Maquetación 1 - Ador

Te’n recordes?
Érem amigues des de ben menudetes, jo crec si no recorde mal que des de que anàvem a l'escola de Donya
Agueda; sempre el mateix grupet de xiquetes, les “meues amigues” :Trini,Isabel, Feli,Encarna (Villagrasa), Pepa
(Farinera), Ángeles, Rosarito (Retoret), Pepa (de Angelina), Mª. Rosa (Pauet), Lola (Pellicer) i jo. Després ja vingué
Amparo Vallet quan destinaren a son pare de practicant i posteriorment com a mestre d'escola d'este poble.
Sempre anàvem juntes a tots els llocs. Des de ben menudes hem destacat per “voler fer-ho tot”, ja fora teatre,
cantar , disfressar-nos, etc. Quant arribava l'estiu ens agradava fer-nos els gelats en aquella gelatera de
manivela. També ens ho passàvem d'allò més bé fent teatre i cantant, anàvem totes les vesprades a fer una visita
al sagrari de l’església, érem les “adoradores”. Tot allò ho fèiem guiades per Adelita (la Senyoreta).També
ens agradava molt disfressar-nos, però recorde que quan més imaginació li posàvem era quan arribava el
dia del Domund on col·laboràvem amb ajuda al tercer món. Des de l'escola agafàvem les “huches de
xinitos” (Se'n recordeu aquella del cap negre i l'altra de “xino mandalín”?). Igualment, com que no
hi havien mitjans materials o econòmics, ni cases de lloguer per a disfressar-se, recurríem a la
nostra imaginació per disfressar-nos. Hi havien monges, infermeres, metges, rectors, etc.
Però en el nostre grupet anàvem més enllà que aquestos que vos he anomenat; Qui no recorda
les faldes, vestits, sombreros, bolsos, i, com no els “mantons de Manila” de la tia
Isabel (la Rejolera)? De vegades fins i tot discutíem per veure qui s'emportava la falda
més bonica. Ah! I les sabates de tacó.
Bona part de tot això li ho devem a una gran mestra, Donya Josefina, que ens va fer
a totes les xiquetes (perquè en aquell temps no anàvem xics i xiques junts a les classes
d'escola) agradar-nos fer teatre. Ella, havia interpretat moltes obres amb un bon grapat
de gent del poble, allà pels anys 50-60 en el “Cine Noguera” els quals podríem
considerar-los com a professionals d'allò més bé que ho feien. Se'n recordeu, així per
exemple, unes obres que es deien “La herida luminosa”, “La Muralla”, “El Padre Pitillo”
entre moltes altres? i Se'n recordeu del “Fi de Festa” amb imitacions de “Los 5 latinos”,
“Mariachis” i el boom de les adolescents “Fulleraca”?
Deixant de banda les obres per a adults, nosaltres com a xiquetes, també assajàvem el teatre
en l'escola, entre altres, una obra anomenada “Una que se pasa de lista” (Isabel- Encarna i jo); algunes
d'eixes obres les havia escrit Donya Josefina. Se'n recordeu d´un fragment que deia: “A on vas tan de pressa
Visantica? - A on tinc que anar? A costura”. Després de molt d’assajar arribava l’hora d'estrenar l’obra. Recorde
que preparàvem l'escenari ajuntant les taules de la classe; de casa, agafàvem llençols i cobertors i per a fer els
decorats agafàvem cortines i posàvem un cordill per poder obrir la que faria de “teló”. Les representacions les
fèiem diumenge per la vesprada; fèiem pagar a les mares i “ueles” i a tots aquells que venien a veure'ns 1 pesseta.
Hi havia, per a quan s'acabava la representació un “fi de festa” amb cançó popular espanyola (alguna inclús
s´arrancava per Conxa Piquer i alguna cantant espanyola més) i peces que ens preparava la mestra.
Recorde d’una manera molt especial una “coreografia” de Marujita Díaz que es deia “Banderita tu eres roja”.
Molt de temps i esforç va costar fer els trages ja que eren de paper de seda de colors roig i groc i amb una bandereta
del mateix color. Però vos puc assegurar que la representació i la indumentària va ser tot un èxit. Amb
42