23.04.2013 Views

Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

PREMI SANT JORDI<br />

GUANYADOR DE LA CATEGORIA ADULTS:<br />

El verta<strong>de</strong>r amor no mor mai<br />

E nelcloquer<strong>de</strong>lavelíaesglesiolaromànicad'unpoblelque<br />

corona una muntanya molt propera al Pirineu, una campana,<br />

una <strong>de</strong> !es poques que sobrevisqueren aquells anys<br />

<strong>de</strong>ls quals, bo i.esforçant-s'hi, cap persona d'edat madura no pot<br />

oblidar, <strong>de</strong>ixa sentir el primer d'aquells lúgubres sons que, cadaquart<br />

d'hora, havia d'anar repetint.<br />

És amb aquesta campana que el seu rector, <strong>de</strong>sprés'<strong>de</strong> llargs<br />

anys <strong>de</strong> tocar-la, ha aconseguit molt <strong>de</strong>strament fer-se escoltar i,<br />

alhora entendre's. Mitjançant esbojarrats, suaus o tristos tocs, que<br />

repeteix cadaquartd'hora<strong>de</strong>l seu particular rellotge, assabenta els<br />

seus dispersats feligresos, <strong>de</strong>ls bateigs, misses dominicals o funerals<br />

que, en el termini d'aquella mateixa hora, es celebraran a la seva<br />

parròquia. L'últim i més allargat toc, acostuma a <strong>de</strong>ixar-lo sentir,<br />

gairebé coincidint amb l'entrada <strong>de</strong>ls assistents.<br />

Lògic és que aixi ho faci, perquè té més feligresos escampats<br />

aquí, allà i més avall, bé que potser més exacte seria dir més amunt,<br />

que no en el propi nucli.<br />

Moltes d'aquestes masies que es troben a la llunyania, són<br />

habita<strong>de</strong>s per persones que ja hi van nàixer i que , <strong>de</strong> grans, les<br />

heretaren <strong>de</strong>ls seus pares, com aquests ho havien fet <strong>de</strong>ls seus. Bona<br />

part d'elles acusen la seva antiguitat per les esquer<strong>de</strong>s que es<br />

produeixen en les seves parets <strong>de</strong> pedra, que, cada any van<br />

eixamplant-se sense que cap <strong>de</strong>ls seus propietaris en vulguin<br />

remarcar la perillositat. I això és <strong>de</strong>gut a que, molts d'ells, no han<br />

acabat <strong>de</strong> liquidar encara les hipoteques que pesen sobre les seves<br />

viven<strong>de</strong>s, perquè<strong>de</strong> les inmillorables terres que conreen, per petites,<br />

no n'han pogut treure els fruits amb els quals, qui arriscaren <strong>de</strong> feries<br />

construir, comptaven pagar-les.<br />

En aquella matinada <strong>de</strong> començaments <strong>de</strong> febrer, el dia es<br />

presentava més rúfol <strong>de</strong>l que ho haviaestat durant tota la nit. El vent<br />

que venia <strong>de</strong>l nord, sobre el que els veïns mai no arribaven a posarse<br />

d'acord, ja que uns en <strong>de</strong>ien mestral, i altres, només per portarlos<br />

la contrària, tramuntana, bo i no bufant tan fort com en altre's<br />

ocasions, era portador <strong>de</strong>l fred que <strong>de</strong>sprenien aquellscimsblanquejats<br />

per la neu, eisquals, d'ésservermells, molt bé se'Ishagués pogut<br />

comparar amb la cresta d'un gall, formant entre tots, aquella<br />

cordillera que els separava <strong>de</strong> França, la qual, per la seva llargària,<br />

no podien veure on començava ni on acabava, .<br />

Difícilment hagués pogut trobar-se en hores <strong>de</strong> treball,<br />

persones pujant o baixant d'aquel la xarxa <strong>de</strong> cam ins veïnals que, més'<br />

bé o més malament, unia les masies amb el poble, jaqué, a cada veí,<br />

temps li mancava per fer tot el treball que, només <strong>de</strong> posar els peus'<br />

a terra, s'havia proposat, però aquell toc, <strong>de</strong> significat inconfusible,<br />

era prou perquè tothom, <strong>de</strong>ixés l'arada o el que fos, es vestís amb<br />

roba diumengera i anés cap el poble.<br />

Ningú no sabia dir d'on ni <strong>de</strong> qui va sortir la i<strong>de</strong>a, però <strong>de</strong>S'<br />

<strong>de</strong> sempre, quan la vella"Sinforosa" nom quealguh bromista <strong>de</strong>gué<br />

posar a la campana, perquè ningú no creu que sigui el seu verta<strong>de</strong>r,<br />

<strong>de</strong>ixa sentir el seu plany, o aquell altre cop tan ràpid com alarmant,<br />

que els vells diuen que"cridaa sometent", i que sols el mossèn <strong>de</strong>ixa<br />

Ei Butlletí - 55<br />

sentir quan té notícia <strong>de</strong> la proximitat d'un incendi que, per<br />

experiència, sap que si no s'apaga a temps, podria arribar fins ales<br />

seves espesses pine<strong>de</strong>s, i <strong>de</strong> rebot a les altes i esbeltes fage<strong>de</strong>s que<br />

hi ha més amunt, ningú, fora <strong>de</strong>ls malalts, no <strong>de</strong>ixa d'acudir-hi,<br />

perquè; malgrat les crítiques diàries que entre ells es prodiguen, a<br />

l'hora <strong>de</strong> la mort o <strong>de</strong>l foc, tothom es reconcilia, perquè saben molt<br />

bé que són coses que, a tots per igual afecten. ^<br />

EIsprimersaprendre aquell camí <strong>de</strong> baixada, tan malmèsper<br />

les pluges caigu<strong>de</strong>s en aquells darrers dies, foren els amos <strong>de</strong> can<br />

Vilaret, que són els que <strong>de</strong>l poble, més apartats es troben. Bo i tenirne<br />

ells la mateixa responsabilitat, rondinen perquè cap veí, no ha<br />

estat capaç d'arranjar la part que passa per la seva propietat,<br />

probablement perquè tots ells tenen la certesa que l'Alcal<strong>de</strong>, a no<br />

tardar, hí enviarà aquella màquina que per a tantes coses ser\'eix, i<br />

que l'Ajuntament comprà amb diners <strong>de</strong> tots, ja que, altrament,<br />

aquelles rases que cada dia més van aprofundint-se, farien perillar<br />

les potes <strong>de</strong>ls cavalls que, a diari, han <strong>de</strong> passar-hi, així com també<br />

els turmells <strong>de</strong>ls que han <strong>de</strong> fer aquell cami a peu.<br />

En aquesta ocasió <strong>de</strong>cidiren ésser ells i no el seu fill, els que<br />

baixessin les quatre cantines d'alumini que, qui sap els anysquefa,<br />

porten la llet que extreuen <strong>de</strong> les seves vaques, al porxo <strong>de</strong> ca<br />

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!