Maig 1996 - Arxiu Municipal de Llagostera

Reflexions d'en Ventura
/•. 'hort de l'Esperança
Lanovallard'aviSjOJubilats,
o gent de la tercera edat, o la gent
gran (tot plegat eufemismes) s'ha
construït sobre l'antic hort de ca
l'Esperança. En la meva infància
vivia al carrer Concepció i recordo
un taronger prop de la tanca del
carrer. No hi havia entrat mai, a
l'hort, però sí que rhavia vist moltes
vegades des de les dues cases veïnes,
on viuen encara uns familiars i
un bon amic de l'adolescència. Són
vlvendes amb ufigran pati, aquests
espais on'la gent del poble ens hi
fèiem grans i que les noves construccions
gairebé no contemplen.
Avui, l'especulació del sòl fa que
només es construeixi en vertical, en
forma d'eixam d'abellés. L'hort de
ca l'Esperança el va cu i dar durant
molts anys en Xicu, un valencià
agradable i bona persona, i més tard
el va treballar el seu gendre. Era un
d'aquellspetits pulmonsque hi ha al
mig del poble i que s'haurien de
protegir perquè es tracta d'un patrimoni
medi ambiental, que aviat ja
serà història.
Salvem l'Estanc de Dalt
És una vella lluita. Arranca
de l'any 1978, quan amb la desapareguda
Associació de Veïns vam
iniciar una sèrie d'accions per intentar
evitar l'enderrocament de
Tantic Estanc de Dalt. El delegat
provisional de Belles Arts d'aleshores
va certificar que rediflci era un
monument d'interès històric-artístic
de caràcter local. L'Ajuntament
que presidia Narcís Casas va deixar-ho
sobre la taula pel nou consistori
democràtic, que ho va oblidar.
al calaix fins que, amb ocasió de
l'aprovacióde les Normes Subsidiàries,
va descartar-ne la seva protecció.
Van passar els anys i la
propietat va canviar de mans i avui
Pedifici presenta un estat de ruïna
total. Ara, la rumorologia popular
parla d'un imminent enderroc. Insisteixo
en la vella idea: quin lloc
millor hi ha per instal·lar-hi el Museu
Etnològic? Gairebé 400 anys
d'història s'han d'esmicolar per un
bloc de ciment més? Som conscients
del disbarat què representa
eliminar un dels edificis més antics
del poble?
Recordar l'Enric Marquès
El setembre vinent farà dos
qnys que el cor de l'Énric Marquès
i Ribalta va dirprou.Veíde Llagostera
des de feia uns 25 anys, molta
gent VUadescoberíÚQspvésde mort.
Ara,aGiróna, lasévaciutatnafalon
també va patir l'ostracisme, se li
•dedica l'exposició més important
que se li havia fet mai sobre la seva
faceta d'artista pintor. També s'ha
pubMcat un llibre, coordinat pel periodista
Narcís Jordi Aragó i l'historiador
Josep Clara amb un ampli recull
dels seus millors escrits a Presència,
El Punt, laRevista de Girona
i altrespublicacions. L'Enric havia
col·laborat també amb el programa
de la festa major i en el Butlletí.
Aquest merescut homenatge li arriba
tard, tot i que la mostra antològica
ja s'havia aparaulat amb ell.
Estem davant un dels grans drames
de la història: reconèixer els valors
dels seus ciutadans quan aquests ja
no ho poden apreciar.
El Butlletí - 102
Rectificar és de savis
Se m'hacomentat que, arran
de l'anterior article, la Junta del
Casino va oferir als rhembres del
Butlletí la possibilitat d'instal·lar-se
en els seus locals, alhora que es va
^remarcar que no hi havia cap problema
d'horari. És una reconsideració
tardana. Els col·lectivistes
han rebutjat l'oferta perquèja estan
bé allà on són Però el gest és
d'agrair i cal tenir-ho en compte pel
futur.
El pitjor mal d'una societat
No vaig tenir l'oportunitat
d'assistirà la sessió de cinema que
recollia les imatges dels anys del
franquisme a Llagostera i em sap
greu, perquè segur que es podrien
fer molts comentaris sobre l'evolució
social que hi ha hagut en tots
aquests anys. Eren temps de misèries
íprivacions,deprepotènciadels
guanyadors i" de submjssió de la
majoria Encara que, de fet, perdedors
ho vam ser gairebé tots. Una
guerra civil és el pitjor mal quepót
patir una çorriunitat. L'exemple de
l'ex-Iugoslàvia és prou recent com
per no insistir-hi més.
S'ha de saber mirar enda-'
vant, però guardant sempre un racó
de la memòria per tot aquest passat
que ens ensenya com es poden
manipularies ideesen funció d'uns
interessos molt particulars. És abastament
demostrat. No hi ha milfor
punt de partida que la igualtat
d'oportunitats i el respecte a la llibertat
del proïsme.
Joan Ventura Brugulat
Abril-96