Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

LLETRAFERITS
PETITES EXCURSIONS
Molta gent creu que l'única
manera de fer excursions és marxarmolt
lluny, apaïsòs, poblacions,
ciutats de costa o muntanya, generalment
desconeguts per la majoria;
però la realitat és que molt a prop de
casa, els nostres pobles, camps i
muntanyes són extraordinàriament
bonics i esplèndids per a gaudir
d'unes bones sortides.
La població de Llagostera té
unasituacióextraodinària,daltd'un
turó de 130 metres sobre el nivell
del mar, amb uh gran mirador a la
plaçadelcastell,iquepujantdaltdel
campanar amb 30 metres més la
panoràmica és impressionant, ja que
es pot contemplar molta part de la
Selva, el Gironès, les Gavaires, Platja
d'Aro, les muntanyes de Soiius,
les d'Ardenya amb el Puig de les
Cadiretes, l'impressionant Montseny,
Sant Hilari, Rocacorva, el Far
i el Pirulí de Girona. Allà mateix el
monument a Jaume I, les muralles
medievals amb els escuts de la noblesa
i part de l'antic campanar de
l'església romànica tapat i absorbit
per l'església actual.
Si es disposa de mitja diada,
amb l'ajuda d'un vehicle, es poden
realitzar petites i sorprenents' excursions:
PRIMERA: Als plans de
Gaià, Bruguera i Panedes amb els
seus'esplèndids conreus, visitant els
jaciments de sílex, xòpersde l'edat
de pedra i les sitges ibèriques. A
l'altre costat del Verneda -que ja és
del terme de Cassà-hi ha el Castell,
Ibèric del Turó. Seguint aigües
amuntes troben bonics masos, grans
pinedes i boscos d'alzines i suros
fins arribar a Can Morató, el pi de
Can Salvador fms arribar a la font
de Panedes i tornant es troba l'esglesiola
de Sant Ampelit, d'origen
romànic, i moltes boniques masies i
algunes fonts d'aigua fresca.
SEGONA: Pujant al poble
de Romanyà es troba la important
església romànica i al voltant del
poble moltes fonts d'aigua cristallina,
per les muntanyes importants
monumentsmegaIítics,runesdepoblats
ibèrics, la tomba de Mercè
Rodoreda i el Mirador entre espessos
boscos, en què es veu la gran
panoràmica detotalaVall d'Aro, el
mar i les precioses muntanyes de
• Soiius. Seguint cap a les Gavarres,
les dues esglésies de Sant Cebrià,
niés lluny la de Fitor envoltada de
megalítics i a la part més alta
l'important dolmen del Puig d'Arques
sobre el turó de 530 metres
d'alçada, en què es pot contemplar
tot l'Alt i Baix Empordà amb les
muntanyes de l'Alberes i entre la
impressionant bòscúriael cementiri
dels Jueus i molts megalítics,
TERCERA: Des de Llagostera,
baixant cap a Can Muner,
es pot resseguir el magnífic Ridaura
de pedres, aigua i vegetació, i abans
d'arribar a Can Pata^ a dos-cents
metres de la dreta del riu, hi ha una
roca amb inscripcions ibèriques i
una covad'aquella època. Qontinuant
el riu i enfílant-se pel torrent de
Salenys, límit amb el termede Santa
Cristina, entre vegetació, roques i
petits saltants d'aigua cristal·lina,
mo It prop de la font es troba la torre
de l'aigua romana i un molí medieval
derruït. Aprofitant la carretera
que puja a Romanyà trobem tres
fonts més, i molt àprop l'esglésiade
Bell-lloc, al darrera de la qual hi ha
les excavacions de dues esglésies
pre-romàniques. No molt lluny hi ha
r important dolmen de Bou Sarenys,
el Forn del Vidre, de diferents civilitzacions,
i lagran cova d'en Riera.
Més cap a Santa Cristina, les excavacionsd'una
església pre-romànica
molt a prop de l'església actual
El Butlletí -
en què també hi ha elements romànics.
Continuant cap a Castell
d'Aró, al costat de l'Església, existeix
el bonic Castell de Benedurmiense
completament restaurat i
seguint el Ridaura uns quants molins
d'aigua en desús que funcionaren
encara a primers d'aquest segle.
Seguint cap a Sant Feliu es
pot admirar la famosa Porta Ferrada,
el Museu del Monestir, el Castell
de Sant Elm, l'església de Sant
Amans en un descampat; a la
muntanya,el camí romà excavat en
les roques, algunes coves prehistòriques
i, més lluny lapedraoscil·lant
de Pedralta amb iel seu mirador, que
domina la vista detotalaVall d'Aro
i les muntanyes de Soiius.
FEDEMTBS
Emili Soler i Vicens
- En el número anterior ens
vam oblidar el "2a Etapa" de la
capçalera.
- En l'article "La història del
Butlletí" s'àfirmava que des de
les escoles municipals es publica'va
la Revista "Lacustària". En
realitat es tractava d' El Butlletí
de l'Agrupació Fi iatèljca íNum ismàticadeLlagostera.
Així ens ho
han fet saber tres üagosterencs
bons coneixedors del tema.
- Des d'aquesta secció voldríem
disculpar-nos pels nombrosos
gu lonets que apareixen emm ig de
determinades paraules en diferents
articles.