Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera
TV-Vídeo- Hi-Fi Aire Condicionat Electrodomèstics Antenes Parabòliques Calefaccions Eyar£aDfefe) INSTAL·LACIONS RUFÍ - RESTRUDIS, S.L. c/Jaume [. 12 - Tel. 80 SO 9 1 - Fax SO 5J 07 17240 LLAGOSTERA (Girona) Tel. 83 1 1 7G MODA DONA I INFANTS TlNTOnEFlíA NÚHIA Passeig Pornpeu Fabra, AA Tel. S3 1 O OI LLAGOSTERA ^1» MAFA, S. L. ÍSucc.deGuillermoSUREDA) ROSER I AMÈLIA PERRUQUERIA Us desitja Bona Festa Major!! Carrer Nou, 27-Telèfon 830216 LLAGOSTERA El Butlletí - 40 TOTcni^nr Espar
CAVAIO El Butlletí - 41 Cavaió / ALTA TENSIÓ: ECOLOGISTES VERSUS PAGESOS Quin atreviment el meu! Es presenta al poble la segona etapa del Butl letí que no deixa de gaudir de bon impuls i d'empenta engrescadora. Jo em proposo a presentar una minuta secció que se'n diu Cavaió. S'emmarca !a secció amb les majúscules C,A,V,A,I,0 i no us dic res sobre què pretén representar ni quin és l'objectiu que s'intenciona. I és aquí, on allò de que «Pexperiènciai i'equivocar-set'ajuda a refer el camíw se'm fa del tot evident. El meu sincer parer és que un butlletí vilatà no ha de renunciar a una de les joies que li pertanyen en essència, la joia de la terra i el seu cultiu. 1 com que no puc entrevistar ni a la tramontana, ni a la dolçor dels préssecs, ni ala fi na pluja que s'escorre pels corriols entre violes sinó només a través de parlars poètics, i nO tinc fusta de poetessa, vull estar al costat dels qui participen d'aquestesjoies, dels «Joves negociadora de la terra», dels.wEcologistesversus pagesos...» Segons el «Plà d'Actuacions per a la millora de les xarxes el.lèctriques» acordat per la Generalitat i empreses elèctriques com el Grup Enher, i amb una in versió per part de la Generalitat de 50,000 m i l.lions de pessetes (en.4 anys) en l'empresa esmentada, desde Tany 89-90 s'haanat estenent un nombre considerable de línees que formen un complex sistema reticular. L'objectiu d'aquesta extensió delinees equival evidentment a l'objectiu del «Pla de Mi Mora», és adir, oferir al ciutadà un servei elèctric eficaç i constant, garantint la no possibilitat de caigudes de tensió en èpoques de condicions atmosfèriques adverses i alhora actualitzar el servei en funció de l'augmént de consum degut al creixement vegetatiu (creixement de la població, d'indústries,...). Abans d'anar més enllà en aquest escrit, considero adequat , en modèstia mesura , situar al lector dins l'argot tècnic quedominaaquestànibitde la indústria. Així es pavia d^ Estació Receptora (ER) quan es refereix a una estació que reb una línia d'una tensió determinada i a partir d'el la es d istribueixa altres punts, generalment amb una disminució de la tensió; es parla de Centre de Càrrega quan es refereix a un punt geogràfic on «desemboquen» un nombre considerable delinees; i per analogia, es pariad'£ïw/o/Jí5J'e.yquanes referei.va «tirades» de líneesd'altatensió(derordre de 400 KV) i de manera correlativa de carreteres comarcals (de l'ordre de IOOKV),.etc.. Tot pla implica una llistaordenada d'actuacions. . És a dir una llista de passos o fases que o parteixen del res o d'uns constructes real:^ que pertanyen a un pla anterior Ja dut a terme. Un d' aquests passos és la instal·lació d'una línea de 11OKV que pretén subministrar energia elèctrica a l'àrea del Baix Empordà , Es parteix d'una «autopista» que arriba ílns a França, que se la comunica amb una ER a Juià . A Juià la corrent quearribaa220KVestransformadaal32KVi IIOKV i pretén prendre dues direccions: 1) Juià-LLagostera-Pïatja d'Aro (Líneà de IIOKV) ,que atravessa tot el plà del Gironès. 2) Juià-Palafrugell-Casteíl d'Aro, que atravessa per les Gavarres. Ja des del 1993 s'està discutint d'aquesta segona ^ travesia de la línia d'alta tensió. Després de que el Departament de Medi Ambíentdongués el vist-i-plau al projecte, tot i considerar-lo un «sever» impacte ambiental, al.legacionsdes dels ajuntaments d'alguns municipis afectats, recollida de firmes per part d'associacions ecologistes..etc pressionaren al Departament d'Indústria i Energia que és qui té la última paraula en aquests casos. Tot i així l'agost del 94 el Departament . d'Indústria i Energia autoritza a la companyia Enhera la instal·lació de 97 torres d'alta tensió, creuant el massís de les Gavarres. Al grup Enher només li manca que es declari la líniad'utilitat.pública. El projecte continua estan pendent. Se senten veus de fons: «Políüca territorial, política turística i política ambiental estan estretament vinculades», «.. .política d'interessos privats» Més al·legacions i més queixes, fins a l'agost del 95 quan segons els diaris «Enher congela el polèmic projecte de la línia d'alta tensió de les Gavarres, i proposa un traçat alternatiu que passaria per Cassà de la Selva i Llagostera» . Per altra banda, segons declaracions del grup'Enher, aquest març 96,'afirmen que «ambdues línies seran inevitablement exteses/tot i que la instal·lació de la que passa pel Plà del Gironès (i per tant pel terme de LLagostera) retrasarà la instal·lació de la linia.que passa per les Gavarres.» Així doncs terres del veïnat de Cantallops, de Gaià i de Penedès es veuran afectades. Amb els propietaris afectats el Grup Enher aspira a una negociació amistosa . Els hi compra el tros de terra directament afectat. Dins e! Grup Enher hi ha el Departament de Patrimoni, que és qui s'encarrega d'arribar a un preu últim, el que es fa és «aclimatar la realitat a l'import
- Page 1 and 2: ^j íei Jlàf9i fl^m úm.2 • 2a.
- Page 3 and 4: SUMARI 4 .... EDITORIAL 5-6 LA BÚS
- Page 5 and 6: BÚSTIA DEL PAPU EÍButUetí - 5 La
- Page 7 and 8: OPINIÓ ElBulUeü - 7 BIBLIOTECA"TA
- Page 9 and 10: EL NOU CASAL D'AVIS El Butlletí -
- Page 11 and 12: EL NOU CASAL D'AVIS B
- Page 13 and 14: EL NOU CASAL D'AVIS La opinió dels
- Page 15 and 16: EL NOU CASAL D'AVIS Junta d'Avis i
- Page 17 and 18: RUTES DE LLAGOSTERA . El Butlletí
- Page 19 and 20: RUTES DE LLAGOSTERA Ei-BuíUefi -i9
- Page 21 and 22: VA SER NOTICIA... VA SER NOTICIA...
- Page 23 and 24: WIASOS DE LLAGOSTERA CAN SALELLAS:
- Page 25 and 26: Tot i viure alià ja treballàvem l
- Page 27 and 28: L'ENTREVISTA El Butlletí - 27 Entr
- Page 29 and 30: L'ENTREVISTA i tot i no reunir el c
- Page 31 and 32: L'ENTREVISTA El Butlletí - 3] Pala
- Page 33 and 34: L'ENTREVISTA ElBuíïíeti - 33 INQ
- Page 35 and 36: POLÍTICA LOCAL ElButïleti - 35 El
- Page 37 and 38: POLÍTICA LOCAL \\\ al «FONS CATAL
- Page 39: POLÍTICA LOCAL Eleccions generals
- Page 43 and 44: CULTURA Una dècada compartint mús
- Page 45 and 46: CULTURA ElButUeíi - 45 TEMPS PASSA
- Page 47 and 48: CULTURA El Butlletí - 47 Del Í8 a
- Page 49 and 50: CULTURA La XVI trobada Sardanista d
- Page 51 and 52: CULTURA "LA EXTRANA PARE JA " a Lla
- Page 53 and 54: PREMI SANT JORDI El Butlletí - 53
- Page 55 and 56: PREMI SANT JORDI GUANYADOR DE LA CA
- Page 57 and 58: PREMI SANT JORDI aquell noi tan att
- Page 59 and 60: PREMI SANT JORDI El Butlletí - 59
- Page 61 and 62: PREWII SANT JORDI Núria, una corre
- Page 63 and 64: ARXIU OBERT El Butlletí - 63 Arxiu
- Page 65 and 66: RETALLS D'HISTORIA El Butlletí - 6
- Page 67 and 68: ESTUDI SOBRE EL NOM DE LLAGOSTERA E
- Page 69 and 70: ESTUDI SOBRE EL NOWl DE LLAGOSTERA
- Page 71 and 72: ESTUDI SOBRE EL NOM DE LLAGOSTER am
- Page 73 and 74: Dijous Gras •BAM FE UMA ACPÜ5I5I
- Page 75 and 76: COSES DE LLAGOSTERA El Butlletí -
- Page 77 and 78: ,.FWTJTATS El Butlletí - 11 Biblio
- Page 79 and 80: ENTITATS El Butlletí - 79 Casal Pa
- Page 81 and 82: "Llagosterencs de 2a." Estableix la
- Page 83 and 84: ENTITATS EI Butlletí - 83 Patronat
- Page 85 and 86: ENTITATS Ir. ENTRENADOR: Marc Madru
- Page 87 and 88: LLETRAFERITS Eï Butlletí - 87 Lle
- Page 89 and 90: LLETRAFERITS A SANT LLORENÇ Pocs c
CAVAIO El Butlletí - 41<br />
Cavaió<br />
/<br />
ALTA TENSIÓ: ECOLOGISTES VERSUS<br />
PAGESOS<br />
Quin atreviment el meu! Es presenta al poble la<br />
segona etapa <strong>de</strong>l Butl letí que no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> gaudir <strong>de</strong> bon<br />
impuls i d'empenta engrescadora. Jo em proposo a<br />
presentar una minuta secció que se'n diu Cavaió.<br />
S'emmarca !a secció amb les majúscules C,A,V,A,I,0<br />
i no us dic res sobre què pretén representar ni quin és<br />
l'objectiu que s'intenciona. I és aquí, on allò <strong>de</strong> que<br />
«Pexperiènciai i'equivocar-set'ajuda a refer el camíw<br />
se'm fa <strong>de</strong>l tot evi<strong>de</strong>nt. El meu sincer parer és que un<br />
butlletí vilatà no ha <strong>de</strong> renunciar a una <strong>de</strong> les joies que<br />
li pertanyen en essència, la joia <strong>de</strong> la terra i el seu cultiu.<br />
1 com que no puc entrevistar ni a la tramontana, ni a la<br />
dolçor <strong>de</strong>ls préssecs, ni ala fi na pluja que s'escorre pels<br />
corriols entre violes sinó només a través <strong>de</strong> parlars<br />
poètics, i nO tinc fusta <strong>de</strong> poetessa, vull estar al costat<br />
<strong>de</strong>ls qui participen d'aquestesjoies, <strong>de</strong>ls «Joves negociadora<br />
<strong>de</strong> la terra», <strong>de</strong>ls.wEcologistesversus pagesos...»<br />
Segons el «Plà d'Actuacions per a la millora <strong>de</strong><br />
les xarxes el.lèctriques» acordat per la Generalitat i<br />
empreses elèctriques com el Grup Enher, i amb una<br />
in versió per part <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong> 50,000 m i l.lions <strong>de</strong><br />
pessetes (en.4 anys) en l'empresa esmentada, <strong>de</strong>s<strong>de</strong><br />
Tany 89-90 s'haanat estenent un nombre consi<strong>de</strong>rable<br />
<strong>de</strong> línees que formen un complex sistema reticular.<br />
L'objectiu d'aquesta extensió <strong>de</strong>linees equival evi<strong>de</strong>ntment<br />
a l'objectiu <strong>de</strong>l «Pla <strong>de</strong> Mi Mora», és adir, oferir al<br />
ciutadà un servei elèctric eficaç i constant, garantint la<br />
no possibilitat <strong>de</strong> caigu<strong>de</strong>s <strong>de</strong> tensió en èpoques <strong>de</strong><br />
condicions atmosfèriques adverses i alhora actualitzar<br />
el servei en funció <strong>de</strong> l'augmént <strong>de</strong> consum <strong>de</strong>gut al<br />
creixement vegetatiu (creixement <strong>de</strong> la població, d'indústries,...).<br />
Abans d'anar més enllà en aquest escrit,<br />
consi<strong>de</strong>ro a<strong>de</strong>quat , en modèstia mesura , situar al<br />
lector dins l'argot tècnic quedominaaquestànibit<strong>de</strong> la<br />
indústria. Així es pavia d^ Estació Receptora (ER)<br />
quan es refereix a una estació que reb una línia d'una<br />
tensió <strong>de</strong>terminada i a partir d'el la es d istribueixa altres<br />
punts, generalment amb una disminució <strong>de</strong> la tensió; es<br />
parla <strong>de</strong> Centre <strong>de</strong> Càrrega quan es refereix a un punt<br />
geogràfic on «<strong>de</strong>semboquen» un nombre consi<strong>de</strong>rable<br />
<strong>de</strong>linees; i per analogia, es pariad'£ïw/o/Jí5J'e.yquanes<br />
referei.va «tira<strong>de</strong>s» <strong>de</strong> líneesd'altatensió(<strong>de</strong>rordre <strong>de</strong><br />
400 KV) i <strong>de</strong> manera correlativa <strong>de</strong> carreteres comarcals<br />
(<strong>de</strong> l'ordre <strong>de</strong> IOOKV),.etc..<br />
Tot pla implica una llistaor<strong>de</strong>nada d'actuacions. .<br />
És a dir una llista <strong>de</strong> passos o fases que o parteixen <strong>de</strong>l<br />
res o d'uns constructes real:^ que pertanyen a un pla<br />
anterior Ja dut a terme. Un d' aquests passos és la<br />
instal·lació d'una línea <strong>de</strong> 11OKV que pretén subministrar<br />
energia elèctrica a l'àrea <strong>de</strong>l Baix Empordà , Es<br />
parteix d'una «autopista» que arriba ílns a França, que<br />
se la comunica amb una ER a Juià . A Juià la corrent<br />
quearribaa220KVestransformadaal32KVi IIOKV<br />
i pretén prendre dues direccions:<br />
1) Juià-LLagostera-Pïatja d'Aro (Líneà <strong>de</strong><br />
IIOKV) ,que atravessa tot el plà <strong>de</strong>l Gironès.<br />
2) Juià-Palafrugell-Casteíl d'Aro, que<br />
atravessa per les Gavarres.<br />
Ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1993 s'està discutint d'aquesta segona ^<br />
travesia <strong>de</strong> la línia d'alta tensió. Després <strong>de</strong> que el<br />
Departament <strong>de</strong> Medi Ambíentdongués el vist-i-plau al<br />
projecte, tot i consi<strong>de</strong>rar-lo un «sever» impacte ambiental,<br />
al.legacions<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls ajuntaments d'alguns municipis<br />
afectats, recollida <strong>de</strong> firmes per part d'associacions<br />
ecologistes..etc pressionaren al Departament d'Indústria<br />
i Energia que és qui té la última paraula en<br />
aquests casos. Tot i així l'agost <strong>de</strong>l 94 el Departament .<br />
d'Indústria i Energia autoritza a la companyia Enhera la<br />
instal·lació <strong>de</strong> 97 torres d'alta tensió, creuant el massís<br />
<strong>de</strong> les Gavarres. Al grup Enher només li manca que es<br />
<strong>de</strong>clari la líniad'utilitat.pública. El projecte continua<br />
estan pen<strong>de</strong>nt. Se senten veus <strong>de</strong> fons: «Políüca territorial,<br />
política turística i política ambiental estan<br />
estretament vincula<strong>de</strong>s», «.. .política d'interessos<br />
privats» Més al·legacions i més queixes, fins a l'agost<br />
<strong>de</strong>l 95 quan segons els diaris «Enher congela el polèmic<br />
projecte <strong>de</strong> la línia d'alta tensió <strong>de</strong> les Gavarres, i<br />
proposa un traçat alternatiu que passaria per Cassà <strong>de</strong><br />
la Selva i <strong>Llagostera</strong>» . Per altra banda, segons <strong>de</strong>claracions<br />
<strong>de</strong>l grup'Enher, aquest març 96,'afirmen que<br />
«ambdues línies seran inevitablement exteses/tot i<br />
que la instal·lació <strong>de</strong> la que passa pel Plà <strong>de</strong>l Gironès (i<br />
per tant pel terme <strong>de</strong> LLagostera) retrasarà la instal·lació<br />
<strong>de</strong> la linia.que passa per les Gavarres.»<br />
Així doncs terres <strong>de</strong>l veïnat <strong>de</strong> Cantallops, <strong>de</strong><br />
Gaià i <strong>de</strong> Penedès es veuran afecta<strong>de</strong>s. Amb els<br />
propietaris afectats el Grup Enher aspira a una negociació<br />
amistosa . Els hi compra el tros <strong>de</strong> terra directament<br />
afectat. Dins e! Grup Enher hi ha el Departament<br />
<strong>de</strong> Patrimoni, que és qui s'encarrega d'arribar a un preu<br />
últim, el que es fa és «aclimatar la realitat a l'import