23.04.2013 Views

Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ASTRONOMIA<br />

El ButUeti - 98<br />

TEL·LURIUM. PERSEIDES A DOJO<br />

LS arribada <strong>de</strong>l bon temps<br />

és un fet que celebrem<br />

tots els afeccionats a<br />

l'Astronomia, quan que<strong>de</strong>n enrera<br />

les fre<strong>de</strong>s nits d'observació hivernal<br />

i la bonança meteorològica ens<br />

permet gaudir <strong>de</strong>l cel nocturn si més<br />

no, amb una mica més <strong>de</strong> comoditat.<br />

Així doncs, el cel <strong>de</strong> l'estiu<br />

espera impacient les nostres mira<strong>de</strong>s<br />

curioses.<br />

En aquesta ocasió <strong>de</strong>scriuré<br />

el fenomen astronòmic sens dubte<br />

més popular <strong>de</strong> tota la temporada<br />

estival i us convidaré a pendre part<br />

en la recerca científica <strong>de</strong> l'Univers.<br />

Em refereixo a les Persei<strong>de</strong>s<br />

<strong>1996</strong>.<br />

L'any 1866 l'astrònom italià<br />

GiovanniSchiapareiliva<strong>de</strong>mostrar<br />

que l'òrbita <strong>de</strong> l'eixam meteòric <strong>de</strong><br />

les Persei<strong>de</strong>s coinci<strong>de</strong>ix amb la <strong>de</strong>l<br />

cometa Swift-Tutíle 1862 III i així ,<br />

es va confirmar que l'origen <strong>de</strong> les<br />

pluges estel·lars es troba en la disgregació<br />

que pateixen els cometes<br />

periòdics en el seu pas pel periheli<br />

(punt <strong>de</strong> la seva òrbita més pròxim<br />

al Sol), i que pel Swift-Tuttle es<br />

produeix cada 120 anys i per última<br />

vegada al 1993. Des <strong>de</strong> la Terra tots<br />

els meteors produïts per un mateix<br />

corrent meteòric semblen sorgir <strong>de</strong><br />

la mateixa regió <strong>de</strong>l cel, que s'anomena<br />

"radiant". En aquest cas, el -<br />

radiant està localitzat a prop <strong>de</strong><br />

l'estel Eta Persei <strong>de</strong> Perseus i els<br />

meteorits reben el nom <strong>de</strong> laconstellació<br />

que alberga el seu radiant.<br />

Quan el corrent meteòric travessa<br />

l'òrbita <strong>de</strong> la Terra es produeix<br />

la "pluj^ d'estels". Així doncs,<br />

les Persei<strong>de</strong>s o "Llàgrimes <strong>de</strong> Sant<br />

Llorenç" (10 d'agost) són els rastres<br />

lluminosos resultants <strong>de</strong> la vaporització<br />

a 3000 °C <strong>de</strong>ls meteorits<br />

proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l Swift-Tuttle que,<br />

amb una massa típica d'unes <strong>de</strong>senes<br />

<strong>de</strong> miligrams, entren en contacte<br />

amb la termosfera terrestre a una<br />

velocitat <strong>de</strong> 60 Km. per segon. Els<br />

més grans <strong>de</strong>ixen esteles visibles<br />

durant alguns segons am b d iferents<br />

colors d'acord amb la seva composició<br />

i, fms i tot, alguns es <strong>de</strong>sintegren<br />

espectacularment. Tots<br />

aquests, que brillen més que Venus<br />

i que pesen mésd'un kilo, s'anomenen<br />

bòlids.<br />

L'estudi <strong>de</strong>ls meteorits és,<br />

però, un camp obert <strong>de</strong> tots els<br />

afeccionats i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Societat Espanyola<br />

d'Observadors <strong>de</strong> Meteorits<br />

i Cometes (SOMYCE) es coordinen<br />

aquests esforços. Si voleu<br />

participar en aquest estudi po<strong>de</strong>u<br />

fer arribar les vostres observacions<br />

a la redacció però haureu <strong>de</strong> respectar<br />

les instruccions següents per<br />

tal que siguin realment útils.<br />

Po<strong>de</strong>u observar Persei<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>! 15 <strong>de</strong> jul iol al 25 d'agost però<br />

el màxim (finsa 100 meteorits per<br />

hora) serà lanit <strong>de</strong>l 12al 13d'agost.<br />

En el vostre informe haureu <strong>de</strong> fer<br />

constar les vostres da<strong>de</strong>s personals<br />

(nom i adreça), el lloc d'observació,<br />

la data i l'hora, la zona <strong>de</strong>l cel en què<br />

heu centrat l'atenció (N,S,E,0), el<br />

nombre <strong>de</strong> meteorits que <strong>de</strong>tecteu<br />

en un temps <strong>de</strong>terminat (cada hora<br />

per exemple) i, si voleu, lamagniíud<br />

<strong>de</strong> cada meteorit.,<br />

La magnitud aparent és la<br />

brillantor <strong>de</strong>ls astres vistos <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />

Terra i podreu <strong>de</strong>terminar-la comparant-la<br />

amb les <strong>de</strong>ls estels <strong>de</strong><br />

rUrsa Maior o "Carro" que tots<br />

coneixeu i que po<strong>de</strong>u consultaren el<br />

mapa adjunt. Heu <strong>de</strong> teniren compte<br />

que, quan més negativa és la<br />

magnitud, més brillant és Tobjecte.<br />

La mesura <strong>de</strong> la magnitud és totalment<br />

subjectiva i si observeu més<br />

d'una persona anoteu totsels valors<br />

<strong>de</strong>magnitud que estimeu individualment<br />

i recor<strong>de</strong>u que po<strong>de</strong>u fer servir<br />

valors <strong>de</strong> mitja unitat per a consignar<br />

aquesta dada tan im-portant.<br />

Animeu-vos! Ei BUTLLETÍ<br />

us dóna l'oportunitat <strong>de</strong> contribuirà<br />

augmentarel coneixement <strong>de</strong> l'Univers<br />

que ens envolta. Esperem les<br />

vostres observacions ben aviat per<br />

tal <strong>de</strong> compilar-les i enviar-les a<br />

SOMYCE al més ràpid possible.<br />

I <strong>de</strong>ixant ja les Persei<strong>de</strong>s no<br />

obli<strong>de</strong>u que Júpiter assolirà lamillor<br />

posició<strong>de</strong> l'any lanit<strong>de</strong>l4<strong>de</strong>juíiol<br />

i que el matí <strong>de</strong>l dia 30 <strong>de</strong> juny<br />

Venus i Martes troben molt junts i<br />

molt brillants a l'horitzó Est. Peròel<br />

més interessant <strong>de</strong>l cel <strong>de</strong>l matí és<br />

Saturn. Amb prismàtics ja intuíreu<br />

la forma allargada <strong>de</strong>ls seus anells.<br />

I una recomanació pels als més<br />

curiosos: si disposeu <strong>de</strong> prismàtics o<br />

telescopi no <strong>de</strong>ixeu d'explorar<br />

Sagittarius a l'horitzó Sud ja que es<br />

troba a la Via Làctia i la seva contemplació<br />

resulta senzillament impressionant.<br />

També amb el telescopi<br />

po<strong>de</strong>u explorar els voltants <strong>de</strong>l<br />

fam^ós "Triangle d'Estiu" que, format<br />

pels estels alfa <strong>de</strong> Lira, Cygnus<br />

i Aguilà, conté gran quantitat d'estels<br />

variables i nebuloses planetàries<br />

i difuses. I ara ja fins setembre,<br />

quan Saturn serà el protagonista <strong>de</strong><br />

les nostres nits i la Lluna s'eclipsarà<br />

<strong>de</strong> nou el dia 27. Però aquesta és<br />

una-altra història i us l'explicaré en<br />

una altra ocasió.<br />

Rafa Balaguer

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!