Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

PREMI SANT JORDI Èl Butlletí - 60
Denou les llàgrimes anaven cara avall d'aquellsdos homes.
Quan Mossèn Martí es considerà més assossegat, es senti
molest pel seu propi comportament, ja que, com a capellà, havia
d'estar més avesat a les penes alienes. Per remeiar-ho, s'esforçà a
donar a la conversa un caire de més naturalitat.
-MiraToni. Plorant no faràs o nafarem tornar laNúria, però
tu ets encara moltjove, i si Déu vol,encara tens molta vida per davant.
Asserenem-nos i pensem. Veig que ni tu n ijo no hem tastat ni u n mos
depa. Suposo que, com amimateix, ja se't deu haver passat lagana.
Les botifarres, ja les menjarem per dinar, perquè si que vull que,
almenys per avui, et quedis per fer-me companyia. Però sí que un
traguinyol d'aquest vi se'ns posarà bé. la tu, més quea ningú, jaqué
més deprimit no pots estar.
-Gràcies senyor Martí, amb
molt de gust accepto laseva invitació,
perquè ahir, quan vaig saber que la
Núriahavia mort, gràcies que el pobre
Andreu, no tingué espines als peus
per venir a fer-m'ho saber, em sentia
tan sol que tols els mals pensaments
em vingueren al cap, i no parlem ja
durant la nit. Jo diria que no ha pogut
niaclucarull, recordant semprela seva
imatge. Fins i tot avui he resat, cosa
que no feia des de fa molts anys. I sap
a qui ho he fet? Ja sé que és una
ridiculesa, però ho he fet a aquella
estampetade laMa're de Déu deNüria
que, quan vaig marxar del poble, ella
em va regalar. D'aquesta manera em
feia l'efecte que era a ella ala que em
dirigia.
-Santa parau la! Acabes de donar-me
la idea. Acaba de sortir de la
teva boca el nom del bàlsam que, si de
moment no podrà guarir la ferida que
tens al cor, sí que almenys podrà
treure'n part del dolor.
•'.".. V
Potser pensaràs que les paraulesque
et diré són pròpiesd'un vell
que rapapieja o d'un capellà que vol
fer-te combregar amb rodes de moli,
però'per l'estat en què et trobes és
necessari que em creguis a ulls clucs, en bé de la teva salut. Com totes
les medicines, aquesta que pretenc receptar-te, et serà molt amarga
al començament, però amb et temps s' irà endolcint, i no m'estranyaria
que encara acabessis trobant-li bon gust.
Sé que les paraules qiie et diré no queden gaire bé per ésser
dites per la meva boca, però ho creguis o no, els cufanderos o que
aquells que en diem bruixots, són els quea vegades donen els remeis
que no sabria donarel millor metge. Tot ésqüestiódementalització,
i tu ara, necessites mentalitzar-te més que ningú.
Has de fer-te la idea que aquest drama que avu i hem viscut,
no ha passat, Que tot ha estat un malson. Que laNüria encara és viva,
però que en lloc d'esperar-te en aquest racó de món, on la gent no
pensa més que en les riqueses materials, el la t'espera en un altre de
molt millor, on les principals riqueses són morals, i on no n'hi ha cap
de tan valuosa com l'amoral proïsme.
Tu creus disposar d'una gran fortuna, quan encara, pel que
fa a l'amor als demés, ets-tant o més pobre que abans, perquè, pel
que m'has dit, encara no has perdonat el pare de laNúria ni el que
et va fer ni res de tot el que et vadir. Aquesta altra fortuna te l'hauràs
de guanyar a pols. No sé si et serà fàcil comprendré'm, però
m'agradaria que t'hi esforcessis, i fes-me el favor de no interrompre'm,
com ja he vist que ara anaves a fer.
Si voluntàriament, i fins i tot en contra del pensar de laNúria,
has estat deu anys en aquel les tcrtes per aplegar una fortuna que, ara,
almenys en aquest moment, jà no el pot donar la satisfacció que
n'esperaves, molt bé pots estar-n'hi encara uns més per anar fent
els mèrits que et permetran que, quan Déu se t'emporti, cosa que a
voltes ho fa més depressa del que
nosaltres voldríem, puguis estar per
sempre més al seu costat per disfrutar
del seu amor. Node laclassed'amor
que potser ara estàs pensant, que,
aquest sí que, per passatger és enganyós,
sinó d'aquell que surt del fons
del cor.
-Ai senyor Martí! Próuvol-
. dria comprendre i creure aquesíes
parau!esque,perconsoíar-me, m'està
dient, però no sé, no veig com acon- •
seguir-ho.
-Pcrfí m'has hagut d'Interrompre
ara que em sentia tan inspirat
quan he pronunciat aquella homilia.
Tu m'has dit que en aquelles terres
africanes que tu coneixes tan bé per
haver-hi passat de simple peó a copropietari,
hi ha uns éssers de carn i
ossos, que són persones com nosaltres,
amb l'única diferència que la
seva pell que, vés a saber si per
caprici, Déu volgué que fos negra. Tu
mateix has reconegut que, a aquestes
persones, se'Is tracta amb una certa
duresa. Doncs bé, és per aquí que has
de començar a guanyar els mèrits que
han de portar-te al costat de laNúria.
Tracta'ls i fes tot quant puguis perquè
els tractin com apersones que són, i col·labora en tot el que sigui,
per tal d'educar-los i fer-los comprendre que, també ells, amb ets
anys, podrien conrear les seves pròpies terres, tal com començaren
fent-ho els teus propis avantpassats, Així podrien canviar ei seu.
status actual que, més que de treballadodrs, podríem dir-ne d'esclaus.Bendiferentseriala
seva vidasi, amb una certa independència,
poguessin treballar per a empreses com aquella de la que m'has dit
que n'eres accionista. Ben pocs pagesos d'aquest poble poden
considerar-se rics, però fms i tots el més pobre és feliç, perquè
treballa al seu lliure albir.
-Senyor Martí, aixòqueem diu, béque difícil permültiples
raons, podria arribar aésser realitzable, però si aquests darrers anys
no m'han resultat massa difici! de passar-los, haestat perquè, de tant
en tant, bé que clandestinament, hem anat intercanviant amb la