Maquetación 1 - Ador

els diners que arreplegàvem a les funcions, fèiem una excursió al Preventori i els donàvem per a les xiquetes d'allí
on passàvem el dia amb elles jugant i rient.
També recorde les vegades que anàvem a jugar dalt a la “cambra” de casa ma uela. Ens posàvem els vestits
que havien estat guardats dins dels “baüls”; a totes ens agradava el vestit de filets d'or (encara que picava molt)
que era de quan ma mare i les meues ties eixien al Betlem de xicotetes i sempre em deia ma mare que
era de “El Belén de Don Emilio”. Ma mare ens el contava tantes vegades que ja quasi se'l sabíem
de memòria. Recordava el paper de cadascuna: Tamar, Sara, Judit i altres pastoretes.
Ella era la “traviesa Cis” que fins i tot els meus fills recorden algun dels seus diàlegs de
tant d'escoltar-la. Amb eixos vestits vam començar a prendre-li gust al teatre i a ser un
poc “artistes” perquè molts anys després, ja en companyia de xics-xiques, en el cine
“Miami” ens vam atrevir a fer “La casa de Quirós”, dirigida per Donya Josefina. A
més del teatre, ens ensenyava “labors” meravelloses al temps que les matèries pròpies
de l'ensenyança, tot dins de l'escola. També teníem un equip femení de
“balonmano” escolar, totes amb davantal blanc . Se' n recordeu de Donya Josefina
fent d'arbitre? Segurament en altres llibres de festes, en la pàgina de fotos antigues
ja s'han vist reflectides.
Quan vam arribar a l’adolescència, només volíem que arribara l’estiu per organitzar
els “guateques” que montàvem a ma casa (amb la complicitat de ma mare). També anàvem
a casa Feli i quan venien les nostres amigues franceses, Mari Lou i Jeanette, portaven
el picú on escoltàvem lo milloret de la música francesa d’aquell temps. Se’n recordeu de
Silvie Vartan i Françoise Hardy, de “Roberta”, Los Brincos i com no els nostres preferits El Duo
Dinámico? He de dir que també els xicons participaven al “guateque” i he dir que ballaven el twist,
la yenka, el rock, etc i ho feien molt bé.
Gràcies a Donya Josefina vaig conéixer a Ramon que va vindre a substituir a Don José Madrigal per malaltia
i es va quedar ací al poble. Això era allà per 1967, el mateix any que vam fer la festa de la Mare de Déu del
Roser algunes de les meues amigues i altres xiques del poble. Estàvem molt il·lusionades, igual que ho estem
aquest any quan ens hem juntat tots els nascuts en 1947 per a fer la festa del Santíssim Crist. Som una bona “colla”,
però podíem haver sigut molts més. Un record molt especial per a Pepito Mascarell, Juanito “Melxoret”,
Pepe “Peña”, Antonio “Choli”, Luís Dauder, Fernando Bataller “Sabater”, Feli Morant i Ramon Cuenca, tots ells
“quintos”. Un record per sempre per els no presents.
Encara hui, quan ens juntem, recordem tot allò viscut i espere que tot açó serveisca per juntar-nos moltes
vegades més.
Dedicat per a Ramon, un record per sempre.
Pepa Estruch
43