Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

PREMI SANT JORDI El Butlletí ' 56
reconegut, que sinó ja s'hauria aturat. Apa, pugeu! No us preocupi
que estiguem més estrets. Així entrarem més en calor.
-No sabeu com us agraeixo! I no cal dir que en Pau també,
tot que sempre vol fer-se ei valent, perquè d'aqui al'esgiésia, anant
a peu, encara en tindríem ben bé per tres quarts d'hora si-no més.
Quan hem sortit de casa, no semblava pas que hagués de fer tant de
vent ni tant de fred, però sembla que-les'dues coses, a mesurà que
e! dia s'alça, van a més.
En Pau també volgué dir-hi la seva.
-Potser us en riureu, però ami, allà on més em molesta
el fred és a les orelles. Sembla talment com si amb un ganivet
me les tallessin.
-Bé, íja que tols anem pel mateix, no sabeu pas
per a qui són els funerals ?
-No ho sé, però sigui qui sigui, ja podiahaverse
esperat almenys un parell de mesos més a morir-se,
no us sembla?
Els de can Vi laret i ell mateix, esclafiren ariure
per aquélI acudit, ço que animà en Pau a pensar-se'n
un altre.
-No m'estranyaria que-fos l'avi «Gatet» a
qui enterressin. No sabeu que aquest motiu se'l
guanyà per la seva afecció al vi i a les dones ?
-Alguna cosa d'això havia sentir a dir -
contestà en Joan, que, pels accidents del camí, procurava
mantenir ferms les regnes-però em sembla que,
pel fel d'agradar-li una micaeímam, no n'hi haviapas
per comparar-lo amb un animal. A més, què tenen a
veure els homes doners amb els gats ?
En Pau que Ja esperava aquesta resposta, tornà a somriure
bo i dient:
-No vulguis ara fer-te l'ignorant. Quantes vegades no
hauràs tu dit «Fuiano anava gat», quan, per les seves tintines o per
lasevamanerade parlar, hauràs comprès.que anava begut? I pel que
fa referència a les dones, suposo, i tu i tots molt bé podeu suposarho,
perquè els gats sempre van amb la cua dreta i es fiquen entremig
de les cames de.les seves mestresses, potser perquè són les que més
els mimen. . •
-Calla Pau. Sigues una mica més seriós, -l'interrompé la
Simona. - Sempre parles amb segones intencions i això, avui menys
que cap altre dia, no està bé. Els morts es mereixen tot el nostre
respecte. • ,
-Bé dona bé, no t'enfadis. Però si encara no sabem qui és
el mori., 1 si no ho fos l'avi Gatet?
-No sé de ningú més que estigués tan malalt com per morir.
-Ni jo. De tota manera, l'altre dia, al bar del poble, es
comentava que la Núria, la pubilla del Mas Gran, estava bastant
fotudeta - contestà en Joan.
-Ui! Quantes vegades no s'haurà dit això? I tot, perquè la
noia, que ara ja no ho és tant, perquè ja deu rondar la trentena, no
té gaire colora les galtes, i els ulls no li brillen com aaltres noies del
poble. No sé com encara no s'ha casat, essent la pubillamés rica de
tots aquest contorns.
La Simona s'afegí a les paraules de la Carmeta de can
Vinyals.
-I tant. Diyen i constí que no sóc jo quj ho dic. quesi hagués
anat pels seus pares, anys fa que estaria casada amb l'hereu dels
Vilaltaque molt la ronda, i que si és veritat tot el que es diu, no saben
ni quants diners tenen entre terres de cultiu i ramats. Això sense
comptar amb la fageda gran i els què deuen tenir al banc que
ara, segons el director de «La Caixa» molts interessos els
dóna. No comprenc com encarael fa esperar per donar-lo
el consentiment. No sé què espera, jaqué tancada entre
les quatre parets de casa seva, no crec pas que hagi
vist cap més home.
• Aquestes paraules que, pel rumb
que anaven prenent, tenien tot el caire de.
convertir-se en un vertader xafardeig,
més propi de les dones que, per no tenir
ocasió de veure's-sovint^'aprofiten la,
primera oportunitat que se'ls presenta
per parlar de tot i de tothom, foren
interrompudes pel patrip-patrap d'un
briós cavall de llarga i atzabegenca crinera
que, en un obrir i tancard'ulls, els
atrapài elsdeixàenrera, fent que aquella
galopada, mig encabrités la mula que
guiavaen Joan.
L'home que, a cap descobert, el
muntava, i que, a primera vista, semblava
haver traspassat de molt els trenta •
anys, tot i que a penes es deixà veure,
aparentava ésser alt i fornit. El que sí pogueren captar, com a la
tornada les dones dirien, és que la seva pell era molt bruna, gairebé
d'un bru d'oliva, fent joc amb el negre dels seus cabells, d'entréels
quals podia veur'e-s'hi uns fils argentats que, amb més abundància,
queien sobre les seves orelles.
-Óndià! Qui és aquest boig que així galopa? Que vol trencar
les potes del seu cavall, corrent tan esverat per aquests camins tan
plens de trencacolls? Oh, i és que no sé d'on ha sortit. Quan hem
passat per la cruïlla decanViladesau, m'he girat i no hi he vist ningú.
Ni que fos l'espectre del comte Arnau. No serà pas l'enterramorts,
que té pord'arribar tard? Sort que portavala"Negreta"benbridada,
quesi no, jaestarlem tots al'altre costat del marge, amb la llet vessada
i la mula potes enlaire.
LaStmona qu en xafarderies no hi havia qui laguanyés, no
va deixar passar l'ocasió de posar-hi la cullerada.
' -No seria pas el noi de'n Capdevila que diu que va venir, fa
només dos otres dies, de no sé.on?Noséqui vadir-mequeel seu
pare, que crec que gràciesal rector, ara està en un geriàtric, darrerament
no estava pas massa fi. Qui sap si és ell el mort...
-El noi de'n Capdevila? No sé... Fa tant temps que se n'anà
del poble... Per cert, que encara no sé ni perquè se'n va anar.
-Ai noia! Si qiíe estàs poc al corrent de les coses. No recordes