Maquetación 1 - Ador

Casimiro Bataller Arlandis, un alcalde del poble
Ha passat ja quasi un any, des que l’actual Alcalde
d’Ador, en Joan Faus, i un servidor que els escriu, van
tindre una trobada informal en la qual van abordar temes
diversos: família, ocupacions, plans personals per
a l’estiu… però hi ha un que va sorgir i em va deixar
pensant. L’Alcalde em va demanar preparar una conferència
històrica, sobre el tema que jo vullguera, per
a la Setmana Cultural.
En un principi em vaig negar ja que la data era massa
propera per a fer un treball històric en condicions i
vam decidir fer-la per als dies de celebració de l’aprovació
de l’actual Constitució Espanyola per al mes de
desembre. I en meitat de la conversa, vam decidir que
l’actuació d’ en Casimiro Bataller Arlandis, Alcalde republicà
del poble d’Ador durant els mesos més durs
de la Guerra Civil Espanyola, seria el tema central del
treball.
Perquè vam decidir tractar aquesta figura i en unes
dates tan assenyalades com el mes de desembre?
En desembre de 1978, el poble espanyol ratificà en
referèndum l’actual texte constitucional espanyol, la
Carta Magna que recull els nostres drets i deures, i
que suposava la instauració de l’Estat de Dret i de
l’Estat de les Autonomíes. Aquesta constitució, sempre
ha sigut presentada com un símbol de consens,
d’entesa per part de les diferents visions polítiques de
la societat espanyola, una constitució redactada per
representants de les principals forçes polítiques espanyoles
del moment (UCD, PSOE, PCE, Aliança
Popular i CIU), que mostra que la societat espanyola,
tancava ja el període de la dictadura franquista i es
preparava per a acollir la llibertat i la democràcia sense
odis ni rencors.
Aquestes actituds, voliem relacionar-les amb el govern
de Casimiro Bataller Arlandis, unes actituds que
Casimiro va defensar durant el seu mandat i que inclús
les portà fins a l’últim extrem.
El govern de Casimiro, es troba situat en ,possiblement,
l’episodi més trist de la història d’Espanya: la
Nostra Guerra Civil, el conflicte sobre el que més bibliografia
s’ha publicat (més que les dues guerres
mundials juntes), un enfrontament fratricida entre
compatriotes, farcit d’un odi extrem, irracional i acèrrim,
contra els que, simplement, pensaven diferent
d’un mateixa.
30
No va ser tasca fàcil el seu mandat.
Casimiro, naixcut a Ador en 1905, i mort a
Gandia en 1966, ja havia viscut diverses
“aventures” com la d’embarcar-se en un vaixell
camí dels Estats Units, per a treballar d’obrer a ciutats
com Philadelphia o Chicago.
El que més em va sorprendre d’aquest home, a primer
cop, va ser el següent: si un investigador mira els
noms dels membres dels governs republicans del poble
d’Ador, apreciarà, que molts d’ells es repeteixen,
però el de Casimiro no apareix per a res. Mai havia tingut
una colaboració directa en política, ni va
participar de manera activa en el govern municipal.
De fet, la seua filla Adelina, qui va ser la que va donar
permís per investigar el passat del seu pare, em manifestà
personalment que no recordava al seu pare
parlar mai de política.
Però, de bot i braç, el dia 19 de novembre
de 1936, Casimiro Bataller Arlandis, en
sessió extraordinària, va ser nomenat
Alcalde d’Ador. La tasca semblava titànica,
assumir el govern d’un
municipi pobre, eminentment agrícola,
i mantindre l’ordre i el benestar
en un temps de odis histèrics per simples
motius polítics. A més, cal afegir,
que en temps de Guerra, l’Estat Marcial de
caràcter militar s’imposa en tots els aspectes de la vida,
l’objectiu és la Guerra i totes les accions de
govern són encaminades per a resultar vencedor del
conflicte. Però sobretot, s’imposa la jerarquia militar:
una ordenança que arribe des de València o
Madrid, ja no és una ordenança simple, és una ordre
de caràcter militar, i el seu incumpliment o no realització
implicava un Consell de Guerra que sempre
abocava a la mort per afusellament.
Com actuà Casimiro en aquesta situació? La seua
actitud, va marcar la seua grandesa i sobretot el seu
exemple a seguir per els actuals governants, independentment
del color polític que tinguen. Un governant
ha de mirar per tots, i no solament pels que li han votat,
i és el que va fer Casimiro, va ser un alcalde
proper, i sobretot es comportà com un autèntic veí,
arriscant la vida quan no tenia perquè fer-ho com ara
després demostrarem.