Maquetación 1 - Ador

Només ser nomenat alcalde, Casimiro es va
implicar en la construcció del que havia d’haver
sigut l’Hospital Mèdic Quirúrgic de la Safor, participació
aprovada en un plenari del 6 de desembre de
1936, mes en el qual, els carrers del nom del poble
d’Ador camviaren els seus noms per eliminar tota significació
religiosa (per exemple l’actual Carrer del
Calvari passà a anomenar-se Calle Santiago
Carrillo). Però la cosa no va acabar ahí,
la feina s’acumulava, però el que més
preocupava Casimiro era el benestar
dels seus veins i conciutadans, ja que
no només s’acumulava la feina, sino
que augmentaven les penúries del poble.
Raó per la qual, en un plenari del 18
de febrer de 1937, Casimiro demanà una
petició d’auxili al Ministeri d’Agricultura davant
la falta de productes de primera necessitat. Però
aquestos productes no eren gratuïts, el poble havia de
pagar-los, i davant la falta de recursos dels veins,
Casimiro va decidir fer una de les seues accions més
nobles: emetre pagaresos per valor de una, dues pessetes
i 50 cèntims de pesseta, que els habitants que
els adquiriren tornaríen sense cap interés, i quan la si-
tuació els fora favorable (cosa que a alguns avui en dia
els vindria que ni pintat, ja podríeu prendre exemple
vosaltres, banquers). L’esforç de Casimiro fou enorme,
ja que el poble d’Ador, que només disposava de
5000 pessetes de l’època en la seua caixa del Banc
d’Espanya, va emetre pagaresos per valor de 3500
pessetes!, repartits en 1000 pagaresos de dues pessetes,
1000 d’una pesseta i 1000 de 50 cèntims, que
permeteren als habitants d’Ador abastir-se modestament
durant la Guerra.
Però la raó per la qual hem de recordar Casimiro, i
el seu exemple no ha de ser oblidat, és perque, com
he assenyalat abans, va salver vides, vides que no tenia
la obligació de salvar, vides que el fet de salvar-les,
posaven en perill la seua pròpia. Ell es va implicar i posicionar,
i ningú li ho ha pogut agrair mai.
De tots es sabut que en la Guerra Civil, les víctimes
no morien totes en el front de combat, les matançes de
persones per motius polítics estaven a l’ordre del dia en
qualsevol zona del pais. Pobles, pedanies, ciutats, res
escapava a les morts irracionals i indiscriminades. Però
Casimiro, prengué la ferma decisió que cap veí del poble,
cap germà seu, moriria per motius polítics si ell
podia evitar-ho.
31