Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

L'ENTREVISTA ElButUeti - 28
l'atenció que podrien tenir altres
coses. Però prepotència no n'hi ha,
jaque,endefínitiva, si l'Ajuntament
actués amb prepotència, seria una
falta de delicadesa per als ciutadans
de Llagostera que els han
votat. •
Una altra crítica
que s'ha fet és la supressió
de les comissions
informatives que
hi haviahagut en la darrera
legislatura.
Amb els Indepen- ,
dents fèiem comissions
informatives però en funció de l'experièjicia
que vam adquirir tots, ens
vam adonar que no servien absolutament
per res. Hi ha un ordre del
dia sobre la tauta, però es debat poc
perquè tothom té por d'obrir les
cartes. La comissió informativa durava
set minuts i mig. Podríeu dirme,
home, amb aquest nou Ajuntament
potser durarien mòlt més, que
hi hauria més joc.No ho sé, però em
. vaig adonar que la comissió informativa
era una pèrdua de temps
total, que no hi havia necessitat de
fer-ne perquè quan realment es debatia
era als plens.
• Tota la informació que la
oposició vol se'ls dóna puntualment.
Sempre parlen que el que volem és
amagar. Però si ho tenim tot obert,
aquest Ajuntament no té res a amagar.
Podem tenirequivocacions, lògicament,
i que s'han d'acceptar en
el moment adequat. Nosaltres creiem
que substituïm la comissió informativa
pertot tipus d'informació,
que en d'altres pobles en cap
cas no es dóna.
Una pregunta mig tendenciosa»
mig en broma. Ja a leseleccions
del 91 sVspeculava
que no es presentaria i es va
presentar. El mateix va passar
amb les del 95. És que li agrada
Oposició:
"...quan més
bé funciona
VAiuntament
és quan treballen
tretze i no
vuit''
molt ser alcalde?
Doncs sí. Lògicament, si no
m'agradés ja no m'hagués presentat.
Però el que sí és cert és que
sempre-tenia la idea de no tornarme
a presentar. La primera
(any 87) em van venir a
buscar, i després d'una
sèrie de c ircumstàncies em
vaig presentar. A la segona
(any 91) jo tenia molt
clar que no em tornaria a
presentar i així ho vaig
notificar al partit. Però a
mesura que va anar passant
el temps vaig veure
que això no seria possible perquè,
entre altres coses, no havia preparat
la persona o persones que poguessin
anar a l'alcaldia. I llavors
van haver-hi unes converses amb
els companys dels diferents partits
que hi havia aquí, i ens semblava
que no havíem acabat l'obra iniciada.
1 aquesta tercera legislatura havia
decidit no presentar-me, perquè
entenia que el cicle s'havia acabat.
Però van haver-hi una sèrie de converses,
de pressions, i en funció
d'una sèrie de pactes que vam fer
amb CiU, hi vaig tornar. Després va
venirelproblemadelamevamalaltia
i vaig posar altra vegada el meu
càrrec a disposició del partit. Jo
creia que per la meva part era el
més correcte, que podrien prescindir
de mi. El partit no ho va veure
així, em vadirque si em recuperava
ten ien tota I a confiança en m i. A ixò
em va servir d'estímul. La prova
més evidentés que vaig passar vuit
dies a la clínica i al desè dia feia
campanya electoral. O sigui que
això em va ajudar també a recuperar-me.
Voldríem entrar ara en temes
més concrets que desperten
rinterès del poble.EI nou
mapa escolar de Catalunya contempla
rexistència a Llagoste-
. ra d'un institut que ba de començar
a funcionar a partir del
curs 96-97. Quan començarà a
fer-se i on?
L'IES a Llagostera és un
tema important. En primer lloc va
ser molt difícil aconseguir que es
fes a Llagostera. Nosaltres enteníem
que eramoltpositiu, per unmunt
de coses. Som dels primers que
muntaran les aules prefabricades.
En principi s'instal·laran en uns terrenys
que tenim a Can Gotarra. Hi
havia la possibilitat que també es
muntessin a Can Fonellerons i també
s'havia pensat aposar-lesa l'escorxador.
En funció de les converses
que havíem tingut, han vingut tres
visites. La primera vegada van venir
tècnics i polítics. Vam anar a
veure l'escorxador, els terrenys de
Can Fonellerons i els terrenys de
Can Gotarra, per triar el lloc de
l'institut definitiu. Els va semblar
que Can Fonellerons era un lloc
òptim permuntar-lo, per l'espai que
hi haVia, els accessos i la proximitat
del pavelló.EI segon cop, els tècnics
van venir a veure l'escorxador per
fer una valoració més exacta del
que costaria poder muntar-hi les
aules prefabricades. Però el perill
de la carretera de Caldes va condicionar
l'assumpte. Va haver-hi una
tercera reunió perquè havia aparegut
la possibilitat d'arreglar les
instal·lacions del Casal per fer la
funció de les aules prefabricades.
Per diferents circumstàncies tampoc
va ser possible. Els tècnics
exigien de l'Ajuntament accessos i
serveis (aigua potable, aigües negres,
enllumenat), i a Can Gotarra
està tot fet i tot a punt.
A partir del primer dia d'aquest
nou curs, tindrem les aules
prefabricades a Can Gotarra. Els
tractes que vam tenir van ser que en
aquestes aules hi hagués el men-
Jador.Jon'hevist, d'aquestes aules,