jes -VLO II pci fàc r^r^^' Ei Butlletí -54 TU APORTES EL SOMNI DEL TEU VESTIT DE NÚVIA I NOSALTRES EL CONVERTIM EN REALITAT PER TU TRUCA, VINE I T'ATENDREM SENSE COMPROMÍS ESTEM AL 0/ PAU CASALS, 26 DE VIDRERES - TELÈFONS 85 10 00 - 85 03 37
PREMI SANT JORDI GUANYADOR DE LA CATEGORIA ADULTS: El verta<strong>de</strong>r amor no mor mai E nelcloquer<strong>de</strong>lavelíaesglesiolaromànicad'unpoblelque corona una muntanya molt propera al Pirineu, una campana, una <strong>de</strong> !es poques que sobrevisqueren aquells anys <strong>de</strong>ls quals, bo i.esforçant-s'hi, cap persona d'edat madura no pot oblidar, <strong>de</strong>ixa sentir el primer d'aquells lúgubres sons que, cadaquart d'hora, havia d'anar repetint. És amb aquesta campana que el seu rector, <strong>de</strong>sprés'<strong>de</strong> llargs anys <strong>de</strong> tocar-la, ha aconseguit molt <strong>de</strong>strament fer-se escoltar i, alhora entendre's. Mitjançant esbojarrats, suaus o tristos tocs, que repeteix cadaquartd'hora<strong>de</strong>l seu particular rellotge, assabenta els seus dispersats feligresos, <strong>de</strong>ls bateigs, misses dominicals o funerals que, en el termini d'aquella mateixa hora, es celebraran a la seva parròquia. L'últim i més allargat toc, acostuma a <strong>de</strong>ixar-lo sentir, gairebé coincidint amb l'entrada <strong>de</strong>ls assistents. Lògic és que aixi ho faci, perquè té més feligresos escampats aquí, allà i més avall, bé que potser més exacte seria dir més amunt, que no en el propi nucli. Moltes d'aquestes masies que es troben a la llunyania, són habita<strong>de</strong>s per persones que ja hi van nàixer i que , <strong>de</strong> grans, les heretaren <strong>de</strong>ls seus pares, com aquests ho havien fet <strong>de</strong>ls seus. Bona part d'elles acusen la seva antiguitat per les esquer<strong>de</strong>s que es produeixen en les seves parets <strong>de</strong> pedra, que, cada any van eixamplant-se sense que cap <strong>de</strong>ls seus propietaris en vulguin remarcar la perillositat. I això és <strong>de</strong>gut a que, molts d'ells, no han acabat <strong>de</strong> liquidar encara les hipoteques que pesen sobre les seves viven<strong>de</strong>s, perquè<strong>de</strong> les inmillorables terres que conreen, per petites, no n'han pogut treure els fruits amb els quals, qui arriscaren <strong>de</strong> feries construir, comptaven pagar-les. En aquella matinada <strong>de</strong> començaments <strong>de</strong> febrer, el dia es presentava més rúfol <strong>de</strong>l que ho haviaestat durant tota la nit. El vent que venia <strong>de</strong>l nord, sobre el que els veïns mai no arribaven a posarse d'acord, ja que uns en <strong>de</strong>ien mestral, i altres, només per portarlos la contrària, tramuntana, bo i no bufant tan fort com en altre's ocasions, era portador <strong>de</strong>l fred que <strong>de</strong>sprenien aquellscimsblanquejats per la neu, eisquals, d'ésservermells, molt bé se'Ishagués pogut comparar amb la cresta d'un gall, formant entre tots, aquella cordillera que els separava <strong>de</strong> França, la qual, per la seva llargària, no podien veure on començava ni on acabava, . Difícilment hagués pogut trobar-se en hores <strong>de</strong> treball, persones pujant o baixant d'aquel la xarxa <strong>de</strong> cam ins veïnals que, més' bé o més malament, unia les masies amb el poble, jaqué, a cada veí, temps li mancava per fer tot el treball que, només <strong>de</strong> posar els peus' a terra, s'havia proposat, però aquell toc, <strong>de</strong> significat inconfusible, era prou perquè tothom, <strong>de</strong>ixés l'arada o el que fos, es vestís amb roba diumengera i anés cap el poble. Ningú no sabia dir d'on ni <strong>de</strong> qui va sortir la i<strong>de</strong>a, però <strong>de</strong>S' <strong>de</strong> sempre, quan la vella"Sinforosa" nom quealguh bromista <strong>de</strong>gué posar a la campana, perquè ningú no creu que sigui el seu verta<strong>de</strong>r, <strong>de</strong>ixa sentir el seu plany, o aquell altre cop tan ràpid com alarmant, que els vells diuen que"cridaa sometent", i que sols el mossèn <strong>de</strong>ixa Ei Butlletí - 55 sentir quan té notícia <strong>de</strong> la proximitat d'un incendi que, per experiència, sap que si no s'apaga a temps, podria arribar fins ales seves espesses pine<strong>de</strong>s, i <strong>de</strong> rebot a les altes i esbeltes fage<strong>de</strong>s que hi ha més amunt, ningú, fora <strong>de</strong>ls malalts, no <strong>de</strong>ixa d'acudir-hi, perquè; malgrat les crítiques diàries que entre ells es prodiguen, a l'hora <strong>de</strong> la mort o <strong>de</strong>l foc, tothom es reconcilia, perquè saben molt bé que són coses que, a tots per igual afecten. ^ EIsprimersaprendre aquell camí <strong>de</strong> baixada, tan malmèsper les pluges caigu<strong>de</strong>s en aquells darrers dies, foren els amos <strong>de</strong> can Vilaret, que són els que <strong>de</strong>l poble, més apartats es troben. Bo i tenirne ells la mateixa responsabilitat, rondinen perquè cap veí, no ha estat capaç d'arranjar la part que passa per la seva propietat, probablement perquè tots ells tenen la certesa que l'Alcal<strong>de</strong>, a no tardar, hí enviarà aquella màquina que per a tantes coses ser\'eix, i que l'Ajuntament comprà amb diners <strong>de</strong> tots, ja que, altrament, aquelles rases que cada dia més van aprofundint-se, farien perillar les potes <strong>de</strong>ls cavalls que, a diari, han <strong>de</strong> passar-hi, així com també els turmells <strong>de</strong>ls que han <strong>de</strong> fer aquell cami a peu. En aquesta ocasió <strong>de</strong>cidiren ésser ells i no el seu fill, els que baixessin les quatre cantines d'alumini que, qui sap els anysquefa, porten la llet que extreuen <strong>de</strong> les seves vaques, al porxo <strong>de</strong> ca
Change language