Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ASTRONOMIA<br />
El ButUeti - 98<br />
TEL·LURIUM. PERSEIDES A DOJO<br />
LS arribada <strong>de</strong>l bon temps<br />
és un fet que celebrem<br />
tots els afeccionats a<br />
l'Astronomia, quan que<strong>de</strong>n enrera<br />
les fre<strong>de</strong>s nits d'observació hivernal<br />
i la bonança meteorològica ens<br />
permet gaudir <strong>de</strong>l cel nocturn si més<br />
no, amb una mica més <strong>de</strong> comoditat.<br />
Així doncs, el cel <strong>de</strong> l'estiu<br />
espera impacient les nostres mira<strong>de</strong>s<br />
curioses.<br />
En aquesta ocasió <strong>de</strong>scriuré<br />
el fenomen astronòmic sens dubte<br />
més popular <strong>de</strong> tota la temporada<br />
estival i us convidaré a pendre part<br />
en la recerca científica <strong>de</strong> l'Univers.<br />
Em refereixo a les Persei<strong>de</strong>s<br />
<strong>1996</strong>.<br />
L'any 1866 l'astrònom italià<br />
GiovanniSchiapareiliva<strong>de</strong>mostrar<br />
que l'òrbita <strong>de</strong> l'eixam meteòric <strong>de</strong><br />
les Persei<strong>de</strong>s coinci<strong>de</strong>ix amb la <strong>de</strong>l<br />
cometa Swift-Tutíle 1862 III i així ,<br />
es va confirmar que l'origen <strong>de</strong> les<br />
pluges estel·lars es troba en la disgregació<br />
que pateixen els cometes<br />
periòdics en el seu pas pel periheli<br />
(punt <strong>de</strong> la seva òrbita més pròxim<br />
al Sol), i que pel Swift-Tuttle es<br />
produeix cada 120 anys i per última<br />
vegada al 1993. Des <strong>de</strong> la Terra tots<br />
els meteors produïts per un mateix<br />
corrent meteòric semblen sorgir <strong>de</strong><br />
la mateixa regió <strong>de</strong>l cel, que s'anomena<br />
"radiant". En aquest cas, el -<br />
radiant està localitzat a prop <strong>de</strong><br />
l'estel Eta Persei <strong>de</strong> Perseus i els<br />
meteorits reben el nom <strong>de</strong> laconstellació<br />
que alberga el seu radiant.<br />
Quan el corrent meteòric travessa<br />
l'òrbita <strong>de</strong> la Terra es produeix<br />
la "pluj^ d'estels". Així doncs,<br />
les Persei<strong>de</strong>s o "Llàgrimes <strong>de</strong> Sant<br />
Llorenç" (10 d'agost) són els rastres<br />
lluminosos resultants <strong>de</strong> la vaporització<br />
a 3000 °C <strong>de</strong>ls meteorits<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l Swift-Tuttle que,<br />
amb una massa típica d'unes <strong>de</strong>senes<br />
<strong>de</strong> miligrams, entren en contacte<br />
amb la termosfera terrestre a una<br />
velocitat <strong>de</strong> 60 Km. per segon. Els<br />
més grans <strong>de</strong>ixen esteles visibles<br />
durant alguns segons am b d iferents<br />
colors d'acord amb la seva composició<br />
i, fms i tot, alguns es <strong>de</strong>sintegren<br />
espectacularment. Tots<br />
aquests, que brillen més que Venus<br />
i que pesen mésd'un kilo, s'anomenen<br />
bòlids.<br />
L'estudi <strong>de</strong>ls meteorits és,<br />
però, un camp obert <strong>de</strong> tots els<br />
afeccionats i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Societat Espanyola<br />
d'Observadors <strong>de</strong> Meteorits<br />
i Cometes (SOMYCE) es coordinen<br />
aquests esforços. Si voleu<br />
participar en aquest estudi po<strong>de</strong>u<br />
fer arribar les vostres observacions<br />
a la redacció però haureu <strong>de</strong> respectar<br />
les instruccions següents per<br />
tal que siguin realment útils.<br />
Po<strong>de</strong>u observar Persei<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>! 15 <strong>de</strong> jul iol al 25 d'agost però<br />
el màxim (finsa 100 meteorits per<br />
hora) serà lanit <strong>de</strong>l 12al 13d'agost.<br />
En el vostre informe haureu <strong>de</strong> fer<br />
constar les vostres da<strong>de</strong>s personals<br />
(nom i adreça), el lloc d'observació,<br />
la data i l'hora, la zona <strong>de</strong>l cel en què<br />
heu centrat l'atenció (N,S,E,0), el<br />
nombre <strong>de</strong> meteorits que <strong>de</strong>tecteu<br />
en un temps <strong>de</strong>terminat (cada hora<br />
per exemple) i, si voleu, lamagniíud<br />
<strong>de</strong> cada meteorit.,<br />
La magnitud aparent és la<br />
brillantor <strong>de</strong>ls astres vistos <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
Terra i podreu <strong>de</strong>terminar-la comparant-la<br />
amb les <strong>de</strong>ls estels <strong>de</strong><br />
rUrsa Maior o "Carro" que tots<br />
coneixeu i que po<strong>de</strong>u consultaren el<br />
mapa adjunt. Heu <strong>de</strong> teniren compte<br />
que, quan més negativa és la<br />
magnitud, més brillant és Tobjecte.<br />
La mesura <strong>de</strong> la magnitud és totalment<br />
subjectiva i si observeu més<br />
d'una persona anoteu totsels valors<br />
<strong>de</strong>magnitud que estimeu individualment<br />
i recor<strong>de</strong>u que po<strong>de</strong>u fer servir<br />
valors <strong>de</strong> mitja unitat per a consignar<br />
aquesta dada tan im-portant.<br />
Animeu-vos! Ei BUTLLETÍ<br />
us dóna l'oportunitat <strong>de</strong> contribuirà<br />
augmentarel coneixement <strong>de</strong> l'Univers<br />
que ens envolta. Esperem les<br />
vostres observacions ben aviat per<br />
tal <strong>de</strong> compilar-les i enviar-les a<br />
SOMYCE al més ràpid possible.<br />
I <strong>de</strong>ixant ja les Persei<strong>de</strong>s no<br />
obli<strong>de</strong>u que Júpiter assolirà lamillor<br />
posició<strong>de</strong> l'any lanit<strong>de</strong>l4<strong>de</strong>juíiol<br />
i que el matí <strong>de</strong>l dia 30 <strong>de</strong> juny<br />
Venus i Martes troben molt junts i<br />
molt brillants a l'horitzó Est. Peròel<br />
més interessant <strong>de</strong>l cel <strong>de</strong>l matí és<br />
Saturn. Amb prismàtics ja intuíreu<br />
la forma allargada <strong>de</strong>ls seus anells.<br />
I una recomanació pels als més<br />
curiosos: si disposeu <strong>de</strong> prismàtics o<br />
telescopi no <strong>de</strong>ixeu d'explorar<br />
Sagittarius a l'horitzó Sud ja que es<br />
troba a la Via Làctia i la seva contemplació<br />
resulta senzillament impressionant.<br />
També amb el telescopi<br />
po<strong>de</strong>u explorar els voltants <strong>de</strong>l<br />
fam^ós "Triangle d'Estiu" que, format<br />
pels estels alfa <strong>de</strong> Lira, Cygnus<br />
i Aguilà, conté gran quantitat d'estels<br />
variables i nebuloses planetàries<br />
i difuses. I ara ja fins setembre,<br />
quan Saturn serà el protagonista <strong>de</strong><br />
les nostres nits i la Lluna s'eclipsarà<br />
<strong>de</strong> nou el dia 27. Però aquesta és<br />
una-altra història i us l'explicaré en<br />
una altra ocasió.<br />
Rafa Balaguer