Maquetación 1 - Ador

L’òrgan de decissió fonamental era la Junta General,
convocada trimestralment pel Consell Administratiu per
a exposar els comptes de l’explotació col·lectivitzada, la
qual rebia les reclamacions que els socis efectuaven per
tal d’ocupar-se d’elles i donar una resposta.. No obstant,
el Consell es reservava el dret de convocar l’Assemblea
General Extraordinària quan ho dessitjara convenient.
L’assistència era obligatoria i el funcionament era assambleari,
és a dir, les votacions eren secretes per als
casos de possble expulsió o d’assumptes personals. En
canvi, els membres del Consell Administratiu no tenien
dret a vot en les qüestions relatives amb comptes i gestions
del mateix Consell.
El cooperativisme col·lectivista s’aplicava com hem
dit sobre aquelles terres incautades o confiscades, però,
també sobre aquelles terres o productes que
aportaven els socis. També s’aplicava sobre les finques
treballades col·lectivament, sobre indústries cooperatives
com pogueren ser molins o bodegues i sobre
adquisicions d’adobs, animals de tir, llavors, maquinaria
o ferramentes. S’intentava traure el màxim rendiment
mitjançant l’existència de patrons i intermediaris per a
després distribuïr la producció col·lectivament entre els
integrants de l’entitat.
Entenent que era una Cooperativa de Base
Múltiple, s’acceptava també als individualistes que,
tot i no ser partidaris del col·lectivisme, aportaven
productes per tal d’incorporar-los al comú dels que
posseïa la Cooperativa.
El funcionament bàsic seria: els individualistes i
col·lectivistes obtenien adobs, llavors, etc, dels magatzems
de les seccions de compra i venda. Quan la
producció arribava, aquesta havia d’entregar-se al
Consell d’Administració de la Cooperativa, el qual venia i
repartia els beneficis segons la quantitat
aportada per cada unitat de cultiu.
Però, la normativa interna regulava altres
aspectes que solien ser similars
en totes les cooperatives ugetistes.
Així doncs, les terres de la col·lectivitat
es dividien en parceles equitatives
que eren treballades per un nombre
màxim de 10 persones dessignades per el
capataç nombrat per la Junta General. Aquest
era qui proposava al Consell quants obrers fixes o eventuals
treballarien cada finca, i depenent de l’estat de les
terres s’adjudicava la varietat de cultiu escaïent, així com
els carros, cavalls, ferramentes i maquinaia que calia adquirir
o alquilar. A més a més, era la Junta qui anualment
nombrava als socis que tenien que cultivar les finques,
procurant sempre que hi hagueren treballadors per a to-
tes les feines agrícoles com la sembra, l’escarda, la recol·lecció
o el transport.
Respecte als individualistes que eren socis de la
Cooperativa, aquests entregven els productes que estimaven
convenients, rebent de forma proporcional al
que havien entregat els serveis dels que disposava la
Cooperativa.
Però, també adoptaven competències en quant a
l’organització i estalvis dels associats així com de l’assegurança
dels ramats, collites, accidents de treball o
incendis. Calia ampliar les funcions de la Cooperativa
materialitzant-se a través d’un sistema de crèdits i assegurances
que hauria de crear un actiu inversor per al
seu funcionament.
Per una banda, un aspecte curiós a la vegada que rellevant
és que la Cooperativa facilitava, a aquells
col·lectivistes que portaven un any i mig a la col·lectivitat
i que es trobaven en edat matrimonial, les despesses
econòmiques necessàries per tal que pogueren contraure
el matrimoni. D’altra banda, existia un reglament per
el qual els excessos de percepció de la Cooperativa es
repartirien entre un 25% per al fons de reserva; un altre
25% per a obres socials, assistencials i de cultura, mentre
que la resta havia de ser repartit entre els socis en proporció
a les jornades fetes.
S’anava més enllà d’allò purament econòmic i laboral
per tal de fer de l’entitat una mena d’obra social.
El sistema d’anticipaments aixó ho demostra. El
col·lectivista rebia un anticipament mínim setmanal(que
assignava el Consell d’Administració en
funció de la viabilitat econòmica de la col·lectivitat)
per tal que la familia tinguera el necessari per a viure.
Respecte als socis que tenien al seu càrrec a la familia
(cap de familia o fill de vídua) rebria a banda l’anticipament,
per cada fill o germà de fins a vuit anys un
10% i de nou a setze un 20% adicional. En el cas dels
majors de 65 anys, aquests percibien un 20% fins al
cinqué fill si eren col·lectivistes.
Podem extraure de la documentació que a Ador no
va haver cap assassinat durant la Guerra Civil. Per tant,
és un exemple de localitat de reraguarda que va portar
endavant un assaig revolucionari que intentara
proporcionar uns mínims a la seua població, la qual es
veïa empobrida i lluny dels familiars que havien marxat
al front. Amb tota probabilitat no fou gens fàcil
dur a terme aquest model socioeconòmic en un context
bèl·lic i en una economia tocada de mort. No
obstant, Ador, cregué que aquest era el camí i el va
emprendre fins a la fi de la guerra.
Aitor Noguera Estruch
29