Trimestral Desembre 2011 - Escola Mestral

Amb sal i pebre
L'Hèrnia de la Delo
No heu sentit mai la dita “vinga noi que no
t'herniaràs!!!”? Nosaltres fins fa pocs mesos
pensàvem que aquesta popular expressió de
la nostra estimada llengua tenia, com moltes
altres, un sentit figurat, jocós i lúdic...però
ara sabem del cert que no, que mai més hem
de fer servir mots tan amenaçadors i profètics...
perquè... a nosaltres... la Delo... se'ns
va herniar. I un bon dia, tot obrint la persianeta
del seu llogarret va descobrir, amb
inquietud, que no ho tenia tot a lloc!! Ella,
ordenada de mena, ja va veure que allò no
podia ser bo!! I tant que no ho era!! De seguida
el consell de saberuts mestralers va
començar a fer pronòstics que no l'animaven
massa... hores més tard un altre savi ( i
aquest amb el títol adequat penjat a la paret)
confirmava el dictamen: “això només s'arregla
a cop de tisora”.
Després d'apuntar-se en una llaaaaaaaarga
llista d'espera, la Delo va tornar a viure tranquil.la
i feliç, fotocòpia va, plastilina ve. Fins
que va arribar el moment de la fatídica trucada.
Podríem intentar quedar bé i explicar que
la pacient va respondre amb serenitat i
valor... però el nostre rigor periodístic ens
impedeix de fer-ho.
Per sort, de mestralers n'hi ha molts i a tot
arreu: també en les entranyes dels quiròfans.
I així, aquell indret fred i inhòspit es va
fer, gràcies a una mare de 3r de primària,
més càlid i acollidor; i la Delo va superar,
amb nota, la prova.
Ara torna, contenta i apedaçada, a feinejar
per l'escola...
“Vinga Delo que no t'herniaràs!!!... o sí!!!
La Tira by Èlia Fort & Joan Güell
Allibereu en Willy (Return)
Qui no es recorda de les mítiques pel.lícules en
les quals una pobra orca vivia trista i solitària
en un parc aquàtic de mala mort? En el
moment de màxima emoció, la pobra bèstia
feia un gran salt i abandonava aquella piscina
plena de molsa i ferum de peix i iniciava una
nova vida, lliure i feliç, al costat de les seves
amigues orques i orquetes, lliures i felices com
ella.
Bé! Fa pocs dies, a l’escola, vam viure una
nova versió d’aquests films dels anys 90 en la
figura de les nostres estimades tortugues.
Nascudes entre les parets del pati de les ídem,
aquestes tortugues han viscut una vida regalada
des que van treure els seus menuts capar
ronets de tortuga de la seva closca d’ou de tortuga,
mimades, cuidades i contemplades pel
sector biosanitari del nostre alumnat… Però
ara la bona vida se’ls ha acabat. -”Ja n’hi ha
prou tortuguetes de viure de la moma!!!
Lligueu-vos ben fort la closqueta i a viure, que
són dos mil dies!!!”
I un fresquet matí de tardor, els “xicots d’en
Marí” van enfilar-se en el monumental vehicle
del “Boss” carregats amb aquests preciosos
animalons i es van dirigir cap al Garraf. Allà les
nostres amigues es trobarien amb molts altres
exemplars com elles que també esperaven
retrobar-se amb la natura…
Adéu tortugues, esperem que us vagi molt bé!
I vosaltres mestralers, quan aneu d’excursió,
aneu alerta, vigileu on trepitgeu!!! Que no
haguem de lamentar cap accident!!!
* Per a una informació més rigorosa sobre l’esdeveniment,
llegiu l’article de “Món científic” d’aquest mateix
número de Trimestral.

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:
Timestre 2011 - 2012
Els professors i professores que han treballat
amb els grups:
Marta Montserrat, Eli Ramírez, Anna Rovira,
Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol.
Susagna Font, Montse Vinyoles, Jordi Guirado,
Mariona Garcia, Eulàlia Riera, Estel Andreu, Dani
Urbano.
Explicant-nos experiències:
Pere Carrera, Josep Marí.
Supervisant treballs d’alumnes:
Àlexia Jansana, Josep Marí, Ruth Zamora.
Dissenyant la portada:
Laura Grifell.
Des de Llengua i comunicació:
Ariadna Fernández, Abril Fernández, Èlia Fort,
Laia Ginestà, Miquel Àngel Grau, Joan Güell,
Roger Güell, Amadeu Juvanteny, Laia Juvanteny,
Sergi Hernández, Eulàlia Riera.
Suport informàtic:
Carlos Iglesias.
A tots ells, moltes gràcies!!
Eulàlia Riera
Editorial
Caram quin començament de
curs!!!
És ben cert que cada setembre
iniciem la vida escolar
amb alguna sorpresa, alguna
novetat que posa algun tipus
d’emoció al fet de començar...
però aquest any les expectatives s’han superat
de ple!
Sis persones molt estimades
de l’escola han tancat la seva
etapa a la Mestral per començar-ne
una de nova que ha de
ser igualment rica i profitosa.
Fa molt poc, encara, però ja
trobem a faltar la Maricel, la
Montse, la Tina, la Tere, la Josepa i el Pasqual.
Sis persones que han desenvolupat
tasques ben diferents
a l’escola però que ens deixen
una empremta que serà
inesborrable. Sis persones
que sempre ens han demostrat
que estimaven tant
l’Escola com l’Escola els estimava a ells.
Des d’aquí volem agrair-los la seva tasca i dedicació,
amb la certesa que, de
manera silenciosa i constant
han col.laborat a fer-nos una
mica més competents, una
mica més savis, més feliços...
Una mica millors.
Des del treball de la matemàtica
o l’ortografia, la història i la geografia, ensenyant-nos
les lletres de pal,
embolicant la fruita com si fos
un regal o tenint cura que
mengéssim de tot i bé, la
Tere, la Tina, la Maricel, la
Montse, la Josepa i el
Pasqual ens han donat una
de les millors lliçons que existeixen:
l’excel.lència en el treball.
Esperem que els vagi molt bé
i ens vinguin a veure
de tant en tant!!
Disseny de la portada realitzat amb dibuixos de parvulari elaborats dins del treball de la Castanyada
1r trimestre
03

Escola Mestral
04
l’aparador
P3
Max Alemany
Observem
la tardor al
Montseny
Júlia Gràcia
Adriana Ferrer Arnau Ruiz

l’aparador
P4
Alba Rofes Bernat Palanca
Júlia Salazar Marcos González
1r trimestre
05

Escola Mestral
06
l’aparador
P5
Ariadana Gibert
Joan Haro
Marta Figueras
Montserrat Puertas
Arnau Serrano

l’aparador 1r
Els nens i nenes de 1r hem començat amb molta il.lusió una nova etapa. D´entrada pensàvem que ens costaria
però, tot i els molts canvis que això ha suposat, estem ben adaptats i feliços de ser-hi!
En aquest primer trimestre hem hagut de fer moltíssima tutoria, per això hem necessitat tractar diversos
temes gairebé a diari, i això ha ajudat a què tot vagi agafant més forma: Hem après com cal anar per l´escola,
saber fer fila, quan és el moment d´entrar del pati, fer encàrrecs a la primària o altres indrets de l´escola
i de manera més individual saber respectar-nos, acollir una alumna nova, adonar-nos que tots els nens en
aquesta edat tenim pors, sobretot a les nits, començar a reconèixer l´error, treure´n profit i millorar, recolzar
i preocupar-nos d´un company i fer-nos adonar que, poc a poc, això forma una part indispensable del nostre”
jo” i del “nosaltres”.
Per això hem volgut reflectir, a la revista, com a treball de tutoria, el tema de l´amistat.
Què és tenir un amic? Aquí us deixem unes quantes opinions perquè us en feu una idea…..
M´agrada jugar a pilota amb ell, canviarli
cromos de la lliga, jugar a Pokémon i
de vegades a la caseta del pati! Carles
Urpí
Tenir un amic vol dir estimar-lo, jugar,
riure, divertir-nos i compartir…Anna-
Jing Guardiola
Tenir un amic és jugar, és quedar amb
ell i riure junts! Àlex Algaba
Arnau Casola
Jordi Cendrós
Què és tenir un amic?
M´agrada estimar els meus amics, jugo
a pilota amb les meves amigues i ens ho
passem molt bé i em fa mal quan em
diuen coses lletges! Sara Licona
Tenir un amic va molt bé perquè si no
tens amics t´avorreixes molt. De vegades
explico als meus amics com em
sento. Íñigo Gurrea
Àgata Escribà
Laura Gálvez
3r trimestre
07

Escola Mestral
08
l’aparador 2n
A tutoria hem parlat que totes les persones hem de ser tolerants i respectar a tothom i per aconseguir-ho
hem de començar pels nens i nenes i que tenim més a prop, que són els nostres companys.
Quan un company s’ho passa malament perquè algú l’ha insultat, maltractat o pegat, hem de ser
valents i ajudar-lo.
Perquè l’harmonia i la solidaritat arribin a tots els nens i nenes, hem de ser bons companys i així
millorarem la convivència entre tots.
Gabriel
Treballem el respecte
i la convivència
Clàudia Ruiz
Per ser bons companys jo crec que hem de
respectar-los. No fer lluites; i si algun dia
veiem algú barallant-se hem de dir-li que no
faci lluites perquè no és un joc sa. Segur
que alguna vegada hem vist una pel·lícula
de por o alguna cosa per la tele que ens ha
fet venir ganes de plorar i ens posem tristos
perquè peguen algú o fan lluites.
Núria Cruz
Laura Pascual
No hem de pegar els companys. Tampoc
no els hem d’empènyer ni parlar-los malament.
Jordi Codinachs
Emma Sànchez
No entenc perquè hi ha canals amb tanta
violència i també no entenc perquè els
nens, a vegades, peguen sense motiu. Hi
ha nens que mai ajuden els demés quan
ploren, i hem de ser bons companys.
Valèria Titos
Hem de respectar els companys, no pegarlos.
No hem de riure si algú s’equivoca i
hem d’escoltar tots als companys.
Marc Pineda
Rosa Carreras
No podem maltractar les persones, ni
pegar-les, ni insultar-les. Perquè no passi
això hem de respectar totes les persones i,
si alguna vegada ho veiem, hem de dir que
això no és un joc sa.
Mariona Palanca
Jo no entenc perquè fan aquestes bestieses
que fan per la tele de violència i a més
fan plorar. M’agradaria que no ho féssim. El
que no es pot fer és insultar, pegar, segrestar.
Que deixin els nens lliures i en pau és
el que volem.

l’aparador 3r
Descrivim els companys de la classe
A la classe d’expressió escrita els alumnes de tercer s’han descrit uns als altres. Han
escrit...
*És alta, prima i morena. Els cabells els té castanys, els ulls marrons i el nas petit com un cigró. És
estudiosa i se li dóna bé el treball. Li agrada jugar, riure i ballar. És simpàtica i de vegades carinyosa.
Li agrada portar leggins, texans i polseres amb campanetes de colors. Robert Soliva
És amable i carinyós, no s`enfada tant i diu gràcies i sisplau. És un bon amic. Nerea Treviño
*Jo tinc molta relació amb ella. De vegades ens barallem però som amigues i a més m’agrada ser
la seva amiga i a ella també. Emma González.
*És alta, té el cabell i els ulls marrons. És guapa, llesta i simpàtica. Li agrada jugar amb tothom, i
jo m’ho passo molt bé amb ella. És molt divertida i sempre riu molt.... Quan ve a casa meva juguem
a fer tendes de campanya i berenem a dintre de la tenda. Júlia Carbonell.
*Sempre porta cintes al cabell que el té molt negre. En canvi té la pell molt blanca i ells ulls marrons.
Anna Botella.
*No és ni alta ni molt baixa. Té els ulls castanys, els ulls marrons i porta serrell....És molt tranquil·la
i treu molt bones notes, sempre està contenta. Li agrada anar a les anelles i caçar insectes. Juga
amb mi i és molt amiga meva. Anna Hernández
*És simpàtic, agradable. Juga molt bé al pati. A futbol li agrada sobretot ser porter. Caça “saltamontes”,
“mantis” i insectes pal, li agrada mirar-los moltes vegades. També li agrada córrer i saltar. És
molt amic meu treballem molt bé junts, ens relacionem molt. Bernat Ferrer
*L’aspecte extern de la meva companya no és ni alt ni baix. És una mica prima, de braços mitjans
i té els cabells rossos com un plàtan. Té una cara normal, poc allargada, els ulls són blaus com el
mar i té una boca que fan que sembli alegre. És molt bona nena, li agrada jugar amb les seves amigues,
corre molt i li agrada ballar. És molt elàstica i molt riallera. Eric Márquez
1r trimestre
09

Escola Mestral
10
l’aparador 4t
ZONA TINTN
Aquest primer trimestre, els nens i nenes de
4t de primària, hem fet un treball xulíssim
sobre aquest personatge tan de moda: en
Tintín.
Tot va començar perquè molts de nosaltres
arribàvem engrescats comentant la pel.li que
fan al cinema. Aleshores la Susagna ens van
dir que en Tintín, ja feia molts anys que existia
i la Maria, la bibliotecària, va venir un dia,
a la nostra classe, a fer-nos una xerrada
sobre el món d’en Tintín... a partir d’aquí vam
començar a fer-ne un treball de recerca: buscant
fotos, informació sobre l’autor: Hergé,
portant i llegint molts dels còmics editats,
recopilant objectes molt característics de
totes les seves aventures i confeccionant un
tríptic on es recull tot aquest treball...ens ho
vam passar tan bé fent-ho!!
El resultat va ser una petita exposició a la
nostra classe, anomenada ZONA TINTÍN, on
vam convidar alguns cursos de primària, i
vam poder gaudir plegats de les aventures
d’aquest noi pèl-roig tan famós i aventurer.

L’aparador 5è
Un dia, després d’una reflexió entorn d’una lectura, als alumnes de cinquè se’ns va plantejar el
següent... : Hi ha qui diu que en aquest món hi ha moltes coses que no van bé
Si tu haguessis fet el món, l’hauries fet millor?
Mireu què en pensem…
Jo crec que l’hauria fet igual…perquè a mi ja m’agrada aquest món! Jo ja el trobo bastant bé.(…) Marta
Juvanteny
Faria que tothom estigués content ajudant la gent; curant-la, construint una casa…. (….) Maria Querol
Jo hagués dividit bé el territori i demanaria que cada país pagui per ell, no pel del costat!(….) Nil Agell
Que no hi haguessin guerres i que compartissin mig país cadascú. (….) Clara Taulé
Fent que hi hagués més comunicació… (…) i que deixessin de fabricar kits kats i així no haurien de talar
tants arbres (….) Sergi Muñoz
Que el Consell Escolar posés menys deures ; parlaria amb ells, els donaria la mateixa paga i que treballessin
menys! Víctor Querol
Jo no hauria fet gent dolenta (…) i explicaria als països que estan en guerra que les guerres no valen per
a res, que són la conseqüència de l’egoisme de les persones (…) Guillem Lozano
Contaminant menys, anant a peu a l’escola, reutilitzant els fulls i aprofitant-los bé (…) Arnau Congost
Estaria bé que tothom fos feliç amb el que té i que no faltés menjar, aigua ni diners per a ningú (…)
Berta Martínez
Que tots els països tinguessin el mateix diner i que hi hagués igualtat entre races (…) Arnau Herrero
Que ens portéssim bé entre tots els països i així no hi hauria guerres (….) Marta Battestini
Jo l’hauria fet amb pau, que tothom fos generós i ho compartíssim tot. Així no hi hauria guerres i no moriria
ningú per xorrades (…) Víctor Gort
Sí, l’hauria fet millor. Demanaria que no es llencessin cigarrets a terra per tal d’evitar incendis ni deixalles
a l’aigua per no contaminar els rius (…) Sofia Domènech
Es pot millorar el món si no fem servir tant el cotxe (…) Aina González
Jo crec que la gent cada cop està pitjor en tots els sentits i això s’hauria d’arreglar (….) Jan Andelo
Podríem millorar el món si compartíssim les nostres vides i fóssim els blancs i els negres amics. (…)
Miquel González
Jo hagués fet el món amb escoles, però sense deures ni exàmens (…) Ah! I que tothom fos immortal!
Míguel Arjona
Que no hi hagués tantes fàbriques perquè contaminen molt i destrossen la naturalesa (…) Maria
Barahona
M’agradaria que no hi hagués tristesa perquè ens fa plorar (…) Jana Duran
Una mesura podria ser fer anar els cotxes amb electricitat, oblidant-nos de la benzina! Héctor Godoy
Jo faria que no estiguéssim en crisi, demanant que es fessin molts diners, guardant-los i no fent-los servir
per xorrades. Aleshores, com que ja no hi hauria crisi, enviaria menjar a les persones pobres…(…)
Lourdes Carreras
Si tu haguessis fet el món, l’hauries fet millor?
Que tota la gent estigui feliç com és i que estigui agraït pel que té. Hi ha gent que no té res… Tot pot ser
millor i ho podem aconseguir! (…) Berta Juvanteny
Que la gent es respecti i no contamini la Terra ni el món (…) Pau Godoy
Jo hagués fet cada país de la mateixa mida i així no discutirien per si tenen més o
menys territori (…) Cristina Amades
El que realment funcionaria és treure alguns homes i dones de l’atur (....) Marina
Castellanos
Jo l’hagués fet sense terroristes ni assassins (...) Pau Villa
1r trimestre
11

Escola Mestral
12
L’aparador 6è
El Bingo matemàtic
Els nens i nenes de 6è de primària vam pensar que havíem de trobar alguna manera divertida
per poder fer càlcul mental. Ja sabem fer operacions sense comptar amb els dits i
sense paper, utilitzant només el nostre cap; però al principi de curs, el nostre tutor, en Jordi
Guirado, ens va dir que havíem de ser molt ràpids i àgils en aquest sentit. Ens va explicar
que per aprendre bé tot el que haurem de començar a fer, a partir d’ara, a matemàtiques
és molt important que tinguem molta rapidesa de càlcul. Mig en broma, mig seriosament
ens va dir que havíem de ser “calculadores humanes”.
Així que vam decidir pensar en fer activitats que ens ajudessin a millorar el càlcul mental i
se’ns va ocórrer que podríem fer un “BINGO MATEMÀTIC”.
Hem d’omplir 15 caselles d’una
graella amb números de l’1 al 50
(sense repetir-ne cap!) i estar ben
atents a les operacions que en
Jordi diu en veu alta i apunta a la
pissarra. S’ha de ser molt àgil en
calcular el resultat i comprovar si
és un dels números que tens anotats
en el teu “cartró”. Els guanyadors
o guanyadores són aquelles
persones que completen una línia
horitzontal (mai en vertical ni diagonal)
i, a més, també hi ha un
guanyador final, que és aquella
persona que aconsegueix acabar
tots els números del “cartró”.
Per exemple: 72:8=.................
(S’hauria de buscar el número 9
en el nostre cartró)
Durant el trimestre, en Jordi ha
anat variant els tipus d’operacions.
Hem fet fraccions, potències,
seqüències de sumes i restes,
arrels quadrades, etc...
I és clar, cada vegada sabem fer
operacions més difícils i el “Bingo
Matemàtic” cada cop es va complicant
més i s’hi van barrejant
més operacions diferents!

Es uno de mis mejores amigos. Siempre
viene a mi casa a jugar. Es muy educado
y, cuando gana él, me deja jugar hasta
que al final gano yo.
Siempre hablamos de nuestras cosas y
nos lo pasamos muy bien. A veces nos
ayudamos con los deberes y así no tenemos
que preguntar a nuestros padres
cuando están muy ocupados. Es muy
parlanchín, incluso, a veces, un poco
pesado, pero es muy buen amigo.
Cuando voy a su casa, está en su habitación,
viendo la televisión.
Hacemos salidas a la montaña, de vez
en cuando y siempre ganamos a nuestros
padres que nos acompañan para
que no nos hagamos daño.
Siempre seremos amigos y nunca nos
diremos mentiras. Raül Valls
Yo tengo un amigo muy simpático y amable
con los demás. Siempre que necesitas
alguna cosa él te la da muy amablemente,
si le cuentas algún secreto, él te
lo guarda como si le fuera la vida. A
veces es un poco testarudo y se empeña
en conseguir lo que se propone y, de vez
en cuando, hace un poco “el burro”,
como toda persona, normal…
Es muy ordenado y en su rostro siempre
hay una sonrisa dibujada. También es
una persona muy inteligente y valiente, a
quien ningún reto, sea de la clase que
sea, se le consigue resistir.
Por increíble que sea, él es mi mejor
amigo… un amigo de cuento de hadas.
Pau Abad
L’aparador 1r
La descripción
de personalidad:
Un buen amigo
Isabel es una chica de mi edad. Es amable
y pacífica. Es simpática y cordial.
Siempre lleva una hermosa sonrisa en el
rostro y nunca la he visto disgustarse. A
veces es un poco parlanchina, pero es
dulce y dócil como un cordero…
Cuando se enfada se vuelve un poco
seca, desabrida e irritable, pero su temperamento
es, de natural, plácido como
la mar calmada.
El día que la conocí estaba un poco tímida
e introvertida pero ahora confía en mí
y somos muy buenas amigas.
Es muy carismática y complaciente. Me
alegro de haberla conocido por su agradable
temperamento y su forma de ser,
dulce como la miel. Laia Rodríguez
Es una gran persona, que te entiende,
que te ayuda…
Simpático, agradable… Te sientes feliz
cuando estás con él, te sientes apoyado,
sientes como un frescor en tu cerebro…
Lo conozco desde los cuatro meses y es
parte de mi vida.
Te puedes enfadar con él pero al día
siguiente…tan amigos, como siempre.
A veces, es un poquito vago pero si se
propone una cosa, lo consigue y está
contento. Roger Ferraz
1r trimestre
13

Escola Mestral
14
L’aparador 2n i 3r
Sortida al teatre: Una vella, coneguda olor
de Josep Mª Benet i Jornet
Francesc Baltasar, Aleix Díaz,
Roger Güell i Mar Pons
L’altre dia vam anar a veure “Una vella coneguda
olor”, una obra de teatre escrita per Josep Maria
Benet i Jornet. La
vam anar a veure
al Teatre Nacional
de Catalunya.
Vam estar-ho treballant
prèviament
a classe. Gairebé
tots els actors eren
coneguts. Es tractava
d’un pati de
veïns del barri de
St. Antoni, a mitjans
dels anys 60.
La protagonista
era una noia que
estava farta de treballar
sempre en
aquell barri i estar en aquell pati. També, estava farta
que hi hagués tant masclisme i que menyspreessin
les dones. A ella li agradava un noi del seu pati, però
ell ja estava promès amb una rica i ella no ho sabia.
A l’acabar l’obra, l’Imma Colomer ens va fer una petita
xerrada sobre l’obro, i l’època en què estava representada.
Anna Badal, Berta Amades,
Víctor Sánchez
Aquesta obra l’ha escrita Josep
MªBenet i Jornet i està ambientat
en un barri antic dels anys 60
que volen tirar a terra per construir
una avinguda.
És una obra dramàtica, sobre
una noia jove, que no li agrada
viure allà i que no suporta els
veïns.
Aquesta noia s’acaba enamorant
d’un veí també jove, anomenat
Joan, però ell vol casarse
amb la rica del barri per tenir
un bon futur i poder sortir d’allà.
La mare de la noia, es pren les
coses massa seriosament i en
canvi la noia té una perspectiva
diferent a la mare, i això els fa
tenir moltes discussions.
Els veïns són molt tafaners,
sobretot la veïna del pis de dalt,
que sempre acaba sabent tot el
que passa al pati, com el veí
que hi ha a sobre del Joan, que
és el Sr. Quimet (un vell jubilat).
Per anar a veure l’obra, vam
sortir des de l’escola a les 15:30
per poder arribar amb antelació.
A l’arribar, les professores ens
van donar a cadascun tres galetes
i un tros de xocolata per
poder berenar, ja que l’obra acabava
a les 19:00.
Al finalitzar l’obra vam parlar
amb l’ Imma Colomer, que ens
va explicar els secrets de l’obra
i vam tornar amb l’autocar cap
a l’estació.

L’escenografia és el que em va impactar més perquè les rajoles del terra -que fins i tot
semblaven tacades d’humitat!- estaven fetes amb fusta! La il·luminació era increïble,
perquè quan era de nit abaixaven la claror i quan era de dia, tot tenia molta més intensitat;
i quan els personatges eren dins de casa, la llum es veia entre les persianes. Tot
plegat, molt realista!
M’agradaria veure l’obra una altra vegada perquè, a la segona, entenc diferents
coses i penso diferent.
Aquesta obra m’ha semblat molt útil perquè he pogut conèixer la vida d’uns personatges
dels anys seixanta a Barcelona.
Crec que el vestuari i l’escenografia han estat molt treballats ja que, a partir d’un
exercici del dossier, he comparat fotografies familiars de l’època i s’assemblen molt.
M’ha agradat moltíssim, però he trobat a faltar un final feliç o, si més no, un final més acabat, definit.
M’he quedat amb la incògnita!
M’ha agradat moltíssim
l’obra de teatre.
La recomano a
les persones que
valoren poc el que
tenen i a aquelles
persones adultes
que creuen que els
seus fills són un pou
de perdicions. En
aquesta obra es
mostra com s’han
d’entendre els sentiments
de cadascú.
1r trimestre
15

Escola Mestral
16
l’aparador 4t
New topic for the
Comenius project:
“Working with energy”
Last year, we started a Project called “Comenius”, which basically consisted of working with other
students from three different European countries (England, Denmark and Holland) through a website
called “wiki”, which is specially made to work online. This year, we are continuing with the
second part of the project. Last year the topics for the Comenius Project were “Teenage Values”
and “Water Management”, but this term the topic we have worked on is “Working with Energy”. One
of the assignments for this term’s project was making an experiment to show it later to the other
countries, so our experiment consisted of creating a solar oven. Cristina De Elías
We placed a small cardboard box into a bigger one. We covered
everything with aluminium foil to make sure that it was going to keep
the temperature. In the small box, we placed a black tray to attract the
heat. Then we made a flap covered with aluminium foil which reflected
the sun light directly onto the black tray. Víctor Garrido
After four or five hours, we went to the courtyard where there were the
solar ovens and with a temometre we measured the temperature of
the water.
We realized that if we put a crystal on the top, the water was hotter, if
the solar oven was better covered with aluminium foil, the water was
hotter too, after that, we compared the different temperatures of the
water, and we realized that if in the glass there was more water, it was
less hot. In some solar ovens the water evaporated. Isabel Encinas
After about five hours exposing the glass with the water to the
sun, we went to the place to check if the water temperature had
increased. We could see that the temperature had increased
about 20 ºC, so the experiment had worked! When we exposed
the glass, the water was about 21 ºC, and when we checked it
after 5 hours, it was about 40ºC or 45ºC.
In this experiment we could see that we can increase the water
temperature with sunlight, so we can save a lot of energy making
a simple oven with some cardboard.
Guillem Arcas
To calculate the efficiency of a solar oven you
have to follow these steps: Firstly, you have to
search for the solar irradiance, which in our
case was 350 W/m2 and then you have to know
the input power that enters through the plastic
lid (Solar Irradiance[W/m2] x surface[m2] x
time[sec.]).
Then you have to search for the useful energy
(Q=m x CH2O x ∆T) when you have this number
you have to apply the formula to calculate
the total efficiency of the solar oven
(Efficiency=useful energy/input power x100).
Marc Olivella

El passat 27 de novembre, els
alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de
Batxillerat vam tenir l’oportunitat
d’assistir a la posada en escena
de l’obra de Joan Maragall “El
Comte Arnau”.
El director responsable d’aquest
muntatge és Hermann Bonnín que
va tenir la gentilesa de parlar amb
nosaltres abans de començar l’obra.
Ens va donar una sèrie de claus
imprescindibles per interpretar-la.
Aquestes, junt amb el treball previ
que n’havíem fet a classe, ens van
permetre gaudir d’una interessant
i intensa tarda de teatre.
L’aparador Batxillerat
Sortida al teatre: El Comte Arnau
de Joan Maragall
Els timbals de l'orgia ofenen l'aire
de l'hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l'aire de la nit.
I surt dalt de cavall el comte Arnau,
que porta la capa blanca
i va a veure a l'abadessa
del convent de Sant Joan.
Els pastors, per les muntanyes,
tots de lluny guaiten com passa;
els pagesos tots tremolen...
«És el comte Arnau!»
1r trimestre
17

Escola Mestral
18
Món Científic
Primer alliberament a la natura de tortugues
nascudes a l’Escola
Aquest ha estat el primer any que hem alliberat a la natura exemplars juvenils de tortuga mediterrània
(Testudo hermanni) nascuts a l'Escola. Recordem que el Pati de les tortugues és una
instal·lació col·laboradora del DMAH de la Generalitat de Catalunya per a la cria d'aquesta espècie
protegida amb l'objectiu de la seva repoblació en indrets naturals. Per això aquest primer alliberament
representa un fet molt especial i molt esperat, però no s'ha pogut fer abans per diverses
raons. Per una part, per l'edat de les tortugues, ja que les més velles només tenen 4 anys, però
sobretot, perquè aquestes tortugues han format
part de diversos estudis sobre la biologia d'aquesta
espècie (procés d'ossificació de la closca,
comparativa entre exemplars que hibernen i els
que no ho fan, variacions de pes durant el procés
d'hibernació, selecció de sexe, etc.), alguns dels
quals tot just acaben de finalitzar. Aquests estudis
han estat especialment destacats (Figura 1)
per Joaquim Soler i Albert Martínez, responsables
del CRARC, en el curs "Programes de cria
en captivitat de la tortuga mediterrània" realitzat
el passat mes d'octubre al Centre de
Recuperació de Fauna de Torreferrussa, al que
vàrem tenir l'oportunitat d'assistir. En aquest curs
descobrírem que la investigació és la principal
tasca de la nostra instal·lació -la número 39- en comparació a les altres, que tenen una funció més
clarament reproductiva i que són més eficients que la nostra des d'aquest punt de vista.
De les 17 tortugues juvenils que tenim, vam seleccionar-ne 5 per alliberar, concretament les que
havien assolit una mida més gran en relació a les altres. Les seleccionades van ser la M2, la B2,
la E1, la E2 i la J2 (Figura 2). Abans de ser alliberades, les tortugues han de ser marcades seguint
un codi establert pel CRARC. Aquest codi consisteix en fer una petita osca en les plaques laterals
per assignar un determinat número d’identificació a cada una (Figura 3). Les nostres tenen el
número 1623 (M2), 1624 (B2), 1625 (E1), 1626 (E2) i 1627 (J2) (Figura 3).
L’alliberament va ser el dia 3 de novembre de 2011.
Ens vam dirigir cap al massís del Garraf i ens vam
reunir amb Joaquim Soler del CRARC i amb altres
criadors de tortuga mediterrània. Comptant les nostres
es van alliberar un total de 548 tortugues (la gran
majoria procedents del CRARC). Quan li ensenyàrem
les nostres tortugues al Joaquim perquè comprovés si
estaven ben marcades; va dir que sí i va comentar
que hi havia 4 femelles i un mascle (J2). Això ens va sorprendre perquè, en teoria, el sexe de la
tortuga mediterrània no es pot saber fins que assoleix una edat de 5 o 6 anys, però en Joaquim
ens va fer veure que el dimorfisme sexual (dimensions de la cua i forma de les plaques anals en

aquesta espècie) ja era visible en les nostres tortugues, possiblement degut a què tenien una mida
més gran que la que els hi correspondria per edat. Aquesta ràtio de 4:1 (femelles:mascles), la més
favorable de totes les instal·lacions col·laboradores segons Joaquim Soler, concorda amb el fet que
a l'escola es seleccionen temperatures d'incubació altes per tal d'obtenir més femelles (és el que
més interessa de cara a una repoblació més ràpida).
Un cop vam arribar a la
zona prevista per l'alliberament
(després d'una bona
estona de trajecte per
indrets només aptes per circular
amb 4x4) i en presència
d'agents forestals, vam
col·laborar en aquest procés,
que va durar aproximadament una hora. Cada un de nosaltres va agafar una caixa amb tortugues
i les vam anar deixant, ben separades entre si, en una àrea bastant gran (figura 4). Les nostres
5 tortugues les vam deixar juntes i vam poder observar que una d’elles va començar a menjar
una planta que mai havia vist abans (Figura 5); sembla ser que no els hi costarà gaire adaptar-se.
Premis Bioimatges 2011
La fotografia "Gegant alat" de Laia Baleta (2n de Batxillerat)
ha guanyat el 3r premi de Bioimatges 2011, organitzat pel
Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT). Aquest concurs
bianual té com a principals objectius realçar visualment els
valors del món biològic, disposar d'una col·lecció de fotografies
de temàtica biològica amb finalitats pedagògiques i
preparar una exposició itinerant amb les imatges de major
qualitat.
Malgrat les altres fotografies enviades no han guanyat cap
premi, el jurat del concurs ha comunicat que havia seleccionat
(perquè formin part de l'exposició degut a la seva qualitat
fotogràfica, estètica i pedagògica) fotografies dels
alumnes següents:
Exalumnes: Alba Ramon, Albert Marsà, Ariadna Simón,
Francesc Polls
2n Batxillerat: Irene Subirana, Juan Maria Jurado, Laia
Baleta, Natàlia Garcia, Oriol Valls, Paula Herrero, Sergio
García, Xavier Hernández
1r Batxillerat: Albert Ferraz, Carla Rolduà, Sandra Roig
4t ESO: Alba Teuler, Dídac Gascón, Júlia Alguacil, Júlia Lin,
Mireia Gallego, Marc Olivella, Núria Barrios, Pau Díez, Pol
Madorell, Sergi Grau, Txell Bosch, Víctor Garrido
3r ESO: Bernat Baleta, Blanca García, Júlia Escudero, Laia
Battestini, Mar Prieto
Sergio García - Xavier Hernández - Juan Maria Jurado (2n Batx)
Premis Recerca Jove 2011
Antics Premis CIRIT
Els treballs de recerca: “Optimització de les
condicions de vida de la tortuga mediterrània
a l’Escola” d’Alba Ramon i “Anàlisi del
funcionament del Motor d’Stirling” de
Francesc Polls; alumnes de 2n de
Batxilerat del curs passat, han estat guardonats
amb el Premi Recerca Jove
d’Enguany. Aquests premis són concedits
per l’agència de gestió d’ajuts universitaris i
recerca de la Generalitat de Catalunya i
són considerats els nous premis CIRIT per
fomentar l’esperit científic dels joves. El fet
que, en una mateixa convocatòria es premiïn
dos treballs procedents de l’Escola
representa un important reconeixement a la
tasca realitzada en els Treballs de Recerca
de Batxillerat en el nostre centre. Ens en
sentim molt satisfets i felicitem ben sincerament
els guanyadors.
1r trimestre
19

Escola Mestral
20
Pensem-hi una mica..
AGENDA 21 / ESCOLA VERDA
Aquest any hem renovat el distintiu d’Escola Verda per al trienni 2011/2014.
Des de l’any 2005, en què ens adheríem al Pla d’Acció ambiental de l’Ajuntament
de Sant Feliu, fins avui; hem anat normalitzant petites accions que són molt importants
en l’educació dels alumnes.
Aquest primers anys, l’objectiu central ha estat la reducció de residus. Gairebé ha
desaparegut el paper per a les notificacions a les famílies, a les classes reciclem i
reutilitzem el paper, En la producció de fotocòpies sempre es busca l’optimització
de recursos (fer-ho amb DIN-A3, a doble cara, ...), els alumnes més grans (a partir
de 5è de primària) utilitzen el Moodest per enviar treballs als mestres, l’ús del
paper d’alumini per l’esmorzar és mínim, tenim papereres d’envasos als patis, es
fan tallers amb materials reciclats, ...
També podem dir, tal i com es mostra a l’apartat “English Corner”: “The School
vegetable garden”; que l’ hort, s’ha convertit en un espai, on l'alumnat aprèn, de
manera pràctica, conceptes i valors relacionats amb el medi ambient i el treball en
equip, del tot consolidat.
Després de l’estiu, l’hort és com una “selva”. Els alumnes de 6è són els responsables
de deixar-lo en condicions per a la plantada del nou curs. Durant un mes i mig
realitzen les feines imprescindibles per fer-ho possible (treure males herbes,
remoure la terra, marcar parcel·les,...). En aquest temps, aprofitem la motivació i
experiència per elaborar un dossier, en llengua anglesa, que inclou el recull d’activitats
i vocabulari de les eines, plantes... així com un diari de seguiment de les feines
realitzades. Finalment, el dia de la plantada, en un treball cooperatiu amb Ed.
Infantil i Cicle inicial, els alumnes de 6è ajuden els petits a sembrar i plantar la nova
collita.
Després, al llarg del curs, totes les classes van realitzant diferents activitats, relacionades
amb l’hort, a través de tallers que s'ofereixen a primària. Pel que fa a l'alumnat
de secundària; aquest curs, dins de la matèria optativa de petites investigacions
de 2n d'ESO, s'està engegant la “compostadora” per tal de reciclar la matèria
orgànica generada pel menjador de l'escola.
Els nous objectius d’aquests propers anys, a part de continuar tot el que fem i millorar-ho,
serà consolidar el comitè de “delegats verds” de les classes per tal de ferlos
protagonistes i responsables de les decisions que es prenguin i començar un
projecte sobre l’energia per tal de reduir el consum, tant des d’ESO amb la participació
del Projecte Comènius de “L’estudi de la gestió eficaç de l’energia a casa i a
l’escola” com a Parvulari i Primària portant a terme una auditoria energètica de l’escola.
Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració

English corner
THE SCHOOL VEGETABLE GARDEN
1st day: Today we go to vegetable garden for the first time.
The grass is very very high. It looks like the jungle. The
weeds are so high we can’t see the scarecrow. We almost
can’t go in!!!!
2nd day: Today we finish pulling the weeds up, we are
using the rakes and the hoes. It is dangerous because they
cut a lot, so you have to be careful. Wow! There are three
melons!! But we accidentally cut two of them…
3rd day: Today is the third day in the vegetable garden.The melon
is bigger now. We continue working with rakes and hoes and pulling
the weeds up. We find a big rhino beetle, a mushroom and a rat!
4th day: Today we go to vegetable garden after watching the video
of Gaspar Caballero de Segovia. We start measuring the plots in the
vegetable garden with the system “Parcel·les en crestall” and we
throw the fertilizer onto the earth. Finally we water it.
5th day: Today we finish working in the vegetable garden. It’s very beautiful now. We take
a photo of all of all the people that are working in the vegetable garden with Pasqual and
Pere, the teachers that help us.
6th day: It is the last day of our work in the vegetable garden
and we have to do the planting with the younger children.
We plant strawberries, onions, garlic, lettuces,
carrots and potatoes. We are very happy and the little
boys and girls are having a good time with us!
1r trimestre
21

Escola Mestral
22
El Safareig
La Castanyada
Una vegada més hem celebrat la castanyada
a l’escola. Com sempre, una castanyera
“professional” ens va venir a fer
una visita i a explicar-nos coses de la
muntanya. Nosaltres, per la nostra
banda, li vam oferir unes danses i cançons
molt boniques i variades que, ens
sembla, que li van agradar molt.
Després vam anar a les classes i vam
menjar-nos castanyes i panellets. Tot
plegat va ser una festa molt lluïda i tardorenca.
HEM FET UNA ENTREVISTA A ALUMNES
DE P4 I P5 SOBRE LA CASTANYADA:
Alumnes: P4: Marcos, Julià i Teo. P5: Pau,
Teo i Ariadna.
Us va agradar la castanyada? Vàreu
ballar?
T, M, J i P: Sí!
A i T: Sí, van tocar instruments.
Us agraden les castanyes?
M,T,J, P i A: Sí, molt.
T: Sí, però estava malalt.
Era simpàtica la castanyera?
P: No
A,T i M: Sí, molt.
J: Si, perquè ens va explicar moltes coses.
T: Sí, era molt guapa.
Què us va explicar la castanyera?
P:No me’n recordo.
A,T, M,J i T: Que venia de la muntanya de
Collserola.
Que vau fer quan vau marxar del Hall?
M,T,A, T: Vam anar a menjar panellets.
J, P: Vam anar a menjar castanyes.

1ª Gimcana sense
Túnel del Terror...
I la vida continua!!!
Entrevista als nens de 1r de primària:
Clara, Anna i Robert:
1.Us va agradar la gimcana?
A,R: Sí, molt.
C: Sí, però va ploure.
2.Quina es la prova que mes us va
agradar?
A:Un berenar accidentat.
C: La de la màgia
R: Els multijocs
3.Teniu ganes de tornar-hi l’any que
ve?
A,R,C. Sí, moltes!!
El safareig
La Gimcana de la Castanya
Aquest any hem celebrat la 1ª castanyada des
que tenim els vestidors nous. Com us podeu
imaginar, això era bastant incompatible amb el
tètric i esgarrifós túnel del terror de 2n d’ESO.
Després d’unes quantes rondinades i lamentacions,
els de 2n ho van entendre i, junt amb els
de primer van esforçar-se perquè la gimcana fos
igualment un èxit. Des d’aquí els felicitem perquè
ho van fer molt bé!!!
3r trimestre
23

Escola Mestral
24
El Safareig
Noves cares
a l’Escola
NÚRIA GARCIA
(TUTORA DE 2n DE PRIMÀRIA)
T'has adaptat bé a la escola? Sí, molt bé.
T'agraden els alumnes de 2n? Sí, molt.
Encara que de vegades fan entremaliadures.
Abans treballaves en algun altre lloc?
No, vaig venir aquí a fer pràctiques.
Tens alguna anècdota relacionada amb
l'escola? Sí, el primer dia em van confondre
amb una alumna
EVA (SECRETARIA)
T’has adaptat bé a l’escola?Sí, molt bé.
Abans on treballaves? Vaig treballar en
una empresa de cafès com a administrativa.
Què és el que t'agrada més i què menys
de la teva feina? El que més és el bon
tracte amb els alumnes i el que menys arxivar.
T'agraden els alumnes de l'escola?Sí,
molt.
T'agrada el menjar?Si, és molt bo.
Tens alguna anècdota? Sí, quan vaig arribar
no sabia a qui obria la porta i no coneixia
cap professor ni les classes que feien.
Quantes
novetats aquest curs!!!
Els reporters de la Trimestral,
hem trobat moltes cares noves
per l’Escola!! Vet aquí unes
quantes entrevistes que hem
pescat al vol!!!
LAURA (PROFESSORA DE SOCIALS DE
1r D'ESO)
T'has adaptat bé a l'escola? Sí, ràpidament.
Els teus alumnes són nerviosos? Depèn
del dia.
Abans treballaves en alguna altra escola?
Sí, a Thau. A Barcelona.
T'agrada el menjar de l'escola? Sí
Fas alguna classe a part de 1r? Sí. En
faig als nens més petits. A parvulari.
SÒNIA (CAP DE CUINA)
Què et va fer venir a la Mestral de cuinera?
Hi havia una vacant i aquesta és la
meva feina. De fet, fa dos anys que ajudo a
la cuina durant les festes de primavera.
Quin creus que és el menjar que té o que
tindrà més èxit? La pizza amb diferència.
De què treballaves abans de venir aquí?
De cuinera en una residència de jubilats.
Què és el que més t’agrada de l’escola?
I el que menys? El que més m’agrada és...
més o menys tot m’agrada. El que menys
és haver-me de posar una mica seriosa
quan els alumnes no volen menjar.
Tens alguna anècdota? De vegades en
comptes de dir-me Sònia em diuen Tina.

ENTREVISTA ALS NENS DE P-3
Ivet Fernàndez, Bernat Gibert, Pol
Argenter, Pau Ensenyat, Júlia Garcia i
Adriana Bertran.
Quin animal sou?
Tots: Som dofins
Us agrada el col·legi de grans o preferíeu
el de petits?
Ivet: L’escola de petits.
Bernat: L’escola de grans.
Pol: L’escola de grans.
Pau: L’escola de petits.
Julia: L’escola de grans.
Adriana: L’escola de grans.
Us posen molta feina?
Ivet: Crec que tinc pocs deures.
Bernat, Pol, Pau, Julia i Adriana: Creiem
que tenim pocs deures però a l’escola de
petits no ens en posaven gens.
Heu fet molts amics? Quina són?
Ivet :Sí, n’he fet molts, però les meves
millors amigues són la Mireia i la Núria.
Bernat: Sí, l’Ona i el Martí Màrquez.
Pol:Sí, la Maria i l’Àlex.
Pau:Sí, la Mireia i la Núria.
Julia:Sí, n’he fet molts, però les meves
millors amigues són la Mireia i la Núria.
Adriana:Sí, la Mireia i la Núria.
Amb quins jocs jugueu a la classe?
Ivet: Jo jugo principalment a la cuineta.
Bernat: El que jugo principalment és a la
caseta.
Pol: A mi m’agrada jugar a la cuineta i a cotxes.
Pau: Amb el que jugo és a la caseta i a la
cuina.
Julia: Al que jugo principalment és amb la
caseta.
Adriana: A mi m’agrada jugar amb totes les
joguines.
El Safareig
Entrevista a
nous alumnes
Fa molt poc que vénen a
l’escola però ja se senten
com a casa! Els de revista
hem entrevistat a
alguns dels nenes i
nenes que han vingut
nous aquest curs.
Anna 1r primària
T’agrada el nou pati?
Sí, m’agrada molt el nou pati perquè jugo a
la caseta.
T’agrada l’escola nova? Sí, perquè faig
racons.
Quina matèria prefereixes?
Taller de ioga amb la Carme Bosch
Quina matèria t’agrada menys?
M’agraden totes.
T’agrada el menjar de l’escola?
Sí, el meu menjar preferit són els macar
rons.
T’agraden els racons? Quins hi ha?
Sí, la botiga la pintura i el lego
Has fet nous amics?
Sí la Berta, l’Eulàlia i la Júlia
1r trimestre
25

Escola Mestral
26
El Safareig especial
Entrevista al PROFESSOR:
Pasqual Navarro Campos
Un dilluns, mentre fèiem revista, vam trobar-nos el Pasqual, per l’Escola, que havia vingut supervisar
com anava l’hort. Vam estar molt contentes de tornar-lo a veure i li vam demanar si la setmana
següent podia venir perquè li féssim una entrevista... Va passar una setmana i allà el teníem, ben puntual
a la cita. Durant aquella setmana, havíem pogut confirmar el que el curs passat vam experimentar
en la nostra pròpia pell: El Pasqual ha estat un professor excepcional en la història de l’Escola
que molta gent estima i en té un gran record. Estem orgulloses d’haver estat les responsables de ferli
aquesta entrevista, en el moment de la seva jubilació.
Què ha estat per a tu l’escola Mestral?
L’escola ha figurat una part molt important
dins teu?
Des del punt de vista humà i laboral ha
estat una part molt important de la meva
vida perquè he conegut molta gent, tant
companys com alumnes, molt diferents,
que m’han enriquit com a persona i com a
professional de l’ensenyament.
Quants anys has estat treballant a l’escola?
Des dels 25 quasi 26, als 65 anys. Uns 40
anys, si fa no fa.
Quines diferències trobes entre ara i
quan vas començar?
Quan vaig començar, l’escola Mestral era
una escola petita. No hi havia gaires alumnes
i estaven repartits en dues torres, a la
rambla Marquesa de Castellbell, en una
d’elles, que encara existeix i està habitada
per una família, hi havia el parvulari. A l’altra,
coneguda amb el nom de “Torre
Bonica, hi havia l’EGB, on els alumnes
feien classe, fins i tot, al soterrani. Ara, és
una escola relativament gran amb molts
més cursos i alumnes, amb més mestres, i
lògicament amb una estructura i funcionament
diferent.
Ara que t’has jubilat què trobes a faltar
de l’escola? Per què?
Trobo a faltar moltes coses: la relació diària
amb els companys de treball, la relació
constant amb els alumnes, la satisfacció
d’ajudar a persones i comprovar el seu
aprenentatge constant i sobretot, insisteixo
l’escalfor que dóna el contacte humà amb
ells.
Explica alguna anècdota:
N’hi ha hagut moltes. Però ara em ve al
pensament: El dia que van proclamar
Barcelona Ciutat Olímpica. Tots els alumnes
estaven al Hall de l’escola. Hi havia
una televisió davant la porta de la sala dels
professsors encarada cap al Hall.
Imagineu-vos-ho! La gent, estàvem tots
atapeïts amb un silenci sepulcral. Tots estàvem
en silenci esperant que l’Antoni
Samaranch pronunciés el nom de la ciutat
escollida. En el moment en què aquell personatge
va pronunciar la frase “ à la ville
de...( I va comencar a desembolicar la
papereta molt lentament) Barcelona”!!! Hi
va haver un esclat ensordidor, tots cridaven,
s’abraçaven, es llançaven per terra, es
feien petons, botaven,... com si estiguessin
bojos! I jo que estava entre els alumnes
només mirava que ningú prengués mal...!
Aquesta anècdota no l’oblidaré mai.
GRÀCIES PER TOT, PASQUAL!
i nosaltres no oblidarem mai el
llamp, ni oblidarem el tro... ni el
nom dels arbres d’aquest paisatge.

El racó del Consell rector
Escollir escola per als fills és una decisió difícil. Tots hem passat per això i sabem els dubtes,
les pors i les inquietuds que aquest moment genera.
Tots nosaltres vam acabar escollint la nostra escola, la Mestral, pels nostres motius concrets
però de segur que per a tots o, si més no, per a la majoria; un dels motius i potser el
més rellevant, va ser la confiança que, després del pas per aquesta escola, els nostres fills
estarien preparats per poder viure per ells mateixos i construir-se un futur, com a persones
madures i felices però també, per descomptat, realitzats professionalment.
Avui volem donar-vos quatre dades que avalen aquella decisió que vàrem prendre i que
demostra que la nostra escola aconsegueix l’objectiu de preparar els alumnes per afrontar
el repte de tirar endavant.
La primera dada significativa són les proves de competències bàsiques en les árees de
llengua catalana i castellana i de matemàtiques que el Departament d’Ensenyament passa
als alumnes de 5è de primària de tots els centres, públics i concertats de Catalunya.
Enguany han assolit les competències el 100% dels alumnes de 5è pel que fa a les llengües
catalana i castellana i un 92% pel que fa a matemàtiques.
En el mateix sentit, la competència de l’alumnat de Catalunya es torna a avaluar en unes
altres proves corresponents a 3r d’ESO. Aquestes han estat superades pel 100% dels
alumnes en català i matemàtiques i per un 97% en castellà.
Tot i que el departament no ens ha facilitat dades globals de Catalunya amb les que poder
comparar-nos, no cal dir que, per si sols, aquests són uns molt bons resultats.
La tercera dada significativa són els resultats de les PAU (les proves d’accés a la
Universitat) dels nostres alumnes de 2n de batxillerat. Enguany la nota mitjana que han
obtingut ha estat un 7.3 enfront del 6.2 de Catalunya, diferència que es manté quan mirem
els resultats acumulats dels últims 10 anys (6.7 enfront el 5.7).
Treure aquestes bones notes a les PAU ha propiciat que el 87% dels alumnes de l’escola
que han passat les PAU en els últims deu anys, hagin entrat a la carrera que havien triat
(enfront el 73% a Catalunya), és a dir, han fet allò que havien escollit.
Per últim, en els últims 5 anys hi ha hagut, sempre, almenys un alumne de la nostra escola
que ha aconseguit una distinció en les notes de les PAU superant la nota de 9.
I a part d’aquestes quatre dades, pel camí ens deixem molts reconeixements i premis que
ha obtingut tant l’escola, com els treballs dels alumnes i dels professors.
Un exemple recent: el passat dia 10 de Desembre els Treballs de Recerca de dos alumnes
de l’escola van ser guardonats amb el premi de Recerca Jove de la Generalitat de
Catalunya.
Tot això ens porta a pensar que estem en el bon camí. Ara bé, tots plegats: Consell Rector,
direcció, mestres, personal de l’escola, pares i mares hem de seguir treballant per matenir
la qualitat de la nostra escola i ajudar així els nostres fills a construir el futur que es mereixen.
1r trimestre
27