105048 LENG VAL 2ES 1 TRIM_IMP - Edebé

1 Unitat
CONTINGUTS
COMUNICACIÓ
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Com es va construir la torre Eiffel
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
El text expositiu
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
Els pronoms I
ORTOGRAFIA
L’accentuació
LÈXIC I SEMÀNTICA
Les paraules homònimes. La precisió lèxica
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
En finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teua capacitat de:
Comunicació lingüística i audiovisual
• Llegir per a gaudir de la lectura i interpretar les dades.
• Identificar les característiques estructurals del text expositiu.
• Ser conscient dels components morfosintàctics i ortogràfics
de la llengua escrita: els pronoms i l’accentuació.
• Mostrar interés per utilitzar un vocabulari correcte i precís.
Social i ciutadana
• Comprendre la realitat social en què es viu.
Autonomia i iniciativa personal
• Aplicar al treball valors com la creativitat i la responsabilitat.
Aprendre a aprendre
• Gestionar les pròpies capacitats per tal de manejar recursos
i tècniques de treball.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar de manera apropiada les TIC.
10 Unitat 1

IDEES INNOVADORES
Algunes idees innovadores i trencadores resulten
polèmiques.
• Obriu un debat sobre el tema següent: «Places
dures o enjardinades».
Tingueu en compte aspectes com ara: el disseny,
l’economia, el manteniment…
11

12 Unitat 1
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
L’AUTORA I LA SEUA OBRA
Lurdes Rego (amb l’assessorament d’Andreu
Mayayo)
Com es va construir la torre Eiffel
Nascuda a la Pobla de Segur (Lleida), la periodista
Lurdes Rego és col·laboradora habitual de la
revista Sàpiens, a través de la qual porta els lectors
a conéixer indrets del Pirineu que tenen interés
històric. En aquest text ha sigut assessorada per
Andreu Mayayo Artal, doctor en Història Contemporània
per la Universitat de Barcelona.
Com es va construir la torre Eiffel
El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la
tor re Eiffel. París necessitava una obra emblemàtica per
reforçar la seua grandeur. Ara bé, els intel·lectuals consideraven
que el projecte de Gustave Eiffel era d’una lletjor insuportable
i els treballadors que haurien d’erigir-la es declararien
en vaga. Malgrat els entrebancs, es va poder
inaugurar amb èxit el 1889.
L’EDIFICI MÉS ALT
Parlar d’alçàries d’edificacions hui dia és un anar i vindre de
xifres, un no parar de reptes per tindre el cel més a la mà.
Però hi va haver un temps en què només una dama ostentava
aquest privilegi. Amb els seus tres-cents metres inicials,
la torre Eiffel va ser reina i senyora des del 1889 fins al 1930,
quan es va erigir l’edifici Chrysler a Nova York, el qual la
sobrepassava en díhuit metres. No ha sigut, però, només
per l’alçària que aquesta torre ha passat a la història. La seua
bellesa —menystinguda al principi— i l’apassionant construcció
la fan especial i la situen per damunt de les altres
grans edificacions del món. (…)
Una Exposició Universal, la del 1878, pensada i convocada
amb massa presses, va fer que deixara un mal gust de boca.
Calia proposar un altre esdeveniment d’aquesta magnitud,
però més ambiciós. Un aparador per demostrar al món que
França era molt més que un país entestat a fer de la república
el seu modus de dirigir-se. El centenari de la Revolució
Francesa va ser l’excusa perfecta per fixar l’any d’una nova
Exposició Universal: el 1889.
menystindre: menysprear, estimar en menys del que val.
entestar-se: mantindre’s ferm en una opinió.
modus: mode, manera.
5
10
15
20
25
Abans de llegir
Aquest article va aparéixer en el número 56
de la revista Sàpiens (www.sapiens.cat), una
publicació mensual fundada l’any 2002 que
està dedicada a explicar els fets històrics del
present i del passat de manera habitualment
molt entenedora.
En aquest article se’ns exposa el difícil procés
de construcció d’un dels monuments
més coneguts i visitats de tot el món, la tor re
Eiffel, a París.
Mentre la paperassa i les idees es feien amos dels passadissos
i departaments governamentals, als despatxos dels
arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven.
Tota la gent volia aportar idees espectaculars perquè despertaren
l’interés dels organitzadors de l’Exposició. De fet,
els artífexs de l’esdeveniment havien dit que volien alguna
cosa així com una torre. En assabentar-se’n, Gustave Eiffel
va encomanar als seus enginyers Maurice Koechlin i Émile
Nouguier un projecte a to amb l’esdeveniment. I ells van
proposar construir un pilar de pont, amb una gran base i
de tres-cents metres d’alçària. A Eiffel no li va agradar gens
la idea. Va considerar que un pilar de pont gegantí no podia
ser atractiu. Però encaboriat com devia estar en altres co-
artífex: persona que fa una faena artística amb les mans.
encaboriat: ple de cabòries, preocupat sense motiu per alguna cosa.
30
35
40

ses, va deixar que els seus deixebles anaren fent. Poc després,
l’arquitecte va canviar de parer, i el 18 de setembre
del 1884 registrava una patent d’invenció a nom dels dos
enginyers i d’ell mateix.
[…] el dia en què es van presentar les bases concretes per
entrar a concurs, més d’un es devia quedar atònit: «Els participants
hauran d’estudiar la possibilitat d’elevar al Champde-Mars
una torre de ferro amb base quadrada, de cent
vint-i-cinc metres de costat a la base i tres-cents metres
d’alçària». Era clar, per tant, per qui havia apostat la comissió
de l’Exposició Universal.
MALESTAR PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE
El malestar que va desfermar aquesta decisió va quedar curt
al costat del que va suscitar la notícia de la construcció de
la torre. «Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants
apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem
amb totes les nostres forces, amb tota la nostra indignació,
en nom de l’ignorat gust francés, en nom de l’art i de
l’amenaçada història de França, contra l’erecció, en ple cor
de la nostra capital, de la inútil i monstruosa torre Eiffel. [...]
S’associarà per més temps la ciutat de París a les barroques,
a les mercantils imaginacions d’un constructor de màquines,
per enlletgir-la irremeiablement i deshonrar-la? Perquè
la torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria, és la deshonra
de París.» Així es va manifestar un nombrós grup
d’intel·lectuals de l’època a través del diari Le Temps. La carta,
signada per personatges de la talla de Guy de Maupassant
o Charles Gounod, va crear un estat d’opinió tal, que
fins i tot un parisenc va interposar un recurs jurídic contra
l’Estat i contra la ciutat en previsió de la caiguda de la tor re
en uns terrenys de la seua propietat.
Malgrat tot i tots, la torre d’Eiffel va ser l’elegida, i el 26 de
gener del 1887 es començaven a excavar els fonaments que
l’aguantarien i dos dies més tard s’hi posaria la primera pedra.
(…) Una curosa organització del treball i l’alta especialització
dels dos-cents obrers de la plantilla van permetre
fer la monumental obra en només dos anys, dos mesos i cinc
dies; i sense que es produïra cap accident mortal.
VAGA DELS TREBALLADORS
Només una cosa va interferir en el bon funcionament de
les obres: la vaga que van convocar els treballadors a mitjan
setembre del 1888. Volien un augment del salari, i després
de negociar a la baixa amb el mateix Eiffel, van tornar a la
faena; tot i així, tres mesos després les mobilitzacions es van
patent: document de l’autoritat on es diu qui és l’inventor d’un aparell
o d’una altra cosa. Només la persona que té la patent pot fabricar i
vendre l’invent.
atònit: molt sorprés, admirat o emocionat.
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
45
50
55
60
65
70
75
80
reiniciar per incompliment dels acords per part de l’arquitecte,
que els amenaçava a acomiadar qui no treballara. […]
La inauguració va ser un èxit. I només el primer any
d’explotació de la torre, l’empresa que Gustave Eiffel va
crear per gestionar-la quasi va aconseguir deixar la balança
a zero. I això que la construcció havia costat 7.400.000 francs.
Els detractors del projecte de ben segur que el dia de la
inauguració anaven amb el cap baix per París per purgar
l’equivocació. I és que la torre va passar de ser la màxima
representació de la lletjor, a convertir-se en la més admirada,
en la més imitada i en la més visitada de París. […]
Lurdes Rego, amb l’assessorament d’Andreu Mayayo. Sàpiens,
núm. 56, juny 2007 (adaptació lingüística)
suscitar: fer que isca o comence una cosa.
interferir: interposar-se en una acció per a no deixar-la anar bé.
purgar: complir la pena merescuda.
85
90
95
Lectura. Competència lectora
13

14 Unitat 1
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Llig el text i resol les activitats.
COMPRENSIÓ
1. Què fa que la torre Eiffel siga una construcció especial?
La seua alçària i la seua apassionant construcció.
La seua alçària i la seua bellesa.
La seua bellesa i la seua apassionant construcció.
2. Quins dos esdeveniments es van celebrar el 1889?
Després de llegir
3. Què vol dir l’expressió «als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven»?
Els arquitectes discutien constantment entre ells.
Hi havia moltes idees als despatxos dels arquitectes.
A París hi havia molts accidents de trànsit a causa de la construcció de la torre.
4. Per què es va aconseguir construir la torre només en dos anys?
Perquè la faena estava molt ben organitzada i no hi va haver cap accident.
Perquè la faena estava molt ben organitzada i els obrers estaven molt especialitzats.
Perquè hi treballaven dos-cents obrers.
5. Per què es va quedar tota la gent «atònita» quan es van presentar les bases del concurs per a edificar la torre?
Perquè eren unes bases molt difícils d’entendre.
Perquè es proposava fer una torre de ferro amb base quadrada.
Perquè les bases pareixien fetes perquè el concurs el guanyara Eiffel.
6. Per què hi va haver tanta oposició a la construcció de la torre Eiffel?
7. Quin va ser el resultat de la inauguració de la torre?
REFLEXIÓ
8. El títol d’un dels apartats d’aquest article és «Malestar per la construcció de la torre». Justifica’l breument.
9. La torre Eiffel és un exemple de les grans obres d’art que no agraden ni tenen èxit ni reconeixement fins després d’un cert temps,
com passa sovint amb la pintura moderna. Per què creus que passa això?
CREACIÓ
10. Dividiu-vos en grups. Cada grup ha de triar un edifici que destaque per la seua alçària. Documenteu-vos sobre el procés de la seua
construcció.
— Després, amb les fotografies dels edificis triats, construïu un mural amb el vostre skyline.
EXPRESSIÓ ORAL
11. La torre Eiffel es troba a París. Hi has estat? Tria un poble o ciutat on hages estat que t’haja agradat i fes una exposició oral ordenada
que reculla la descripció d’algun edifici, plaça o racó característic.

El text expositiu
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
El text que has llegit en iniciar la unitat exposa i informa sobre uns fets: com va
anar la construcció de la famosa torre Eiffel a final del segle XIX. Es tracta, per
tant, d’un text de tipus expositiu. La majoria de textos que ens trobem en
l’àmbit acadèmic, és a dir, que lliges i treballes en els llibres de text i manuals,
són expositius.
Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una
idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.
El text que llegiràs a continuació n’és un exemple. Llig-lo atentament.
Plantejament
Desenvolupament
Cloenda
El xocolate, «l’aliment dels déus»
La història del xocolate es remunta a uns 3000 anys arrere. Jeroglífics i inscripcions
en recipients de l’època trobats a Veracruz o Tabasco testifiquen
que els olmeques, habitants del sud de Mèxic, ja coneixien el fruit del cacau.
La beguda que els asteques elaboraven amb el cacau constituïa un símbol
de poder. Servit en gots d’or, en ocasions d’un sol ús, aquest preparat de
cacau, aigua i espècies es reservava a reis, capellans o guerrers. La relació
entre xocolate i poder es fa evident en el fet que les ametles de cacau no
només es consumien, sinó que també s’usaven com a unitat monetària.
LLAVORS DE CACAU CANVI
1 1 tomaca
3 1 alvocat
30 1 conill menut
100 sou diari d’un servent
La recepta asteca consistia a barrejar amb aigua grans de cacau assecats al
sol i mòlts, juntament amb diverses espècies, entre d’altres, el xili, la flor de
vainilla o la bixa. No sabem si aquesta beguda va resultar molt agressiva per
al scolons. En qualsevol cas, les espècies van ser progressivament substituïdes
per sucre (i canyella).
A partir del segle XVIII,
la bona marxa del negoci europeu del cacau va
portar noves maneres de consumir xocolate: així va aparéixer el xocolate sòlid
en totes les seues expressions (bombons, rajoles, xocolate de guarnició
o de farcir, etc.).
Des d’aleshores, el xocolate no faria més que evolucionar i adaptar-se a cada
època.
Salvador Pané, Eureka, núm. 20, abril de 2011 (adaptació lingüística)
Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:
• Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen del xocolate).
• Desenvolupament: s’exposa ordenadament la informació que es vol
transmetre per tal d’informar o convéncer el receptor. Cada paràgraf desenvolupa
una idea.
• Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el
cas de l’exemple.
El títol dóna una orientació
sobre el tema del text.
Ús de taules o gràfics per
tal d’ajudar a entendre el
text.
Ús de connectors.
Ús de dades objectives.
Ús d’exemples per a reforçar
allò que s’explica.
Expressió escrita, oral i audiovisual
15

16 Unitat 1
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
Els connectors
Tal com ja saps, els connectors serveixen
per a enllaçar les idees en un
text.
Els connectors de temps, lloc, causa,
conseqüència o oposició s’utilitzen
molt sovint en els textos expositius.
Vegem-ne alguns:
• De causa: perquè, a causa de, ja que,
com que, gràcies a, per la qual cosa...
• De conseqüència: per això, per tant,
a conseqüència de, de manera que,
per consegüent…
• D’oposició: però, tanmateix, no obstant
això, en canvi, sinó, amb tot, al
contrari…
• De temps: a continuació, abans, actualment,
anteriorment, al mateix
temps, alhora, aleshores, després, durant,
en el mateix moment, llavors,
més endavant, més tard, paral·lelament,
simultàniament, tot seguit…
• De lloc: dalt / a baix, a l’interior / a
l’exterior, a la dreta / a l’esquerra, prop
/ lluny, damunt / davall, al mig / al
centre / als costats / als extrems, davant
/ darrere / damunt, endins / enfora,
més amunt / més avall…
@ CONNECTORS TEXTUALS
Per fer les teues redaccions pots consultar
aquest enllaç útil sobre connectors
textuals:
www.gencat.cat/justicia/llengjur/
teoria/tema2.html
L’estructura i organització de les idees
L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’una manera lògica.
Però no tota la informació que es transmet té la mateixa importància. Fixa’t
en l’esquema del text que acabes de llegir.
TEMA L’origen del xocolate
IDEES PRINCIPALS
Idea 1 (1r paràgraf)
Idea 2 (2n paràgraf)
Idea 3 (3r paràgraf)
Idea 4 (4t paràgraf)
Idea 5 (5é paràgraf)
El tema d’un text, és a dir, la idea global de què tracta, es desenvolupa a partir
d’una sèrie d’idees principals, i cadascuna s’exposa en un paràgraf diferent. A
més, cada idea principal pot estar acompanyada per diverses idees secundàries,
com a informació complementària i com a exemples que ajuden a explicar-les.
A l’hora d’escriure un text expositiu, una volta tens clares les idees que vols
transmetre, t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les:
enumerant-les (com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la
solució o exposant una causa i les seues conseqüències.
Els textos explicatius
Procedència del cacau
Valor del cacau
Recepta original del cacau
Formes del xocolate
El xocolate evoluciona
Dins els textos expositius, trobem uns tipus de textos anomenats explicatius
que no només informen sinó que a més expliquen i defineixen una idea o
concepte que suposa una dificultat per al receptor. Alguns exemples de text
explicatiu serien les definicions d’un diccionari o d’una enciclopèdia (d’una
entrada de la Viquipèdia, com és el cas de l’exemple següent).

12. Llig atentament el text expositiu següent i després respon
les preguntes.
La vida d’un animal o d’un vegetal depén, en bona
mesura, de les condicions de l’indret o de l’ecosistema
en què habita. D’altra banda, un ecosistema, com per
exemple la mar, posseeix característiques determinades
que han sigut aprofitades adequadament pels
organismes que l’habiten.
Una de les característiques principals d’aquests organismes
és el seu elevat poder de reproducció. Els milions
i milions de sardines, arengs, lluços, abadejos, etc.
que viuen a la mar són capaços de pondre cada any
centenars de milers d’ous.
Però aquest poder reproductor s’estén fins i tot als organismes
més menuts que formen el plàncton. Quan,
durant l’hivern i la primavera, les aigües profundes de
la mar pugen a la superfície tot transportant una gran
quantitat de substàncies nutritives, la rapidesa amb
què es reprodueixen és tan gran que amb poc temps
allà on només hi havia un nombre reduït d’individus
pot aparéixer una coloració verdosa i, de vegades, rogenca
com a resultat de la gran quantitat de microorganismes
que s’han produït.
Tot i així, la distribució dels animals i dels vegetals és
desigual segons les zones i varia amb les estacions de
l’any. Els peixos més abundants a les aigües superficials,
com la sardina i l’areng, acostumen a trobar-se sempre
prop de les zones més productives, és a dir, allà on hi
ha plàncton abundant. D’aquesta forma tenen l’aliment
garantit. Altres peixos, com la tonyina o el lluç, amb
una mida més gran, romanen en condicions de recórrer
llargues distàncies; en virtut d’aquesta disposició, la
seua alimentació no depén tan sols d’una zona.
La conservació del mar (adaptació lingüística),
Biblioteca Juvenil d’Ecologia. Ed. Parramón, 1993
— Identifica el tema del text i el plantejament.
— Posa títol al text.
— Fes un esquema del desenvolupament.
— Redacta una cloenda breu.
— Busca en el text diferents connectors i indica’n el tipus
(temps, lloc, causa, oposició...).
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
13. Llig aquest fragment d’un text expositiu i respon les preguntes
que segueixen.
La indústria discogràfica no aconsegueix eixir de la
crisi econòmica en què està immersa: cada any el nombre
de CD venuts és menor i, per tant, també es redueixen
els ingressos. Molts pensen que la irrupció de
les noves tecnologies és l’origen d’aquest problema,
però no és cert. Està comprovat que, gràcies a la circulació
—tant legal com il·legal— de la música per la
xarxa internet, els artistes poden fer arribar les seues
propostes a racons fins fa poc temps insospitats. Per
això, diverses veus dins del sector apunten que una
de les eixides de la crisi es troba, precisament, en
aquestes noves tecnologies. D’altra banda, també pot
ser positiu promoure més els concerts en directe i no
tant la venda de CD.
— Com s’organitzen les idees en aquest text? Senyala
l’opció correcta i justifica la teua tria.
Causa-conseqüència
Causa
Problema-solució
Problema
Conseqüència A
Conseqüència B
Solució 1
Solució 2
— Ara, completa l’esquema que hages seleccionat amb la
informació que hi ha en el text.
14. Redacta un text expositiu sobre les xarxes socials. N’has de
valorar els pros i els con tres, explicant les seues repercusions
socials. També has de reflexionar sobre els aspectes
negatius que pot tindre el seu ús. Pots seguir l’estructura
següent:
• Plantejament: introducció breu sobre l’ús de les xarxes
socials en l’actualitat, amb explicació de les seues aplicacions
principals.
• Desenvolupament: exposició dels pros i els contres
d’aquestes aplicacions, reflexió sobre possibles aspectes
negatius del seu ús...
• Cloenda: resum de les idees principals i conclusió.
— Recorda’t d’escriure cada idea en un paràgraf diferent i,
després d’escriure la redacció, no t’oblides de revisar-la.
15. Consulta la pàgina web següent i fes les activitats que s’hi
@ proposen sobre la preparació d’una exposició oral.
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/
suficiencia/sgt/sgt4/sgt4.htm
16. Segueix les indicacions de la pàgina web anterior per fer
davant dels companys una exposició oral del tema que has
redactat en l’activitat 14.
Expressió escrita, oral i audiovisual
ACTIVITATS
17

18 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
ELS TIPUS DE PRONOMS
Personals
Demostratius
Possessius
Indefinits
Quantitatius
Numerals
Relatius
Interrogatius
Les formes de tractament
Els pronoms personals forts de segona
persona tenen unes formes de tractament
pròpies en el registre formal:
Vosté es mira a l’espill.
Vós us mireu a l’espill.
Vostés es miren a l’espill.
FIXA’T
Forts
Febles
El pronom la de tercera persona no
s’apostrofa davant d’un verb començat
per u o i àtona:
• Enric agafa la llibreta. Enric
l’agafa.
• El senyal indica la direcció. El
senyal la indica.
Els pronoms I
El curs passat vas estudiar les següents categories gramaticals: el nom, l’adjectiu,
els determinants i el verb. Ara treballaràs els pronoms.
Els pronoms ens serveixen per a no repetir paraules innecessàriament. Per això,
els utilitzem sovint quan escrivim o quan parlem, encara que no en siguem
conscients.
Fixa’t que el seu significat queda clar pel context en què es troben:
de la pel·lícula
El cap de setmana vaig anar a veure una pel·lícula de pirates i l’endemà en vaig
parlar amb Lluís. A ell no li va agradar tant com a mi.
Aquestes formes que es refereixen a un nom (o un grup de paraules) i el substitueixen
són els pronoms.
Els pronoms es classifiquen en: personals, demostratius, possessius, indefinits,
quantitatius, numerals, relatius i interrogatius. En aquesta unitat estudiaràs els
pronoms personals.
Els pronoms personals
Els pronoms personals designen les tres persones gramaticals del verb: la primera
persona es refereix a l’emissor; (el qui parla), la segona persona, al receptor
(el qui escolta); i la tercera, a la persona de la qual es parla. N’hi ha de dos tipus:
els forts i els febles.
Els pronoms forts
Els pronoms personals forts són tònics i poden aparéixer separats del verb:
Vicent fa tercer d’ESO i Anna primer de Batxillerat.
Observa que els dos pronoms personals (ell i ella) fan referència a les persones de
les quals s’està parlant (Vicent i Anna). Són pronoms de tercera persona.
Els pronoms personals forts són els següents:
PERSONA
Lluís
ell ella
a Lluís
NOMBRE
SINGULAR PLURAL
Primera jo, mi nosaltres
Segona tu vosaltres
Tercera ell, ella ells, elles

Els pronoms febles
Els pronoms personals febles són àtons i apareixen sempre al costat d’un verb:
T’escriuré un correu a la nit per dir-te com quedem per fer el treball de socials.
Als bessons els van regalar els mateixos regals, i tot i així no van voler canviar-los.
En la primera oració el pronom t’ (et), –te fa referència a la segona persona gramatical
(a tu), mentre que en la segona oració els pronoms de tercera persona
es refereixen als bessons (els) i al regals (–los).
Tal com has pogut veure en els exemples anteriors, els pronoms febles poden
aparéixer tant davant com darrere d’un verb. I, depenent de la seua col·locació
respecte del verb, poden adoptar formes diferents: t’ i els (davant del verb) i -te
i -los (darrere del verb).
Les diverses formes que poden adoptar els pronoms febles són:
• Reforçada: davant d’un verb que comença en consonant (em telefona).
• Elidida: davant d’un verb que comença en vocal (m’ha telefonat).
• Plena: darrere d’un verb que acaba en consonant o en -u (telefonar-me,
digueu-me).
• Reduïda: darrere d’un verb que acaba en vocal que no siga –u (telefona’m,
agarre’m).
Tercera
PERSONA
a tu
als bessons els regals
Els pronoms febles també inclouen el pronom neutre ho, que reemplaça açò,
això, allò o una oració equivalent, i els pronoms en i hi, que fan referència a llocs
o bé tenen altres usos que estudiaràs en unitats posteriors.
Hem llançat això perquè Ho hem llançat perquè
no era bo. no era bo.
Vam anar a Saragossa en tren. Vam anar-hi en tren.
Acabe d’arribar d’Alcossebre. Acabe d’arribar-ne.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
FIXA’T
Quan parlem de substitució pronominal
ens referim a la substitució
d’un nom o un grup de paraules per
un pronom.
Fixa’t com reemplacem les paraules
en negreta de les oracions següents
pel pronom feble adequat.
• Pots anar a buscar Felip a casa?
El pots anar a buscar a casa?
• Agafaré la motxilla L’aga faré.
REFORÇADA ELIDIDA PLENA REDUÏDA
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Primera em ens m’ ens -me -nos ’m ’ns
Segona et us t’ us -te -vos ’t -us
el, la, li els, les l’, li els, les -lo, -la, -li -los, -les ’l, -la, -li ’ls, -les
reflexiu es s’ -se ’s
Davant del verb Darrere del verb
FIXA’T
El pronom personal de tercera persona
adopta la forma es en verbs
reflexius (ell es llava). En canvi, els de
primera i segona persona mantenen
la mateixa forma (jo em llave, tu et
llaves).
Gramàtica
19

ACTIVITATS
20 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
17. Per a recordar les categories gramaticals que vas estudiar
el curs passat, busca en el text següent:
• Dos noms propis i dos noms abstractes.
• Quatre adjectius.
• Tres determinants diferents.
• Verbs en tres temps diferents.
Ens trobàvem prop de Xàbia i jo estava absent, contagiant-me
d’aquell tipus de tristor que es respirava en
l’ambient.
Vint minuts després, Vicent va parar el cotxe. Als nostres
peus una cala menuda abraçava una llengua de
mar verda transparent. Des d’allà, una escala foradada
a la roca lliscava cap a la platja de pedres daurades.
Recordaria sempre aquella imatge plena de malenconia.
18. Torna a escriure les oracions que tens a continuació substituint
les paraules en negreta pels pronoms personals forts
cor responents.
• Sense tu i Pau, l’any vinent la nostra classe no serà la
mateixa.
• Els meus amics i jo anirem demà a sentir un concert de
la Magdalena.
• M’agradaria jugar a tenis de taula amb el campió del
torneig de dissabte.
• Tu i Ariadna sempre feu els deures juntes, veritat?
• Els gossos sempre troben la manera de tornar a casa
sols.
• Maria i Joana van molt sovint a estudiar a la biblioteca.
19. Les oracions següents no estan ben expressades. Substitueix
les paraules subratllades per pronoms personals per tal
d’evitar-ne la repetició.
Fixa’t en l’exemple:
Van retransmetre el partit de futbol per la televisió i vaig veure
el partit de futbol. Van retransmetre el partit de futbol
per la televisió i el vaig veure.
• Tens les claus? Necessite les claus per a obrir la botiga.
• Albert vol anar de vacances a Finlàndia, però Albert ha
d’estalviar.
• Núria té l’entrada del concert. Jo encara no tinc l’entrada
del concert.
• Vius al costat de casa de Víctor, veritat? Pots passar a buscar
Víctor?
• Els pares m’han comprat una consola, però els pares no
volen que hi jugue entre setmana.
• Les escales mecàniques del metro no funcionen, demà
han de reparar les escales mecàniques del metro.
20. Aquestes formes verbals tenen un pronom feble davant.
Torna-les a escriure col·locant-lo darrere.
Ho van deixar. Els vaig trobar.
Et vaig cridar. Les van donar.
Li vaig dir allò. Em van ajudar.
Et van veure. El va creure.
Us van portar. Em van creure.
21. Els pronoms febles de les oracions següents contenen errors
ortogràfics. Escriu-los correctament.
• Agafa el bitllet del tren i guarda-l a la cartera.
• Per què no la’vas a veure, a Eva?
• Van ajudar nos a eixir d’aquell embolic.
• M’ha dit que no s-afaitaria.
• Dóna’li tu mateix la maleta.
• Mou’te un poc, que mafones.
• Portam la maleta, que’m pesa massa.
22. Localitza els pronoms del text següent i classifica’ls segons
que siguen forts o febles.
Bernabé mai no havia tingut cap fill, i a aquell xic…, se
l’estimava de veritat. No obstant això, l’havia enga nyat.
S’havia rigut d’ell. […]
L’informe de les autoritats del reformatori era explícit
i clar. De ben jove ja havia tingut problemes. Ni més
ni menys que als tretze anys. Van haver de traure’l de
les habitacions i portar-lo a un lloc a part. Quina vergonya!
Juan Madrid, Fugida cap al sud.
Ed. Marjal
FORTS FEBLES
… …

23. La forma jo es reemplaça per mi darrere la majoria de preposicions.
Tenint en compte això, completa les oracions
següents utilitzant jo o mi segons el que corresponga.
• ..... crec que no tens raó, però a ..... no m’agrada discutir.
• ...... vaig després de tu. Tu vas després de ..... .
• Maria sempre està contra ...... .
• Què faria ..... sense els meus amics!
• Tens la carta que et van donar per a .....?
• Si fóra per ....., ara no aniries a veure la pel·lícula.
• A ..... no em sembla correcte que et comportes així. .....
sempre t’he ajudat.
24. Completa el diàleg entre els dos artistes de la imatge amb
els pronoms del requadre.
És emocionant cantar
........ dos junts en aquest
estadi. Què ........
penses ........?
Jo en ho mi em tu nosaltres
....... crec que ........
repetirem prompte.
A ........ també ........
fa molta il·lusió!
25. Llig en veu alta les oracions següents, completant-les amb
el pronom feble adient.
els / -lo / ho / en / t’ / la / ens / hi /us
• Aquesta pel·lícula ..... tinc massa vista.
• Entre nosaltres dos ..... tutegem.
• Ja ..... tinc prou, de sopa, gràcies.
• Encara que no vulgues anar al metge, ..... has d’anar.
• Joan no pesa molt, encara puc agafar ..... al be.
• Només hi faltes tu. ..... apuntes a esquiar?
• ..... voldríeu quedar a dormir a ma casa?
• Necessite els llibres. ..... puc passar a buscar?
• Ja hi he pensat, en això, ..... tinc tot previst.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
26. Indica quin és el nom al qual es refereixen els pronoms febles
destacats. Fixa’t en l’exemple.
A Londres? Hi anirem per vacances.
• Ací tens el dinar: només l’has de calfar.
• El gos, he de portar-lo al veterinari per vacunar-lo.
• Això ja ho sap tota la gent.
• A Abdul, li va tocar la panera del sorteig.
• El pastís estava molt bo; n’ha quedat més?
• La motxilla pesa molt; em canse de dur-la.
27. Substitueix les paraules subratllades pels pronoms febles
adequats. En alguns casos, pots escriure els pronoms tant
davant com darrere del verb.
No sé dibuixar la model. No la sé dibuixar o
No sé dibuixar-la.
• No hem dit res a Eloi.
• Tinc tantes ganes de veure el meu cosí!
• Cal apagar el llum en eixir de casa.
• Només puc portar el rellotge nou els caps de setmana.
• He perdut el costum de llançar fort la pilota.
• Vinc de casa els meus iaios.
• No vull això ací damunt.
• Voldria ensenyar el meu pis nou a vosaltres.
28. Digues si les afirmacions que hi ha a continuació són vertaderes
o falses:
• Els pronoms ens serveixen per a repetir les paraules que
volem destacar en un text.
• Els pronoms personals sempre van al costat del verb.
• Els pronoms es classifiquen en personals, demostratius i
possessius.
• Els pronoms personals febles són àtons, és a dir, no porten
accent.
• Les formes reforçada, elidida, plena i reduïda del pronom
em són, respectivament: em, m’, -me, ‘m.
29. Vés a la pàgina web següent i fes les activitats que s’indiquen
@ a continuació.
www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm
El ciclomotor? El té des de fa dos anys (ús dels pronoms el i
les)
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm
Les maraques? Les he dutes des de les Antilles (ús dels pronoms
la i els)
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomli/index.htm
Li agafa un tornavís (ús dels pronoms li i els)
Gramàtica
ACTIVITATS
21

ACTIVITATS
22 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
L’accentuació
Ja saps que en valencià hi ha dos tipus d’accent (obert o greu i tancat o agut) i
ja coneixes les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
En les activitats següents podràs recordar aquestes normes i tornar-les a posar
en pràctica per tal d’accentuar correctament.
30. Accentua les paraules que tens a continuació, tenint en compte que l’accent de la vocal a sempre és obert o greu i que
l’accent de les vocals i i u sempre és tancat o agut. Després, pensa tu dues paraules accentuades per a cada columna i afigles-hi.
Accentuació de la a Accentuació de la i Accentuació de la u
• dema • mati • unica
• aguila • intim • ultim
• sedas • tornavis • comu
• arab • cosi • barnus
• valencià • pel·licula • musica
• .................... • .................... • ....................
• .................... • .................... • ....................
31. Accentua aquestes paraules que contenen les vocals e, o tòniques. Recorda que, per tal de saber si duen accent obert o tancat,
t’has de fixar en la seua pronunciació.
• Es pronuncien com la e de cel [3] genere, petal, telefon
• Es pronuncien com la e de vent [e] pesol, encen, tambe, comprare
• Es pronuncien com la o d’hora [$] logica, arros, tonica, aixo
• Es pronuncien com la o de molt [o] tombola, sabo, habitacio
— Tenint en compte els exemples anteriors, completa la norma ortogràfica.
En valencià hi ha dos tipus d’accent gràfic:
• Greu o .................... Es col·loca sempre damunt la vocal .....
• Agut o .................... Es col·loca sempre damunt les vocals ..... i .....
Les vocals ..... i ..... poden dur accent .................... o ...................., depenent de la seua pronunciació. Quan es pronuncien com
cel o hora, l’accent és .................... En canvi, quan es pronuncien com vent o molt, l’accent és ....................
32. Ara, accentua aquestes paraules agudes quan calga. Recorda que s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s, i en -en,
-in. En canvi, quan acaben en diftong decreixent (vocal + i/u àtones) no s’accentuen.
• torro • autobus • gripau
• cafe • sorpren • altipla
• estiu • remei • melic
• repas • xampu • Berlin
• Ramon • melo • compas

33. Accentua quan calga les paraules planes que tens a
continuació. Recorda que s’accentuen quan no acaben
en cap de les terminacions anteriors (vocal, vocal + s,
-en, -in). Quan acaben en diftong decreixent també
s’accentuen.
• sucre • Maria • public
• examens • anaveu • correr
• cadira • canon • ginesta
• comic • jugaveu • transit
• dirieu • teoria • album
• portaven • merit • mares
• calcul • muntanya • simple
• nordic • truita • calma
34. Tal com ja saps, les paraules esdrúixoles s’accentuen
sempre, i n’hi ha moltes que acaben en hiat. A continuació,
accentua correctament aquestes paraules esdrúixoles.
• formula • continua • diferencia
• farmacia • classica • ciencia
• pagina • historia • epoca
• area • tunica • matematiques
• esglesia • urgencia • anecdota
• penultima • filosofiques • antipatica
— Tenint en compte aquests exemples, completa les normes
ortogràfiques d’accentuació.
Les paraules .................... s’accentuen quan acaben en
vocal, en .................... + ..... i en ....., ..... . No s’accentuen
quan acaben en diftong .................... (vocal + ....., .....
àtones).
Les paraules .................... s’accentuen quan ...... acaben
ni en vocal, ni en .................... + ..... ni en ....., ..... .També
s’accentuen quan acaben en diftong .................... .
Les paraules .................... s’accentuen sempre.
35. Repassa en aquesta pàgina web tot el que has aprés sobre
@ l’accentuació.
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.
xtec.cat/projects/accents/jclic/accents.jclic.zip
36. La pàgina web següent et servirà per a repassar les normes
@ d’accentuació, diferenciar els tipus d’accent i treballar
l’accent diacrític.
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/
suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
37. Llig el text següent i accentua les paraules que calga.
Classifica-les després segons que tinguen accent tancat o
obert:
Vaig pujar cada esglao de l’escala com si portara unes
botes d’aire. Tenia por que els meus companys s’estranyaren
de les meues absencies i em preguntaren on
havia anat. Em vaig refugiar a la meua habitacio per no
trobar-me amb ningu i despres vaig sentir la veu
d’Oscar al passadis. «Ja passara de llarg», vaig pensar.
L’endema seria un dia dificil: m’havia d’alçar prompte
si no volia ser l’ultim.
TANCAT OBERT
… …
— Quines són les úniques vocals que poden portar accent
obert i tancat?
38. Accentua aquestes paraules agudes quan calga.
• canço • animat • passio
• cacau • repos • encis
• martell • tardor • encen
• sorpres • recepcio • estiu
Ortografia
ACTIVITATS
23

ACTIVITATS
24 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
39. Accentua correctament el text que segueix.
Atenció, perill!
En vint anys han desaparegut la meitat dels goril·les.
Aixo es degut a la perdua del seu habitat, a l’activitat
dels caçadors furtius que capturen les cries com a animals
de companyia o maten els adults per abas tir els
mercats de carn, i tambe a un virus que afecta igualment
els humans, l’ebola. Per desgracia, un nou perill
amenaça els goril·les: el coltan.
A la Republica Democratica del Congo, a la regio del
Kivu, on viuen els goril·les, s’explota el coltan. Aquest
mineral tan dificil de trobar ha desencadenat una guerra
en que ja han mort mes de tres milions de per sones
des de 1998 i la poblacio de goril·les de les pla nes orientals
ha passat de 17.000 individus a menys de 3.000. Al
Kivu hi ha el 80 % de les reserves que es coneixen de
coltan, un mineral indispensable per fabricar telefons
mobils, ordinadors i consoles de joc.
Les nostres compres repercuteixen fins i tot a l’altre
extrem del mon. En consumir de manera exagerada,
precipitar-nos sobre l’ultim model de telefon mobil o
comprar el videojoc de moda produïm un impacte sobre
la natura i, en concret, sobre els goril·les. Es tracta
de l’efecte «papallona». Cada objecte que adquirim
consumeix productes naturals, contamina i genera
residus. Abans de com prar res, pots plantejar-te les
qüestions següents: realment ho necessite? Em podria
donar un caprici d’una altra manera? Quin producte
tindra menys impacte en el medi ambient? Com puc
reduir les meues deixalles? Finalment, tingues present
el concepte de les «3 R»: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.
Ajudo el meu planeta, Editorial Blume, 2008
40. Les paraules que tens a continuació són agudes. Per què
no s’accentuen?
gripau, jugueu, sabeu, remei, esportiu, enrenou
41. Distribueix aquestes paraules planes en la taula següent,
tot accentuant les que calga.
platan - oficina - geografia - parlaveu - facil
platan - fenomen - rapid - venieu - accentua
organ - diposit - music - edifici - mobil - dolces
poesia - origen - hipopotam - patinaveu - savi
Acabades en consonant
(menys vocal + s, -en, -in)
S’ACCENTUEN
Acabades en diftong
decreixent
… …
NO S’ACCENTUEN
Acabades en vocal + s,
Acabades en vocal
-en, -in
… …
42. Esbrina quines paraules de les oracions següents haurien
d’estar accentuades.
• En l’obra Els pastorets, un pastor ven l’anima al dimoni.
• La fabrica de teixits va tancar fa huit anys.
• Quan vam anar de camping, vam veure una oliba dalt
d’un arbre.
• M’has de lliurar dues copies del document.
• He portat les sandalies velles al sabater.
— Les paraules que has accentuat són agudes, planes o
esdrúixoles?
— Quan s’accentuen aquests tipus de paraules?
43. Els adverbis acabats en -ment mantenen l’accent gràfic de
l’adjectiu en femení del qual provenen. Seguint aquesta
norma, accentua els adverbis següents:
• rapidament • comodament
• tranquil·lament • forçosament
• ritmicament • graficament
• curiosament • profundament
• ultimament • obertament

DICTAT
45. Llig atentament aquest text i prepara el dictat.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
— Anota les paraules que porten accent gràfic i classifica-les segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles.
Després, recorda per què s’accentuen.
L’endemà, Olívia no va donar senyals de vida a l’institut en tot el matí.
Però no en va ser l’única. Més de la meitat dels del seu grup tampoc no hi va aparéixer. Era la vigília de
l’avaluació més temuda del trimestre. S’havien atrinxerat els uns a casa dels altres, repassant com uns desesperats
i tractant de resoldre les incongruències que trobaven contínuament en els apunts.
Ricard va fer diversos intents telefònics per parlar amb Olívia. Va telefonar a les cases on era més probable
trobar-la. En l’únic telèfon que funcionava al bar de l’institut es va gastar totes les monedes. A cada lloc li
deien que ella devia trobar-se en qualsevol dels altres domicilis.
Joan Manuel Gisbert, La veu de matinada. Ed. Marjal
SIGNES DE PUNTUACIÓ El punt (.)
El punt i seguit:
• Serveix per a separar oracions dins d’un mateix paràgraf.
En alguns casos, s’utilitza en comptes d’una coma o
d’un punt i coma per a marcar una pausa més llarga.
«El mussol ens mirava des del seu racó. De vegades
semblava que dormira. D’altres, se n’anava volant.»
El punt i a part i el punt final:
• El punt i a part s’utilitza per a separar paràgrafs que
expressen idees diferents.
• El punt final indica el final d’un text o d’un escrit.
«Aquella nit havia de ser memorable perquè venia a
cantar el tenor italià al Palau de les Arts Reina Sofia.
El Passeig estava animadíssim, ple de gent que passe-
PARAULES HOMÒNIMES I PARÒNIMES
44. Completa les oracions següents amb la paraula adient que tens entre parèntesis.
• Per tal d’obtindre el visat hauràs d’anar a veure el .................... del teu país. (cònsol-consol)
• El guia del viatge ens va portar fins al temple .................... dedicat a l’emperador August, situat al centre de .................... .
(Roma-romà)
• L’atleta marroquí ha aconseguit el .................... en la marató. (rècord-record)
• Sempre .................... a les mateixes botigues? (compres-comprés)
• Enric va tancar la .................... de la seua habitació i va descobrir un regal que ..................... dels Estats Units (porta-portà)
java amunt i avall tranquil·lament.»
Ara prova-ho tu:
46.
Escriu aquest text en el quadern, separant quan calga
les oracions amb punts i seguits i punts i a part.
«La balena va obrir la boca era com si somriguera va
moure les aletes laterals i va traure el cos un poc més
de l’aigua, com si volguera volar fora del seu medi
després, amb un salt, va tornar a submergir-se aquesta
vegada, Godar en va veure la silueta, els seus cinc
metres o més de llargada, la seua línia solcant la mar
al seu voltant no va esperar més va llançar la canya de
pescar a un costat i va seure per agafar els rems,
d’esquena a Gerze.»
Jordi Sierra i Fabra, Aydin. Ed. Edebé
Ortografia
25

ACTIVITATS
26 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
FIXA’T
Hi ha paraules que són parcialment
homònimes:
• Quan dues paraules només coincideixen
en la seua pronunciació,
s’anomenes homòfones (signe/
cigne).
• Quan dues paraules coincideixen
en la grafia s’anomenen homògrafes
(clau/clau).
La paronímia
Les paraules que s’assemblen molt en
la forma escrita o en la pronunciació
s’anomenen paraules parònimes.
Per exemple:
rossa - rosa
be - ve
calavera - caravel·la
47. Relaciona cada parell de paraules homònimes del requadre
de l’esquerra amb els dos significats que li corresponen.
colònia
colònia
duc
duc
lira
lira
Les paraules homònimes
Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien de la mateixa manera però que
tenen diferents significats. Fixa’t en aquestes dues oracions.
Encara no he trobat la clau de l’armari que vaig perdre.
A la fusta hi havia un clau rovellat.
En la primera oració, clau es refereix a l’objecte de metall per a obrir una porta
i, en la segona, clau és la tija de ferro punxeguda que uneix dues peces: són dues
paraules diferents, que tenen entrades diferents en el diccionari, però que
coincideixen en la grafia.
Les paraules homònimes són mots amb significats diferents, però que es pronuncien
de la mateixa manera i s’escriuen igual o molt paregudes.
La precisió lèxica
Llig atentament aquestes oracions. Quina creus que està més ben expressada?
Abans de fer el treball a classe, assegura’t d’haver acabat totalment el guió.
Abans d’exposar el treball a classe, assegura’t d’haver acabat el guió.
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i correcte en el context
adequat.
És important evitar les repeticions innecessàries de paraules (acabat totalment)
i també utilitzar les paraules de significat concret en compte de mots buits o
amb significat genèric (exposar en lloc de fer)...
Sovint utilitzem també paraules més suaus (eufemismes) en lloc d’unes altres
de més dures perquè pensem que poden resultar inconvenients, com per exemple
ha descansat en pau per a dir que una persona ha mort.
1. Perfum.
2. Títol nobiliari.
3. Gent d’un mateix país que viu
en una ciutat estrangera.
4. Primera persona del singular
del present d’indicatiu del
verb dur.
5. Antiga moneda d’Itàlia.
6. Instrument musical antic de
corda.
48. Busca en el diccionari les paraules homònimes de la taula.
Una volta tingues clar què volen dir, escriu una oració per
a cadascun dels seus significats.
sobre …
grill …
vol …
sou …
sol …

49. Completa les oracions següents amb la paraula parònima
adient que tens entre parèntesis.
• Ocell que ...................., a la cassola! (bola/vola)
• Aquesta .................... té dos balcons amb flors roges. (casa/
caça)
• Segons la mitologia grega, Helena era la dona més
.................... del món i tots els homes se n’enamoraven. (bella/vella)
• Va deixar tots els seus .................... a la seua germana. (vents/
béns)
• Ja has posat les bicicletes a la ....................? (baca/vaca)
50. En aquest diàleg hi ha paraules que no són correctes en el
context en què s’utilitzen. Esbrina quines són i substitueixles
per les que tens en el requadre.
— Xe, Víctor! Has escoltat què han dit per megafonia?
— Sí, una avaria. El tren amb destí Gandia ve amb retard.
Podem anar a la faena en cotxe, però potser hi haurà
molt de tràfic en aquesta direcció, no tant en la contrària.
— En quina adreça vas?
trànsit - direcció - sentit - destinació
51. Elimina les paraules o expressions repetitives d’aquestes
oracions.
• Hui estrenen per primera vegada la pel·lícula que volies
anar a veure.
• El president de l’escala va resumir breument els punts de
la reunió.
• Vaig veure amb els meus ulls com es barallaven i vaig avisar
la policia.
• A l’Índia es va comprar un braçalet artesanal fet a mà.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
52. La paraula cosa té un significat molt genèric. Substitueix
aquest mot en cada oració per la paraula més precisa del
requadre.
fets - ferramentes - manies
arguments - ingredients
• Tens les coses necessàries per a penjar el quadre?
• La convivència és difícil perquè cadascú té les seues
coses.
• Durant tot el debat, només va exposar coses poc convincents.
• Aquell estiu van passar coses sorprenents.
• Per a fer el dinar de Nadal necessitem coses de primera
qualitat.
53. Indica a quina paraula del requadre fan referència les expressions
eufemístiques subratllades en aquest text.
Les principals notícies del dia eren el conflicte bèl·lic a
l’Orient Mitjà, la fam al Tercer Món i el mal estat en què
es troben alguns centres penitenciaris. Com a fet positiu,
van destacar el cas d’un home de Londres que
havia estat molt greu a causa d’un mal roí i que miraculosament
s’havia curat.
Com a curiositats, van contar que un home i una dona
invidents, acompanyats de la seua empleada domèstica,
van fer el cim de l’Aconcagua.
cecs - guerra - presons
països subdesenvolupats - criada - càncer
54. Llig atentament aquest embarbussament i respon les pre-
@ guntes.
Som sis que tenim set i el cànter es troba sec
perquè és nou i encara es deu.
— Sec i cec són homòfons o homògrafs? Per què?
— Els mots sa (salut) i sa (pronom) s’escriuen igual. Com
s’ano menen aquestes paraules?
— Ara, escriu una oració per a cadascun dels significats de
set i nou.
— Busca en la pàgina web següent un embarbussament o
joc de paraules que tinga alguna paraula homònima.
blocs.xtec.cat/pompeu/files/2010/09/embarbussaments.doc
Lèxic i semàntica
ACTIVITATS
27

28 Unitat 1
Gramàtica
REFORÇ
Recorda que...
• Els pronoms són elements que es refereixen a un nom (o a un grup de paraules) i el substitueixen.
• Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals del verb, tant del singular com del plural, i poden ser forts (jo,
tu, ell, nosaltres...) o febles (li, et, la, ens...).
• Els pronoms febles adopten formes diferents depenent de la posició que ocupen respecte del verb: davant (em, m’...) i darrere
(-me, ’m...).
1. Relaciona les paraules en negreta de les oracions següents amb els pronoms personals forts corresponents del requadre.
• A Octavi li agraden els llibres d’aventures.
• Els pares i jo anirem de vacances a Orpesa.
• Si tu i la teua germana no veniu, Isona tampoc.
2. Completa les oracions següents amb el pronom feble adient que tens entre parèntesis.
• Encara tens les sabatilles a la bossa; ..... necessites? (les / els) • ..... pots agafar la meua jaqueta? (em / m’)
• Si responem l’enquesta, ..... regalen una entrada. (’ns / ens) • Has vist la pel·lícula? .....ha agradat? (t’ / -te)
• A Joana, no ..... vaig contar res perquè era una cosa personal. (la / li) • Porta ..... a l’aeroport en taxi. (los / ’ls)
Ortografia
ella / ell / nosaltres / vosaltres
Recorda que... Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s o en -en, -in. Les planes s’accentuen quan no
acaben en cap de les terminacions anteriors. Les esdrúixoles s’accentuen sempre i moltes acaben en hiat.
3. Classifica aquestes paraules en agudes, planes o esdrúixoles i explica la norma d’accentuació que segueixen.
• carbó • examen • hipopòtam • ciència • poema
• encén • àguila • músic • família • encís
4. Indica quina és la paraula que apareix accentuada correctament en cadascuna de les sèries que tens a continuació. Justifica-ho.
1. sèmafor - semàfor - semafor 3. quilòmetre - quilometre - quilometré
2. díposit - dipòsit - diposit 4. àutobus - autobus - autobús
Expressió escrita, oral i audiovisual
AMPLIACIÓ
5. Llig atentament aquest text expositiu i després respon les preguntes.
Al llarg de l’Edat Mitjana el Pinar de Castelló va ser la principal
font de fusta per a llenya o per a la construcció de barraques,
encara que la seua notable reducció va ser una de les causes
per les quals aquesta activitat acabaria per regular-se poc de
temps després. […]
L’espècie per excel·lència és el pi blanc, d’ací el seu nom, encara
que no menys importants són els arbustos que davall ells
habiten, com el lentiscoper. No cal menysprear la gran quantitat
d’éssers vius que habiten en aquest lloc, com els esquirols,
amb les seues impressionants peripècies i bellesa; o les aus migratòries,
que acudeixen a aquest lloc perquè la seua temperatura
és la ideal per a poder nidificar o hivernar. Són els coloms,
palputs, cagarneres, mussols o xots.
http://www.castellonturismo.com/vl/el_pinar/
— Posa títol al text i fes-ne un resum breu (un paràgraf), recollint la idea principal que s’explica en cada paràgraf.
— Anota les paraules que consideres que són específiques del tema que es tracta i busca-les en el diccionari.

Gramàtica
6. Substitueix les paraules subratllades pel pronom feble adient.
• La iaia va comprar un regal al seu nét. • Finalment, Gerard s’ha venut el pis.
• Vols ordenar això al calaix! • Agafa el que necessites i anem-nos-en.
• Els voluntaris ajuden les persones necessitades. • Si no saps què fer-ne, dóna els diners a una associació.
7. Encercla l’antecedent (el nom o l’oració a què es refereixen) dels pronoms que tens destacats.
L’habitació havia quedat perfecta. L’havia pintada de colors diferents: les parets, les havia pintades de color blau cel, i el
sostre, lila.
De sobte, Roger va pensar en el concert de l’auditori i va preguntar a Neus:
— Com va anar el concert? Van cantar la cançó que volia Pau?
— I tant que la van cantar! I fins i tot li van dedicar la peça!
Li havien dedicat la cançó? De segur que Pau encara no s’ho creia. Era el seu grup de música preferit.
Lèxic i semàntica
8. Substitueix el verb dir de les oracions següents per un verb més precís segons el context de cada oració.
• Li va dir que per què no havia arribat a temps. • El jutge li va dir la sentència.
• Em va dir quin era el problema que tenia. • El ministre va dir que s’abaixaran els preus de l’habitatge.
• El diari diu la cartellera dels cinemes cada dia. • La gerent diu la carta i l’administratiu l’escriu.
EL TEXT EXPOSITIU
• El text expositiu informa sobre un tema de manera objectiva,
clara i ordenada. Estructura: plantejament, introducció al
tema sobre el qual es dóna informació; desenvolupament,
exposició ordenada de les idees; i cloenda, resum del més
important o conclusió.
• El text explicatiu és un tipus de text expositiu que defineix
conceptes que presenten alguna dificultat per al receptor.
ELS PRONOMS I
Els pronoms es refereixen a un nom (o grup de paraules) i el
substitueixen. Poden ser: personals, demostratius, possessius,
indefinits, quantitatius, numerals, relatius i interrogatius.
Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals
del verb (singular i plural) i es classifiquen en forts i
febles. Els forts són tònics i poden anar separats del verb: jo,
mi, tu, ella, nosaltres, vosaltres... Els febles són àtons i apareixen
sempre al costat del verb, davant o darrere. Poden adoptar
formes diferents depenent de la col·locació: em, -me, m’, te,
-nos, us, li, la, l’...
SÍNTESI
L’ACCENTUACIÓ
L’accent gràfic és obert damunt de la vocal a (sempre) i de les
vocals e, o quan es pronuncien obertes; és tancat damunt de les
vocals i, u (sempre) i de les vocals e, o quan es pronuncien tancades.
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, vocal
+ s o -en, -in: saltà, amé, camí, meló, comú, cabàs, sorprés, encís,
arròs, barnús, depén, Berlín... Les planes, quan no acaben en vocal,
ni vocal + s, ni -en, -in: pésol, trànsit, telèfon, exàmens, àmbit...
Les esdrúixoles s’accentuen sempre: església, música...
LES PARAULES HOMÒNIMES
I LA PRECISIÓ LÈXICA
Les paraules homònimes tenen significats diferents, però es
pronuncien igual i s’escriuen igual o quasi igual. Per això, tenen
entrades diferents en el diccionari (sol1 m Estrela entorn de la
qual gira la Terra. / sol2 adj Sense companyia.). Quan dues paraules
homònimes coincideixen en la pronunciació, però no en
la grafia, s’anomenen homòfones. Quan coincideixen en la grafia
s’anomenen homògrafes.
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i
correcte, evitant paraules repetitives i massa genèriques.
Reforç, ampliació i síntesi
29

ACTIVITATS
30 Unitat 1
TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
El cartell informatiu
1. Quin és l’objectiu de la convocatòria del XV Premi Contarella?
Què vol dir «Edició especial il·lustrada»?
2. Quin ha de ser el tema dels relats?
3. Tu pots participar? Perquè?
4. Com es reparteixen els premis? Qui se’n beneficia?
Font: http://www.alicante-ayto.es/documentos/cultura/bases_contarella.pdf
5. En quina modalitat pots tu presentar l’obra?
6. On s’han de presentar les obres? De quina forma?
7. Quin és el termini de presentació de l’obra?
8. Què representen els logotips situats en la part inferior del
cartell? Com t’hi pots posar en contacte?

1
2
3
4
5
6
AVALUACIÓ
Respon les preguntes següents sobre els textos expositius i selecciona l’opció correcta.
• L’objectiu d’un text expositiu és...
Convéncer o persuadir el receptor.
Donar una sèrie de consells o pautes que cal seguir.
Transmetre una informació de manera clara i objectiva.
• En un text expositiu apareixen:
Lèxic específic del tema de què es tracta, l’opinió de l’autor...
Exemples, dades objectives i informatives, connectors de causalitat o conseqüència...
Explicacions objectives, però alhora pot haver-hi informació subjectiva.
Redacta un text expositiu sobre un d’aquests temes que et proposem.
• Les tribus urbanes. • La informatització de les aules.
• La diversitat de cultures que conviuen al nostre territori. • Les pel·lícules d’animació.
Substitueix les paraules subratllades pels pronoms personals que consideres convenients.
• Divendres vindrà Teresa a sopar; què podem fer a Teresa de postres?
• Quan he eixit de casa he agafat les claus, però diria que he perdut les claus.
• El meu nebot ha aprés un poema de Nadal, però té vergonya de recitar el poema.
• Àlex i jo sí que hi anirem, però Àlex i jo no agafarem el cotxe.
• Es va endur un llibre de ciència-ficció de la biblioteca i encara no ha tornat el llibre de ciència-ficció.
Escriu una oració per a cadascuna d’aquestes paraules amb un significat diferent del que tens a continuació.
• porta Primera o tercera persones del present d’indicatiu del verb portar.
• fi Molt llis, suau.
• lent Porció de cristall transparent, usada en instruments òptics.
Identifica i elimina les expressions repetides que hi ha en aquestes oracions.
• Puja dalt i tanca tots els llums.
• Els bombers van poder entrar dins de l’edifici i apagar el foc.
• Els vaixells arriben al port quan es fa fosc i és absolutament necessari que el far funcione.
Accentua aquestes paraules quan calga i classifica-les segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles.
cacau, telefon, poligon, camio, pesol, ciencia, album, intrus, cafe, psicoleg, examen, mati,
despres, familia, Maria, jugaveu, apren, Lluis, feroç, alberginia, victoria, arros, armari, tombola, ultim
AGUDES
…
PLANES
…
ESDRÚIXOLES
…
Avaluació
31