Maquetación 1 - Ador

centre de conquestes i reconquestes històriques. No
és així. Van haver d'esperar un any més. Els 15.000 € de
la subvenció que va concedir la Diputació i que anaven
a destinar-se per a la seua construcció, no van arribar a
temps. Bellreguard els ha salvat el compromís per un
any. Espere que quan puga repassar i rellegir estes xafarderies
tinguen “castell propi”. Així siga.
Dos detalls cridaners del pregó (*): no sé si la megafonia;
no sé si la multitud, però només sé que a
males penes vaig poder entendre del que ens volien
transmetre des dels merlets del castell. No hi haurà
més remei que cuidar este important detall d'ara en
avant. Considere un acte molt important, encara que
a altres els parega un “rotllo”.
L’altre, a propòsit de l'himne (**). Em
deia un “responsable” que l'ideal seria
poder cantar-ho a viva veu. Em
pareix molt encertat el comentari…
sí s'aconseguix. M'apunte a la
idea.
Els assegure que l'epíleg d'este
dia és absolutament “aborronador”.
Ho dic perquè escoltar des de les altures,
a totes les bandes de música al mateix
temps, no pot deixar d'impressionar a qualsevol que
tinga ocasió de disfrutar de semblant moment. La
sensibilitat fa que el “borrissol es pose com a escàrpies”.
Després sí. Un sopar ben adobat per la música
que acompanya fins passades les 3 o 4 de la matinada,
és el moment idoni per a iniciar el son reparador.
Una jornada completa.
El personal de la escuadra de hombres de ALA-
FIESFA tuvo que ser “evacuado urgentemente” al
centro de asistencia médica. No se trataba de un
“empacho” consecuencia de un “atracón culinario”
como pudiera parecer en un día eminentemente
gastronómico dado el desgaste físico que les esperaba.
Simplemente, un fijador del maquillaje produjo
una reacción que disminuyó alarmantemente la visión.
Fue un “morrocotudo” susto que estuvo a
punto de suspender su desfile en día tan señalado.
Hi ha les paelles de les meues entreteles! L'eterna
pregunta de qui va ser abans, l'ou o la gallina; és el dilema
que s'actualitza amb este etern problema
gastronòmic. La idea d'anar suprimint eixe in dissimulat
abús de rebre (condiments) a canvi de no donar
(participació), és d'aplaudir. Ara bé, cal sospesar els
pros i contres de semblant decisió (que repetisc, estic
absolutament d'acord) vist lo vist en enguany. Només
falta polir certs detalls perquè l'esforç realitzat siga recompensat
amb l'èxit.
Hay que erradicar con todos los medios posibles a
ciertos “elementos” que distorsionan y enrarecen
momentos cumbres y de mayor concurrencia de público
como son en la “noche de rock” y el “tio de la
porra”, actos propicios para “camuflar” impresentables.
Pasadas “gamberradas” no llegaron a mayores
porque la sensatez imperó en la “mayoría”. Sería triste
que la diversión y “buen rollo”, acabara en bronca
y lamentos.
Les verdaderes artífexs de la festa Sant Josep
25