Reflexions d'en Ventura /•. 'hort <strong>de</strong> l'Esperança Lanovallard'aviSjOJubilats, o gent <strong>de</strong> la tercera edat, o la gent gran (tot plegat eufemismes) s'ha construït sobre l'antic hort <strong>de</strong> ca l'Esperança. En la meva infància vivia al carrer Concepció i recordo un taronger prop <strong>de</strong> la tanca <strong>de</strong>l carrer. No hi havia entrat mai, a l'hort, però sí que rhavia vist moltes vega<strong>de</strong>s <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les dues cases veïnes, on viuen encara uns familiars i un bon amic <strong>de</strong> l'adolescència. Són vlven<strong>de</strong>s amb ufigran pati, aquests espais on'la gent <strong>de</strong>l poble ens hi fèiem grans i que les noves construccions gairebé no contemplen. Avui, l'especulació <strong>de</strong>l sòl fa que només es construeixi en vertical, en forma d'eixam d'abellés. L'hort <strong>de</strong> ca l'Esperança el va cu i dar durant molts anys en Xicu, un valencià agradable i bona persona, i més tard el va treballar el seu gendre. Era un d'aquellspetits pulmonsque hi ha al mig <strong>de</strong>l poble i que s'haurien <strong>de</strong> protegir perquè es tracta d'un patrimoni medi ambiental, que aviat ja serà història. Salvem l'Estanc <strong>de</strong> Dalt És una vella lluita. Arranca <strong>de</strong> l'any 1978, quan amb la <strong>de</strong>sapareguda Associació <strong>de</strong> Veïns vam iniciar una sèrie d'accions per intentar evitar l'en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> Tantic Estanc <strong>de</strong> Dalt. El <strong>de</strong>legat provisional <strong>de</strong> Belles Arts d'aleshores va certificar que rediflci era un monument d'interès històric-artístic <strong>de</strong> caràcter local. L'Ajuntament que presidia Narcís Casas va <strong>de</strong>ixar-ho sobre la taula pel nou consistori <strong>de</strong>mocràtic, que ho va oblidar. al calaix fins que, amb ocasió <strong>de</strong> l'aprovació<strong>de</strong> les Normes Subsidiàries, va <strong>de</strong>scartar-ne la seva protecció. Van passar els anys i la propietat va canviar <strong>de</strong> mans i avui Pedifici presenta un estat <strong>de</strong> ruïna total. Ara, la rumorologia popular parla d'un imminent en<strong>de</strong>rroc. Insisteixo en la vella i<strong>de</strong>a: quin lloc millor hi ha per instal·lar-hi el Museu Etnològic? Gairebé 400 anys d'història s'han d'esmicolar per un bloc <strong>de</strong> ciment més? Som conscients <strong>de</strong>l disbarat què representa eliminar un <strong>de</strong>ls edificis més antics <strong>de</strong>l poble? Recordar l'Enric Marquès El setembre vinent farà dos qnys que el cor <strong>de</strong> l'Énric Marquès i Ribalta va dirprou.Veí<strong>de</strong> <strong>Llagostera</strong> <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia uns 25 anys, molta gent VUa<strong>de</strong>scoberíÚQspvés<strong>de</strong> mort. Ara,aGiróna, lasévaciutatnafalon també va patir l'ostracisme, se li •<strong>de</strong>dica l'exposició més important que se li havia fet mai sobre la seva faceta d'artista pintor. També s'ha pubMcat un llibre, coordinat pel periodista Narcís Jordi Aragó i l'historiador Josep Clara amb un ampli recull <strong>de</strong>ls seus millors escrits a Presència, El Punt, laRevista <strong>de</strong> Girona i altrespublicacions. L'Enric havia col·laborat també amb el programa <strong>de</strong> la festa major i en el Butlletí. Aquest merescut homenatge li arriba tard, tot i que la mostra antològica ja s'havia aparaulat amb ell. Estem davant un <strong>de</strong>ls grans drames <strong>de</strong> la història: reconèixer els valors <strong>de</strong>ls seus ciutadans quan aquests ja no ho po<strong>de</strong>n apreciar. El Butlletí - 102 Rectificar és <strong>de</strong> savis Se m'hacomentat que, arran <strong>de</strong> l'anterior article, la Junta <strong>de</strong>l Casino va oferir als rhembres <strong>de</strong>l Butlletí la possibilitat d'instal·lar-se en els seus locals, alhora que es va ^remarcar que no hi havia cap problema d'horari. És una reconsi<strong>de</strong>ració tardana. Els col·lectivistes han rebutjat l'oferta perquèja estan bé allà on són Però el gest és d'agrair i cal tenir-ho en compte pel futur. El pitjor mal d'una societat No vaig tenir l'oportunitat d'assistirà la sessió <strong>de</strong> cinema que recollia les imatges <strong>de</strong>ls anys <strong>de</strong>l franquisme a <strong>Llagostera</strong> i em sap greu, perquè segur que es podrien fer molts comentaris sobre l'evolució social que hi ha hagut en tots aquests anys. Eren temps <strong>de</strong> misèries íprivacions,<strong>de</strong>prepotència<strong>de</strong>ls guanyadors i" <strong>de</strong> submjssió <strong>de</strong> la majoria Encara que, <strong>de</strong> fet, per<strong>de</strong>dors ho vam ser gairebé tots. Una guerra civil és el pitjor mal quepót patir una çorriunitat. L'exemple <strong>de</strong> l'ex-Iugoslàvia és prou recent com per no insistir-hi més. S'ha <strong>de</strong> saber mirar enda-' vant, però guardant sempre un racó <strong>de</strong> la memòria per tot aquest passat que ens ensenya com es po<strong>de</strong>n manipularies i<strong>de</strong>esen funció d'uns interessos molt particulars. És abastament <strong>de</strong>mostrat. No hi ha milfor punt <strong>de</strong> partida que la igualtat d'oportunitats i el respecte a la llibertat <strong>de</strong>l proïsme. Joan Ventura Brugulat Abril-96
Vostè no viatjaria en un automòbii sense conductor, oi? Doncs no viatgi sense assegurança. CATALANA ofereix als menors <strong>de</strong> 25 anys 'assegurança o mida per la vostra butxaca Demani informació al seu agent a <strong>Llagostera</strong> MERCÈ SALVADÓ I BERENGUER Àngel Guimerà, 21 bis Tel. 80 53 70 Assegurances J^^ CATALANA fci OCCIDENT Asseguradors <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 1864 Gent Segura
Change language