Maquetación 1 - Ador

Salutació del rector
“ Xe, eixa la pague jo!” Esta frase treta de l’acerb popular, que ara ha posat de moda un
humorista, ve bé per a reflectir la situació actual.
La crisi, clar que la pagarem, faltaria més; ja ens vendran els polítics la burra que és
“por el bien de España”, i acabarem creient que tenen raó. La pagarem tots encara
que no hauria de ser aixina, perquè nosaltres som, en definitiva, uns
sofridors dels deliris de grandesa dels polítics i de l’avarícia insaciable dels
banquers. Nosaltres sols estem sofrint les conseqüències.
Açò, encara que siga un article per a desitjar a tots els veïns i veïnes bones
festes, vol ser una xicoteta aportació amb sentit crític perquè
repensem el que moltes voltes fem o deixem que ens facen i que després
no ens lamentem de les conseqüències. Hem de ser capaços de saber decidir
quines postures ens són més profitoses per a tots i no deixar-nos seduir
per les immediateses del “que bé vivim hui”, però... i demà?
Les festes, com tantes coses de les nostres vides més immediates, també
s’han desfasat i s’han tret de mare. Per a mi, han perdut el seu sentit original.
Les festes són i han de ser motiu de participació i de convivència, de relax i de germanor
entre els veïns i les veïnes d’un poble. Dic que han de ser participatives,
perquè abans tot ens ho féiem els propis veïns. La preparació era tan important com la
festa. “Qui no té la vespra no té la festa”. Des de pensar com adornar els carrers, quines
plegues faríem per poder portar alguna bona banda, un bon predicador, els coets...
En els últims anys hem anant deixant-ho tot en mans d’especialistes als qui els paguem,
perquè diem no tindre temps, perquè la societat ha anat individualitzant-nos i fent-nos
menys sociables, en definitiva, fent-nos més egoistes, més preocupats dels nostres problemes,
més obligats a treballar moltes hores per a poder pagar totes les coses que ens han
dit que ens donaran la felicitat. I com tots bé sabem la felicitat no està tant en el fet de tindre
com en el de ser; està més lligada a gojar de les persones i amb les persones. Eixe ha
sigut i és l’essència de les festes en totes les cultures, descansar del treball necessari per al
sustent i disposar de temps per a poder conviure amb més intensitat amb els altres, amb
els qui vius, amb els qui compartixes les penes i els sofriments de la vida, i també les alegries.
No em queda més que desitjar-vos que siguem més nosaltres mateixos, que no ens deixem
portar tant per les modes, que sapiguem evolucionar i avançar en el temps, però
sense perdre la nostra identitat, sense perdre el més important de les nostres vides que es
gaudir de les persones estimades, la família, els veïns, els amics, que els dediquem temps,
que val més una bona xerradeta sense pressa que qualsevol dels programes de televisió,
que et sents millor i més feliç quan fas alguna cosa pels altres i que no et paguen, que quan
anem tan de pressa a treballar.
Que els nostres patrons ens protegeixen i ens animen a mirar el futur amb esperança i
amb ganes de treballar per un món millor, ja que un altre món és possible i les coses es poden
fer d’una altra manera.
Bones i santes festes vos desitja, el vostre rector i amic, mossén Vicent Maria.
7