,t«S Perruqueria MARTA c/Consellers, 3 baixos-Tel, 83121 17240 <strong>Llagostera</strong> Mas ) Maiensa f C^ - Vivers i Jardineria • V. <strong>de</strong> Bruguera, 1 17240 <strong>Llagostera</strong> 'Tel-fon 836745 ,996 Transports PAYRET Servei úlaríaBQíiCelona CÍCanlallops,2 • Tel. (972) 83 02 56 17240 LWGOSTERA ElBuílleü - 66 aBarcelona: Tel, (93)3002914-98 ESCAPA,S,A.-C/Alaba, 51 Agrupats: C/Bolívia, 46-52 !• IM FORMA. TiaA LLAGOSTERA ORDIFMADORS MATERIAL t ACCESORIS ASSISTÈNCIA TÈCNJCAL SERVEIS DE FAX I COPIES pKBseif; Pompeu Kabra, 64 1T.24D I^lagostcra (C^irona) Xel. i t-'aJt. SO 52 09 La Previsora Bilbaina Asseguradora Riazor, S.A. Companyia d'Assegurances especialistes en <strong>de</strong>cessos <strong>de</strong>s <strong>de</strong> IÇ53 flgentperÚagostem Jo'dn Bepiso M.otnles Cristòfol Grober, 6, ?-T 17001 GIRONA sona Festa Mapí !^' Tel. (972) 2Í 63 27 fax (972) 2163 27
ESTUDI SOBRE EL NOM DE LLAGOSTERA El Butlletí - 61 Què vol dir "<strong>Llagostera</strong>"? El.nom <strong>de</strong> "<strong>Llagostera</strong>" ha estat una qüestió molt <strong>de</strong>batuda durant molts anys. En aquest treball, l'historiador Jordi Bilbeny ens mostra les conclusions a què ha arribat <strong>de</strong>sprés d'un intens estudi. Una <strong>de</strong> les causes principals" que ha impedit e! correcte <strong>de</strong>sxifram'ént <strong>de</strong> la toponímia catalana és l'absolut <strong>de</strong>sconeixement <strong>de</strong> la llengua ibèrica. Així, quan hom ha volgut donar sentit als noms <strong>de</strong>.pobíe o <strong>de</strong> l'orografía, les úniques armes <strong>de</strong> quèdisposava per fer-ho eren el coneixement <strong>de</strong> les llengües catalana, àrab llatina i, en alguns casos, alemanya o grega. Ara bé, les nostres terres ja eren molt pobla<strong>de</strong>s abans <strong>de</strong> l'arribada <strong>de</strong>ls llatins i <strong>de</strong>ls assentaments ètnics posteriors..Per la qual cosa, els noms <strong>de</strong> lloc -salvant les evi<strong>de</strong>nts excepcions mo<strong>de</strong>rnes- tenien una precisa signi/icació ibèrica. En alguns casos, el nom es canvià per un <strong>de</strong> llatí, o es modificà a fi <strong>de</strong> fer-lo entenedor, tot arribant, amb el temps, aconfondre's amb un nom <strong>de</strong> lectura totalment catalana. En el primer cas tindríem, per posar tan sols un exemple, el nom d'Elna, que prové <strong>de</strong> Voppidum Helena llatí, i substituí l'ibèric ïííberis. En el segon grup, noms com és ara Pineda o Cabrera, no tindrien res a veure ni amb el/?/ ni amb la cabra,' tot i que, a cop d'ull, en puguin semblar <strong>de</strong>ri vats indiscutibles. Pm^da significa turo-net, 'Intentar atès que BIN (com a variant <strong>de</strong> BÏR), en ibèric, vol dir turó i EDA/ ETA, a més <strong>de</strong> <strong>de</strong>signar un locaiiu abundancial, voldirjwow \petit. I Cabrera és literalment: petita (ka) muntanya (br) <strong>de</strong> pedra (era). El turó <strong>de</strong>í Mont Cabrer, al terme <strong>de</strong> Cabrils, és exactament explicar el nom <strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong> en relació amb la llagosta em sembla una broma suada*' això; un petit turó rocós. De la mateixa manera, el Castell <strong>de</strong> Cabrera (a Osona) o els seus homònims <strong>de</strong> Maçanet'<strong>de</strong> Cabrenys (a l'Alt Empordà), o <strong>de</strong> Cabrera d'Anoia, entre molts d'altres topònims que contenen la forma C^Bi?^7ò4, taínbé estan situats en ün monticle pedrós. Sense anar més lluny, què és la Serra <strong>de</strong> Cabrera si no un muntanyam rocallós? Vistes les coses <strong>de</strong>s d'aquest caient, intentar explicar el nom <strong>de</strong> la w'úaÚQ<strong>Llagostera</strong> en relació amb \a llagosta, tant si és <strong>de</strong> mar com <strong>de</strong> muntanya, em sembla una broma suada, semblant a la <strong>de</strong> voler explicar el topònim Canet per mitjà d^un gos net, Corbera per un niu <strong>de</strong> corbs o Bellver per un lloc on hi ha bona vista. Més subtil, però no menys <strong>de</strong>safortunat, és fer-ho emprant el llatí i <strong>de</strong>rivant el topònim <strong>de</strong>/flí!Hs(//ac). Amb una etimologia llatina hom dóna una pàtina <strong>de</strong> saviesa a l'argumentació lingüística. Però totqueda aquí. Car, com podia la vila prendre un nom lacustre si mai no hi hagué cap llac a la seva vora? I, si hi va ser, com és que, d'en tre totes les poblacions catalanes que hi ha a la vora d'un llac, només i únicament <strong>Llagostera</strong> preserva la presumpta arrel lingüística que ho evi<strong>de</strong>nciaria?Oencaramés: com és que el topònim gallec Lagosteira, tafnpoc no es troba prop <strong>de</strong> cap llac, i sí, en canvi, a la vora <strong>de</strong>l mar i <strong>de</strong> dos rius? A Tarra<strong>de</strong>ll hi ha un paratge anomenat <strong>Llagostera</strong> que també es tracta d'un "terreny trencat'' En alguns casos, el coneixement <strong>de</strong> les primeres formes documenta<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nom <strong>de</strong> la població ajuda a trobar una connexió més neta amb l'origen primigeni i en facilita una correcta interpretació. Així, com que el poble segarrenc <strong>de</strong> Gra està documentat amb la forma Grada l'any 1082 i Graha el 1185, és <strong>de</strong> fàcil <strong>de</strong>ducció que Gra prové <strong>de</strong> Grada a través <strong>de</strong> la pèrdua <strong>de</strong> la - d- intervocàlica, i no pas d'ungTúd'uncerealqualsevol.Amb <strong>Llagostera</strong>, però, no s'hi pot observar gaire re, perquè a la documentació més antiga que posseïm, el nom no presenta cap variació substancial respecte a la forma actual, car trobem Lacusíarià, Locustaria, Lagostera o Lagustaria. De la qual cosa n'infereixo que es tracta d'un mot ibèric que, per la seva semblança amb una forma llatina, ha portat els lingüistes a cercar etimologies totalment <strong>de</strong>svia<strong>de</strong>s. Però hi ha una raó més forta que les sobredites que em fa estar absolutament segur <strong>de</strong> l'origen pre-romà <strong>de</strong>l mot: la terminació TERA. En ibèric, els morfemesi^i?- o TR- i les seves variants TT-, TK-, TL-, TN-, entre moltes d'altres que-ara no vénen al cas, expressen la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> riu, d'aigua corrent o,' simplement, d'aigua. Per això,els rius es diuen Ter, Tarn, Terri, Tec, Tajo, Tet, Tençs, Daró, Darro, Duran, Duraton, Tor<strong>de</strong>ra. Tardoire, Dordonha, Dòrbia, Tormes, Torres, Túria, Durença, Tuïr, Duero, Ridaura, Ondara.Mè<strong>de</strong>r, Esíè-
Change language