Maquetación 1 - Ador

En aquests temps de dificultats econòmiques on la
creença en el lliure mercat predomina tot i estar inmersos
en una espiral de penúria, és inevitable buscar
alternatives que ens aporten solucions que escapen
del reformisme d’un sistema econòmic que agonitza a
la vegada que ho fa el nostre benestar. És per tant,
quan mirant enrrere, sobre el nostre passat pròxim,
ens em de detindre sobre la història d’Ador d’entre els
anys 1937-1939, és a dir, per tal d’ubicar-nos en el
temps, durant l’alcaldia de Casimiro Bataller Arlandis
(novembre de 1936 a juliol de 1938) i la de segona alcaldia
de Bautista Estruch Mascarell.
Durant aquests escasos tres anys contextualitzats
en la Guerra Civil, els treballadors d’Ador van buscar
el camí a seguir que havia de proporcionar-los la
igualtat de condicions i possibilitats, de manera que
les jerarquíes polítiques, econòmiques i socials no tingueren
cabuda.
En aquest marc és quan va nàixer la Cooperativa
Col·lectvista Agrícola, de la qual intentarem fer una
aproximació en la mesura que la documentació i l’extensió
ens ho permitisca.
Ja des dels inicis de la Guerra Civil, gran part de la
classe treballadora de les localitats situades a la zona
republicana optaren per organitzar la vida econòmica
de la reraguarda al marge de les autoritats republicanes,
incautant les terres i propietats abandonades o
confiscant-ne d’altres per tal de col·lectivitzarles i gestionar-les
mitjançant un règim cooperatiu.
Depenent de la tradición sindical de cada localitat,
les col·lectivitzacions estarien formades per CNT,
UGT o CNT UGT que eren les organitzacions sindicals
amb més afil·liació. A la provincia de València CNT
comptava amb 131 col·lectivitats, 16 eren UGT-CNT i
18 eren d’UGT, una de les quals era la col·lectivitat
que formava part de la Cooperativa Col·lectivista
Agrícola d’Ador.
No obstant, la Cooperativa, de caire ugetista, estava
sota el control de la seua filial, la Federació
Espanyola de la Terra (FETT).
Encara que l’ú de febrer del 1937, els habitants
d’Ador que formaven part de l’Associació de
Treballadors de la Terra decidiren realitzar una
Assemblea Extraordinària per tal de constituïr una
Cooperativa Agrícola de Base Múltipe i de carácter popular,
no fou fins al 10 de setembre quan la Secció de
28
Cooperativisme i col·lectivisme a Ador
Cooperatives de la FETT rebia la
sol·licitud per la qual s’informava
de la constitució d’una Cooperativa
Agrícola a Ador. S’adherien a la Federació
de Cooperatives Agrícoles d’Espanya a través de
la Secció de Cooperatives Agrícoles de la FETT, a més
de comprometre’s a cotitzar 25 cèntims mensuals per
soci per tal de participar en l’autogestió de l’Oficina
Central de Cooperatives Agrícoles de la província.
107 foren els socis fundadors que aquest 10 de setembre
de 1937 acordaren que el Consell d’Administració de
la Cooperativa estaria format per: Ismael Serra Estruch
(President), José Estruch Estruch (vicepresident), José
Estruch Estruch (Secretari), Arturo Bataller Vidal
(Vicesecretari), Rosendo Vitoria Estruch i Jesús Bataller
Estruch (Tresorers-Comptadors) i Bautista Maronda
Balbastre (Capataç Major).
La Cooperativa, partia de l’essència de donar-li a la
força de treball el valor que li corresponia per tal d’avançar
cap a formes més perfectes d’organització
socioeconòmiques i evitar els intermediaris entre els
productors i els consumidors. Aleshores entengueren
que la cooperació i el col·lectivisme era la forma més
eficaç per tal de donar un pas endavant cap a l’erradicació
de les desigualtats.
Lluïnt el nom de Cooperativa Agrícola Col·lectivista
d’Ador i amb domicili social al nº 24 del carrer
Fernando Valera, la Cooperativa tot i ser de responsabilitat
limitada, a través de l’Assemblea General
acordava les respostes a determinades operacions
amb garantía solidària i mancomunada dels associats.
Tot i estar sotmesa als dictamens que desde el
Secretariat de la Terra arribaven gaudia d’una autonomia
interna considerable.
Els requisits per tal de poder ser socis eren basicament
pagar la quota i ser treballador agrícola, és a
dir, podria ser soci aquell que vivia de l’esforç dels
seus braços o dels seus familiars; podia ser el jornaler
del camp, l’aparcer, l’arrendatari, el coló o el
xicotet propietari. D’altra banda, els menors de vinti-i-vuit
anys no podien ingressar si abans els seus
pares no ho havien fet, així com tampoc podien els
majors de vint-i-vuit, els quals per estimació del
Consell Administratiu, els seus pares foren propietaris
de finques amb terreny suficientment gran per al
manteniment de la familia.