Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

LLETRAFERITS El Butlletí - 91
JOVENTUT. .. tresor diví
Nosaltres tenim les claus, les de sempre, aquestes
que obren totes les portes.
És la mostra inequívoca del nostre poder, de la
nostra influència en la societat.
Tenim aquesta vareta màgica amb la qual convertim
l'obscuritat més negra en la llum més brillant i
bategant.
La compartim amb el mateix llast que ens porta
fms al més profund dels nostres errors sempre que
perdem la brúixola, però també am v l'enorme forçaque
ens empeny cap amunt, i aixequem de nou el cap, i
sentim la vida.
Nosaltres, no necessitem guies, ni tan sols un
camí; ens basten els nostres passos per poder somniar;
no ens serveix allò que sobra i busquem el que falta; el
nostre pensament discorre a totes hores, i molt sovint
oïm sense escoltar.
No tant com res, som alguna cosa i encara que
vinguin temps de molts desequilibris, sempre en vindran
altres que compensaran i en què sempre quedi unamica
d'esperança.
Posseïm la llibertat d'un ocell i la força d'una
formiga, vivim lajoventut.-
No obstant això, el temps, el mateix que tants
altres plaers ens ha donat, un dia també ens farà perdre
aquesta força, aquest reflex àgil que ens impulsa, i
perdrem també la facilitat amb què tantes vegades ens
hem evadit dels problemes, i ens allunyem cadadia una
mica més de lajoventut; és llavors quan qualsevol diad'aquests
rebem una carta que ens diu que ja no som
aquí..>
És el meu fill, ell és aquí..., és lajoventut •
ES LLARGA LA NIT?
Manuel Velàzquez Vàzquet
Són les onze de la nit. Afeccionat a les em issions
de ràdio, espero pacient que a les dotze i alguns m inuts
Catalunya Ràdio enmiti el programa "La nit dels
ignorants". Un cotxe es para sota el balcó, amb el
casset atot volum, envaeix la intimitat a què tots tenim
dret, i converteix uns minuts en un espai de temps
interminable. Surten els ocupants del vehicle, cridant o
parlant fort amb uns altres que estan parats a pocs
metres. Tanquen les portes amb un cop sec; que
retruny, i marxen parlant, encara més fort.
Passa el temps... A la ràdio, els que ignoren
pregunte, els que saben responen...; i passen cotxes, es
paren motos, arranquen motos, i les persones que
circulen pel carrer continuen parlant fort. Ves per on: el
programà que està emetent la ràdio es titula "^ cau
d'orella ".
Recordo les veus ben timbrades, encara que de
diferent registre, dels serenos Damià Carreres i Narcís
Maymí cantant el clàssic "Aïabado sea Dios'.\ tot
sentint al mateixtemps, tambéavisant de lluny, Fincònfusible
soroll del vehicle dels actuals vigilants municipals.
- \/í^
Quan el dia comença a llustrejar, entremig dels
últims vehicles que es retiren i els primers que matinen,
sento un xiulet persistent que, apropant-se, poc a poc se
situa a primer pla, tot entonant les notes del "Nabuco ".
Un altre dia interpreta "Llevantina", "Adiós
Muchachos", "Ramona", "Sota el mas ventós"..., \
un ampli repertori, après i repetit durant la seva llarga
vida, Avui, no sé encara quin camí ha seguit, el mateix
pot venir de Is Escuts, de can Gotarra, de la Coma de baix
o de qualsevol lloc inimaginable.
El temps no para i la roda continua donant voltes.
Repetiran, les onze, els sorolls, els crits, les emissions de
ràdio, les rondes del vigilants,.., i el nostrehome,.i'Arcadi,
seguiràsortíntde matinada, desgranant ei seu repertori,
per desitjar un bon diaatots els veïns del poble, que ell...
tant s'estima.,
Quepermoltsanyssia.
/. Valls,
il·lustració Josep L·loveras"Tino"