Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

CULTURA
Una dècada compartint música.
EL COR PARROQUIAL LLAGOSTERENC CELEBRA EL DESÈ ANIVERSARI.
L' ainúsica,talicoinrentenem
, avui, va néixer amb l'home.
Els sons rífmicsi les primeres
manifestacions musicals són
molt més antigues que la paraula. La
humanitat se n'ha servit tant per
comunicar-se com per expressar estats
d'ànim,alegria, dolor, sofriment oamor.-
La música també ha estat portadora, en
moltes civilitzacions, d'un significat
màgic. Les melodies eleven'els ésser
humansal nivell de semi-divinitats í ens'
obren línia directadecomunicació amb
^els déus. La música ha estat, per alfra
banda, una ofrena, I en aquest sentit ha
evolucionat fms a configurar un seguit
d'estils ogèneres-desdels cants tribals,
al godspell o al cant gregorià-. El Çor
Parroquial Llagosterenc, que aquest
any celebra el desè aniversari, va sorgir
precisament perservirelsactesde culte
de l'església. Tot i que actualment en els
' seus concerts interpreta tant cançons
populars com sardanes o àries operístiques,
Fessència de la formació encara
recorda els inicis amb música litúrgica.
La tradició coral a Llagostera, però, és
mòlt més antiga. Es té constància que a
principis de segle ja existien algunes
formacions infantils que, de, mà de
l'organista Mn. Pere Fàbregas, acompanyaven
les celebracions i,posteriorment,
el mestre i compositor Martí
Llosent va posar-se al capdavant d'un
grup de Llagosterencs moguts per
-['afjció ala música per cantar en festes
solemnes.
Un nou impuls pel cant coral
L'erhpenla definitiva per consolidar
aquest grup nova arribar fins l'any
1986. Va ser amb Mossèn Gabriel al
cap de la parròquia quan es va adquirir
un orguei es va abandonar l'antic
armònium que-com recorda Alfons
Figueras, director del Cor des
d'aquest any- tenia les manxes
rebentades. L'adquisicióde l'orgue -
que es va estrenar el I5d'agostamb
motiu de la missa del Casal- va donar
un nou impuls al Cor Ja que no limitava
El Butlletí - 43
CONCERT DE PASQUA 1996. D'esguerra a dreta i de dalt a baix: Jordi
Codoíar, Jordi Masnou, Pere Massachs, Rafel Pujoi, Lluís A rímany, Pere Genoher,
Robert Rodríguez, Ramon Soler, Jaume Vilanova, Lluís Sauri, Consol Domènech,Gisselle,
Carme Xirgu, Conxita Pijoan, Maria Masnou, Sonla Rodríguez,
Carme Ruiz, Paquita Dolç,. Victòria Casadevall, Mercè Valentí, Gemma Blanch,
Teresa Mont, Ignasi Forcano, M'Josep Catllzo, Josep Borrell (organista). També
componen el Cor Mercè Salvada I Antoni Molina.
tant el tipus de música i podia jugar
millor amb les veus o cordes. En
aquells anys existien dues formacions
de cant coral: un grup de nois i noies
de les escoles, i el Cor Parroquial. Va
ser aleshores quan Alfons Figueras,
queva començar cantant a la formació,
va passar a fer també les funcions de
director i organista. Un altre fet
important que va ajudar al Cor va ser
que l'orquestra de Cambra de Girona,
dirigida pel mestre Lluís Albert,
buscava corals que Tacompanyéssin
en alguns concerts. A partir d'aquí
les formacions de nois i noies i el Cor
es van fusionari van començar a preparar
actuacions. La primera va tenir
lloc el dia de Sant-Esteve del mateix
any i es va caracteritzar per la
nombrosa assistència-de públic i,
sobretot-, per l'entusiasme dels
cantaires, que van interpretar peces
molt complicades pel nivell que
aleshores teniael Cor. Alfons Figueras
recorda aquells Inicis resumint-los
amb poques paraules: assajos, assajos
i assajos. Diàriament i veo per
veu, amb la dosi de sacrifici que
suposava, els components del Cor es
reunien per assajar noves peces i
perfeccionar les apreses. El director
explica que aleshores hi havia poca
gent que tingués coneixements
musicals i les cançons s'aprenien a
base de memoritzar, amb la dificultat
que comportava interpretar un tipus
de música diferent al que s'estava
acostumat. Després de la primera
actuació amb l'Orquestra de Cambra
es van fer sortides al Teatre Munici-
,pal de G irona, a Vidreres i a Tossa, En
aquest cas concret i com a anècdota,
Alfons Figueras recorda que el cor va
ser presentat com la «Polifònica de
Llagostera», i diu que el poder cantar
amb l'orquestra vaser molt .important
en els inicis «ells van col·laborar amb
l'arranjament de partitures I ens van
ajudar molt, va ser fonamental perquè
sols potser no ens hauríem atrevit»,
comenta. Després d'aquests concerts
el Cor va assistir a la Primera Trobada
de Corals de Calonge i en va organitzar
una a Llagostera, que no va tenir