Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

RUTES DE LLAGOSTERA . El Butlletí ~ 17
De Llagostera als Gorgs del Ridaura
Si eii la primera ruta us;proposàvem
Tespectacularitat
d'un salt d'aigua en plena
riera de Salenys, en aquesta
. segona us proposem la vistositat de
dos gorgs al Ridaura, l'accident hidrològicmés
important del nostre
municipi. Es tracta de dos petits
gorgs d'aigües tranquil·les i transparents,
d'uns 4 0 5 metres de diàmetre
per 2 de profunditat, segons
l'època de l'any, situats a poca distància
del neixement del Ridaura,
dins la riera de St. Baldiri, en ple
massís de TArdenva. És una ruta
que no implica cap dificultat fins a
l'arribada als gorgs. Un cop allí, la
dificultat la trobarem alvoler passar
d'un gorg a l'altre, ja que haurem de
vorejar el primer per la paret de
l'esquerra que l'envolta agafantnos
a les pedres amb el conseqüent
risc de caure a l'aigua i quedar
molí's com ànecs. El recorregut és
variable;, hi trobem des defoites
baixades fms a pujades i llargues
planes, té una llargada de 8.150
metres i feta a pas normal la podem
recórrer en poc més d*hora i mitja.
Aquests gorgs es poden visitar a
qualsevol època de l'any ja que
sempre hi corre l'aigua. Recordeu
que totes les referències que. es
donen estan calculades per a fer-la
caminant, encara que també és factible
seguir-la amb bicicleta. Si desaconsellem,com
sempre, la utilització
de vehicles a motor per la bona
conservació dels camins.
ENRVTA
Aquesta ruta ens porta de
Llagostera cap aj pla de St. Llorenç.
Un cop al pla, podrem observar
davant nostre el Massís de l'Ar-
denya; constituït en la seva major
partperroquesgranítíqUe.s.Uncop
travessat el pla ens dirigirem cap al
molí de Can Moner, on hi destaca,
per la seva alçada, una xemeneia i
una gran bassa. Tot seguint la conca
del Ridaura ens trobem amb
diferentsconstruccions al costat del
riu, són anticsmolinsfariners i rescloses.
Un punt d'interès d'aquesta
ruta el trobem després d'haver travessat
el Ridaura per tercer cop, és
tractad'unpetitafluentdel riu, però
amb la peculiaritat que prové directamentde
l'abocador de Solius; íja
us podeu imaginar tot el que hi
baixa. Deixant les coses negatives i
tornant ales positives, no gaire més
lluny d'aquest lloc conflictiu, ens
trobem amb la unió de la riera de
St. Baldiri i la riera de la Verdera,
punt on té origen el Riu Ridaura. Un
cop passat aquest punt, només ens
queda trobar la riera de St. Baldiri i
ia haurem arribat a! nostre destí.
EL RIDA URAI ELS SEUS
MOLINS
El Ridaura neix sota l'ermita
de Sant Baldiri-terme municipal de
Sta. Cristina d'Aro- al massís de
l'Ardenya. A pocs metres del seu
naixement entradins el terme muni-^
cipal de Llagostera, i banya les seves
terreivdurant gairebé 11 quilòmetres
per tornar novament a Sta.
Cristina i desembocaraPlatJad'Aro.
El Ridaura té diferentsafluentsaijib
la característica comuna del seu
curtrecorregut i l'aportació d'aigua
durant tot l'any. Podem destacar la
riera de la Verdera i els provinents
de les muntanyes del Montclar i el
Matxacuca. També hem de fer esment
del que prové de l'abocador
de Solius degut a l'estat lamentable
en que baixa l'aigua. Una de les
curiositats que té el riu, és que degut
a les característiques del terreny
desapareix soterrat en algun moment
del seu curs, sobre tota Test lu.
Tof i ser un riu amb poc cabal
d'aigua tenia intal.lats set molins
fariners en els 11 quilòmetres que
transcorre per Llagostera. Partint
de la cota més baixa tenien la següent
distribució: el primer el trobem
a l'alçada del càmping de Can
Costuré, anomenat el «Molí ú'^n
Mariano», seguint riu amunt i per
ordre trobem el «Molí de Cal
Xorrac», aCan Pàta, el «Molí d'en
Nadal», el «Molí d'en Moner», el
«Molí de Can Carreras», el «Molí
de Mes Amunt», i per últim el «Mol í
de Can Cabanyes». Tots ells en
estat ruinós o sèmi-ruinós.
D'aquests set molins destacaríem
el de Can Moner per la seva importància
coín a molí fariner i per la
trascendència que va tenir dins- la
indústria Llagosterenca. Entrà en
funcionament el segle XVIIÏ juntament
amb el de Can Nadal, a mitjans
del segle segle XIX tenia dos
molinsquedepenien d'ell, el «Molí
de Mes Amunt» iel«Molídel Mitg»
-aquest nom no se si equivaldria a
algun dels molins esmentats anteriorment
0 en seria un de nou a afegir
a la llista-. Durant tots aquests anys
el molí utilitzava l'aigua que
enmagatzemava dins la bassa per
moure les moles i poder aixefar el
gra. Però l'esdeveniment més important
tmgué lloc aproximadament
als voltants de 1908 amb la
instal·lació de la primera caldera de
vapor a la vila, d'aquí que hi hagi la
xemeneia, que revolucionaria la indústria
a Llagostera.