Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

Tot i viure alià ja treballàvem les
terres d'aquí, fins fa sis anys que
vam venir a viure-hi. D'on prové
el nom de Can Salellas no ho sé.
L'altra casa es deia així perquè
els amos- es deien Fonellerons de
cognom, i amb escriptures que
teníem, sabem que es remuntava
la família a uns quatre-cents anys
enrera. Actualment aquí hi vivim
Jo, la meva dona (la Pilar Plà) i.el
fill (en Xavier).
La situació geogràfica és
la correcta per tledicar-vos al
conreu de les hortalisses?
Si. O sigui, per un costat
anys enrera era una situació dolenta
perquè la competència de
la costa requeria uns esforços
molt elevats, que eren impossibles
i feien la zona poc competitiva.
Hores d'ara és quasi millor
aquí qu^a la costa (hi ha problemes
de malalties de plagues ja
que els conreus són força propers
els uns dels altres, i a més cal
afegir-hi el problema de la forta
explotació i la salinització de l'aigua)
doncs estem aïllats, cosa
que evita la propagació de plagues,
i a més anant amb compte
no íenifn el perill de la sobreexplotaçió:
•
La cosa funciona prou bé,
no: Posant-hi. molt esforç. Es
com tot el relacionat aníb el camp,
ho has de fer a l'engrós. Si toques
poca quantitat no és rentable
i has de dedicar-te a una altra
cosa. Aquí ha passat com a totes
les explotacions, ja siguin hortalisses,
ramaderia í derivats..:que.
han passat el procés d'una explotació
petita a una gran si han
volgut continuar i tirar endavant.
Les que no han fet això, han
desaparegut.
%\ fet de passar a ser una
empresa» en general, no només
vosaltres, ha fet baixar la qualitat
dels productes, no? Això és
el que sembla des de fora... .
Si ens referim a la quantitat,
podem dir que ha augmentat.
En qualitat s'ha de puntualitzar.
Hi ha algunes varietats, per exem-
'ple ía "tomata" de lapometa que
es deia abans, que era de gran
qualitat però no eren productives
dins el sistema i han desaparegui.
Eh general s'ha mantingut
una. qualitat bona, acceptable.
Hi ha d'altres casos, com ara el
salsafí, que per la seva dificultat
de producció passen a ser productes
escassos al mercat. N'hi
ha pocs, però de bona qualitat.
Després aquests produàíes tenen
un preu elevat pel fet únic
que tenen la dificultat del cultiu.
Altres productes (enciams, "tomates")
són molt ràpids, deixant
de banda que la mecanització en
el nostre sector és encara, avui
dia, poc important, doncs hi ha
força mà d'obra. Una persona
que treballi al sector de la ramaderia
puja al tractor de. bon matí
• i gairebé sense baixar-ne pot fer
tota la feina que li porten les
.. vaques. En resutn, 'contestant la
pregunta, podríem dir que la gran
quantitat i la bona qualitat, en
alguns productes, no es pot oferir.
.
Tot i això, d*avenços tècnics
n^hí ha, no?
Sí. cada vegada n 'hi ha
més, anem millorant, Ara tenim
màquines per plantar enciams,
granes... El sistema de regadiu
també ha millorat molt. Actualment
ja no s'utilitzen les rases.
Per la planta de llarga durada
s'utilitza el goteig i a la resta de
cultius l'aspersió. Les eines més
manuals per l'horta són, bàsicament,
el tractor, unes arades.
El Butlletí - 25
una estripadora pèl camp, les
petites eines de.qualsevol mas...
A part d'això, poca cosa més.-
Finalment, per acabar,
quins són els tractaments que
utilitzeu a Fhora de combatre,
per exemple, les plagues?
Actualment utilitzem adobs
naturals partint dels fems, la matèria
orgànica, "l'abellot" i la
lluita biològica amb insectes depredadors.
Per exemple, un dels
inconvenients dels hivernacles és
que les temperatures són altes,
no hi ha ventilació .i la pol-linització
desapareix. Cal fer-ho
artificialment. Per això. s'utilitza
el que s'anomena "l'abellot". EU
fa la funció de pol·linitzar, posant-lo
en unes caixes dins l'hivernacle.
A ixò té dos avantatgés;
estalvi de temps i que és completament
natural. Un altre cas és
allò que t'he dit de la lluita biològica
amb insectes depredadors.
El problema aquí és que és im
sistema molt nou i encara no s'ha
trobat el cicle biològic complert,
és a dir. no hi ha una cadena
complerta d'insectes. El més conegut
és un insecte que pica àl
pugó, el mata J se 7 menja. Cada
vegada s 'ha anat a més en aquest
sentit. D'una banda perquè el
mercat exigeix una qualitat i per
altra, perquè els mateixos pagesos
han vist que els adobs artificials
eren una solució a curt termini
però no llarg. El cas 'de
l'horta de la-costa.n'és un exemple.
Han volgut treure molta producció
i per fer-ho s'han- utilitzat
molts pesticides i adobs químics i
la terra ha quedat sobre explotada
i morta.
Texi i fotos:
Jordi Moll Casamitjana
Jordi Plà Comas