Maquetación 1 - Ador

Maquetación 1 - Ador Maquetación 1 - Ador

23.04.2013 Views

centre de conquestes i reconquestes històriques. No és així. Van haver d'esperar un any més. Els 15.000 € de la subvenció que va concedir la Diputació i que anaven a destinar-se per a la seua construcció, no van arribar a temps. Bellreguard els ha salvat el compromís per un any. Espere que quan puga repassar i rellegir estes xafarderies tinguen “castell propi”. Així siga. Dos detalls cridaners del pregó (*): no sé si la megafonia; no sé si la multitud, però només sé que a males penes vaig poder entendre del que ens volien transmetre des dels merlets del castell. No hi haurà més remei que cuidar este important detall d'ara en avant. Considere un acte molt important, encara que a altres els parega un “rotllo”. L’altre, a propòsit de l'himne (**). Em deia un “responsable” que l'ideal seria poder cantar-ho a viva veu. Em pareix molt encertat el comentari… sí s'aconseguix. M'apunte a la idea. Els assegure que l'epíleg d'este dia és absolutament “aborronador”. Ho dic perquè escoltar des de les altures, a totes les bandes de música al mateix temps, no pot deixar d'impressionar a qualsevol que tinga ocasió de disfrutar de semblant moment. La sensibilitat fa que el “borrissol es pose com a escàrpies”. Després sí. Un sopar ben adobat per la música que acompanya fins passades les 3 o 4 de la matinada, és el moment idoni per a iniciar el son reparador. Una jornada completa. El personal de la escuadra de hombres de ALA- FIESFA tuvo que ser “evacuado urgentemente” al centro de asistencia médica. No se trataba de un “empacho” consecuencia de un “atracón culinario” como pudiera parecer en un día eminentemente gastronómico dado el desgaste físico que les esperaba. Simplemente, un fijador del maquillaje produjo una reacción que disminuyó alarmantemente la visión. Fue un “morrocotudo” susto que estuvo a punto de suspender su desfile en día tan señalado. Hi ha les paelles de les meues entreteles! L'eterna pregunta de qui va ser abans, l'ou o la gallina; és el dilema que s'actualitza amb este etern problema gastronòmic. La idea d'anar suprimint eixe in dissimulat abús de rebre (condiments) a canvi de no donar (participació), és d'aplaudir. Ara bé, cal sospesar els pros i contres de semblant decisió (que repetisc, estic absolutament d'acord) vist lo vist en enguany. Només falta polir certs detalls perquè l'esforç realitzat siga recompensat amb l'èxit. Hay que erradicar con todos los medios posibles a ciertos “elementos” que distorsionan y enrarecen momentos cumbres y de mayor concurrencia de público como son en la “noche de rock” y el “tio de la porra”, actos propicios para “camuflar” impresentables. Pasadas “gamberradas” no llegaron a mayores porque la sensatez imperó en la “mayoría”. Sería triste que la diversión y “buen rollo”, acabara en bronca y lamentos. Les verdaderes artífexs de la festa Sant Josep 25

26 Els majorals de Sant Josep “identificats” La lotería y la refrigeración dieron para mucho en estas fiestas. Fue llamativa la coincidencia. Un feligrés (?) “reclamaba al retor” una buena inversión de las ganancias de la lotería seria instalar aire acondicionado en el recinto parroquial. Al siguiente día “aparecían” los ventiladores. No obstante, el “tradicional orador sagrado” tuvo la misma idea reivindicativa del feligrés: “refrigerar una parroquia con tanta suerte”, sugerencia muy bien aceptada, a juzgar por el “run-run” de todos los presentes. Han sigut alliçonadores i profundament il·lustratives les llargues conversacions hagudes en estos dies amb “amants” de les nostres tradicions que, encara que parega estrany (per als temps que corren) encara existixen. T'abaixen els “fums” de l'egocentrisme, sobretot quan un crega que ho coneix tot sobre el tema. S'aprén molt, sobretot a plantejar-se l'autocrítica. També, agraïr el reconeixement que es té de la tasca efectuada tant des de la responsabilitat d'un càrrec com de forma altruista i desinteressada. Per la meua part, en tant i quant m’ ho permeten continuaré donant el suport públic a estes tradicions (en este cas festives) tan les nostres,”adobant-les” amb alguna que una altra crítica que sempre es diu constructiva, que els assegure està en el nostre ànim. Es curiosa la letra que encabeza las estrofas interpretadas por noctámbulos/as acompañantes de la Aurora, y que transcribo y remito a quien corresponda: "padre cura, licencia pedimos porque ya es hora- para despertar, os devotos del Santo Rosario. sí salimos tarde, ninguno vendrá" ¿curiosa?, sí, ¿significativa?, también. El parc automovilístic local acostuma a estar de sobra permanent, i amb major “virulència” durant les festes. Per molts bans municipals; per molts senyals de prohibició d'aparcament, es fan oïdes sordes. Em deien “que un repàs de grua previ a la celebració de determinats actes, poguera molt bé servir d'escarment”. Perquè no provar un any a veure quin resultat dóna? Sufrí por mi presencia algún que otro problema (no se si pequeño o grande para quien lo padece) que tiene fácil solución. Les cuento. Si va uno cerca de la imagen del Cristo en su recorrido callejero, comprobará las "dificultades físicas" que significa tener que subir y bajar el pesadísimo porte ante la encrucijada de cables que surgen de improviso en nuestras estrechas calles. El remedio "casero" se estuvo aplicando muchos años cuando las guirnaldas y banderolas eran la base del ornato callejero. Una simple caña convenientemente manipulada en su extremo, era la fórmula para sortear todos los obstáculos. ¿Tan difícil es? Tinc la “mania” de fer anotacions en els marges en blanc de la premsa diària, d’idees que d'imprevist sorgixen, o bé de comentaris “caçats” a l'atzar de les conversacions amb el “assabentat” públic bon observador de les festes per a, posteriorment, plasmar-los en les pàgines que hui llegiu. És la manera de no perdre “fil” de quan ocorre, a més de ser el millor substitut de les desorientacions i “llacunes” mentals que sorgixen ocasionalment. Tomás Mascarell Cronista oficial

26<br />

Els majorals de Sant Josep “identificats”<br />

La lotería y la refrigeración dieron para mucho en<br />

estas fiestas. Fue llamativa la coincidencia. Un feligrés<br />

(?) “reclamaba al retor” una buena inversión de las ganancias<br />

de la lotería seria instalar aire acondicionado<br />

en el recinto parroquial. Al siguiente día “aparecían”<br />

los ventiladores. No obstante, el “tradicional orador<br />

sagrado” tuvo la misma idea reivindicativa del feligrés:<br />

“refrigerar una parroquia con tanta suerte”, sugerencia<br />

muy bien aceptada, a juzgar por el “run-run” de<br />

todos los presentes.<br />

Han sigut alliçonadores i profundament il·lustratives<br />

les llargues conversacions hagudes en estos dies<br />

amb “amants” de les nostres tradicions que, encara<br />

que parega estrany (per als temps que corren) encara<br />

existixen. T'abaixen els “fums” de l'egocentrisme, sobretot<br />

quan un crega que ho coneix tot sobre el tema.<br />

S'aprén molt, sobretot a plantejar-se l'autocrítica.<br />

També, agraïr el reconeixement que es té de la tasca<br />

efectuada tant des de la responsabilitat d'un càrrec<br />

com de forma altruista i desinteressada. Per la meua<br />

part, en tant i quant m’ ho permeten continuaré donant<br />

el suport públic a estes tradicions (en este cas<br />

festives) tan les nostres,”adobant-les” amb alguna<br />

que una altra crítica que sempre es diu constructiva,<br />

que els assegure està en el nostre ànim.<br />

Es curiosa la letra que encabeza las estrofas interpretadas<br />

por noctámbulos/as acompañantes de la<br />

Aurora, y que transcribo y remito a quien corresponda:<br />

"padre cura, licencia pedimos<br />

porque ya es hora- para despertar,<br />

os devotos del Santo Rosario.<br />

sí salimos tarde, ninguno vendrá"<br />

¿curiosa?, sí, ¿significativa?, también.<br />

El parc automovilístic local acostuma a estar de sobra<br />

permanent, i amb major “virulència” durant les<br />

festes. Per molts bans municipals; per molts senyals<br />

de prohibició d'aparcament, es fan oïdes sordes. Em<br />

deien “que un repàs de grua previ a la celebració de<br />

determinats actes, poguera molt bé servir d'escarment”.<br />

Perquè no provar un any a veure quin resultat<br />

dóna?<br />

Sufrí por mi presencia algún que otro problema<br />

(no se si pequeño o grande para quien<br />

lo padece) que tiene fácil solución. Les<br />

cuento. Si va uno cerca de la imagen<br />

del Cristo en su recorrido callejero,<br />

comprobará las "dificultades físicas"<br />

que significa tener que subir y bajar<br />

el pesadísimo porte ante la encrucijada<br />

de cables que surgen de improviso<br />

en nuestras estrechas calles. El remedio<br />

"casero" se estuvo aplicando muchos años cuando las<br />

guirnaldas y banderolas eran la base del ornato callejero.<br />

Una simple caña convenientemente manipulada<br />

en su extremo, era la fórmula para sortear todos los<br />

obstáculos. ¿Tan difícil es?<br />

Tinc la “mania” de fer anotacions en els marges<br />

en blanc de la premsa diària, d’idees que d'imprevist<br />

sorgixen, o bé de comentaris “caçats” a l'atzar de<br />

les conversacions amb el “assabentat” públic bon<br />

observador de les festes per a, posteriorment, plasmar-los<br />

en les pàgines que hui llegiu. És la manera de<br />

no perdre “fil” de quan ocorre, a més de ser el millor<br />

substitut de les desorientacions i “llacunes” mentals<br />

que sorgixen ocasionalment.<br />

Tomás Mascarell<br />

Cronista oficial

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!