintar
quadres a l'Escola del Treball,
i li agradava —encara
conservo algun dels seus
dibuixos de carrers i torrents
de la nostra ciutat. Jo
l'ajudava al taller que teníem
—a mi, per exemple,
m'encarregava de fer els dibuixos
amb motius infantils
que decoraven els llits de la
canalla. I sovint també l'acompanyava
quan anava a
pintar cases. En aquest cas,
normalment la meva feina
consistia a dibuixar les sanefes
i altres motius que decoraven
les habitacions.
—Qui va ser el seu mestre
i quins estudis va fer?
—Les primeres classes de
dibuix i pintura les vaig fer a
l'Escola del Treball de Valls;
per tant, el meu primer mestre
va ser Josep M. Tost, l'artista
vallenc que impartia
aquestes classes. Tost va
adonar-se que jo tenia aptituds
per dedicar-me al dibuix
i a la pintura, i en va
parlar amb el meu pare, a
qui aconsellà que m'enviés
a estudiarà Barcelona, per-
"Inicialment feia obres d'estil figuratiu,
com ara paisatges, figures femenines,
retrats. Aquest era el tipus d'obres que
vaig començar a exposar a partir de
l'any 1961, en què vaig prendre part
per primera vegada en una exposició
col·lectiva, la «2a Exposició de Tardor»,
celebrada a Valls."
10
què a Valls ja no em podien
ensenyar res més. I, dit i
fet, me'n vaig anar a Barcelona,
al taller de Josep Soiigó,
un mestre figuratiu,
molt perfeccionista. Als matins
treballava al taller, fent
les parts delicades —les
mans i cares— dels grans
cartells de les sales d'espectacle
de la ciutat, com
per exemple d'E! Molino,
mentre que altres pintors
s'encarregaven dels cossos
i de la resta del cartell. I a
les tardes estudiava dibuix
i pintura amb Josep Soligó.
A més d'aprendre d'altres
mestres, també vaig començar
la carrera de Belles
Arts al Centre Artístic de
Sant Lluc, però no la vaig
acabar perquè les assignatures
que es feien en els
darrers anys de Belles Arts
eren massa acadèmiques i
no m'interessaven. I bé, després
ja vaig tornar a Valls.
—Ens podria explicar la
seva carrera artística? Quina
evolució ha experimentat?
Què el va portar a iniciar-se
en els camins del
conceptualisme ?
—Bé, inicialment feia obres
d'estil figuratiu, com ara
paisatges, figures femenines,
retrats, fins i tot tinc un
autoretrat que em vaig fer
davant d'un mirall i que ha
fet dubtar a més d'un que
l'ha vist si sóc dretà o esquerrà.
Aquest era el tipus
d'obres que vaig començar
a exposar a partir de l'any
1961, en què vaig prendre
part per primera vegada en
una exposició col·lectiva, la
"2a Exposició de Tardor",
celebrada a Valls. L'any següent
participava en la ter-
Francesc Murillo Galimany
cera edició d'aquesta exposició
i, a més, feia la meva
primera exposició individual
a la Sala Guàrdias, de Tarragona.
Però tinc un esperit
inquiet i tenia ganes
d'innovar, d'experimentar,
d'anar més enllà de l'art figuratiu,
i això em va portar
a l'estil conceptual, a intentar
extreure el concepte del
que vull pintar —un paisatge,
un sentiment, etc.
»Els meus inicis en el conceptualisme
estan lligats a
la creació del grup Un Nus.
El vam fundar el 1971 cinc
artistes vallencs: Joan Serafini,
Pere Queralt, Maria Teresa
Sanromà, Joan Cuni-
Ilera i jo mateix, que n'era
el més jove. Tots nosaltres
teníem clar que volíem fer
alguna cosa més innovadora
i avantguardista, i vam
formar un grup de debat i
de treball, amb un esperit
de recerca. Ens reuníem un
dia a la setmana per parlar
de la nostra obra i per plantejar
un tema que cadascú
havia de treballar a la seva
manera per a la setmana
següent. Ens vam convertir
en el primer grup d'artistes
conceptuals de l'Estat espanyol.
»La primera exposició d'Un
Nus la vam fer l'any 1973 a
Santes Creus, al claustre
del palau de l'Abat, i a partir
d'aquell moment no vam
parar de fer exposicions, projectant-nos
en l'àmbit nacional
i en l'internacional. Sovint
la gent no acabava d'entendre
la nostra obra, molt
avantguardista i trencadora
amb el que estaven acostumats
a veure els vallencs i
el públic català en general.