Les categories gramaticals - Generalitat Valenciana

LES CATEGORIES GRAMATICALS
GRAMÀTICA / SINTAXI / SEMÀNTICA
Totes les paraules que utilitzem pertanyen a una o altra categoria gramatical. La
classe de paraula -la categoria gramatical- depén de l’essència substancial (és a dir,
allò que designa la paraula). Però, a més a més, les paraules depenen d’aquelles
relacions que mantenen amb d’altres, i amb les quals formarà un tot.
Així com nosaltres som persones individuals (paraules), que unides formem una
família (sintagmes) i on ocupem un lloc (element) i realitzem diversos papers (a voltes
de pares, a voltes de fills, a voltes cosins, etc...) és a dir, canviem de paper (funció
semàntica) respecte dels altres elements de la família. Així com cada família realitza
una funció o tasca determinada (funció sintàctica) segons la relació que manté amb la
resta de les famílies. De la unió d’un conjunt de famílies –sintagmes- formem un poble
(oracions).
Segons l’essència serà una classe o una altra de paraula, segons el tipus de
relació estructural formarà part d’un tipus de sintagma o d’un altre, i els sintagmes
tindran una funció o una altra segons la relació amb les altres paraules o sintagmes,
però, hi ha un altre element molt important que supervisa els altres: la SEMÀNTICA (és
a dir, el significat que transmetem ha de ser coherent).
Així, per exemple, l’oració: “Nosaltres estudiem idiomes” és correcta des del
punt de vista gramatical, sintàctic i semàntic, i per tant, és una oració vàlida. Però, en
canvi, l’oració: “Nosaltres cantem cadires” no és una oració correcta. I no ho és per un
motiu obvi “les cadires no es poden cantar”, és incorrecta des del punt de vista de la
semàntica, i per tant, no és vàlida.
En última instància és la semàntica (el significat) el que predomina per damunt
de tot el procés, perquè sinó serien correctes oracions agramaticals. Tornant a la
comparació utilitzada abans: podem dir que nosaltres som fills respecte dels nostres
pares, però, que no podem ser els fills respecte dels nostres germans, o dels nostres
oncles...
Trobem NOU CATEGORIES GRAMATICALS: article, nom o substantiu,
adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.
1. L’ARTICLE
Serveix per a presentar o introduir un nom poden ser:
A) Article definit
el, la, l’, els, les
B) Article indefinit
un, una, uns, unes
En el primer cas tenen la funció de determinar un nom ja conegut : “El cotxe
de Vicent corre molt”, sabem de què cotxe parlem, en l’últim ens introdueixen un
substantiu que no coneixem : “Un home s’ha endut la cartera”, parlem d’un home
qualsevol que no sabem de qui es tracta, i, en canvi, sí sabem quina cartera és
(la cartera sí que és coneguda).

2. EL NOM O SUBSTANTIU
Designa tota mena d’entitats, això és, són les paraules que serveix per a
anomenar les persones, els animals, les coses, els sentiments o emocions,
sensacions o altres expressions abstractes. Poden ser, per tant, concrets o
abstractes, comuns o propis, individuals o col·lectius.
Per exemple: “Joan, cavall, taula, estima, tristesa, escalfor, neteja”, etc. “El
Joan quan ha tornat de la volta a cavall s’ha assegut a la taula a dinar”,
“L’estima que sentia per tu s’ha tornat tristesa quan he vist el teu
comportament”, “Note una escalfor molt forta al peu”, “La neteja d’ací deixa
molt de desitjar”.
3. L’ADJECTIU
Són aquelles paraules que qualifiquen o determinen el nom.
En trobem de dos tipus:
A) Adjectiu determinatiu: quan acompanyen a un nom, sempre anteposats al
nom (immediatament i només que al davant del nom). Concorden en gènere i
nombre amb el nom al qual determinen.
En aquest cas es consideren adjectius i llur funció serà la de determinar-los*.
*Nota: aquestes paraules també funcionen com a pronoms. Els
estudiarem a l’apartat dels pronoms.
Dins d’aquests tipus d’adjectius que determinen el nom tenim:
Adjectius: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits
És a dir, aquelles paraules que acompanyen a un substantiu i ens informen
d’un aspecte o accident. Com pot ser, per exemple, la ubicació respecte
l’emissor, “aquest xic”, “eixa advocada” o “aquelles persones”; la relació de
propietat sobre el substantiu, (siga real o afectiva) “els meus pares”, “la teua
motxilla” o “les nostres idees”; el nombre o quantitat d’objectes que representa
el substantiu, “moltes cases”, “cinc cotxes”, etc i que englobarem dins del terme
determinant o presentador (a l’igual que els articles), perquè en aquests casos la
seua funció serà de determinants del nom.
B) Adjectiu qualificatiu: és la paraula que acompanya a un substantiu i
indica una qualitat de l’ésser o de l’objecte que aquest designa, podem trobar-los
darrere i a voltes davant del nom. Concorda en gènere i nombre amb els
substantius als quals modifica. Són el nucli d’un sintagma adjectiu. I la seua
funció serà la de complement del nom (o també anomenats complement
d’adjectiu).
Exemples: “Nit freda / freda nit, dona apesarada, escriptor còmode, nau
grega, mar tranquil·la, naus marineres, exploradores audaces”.

En trobem:
4. EL PRONOM
invariables (d’una sola terminació respecte el gènere): “dona fidel / home
fidel”, “periòdic actual / revista actual”; i
variables (que tenen dues terminacions): “cotxe blau / casa blava”.
És la paraula que designa una o més persones, animals o coses sense
anomenar-les, és a dir, que substitueix un substantiu.
Els pronoms poden ser:
Pronoms tònics: personals, demostratius, numerals, possessius, indefinits,
interrogatius i relatius. Pronoms febles : dos d’ells adverbials
Fan la funció de nucli d’un sintagma nominal, igual que si foren pròpiament
un nom, o bé, seran nucli d’un sintagma preposicional.
Exemples:
Tu vindràs amb mi.
Aquell ha comprat un conillet.
Dos em van mirar.
Tens un full?... els meus han desapareguts.
Alguns han vingut disfressats de bruixots.
Qui ha vingut per eixa vorera?.
La pel·lícula de la qual parlàvem ahir s’estrena el diumenge.
Vens d’Elx? Sí, en vinc
Vas a Aiora? Sí, hi vaig
Categoria gramatical Sintagma i element Funció
TU Pronom personal SN/ nucli Subjecte
AMB MI Pronom personal SPrep/ nucli CC de companyia
AQUELL Pronom demostratiu SN/ nucli Subjecte
DOS Pronom numeral SN/ nucli Subjecte
ELS MEUS Pronom possessiu SN/ nucli Subjecte
ALGUNS Pronom indefinit SN/ nucli Subjecte
QUI Pronom interrogatiu SN/ nucli Subjecte
De la qual Pronom relatiu SPrep/ nucli CRV
EN Pronom adverbial SAdv/ nucli CC de lloc
HI Pronom adverbial SAdv/ nucli CC de lloc
5. EL VERB
És la categoria gramatical que expressa existència, estats (verbs
copulatius), o expressa accions, processos o modificacions, pensaments (verbs
predicatius).
És el nucli del sintagma verbal (la funció del sintagma verbal és el
predicat).

Exemples:
“El teu amic és un bon psicòleg”, “El teu germà està malalt?”, “Els pardals es
menjaren el raïm”, “La planta creix cada dia més”.
El verb és imprescindible en una oració, sense aquest no hi ha proposició
gramatical, no hi ha comunicació d’un pensament, d’una expressió de judici...
6. L’ADVERBI
És la paraula que té com a funció principal modificar i determinar la significació
del verb, també pot fer-ho amb adjectius i amb d’altres adverbis.
Exemples
“Allà hi ha una figuera gran”, “Allà hi ha una figuera massa gran”, “M’ha
caigut bé”,” M’ha caigut molt bé”.
CLASSES PRINCIPALS D’ADVERBIS
lloc, temps, manera, quantitat, afirmatius, negatius, ordre, dubte
A més hi ha ,encara, locucions adverbials. Les locucions adverbials són
un grup de paraules -en molts casos un sintagma preposicional- que fan la
funció dels adverbis com: a la vora, a banda, bona cosa, de cor, de bat a
bat , fil per randa...
Exemples
“D’aus?. Al Parc del Fondo n’he vistes bona cosa”, “Les portes del saló d’actes
estaven de bat a bat”, “El teu projecte, hem d’estudiar-lo fil per randa”.
7. LA PREPOSICIÓ
Expressa la relació que hi ha entre dues paraules i serveix per a establir
un nexe entre un element sintàctic i el seu complement. La seua funció serà
doncs la d’enllaç. Introdueixen el sintagmes preposicionals.
PREPOSICIONS FEBLES PREPOSICIONS FORTES
a, amb, de, durant, en, per i per a cap a, contra, davall, des de, devers,
entre, envers, fins, fins a, llevat, llevat de,
llevant, malgrat, malgrat de, mitjançant,
salvant, segons, sens, sense, sobre, sota,
sots, tocant, tret, tret de, ultra, vers, vora i
vora de.
Exemples
“Vaig a l’institut amb els meus amics de classe”.
“Durant els darrers tres mesos no ha plogut ni una gota en la comarca ni per
les contrades veïnes”.
“La gramàtica serveix per a comprendre bé el sistema lingüístic”.
“Anava jo cap a casa quan un gos atemorit anà envers un cotxe estacionat
sobre la vorera, s’amagà davall del vehicle i entre gemec i gemec guaitava el
carreró des del que havia eixit corrents. Malgrat la meua presència un homenot
sense escrúpols es dirigí a l’automòbil amb un fuet sota el braç i bramà al pobre
gos. Tret de mi no hi havia ningú, vaig anar vora el cotxe i li vaig demanar foc,

encoratjat em respongué que anara a pastar fang, moment que aprofita el gosset
per a fugir a corre cuita de les nostres mirades. Mitjançant aquesta pregunta vaig
salvar al pobre gosset”.
Com en el cas dels adverbis, trobem també preposicions habilitades i
locucions preposicionals o prepositives que són adverbis o altres sintagmes
que fan la funció de preposició, les més usuals son:
“A causa de, a desgrat de, a força de, a través de, abans de, al llarg
de, amb vista a, arran de, d’acord amb, damunt, darrere, davant, per por de,
després de, dins, durant, en compte de, en contra de, en virtut de, en vista
de, enmig de, entorn de, fora de, lluny de, per mitjà de, per tal de, prop de i
quant a”.
8. LA CONJUNCIÓ
És l’element que enllaça proposicions gramaticals i és una paraula que no
forma part de les proposicions a les quals enllaça.
Segons la relació entre les proposicions que enllaça poden ser:
coordinades o subordinades
Les conjuncions coordinats enllacen oracions que no tenen una relació de
dependència entre elles, també poden enllaçar els diversos elements d’un
subjecte o d’un complement perquè, en eixos casos, en l’estructura profunda del
llenguatge, hi ha una oració coordinada:
“Vindrà a replegar-nos mon pare o ma mare”, és equivalent a dir “Vindrà a
replegar-nos mon pare o vindrà a replegar-nos ma mare”
“Vicent i Lluïsa han vist l’obra de teatre”, equival a dir que “Vicent ha vist
l’obra de teatre i Lluïsa ha vist l’obra de teatre”.
*Nota: La classificació de les conjuncions coordinants i subordinants amb
exemples la pots trobar al llibre de text de 3r ESO en les pàgines 109, 132, 158,
160, 161, 180, 182, 202, 203 i 204.
Com les conjuncions subordinants i moltes de les coordinants no formen
part de les oracions simples les estudiarem més avançat el curs i, si cal,
prepararem una altra exposició exclusivament dedicada a aquestes.
9. LA INTERJECCIÓ
És una paraula, no relacionada amb les altres de l’oració, que expressa
un afecte de l’ànim, poden ser simples exclamacions com: ah!, hola!, xe!... també
expressions onomatopeiques: pum!, plaf!, cric crac!, xop!, i per últim hem de
saber que hi ha substantius, adjectius, formes verbals i adverbis que s’usen com a
interjeccions : silenci!, alerta!, fuig!... Les interjeccions no onomatopeiques són
veritables oracions en les quals s’han elidit alguns elements.
Aquest text està fonamentat en la Gramàtica Valenciana de Carles Salvador i
en la Gramàtica Valenciana de la Generalitat Valenciana i de l’Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana editada per Edicions Bromera.