Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
PREMI SANT JORDI<br />
GUANYADOR DE LA CATEGORIA ADULTS:<br />
El verta<strong>de</strong>r amor no mor mai<br />
E nelcloquer<strong>de</strong>lavelíaesglesiolaromànicad'unpoblelque<br />
corona una muntanya molt propera al Pirineu, una campana,<br />
una <strong>de</strong> !es poques que sobrevisqueren aquells anys<br />
<strong>de</strong>ls quals, bo i.esforçant-s'hi, cap persona d'edat madura no pot<br />
oblidar, <strong>de</strong>ixa sentir el primer d'aquells lúgubres sons que, cadaquart<br />
d'hora, havia d'anar repetint.<br />
És amb aquesta campana que el seu rector, <strong>de</strong>sprés'<strong>de</strong> llargs<br />
anys <strong>de</strong> tocar-la, ha aconseguit molt <strong>de</strong>strament fer-se escoltar i,<br />
alhora entendre's. Mitjançant esbojarrats, suaus o tristos tocs, que<br />
repeteix cadaquartd'hora<strong>de</strong>l seu particular rellotge, assabenta els<br />
seus dispersats feligresos, <strong>de</strong>ls bateigs, misses dominicals o funerals<br />
que, en el termini d'aquella mateixa hora, es celebraran a la seva<br />
parròquia. L'últim i més allargat toc, acostuma a <strong>de</strong>ixar-lo sentir,<br />
gairebé coincidint amb l'entrada <strong>de</strong>ls assistents.<br />
Lògic és que aixi ho faci, perquè té més feligresos escampats<br />
aquí, allà i més avall, bé que potser més exacte seria dir més amunt,<br />
que no en el propi nucli.<br />
Moltes d'aquestes masies que es troben a la llunyania, són<br />
habita<strong>de</strong>s per persones que ja hi van nàixer i que , <strong>de</strong> grans, les<br />
heretaren <strong>de</strong>ls seus pares, com aquests ho havien fet <strong>de</strong>ls seus. Bona<br />
part d'elles acusen la seva antiguitat per les esquer<strong>de</strong>s que es<br />
produeixen en les seves parets <strong>de</strong> pedra, que, cada any van<br />
eixamplant-se sense que cap <strong>de</strong>ls seus propietaris en vulguin<br />
remarcar la perillositat. I això és <strong>de</strong>gut a que, molts d'ells, no han<br />
acabat <strong>de</strong> liquidar encara les hipoteques que pesen sobre les seves<br />
viven<strong>de</strong>s, perquè<strong>de</strong> les inmillorables terres que conreen, per petites,<br />
no n'han pogut treure els fruits amb els quals, qui arriscaren <strong>de</strong> feries<br />
construir, comptaven pagar-les.<br />
En aquella matinada <strong>de</strong> començaments <strong>de</strong> febrer, el dia es<br />
presentava més rúfol <strong>de</strong>l que ho haviaestat durant tota la nit. El vent<br />
que venia <strong>de</strong>l nord, sobre el que els veïns mai no arribaven a posarse<br />
d'acord, ja que uns en <strong>de</strong>ien mestral, i altres, només per portarlos<br />
la contrària, tramuntana, bo i no bufant tan fort com en altre's<br />
ocasions, era portador <strong>de</strong>l fred que <strong>de</strong>sprenien aquellscimsblanquejats<br />
per la neu, eisquals, d'ésservermells, molt bé se'Ishagués pogut<br />
comparar amb la cresta d'un gall, formant entre tots, aquella<br />
cordillera que els separava <strong>de</strong> França, la qual, per la seva llargària,<br />
no podien veure on començava ni on acabava, .<br />
Difícilment hagués pogut trobar-se en hores <strong>de</strong> treball,<br />
persones pujant o baixant d'aquel la xarxa <strong>de</strong> cam ins veïnals que, més'<br />
bé o més malament, unia les masies amb el poble, jaqué, a cada veí,<br />
temps li mancava per fer tot el treball que, només <strong>de</strong> posar els peus'<br />
a terra, s'havia proposat, però aquell toc, <strong>de</strong> significat inconfusible,<br />
era prou perquè tothom, <strong>de</strong>ixés l'arada o el que fos, es vestís amb<br />
roba diumengera i anés cap el poble.<br />
Ningú no sabia dir d'on ni <strong>de</strong> qui va sortir la i<strong>de</strong>a, però <strong>de</strong>S'<br />
<strong>de</strong> sempre, quan la vella"Sinforosa" nom quealguh bromista <strong>de</strong>gué<br />
posar a la campana, perquè ningú no creu que sigui el seu verta<strong>de</strong>r,<br />
<strong>de</strong>ixa sentir el seu plany, o aquell altre cop tan ràpid com alarmant,<br />
que els vells diuen que"cridaa sometent", i que sols el mossèn <strong>de</strong>ixa<br />
Ei Butlletí - 55<br />
sentir quan té notícia <strong>de</strong> la proximitat d'un incendi que, per<br />
experiència, sap que si no s'apaga a temps, podria arribar fins ales<br />
seves espesses pine<strong>de</strong>s, i <strong>de</strong> rebot a les altes i esbeltes fage<strong>de</strong>s que<br />
hi ha més amunt, ningú, fora <strong>de</strong>ls malalts, no <strong>de</strong>ixa d'acudir-hi,<br />
perquè; malgrat les crítiques diàries que entre ells es prodiguen, a<br />
l'hora <strong>de</strong> la mort o <strong>de</strong>l foc, tothom es reconcilia, perquè saben molt<br />
bé que són coses que, a tots per igual afecten. ^<br />
EIsprimersaprendre aquell camí <strong>de</strong> baixada, tan malmèsper<br />
les pluges caigu<strong>de</strong>s en aquells darrers dies, foren els amos <strong>de</strong> can<br />
Vilaret, que són els que <strong>de</strong>l poble, més apartats es troben. Bo i tenirne<br />
ells la mateixa responsabilitat, rondinen perquè cap veí, no ha<br />
estat capaç d'arranjar la part que passa per la seva propietat,<br />
probablement perquè tots ells tenen la certesa que l'Alcal<strong>de</strong>, a no<br />
tardar, hí enviarà aquella màquina que per a tantes coses ser\'eix, i<br />
que l'Ajuntament comprà amb diners <strong>de</strong> tots, ja que, altrament,<br />
aquelles rases que cada dia més van aprofundint-se, farien perillar<br />
les potes <strong>de</strong>ls cavalls que, a diari, han <strong>de</strong> passar-hi, així com també<br />
els turmells <strong>de</strong>ls que han <strong>de</strong> fer aquell cami a peu.<br />
En aquesta ocasió <strong>de</strong>cidiren ésser ells i no el seu fill, els que<br />
baixessin les quatre cantines d'alumini que, qui sap els anysquefa,<br />
porten la llet que extreuen <strong>de</strong> les seves vaques, al porxo <strong>de</strong> ca<br />