Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

CULTURA ElButUeíi - 45
TEMPS PASSATS AL CASINO
El passat dissabte 16 de març, a les 10 de la nit,
el públic que va assistir al Teatre Municipal Casino
Llagosterenc, va poder gaudir d'una bona vetllada de
nostàlgia. S'hi van projectar unes pel.lícules documentals
que, sota el nom de "Temps Passats", no volien res
més que raütar el mur de la memòria i esdevenir un
testimoni viudels fets localsocorregutsdesde l'any 1948
fms al 1970. Les filmacions, realitzades de manera
amateur per Josep M^ Coris Martinell, Pere Sais Sans,
Emili Coll Planella, Joan Sagué Gutarra i Narcís Sans,
van ser muntades en vídeo per Josep Femàndez.
En aq ue 11 carn inar en rera a trav és de I s anys, vam
reviure, entre altres coses, l'encant kitsch de les
majorettes, les nevades del 63 que van vestiral poble de
blanc, una corrida de toros i una emotiva festa de la
tercera edat, amb uns vellets molt diferents dels d'ara,
petits, eixuts i encorbats. Fa 50 anys, els anys pesaven
més, la vida era més.curta i el temps més lent.
Tot allò no va ser un simple testimoni documental.
El públic va entrar de seguida en el joc de la
nostàlgia. Ara un reconeixia un familiar, l'altre a un
amic, i més d'un es va veure aell mateix sense arrugues
i amb més cabell. El fantasma de l'enyorança es va
passejar entre els comentaris del públic, envejós del
temps que s'enduu eisfets i els toma records. "Qualquier
tiempo pasado fue mejor" és una frase que es guarda
per les ocasions especials, quan s'apareix de manera
tangible r inevitable "tempus fugit".
EXPOSICJO DE QUA PRES
AL CASINO
Un total de 24 quadres van ocupar la sala d'exposicions
del Casino Llagosterenc del 20 d'abril al 8 de
maig. Es tractava d'obres firmades per pintors del poble
. i forans. Pous, Maiol (pare i fill), Calvet, Albení,
Puidemunt, Cebrià, Carreró, Turet, Aguiló, Vall-llosera,
Jordà, Bosch i Clara són els artistes que firmaven la
totalitat de les obres de l'exposició, quinze de les quals
ja havien trobat comprador pocs dies abans de clausurar-la.
COM HO DTEM. COM HO
HAURÍEM DE DIR
En un acte públ ic de presentació d' una revista local,
un dels parlamentaris deia, i ho va fer en més d'una
ocasió, "que havíem de recolzar iniciatives com aquesta
d'avui".
No és d'estranyar perquè també ho he sentit dir en
algun mitjà de comunicació, en algun polític i a bastants
conductors de programes.
El verb recolzar, segons diu el diccionari, vol dir,
exactament: descansar una cosa sobre un suport.
Per tant, podem recolzar,una escala a la paret,
podem també recolzar l'esquena en un pi o en una
alzina surera. També fent-ne un ús figurat podem
recolzar teories sobre fets demostrables.
Però el que hauríem de procurar de no dir és que
recolzem persones que tenen iniciatives, ni tampoc no
hem de recolzar iniciatives dutes a terme per persones.
En aquests casos hauríem de dir que donem
suport a les iniciatives, que donem suport a les
persones, i també que donem suport a les idees...
Donar suport és, dòrics, el verb precís .
Janocaldirqueopo/orvedel castellà apoyar i que
en cap cas no pertany al lèxic català.
***
Compte, comte i conte no tenen res a veure amb
adonar-se'n
M'he adonat que, sovint, aquest verb adonar-se
presenta moltes dificultats per als parlants.
Quan ens adonem de les dificultats, veritablement
som conscients que ens n'adonem, però el que
no hem de fer mai és donar-nos compte, adonar-nos
compte, donant-ze compte ni cap altra combinació
possible en què surti compte, perquè, sense adonarnos-en,
estem fent un calc del castellà: darse cuenta.
Perquè els comptes, sobretot si són corrents,
pertanyen a l'àmbit bancari. Si no son tan corrents com
creiem, acostumen a pertànyer a la noblesa i aquests
són els comtes. En canvi, quan ens semblen del tot
familiars i sovint tradicionals són els contes o el que és
el mateix les narracions que hem sentit explicar els
nostres avis generació rere generació.
Per tant, hauríem d'adonar-nos que, el conte de la
Ventafocs, amb el comte Borrell amb els comptes
corrents de les entitats bancàries no tenen gaires
lligams. Oi que us n'adoneu?
Laura Jaime i Femenia