Exercicis de llengua - Aldea Global

Valencià – Llengua de COU. Exercicis.
8) Canvia les perífrasis verbals haver+participi del text anterior per una altra forma simple,
quin matís diferent hi ha?
9) Substitueix el complement destacat per un pronom feble corresponent a la tercera
persona:
1. No investigues aqueixa qüestió. No ____ investigues.
2. No molesteu el mestre. No ____ molesteu.
3. No importa això a ell. No ____ importa això.
4. Aqueix fanal no irradia la llum. No ____ irradia.
5. Anirem a veure el pont de Sant Jordi d’Alcoi. Anirem a veure ____.
6. Torna la trompa al xic. Torna ____ la trompa!
7. Quan instal·laran l’antena? Quan ____ instal·laran?
8. Sempre he fet cas als meus pares. Sempre ____ he fet cas.
9. Sempre he fet cas a les meues germanes. Sempre ____ he fet cas.
10. Passeu els llibres a les meues companyes. Passeu_____ els llibres!
11. Jo feia companyia a les meues ties. Jo ____ feia companyia.
10) Escriu el plural d’aquestes paraules:
camió vaca jove despatx casc
coixí aigua terme vers dilluns
fre roja home gos gust
algeps feliç pasqua bambú relació
enveja esperança esponja pa taronja
tros xampú plaga llapis fons
11) Escriu accent o dièresi 3 :
coincidir vei Pasqua
llengua egoisme proisme
autointoxicar ruina fortuit
produiria reunir agrair
bilingue questio linguista
dos, camina que caminaràs. 2 p ext L’Eulàlia, prima que prima, sempre malalta. 9 Conjunció que forma, amb un
antecedent (adverbi, preposició, participi passat), nombroses locucions conjuntives. Ja que, encara que, sols que,
només que, per bé que, amb que, malgrat que, salvant que, segons que, sense que, ultra que, abans que, després que, des
que, d’ençà que, fins que, per tal que, a fi que, vist que, atès que, puix que, mentre que, com que, etc. 10 que ... que Els uns
... els altres. Que vells que nous, n’hi havia ben bé un miler.
Que 3 [ke] [k∂] adv i conj Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han
anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n’has vistes, de coses, tu!
Què [ke] [kε] 1 pron 1 Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una
preposició. L’assumpte de què m’han parlat. El martell amb què hem clavat els claus. 2 [precedit d’una preposició] La
qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents. 2 pron Pronom interrogatiu neutre,
equivalent a ‘‘quina cosa’’. Què dius? De què parlaven? Per què plores? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat. 3 m
1 Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa. Ja em direu el què. Voler saber el què. 2 ésser
un gran què Ésser una cosa molt important.
3 No posarem dièresi en les paraules que acaben en -­‐us, -­‐um. tampoc en les que acaben en -­‐isme, -­‐ista. els compostos
que comencen per auto-­‐, anti-­‐, co-­‐, contra-­‐, re-­‐, semi-­‐. i tampoc en posarem als infinitius, gerundis, futurs i
condicionals dels verbs de la tercera conjugació (per exemple produir, produint, produiré, produiria).
117