Maquetación 1 - Ador

24
mucha intensidad y colorido también, pero de forma
especial es el jolgorio y “divertimento” (dicho con finas
palabras) en el que los jóvenes están inmersos
durante dos o tres horas. La novedad de este año (ya
saben, el pasado) ha sido la incorporación de los cabezudos
que se “atrevieron” a dar unos pasos de
baile que registran los tratados de nuestras tradiciones
valencianas. Fue una sorpresa agradable. No
mayor, la que nos ofreció el inmenso gentío que se
agolpaba en la plaza para presenciar la bajada de la
imagen de San José, desde la ermita. Fue muy llamativa
la presencia de tal número de gente. Interpreto
que el atractivo acto va tomando cuerpo en la historia
local. Se acabaron esas dudas de años anteriores; de
si apropiado o no; de acabar con las intransigentes
sospechas de decoro ú oportunidad, etc. Las muchas
medallas se las impongo a muchas directivas pasadas
y presentes de una fiesta que perdura a pesar de las
dificultades. Gracias a todos.
La transició d'una llarga nit, la de Sant Josep, amb
la matinada del dia de l'Aurora, ens deparava alguna
que una altra sorpresa. Acabada la processó rebíem la
notícia que “la nit del foc” patiria un retard a causa
d'uns focs que els bombers havien de sofocar.
Comencem el sopar amb els dubtes que tal retard poguera
convertir-se en un ajornament definitiu, amb el
que això significava per a la pròpia festa. La veritat és
que s'havia posat molt èmfasi en què l'espectacle pirotècnic
seria “diferent”. No va defraudar quan per fi
(ja ben entrats les postres), es va poder contemplar el
que en molts anys no teníem ocasió de disfrutar.
Espectacular, molt diferent i una varietat de colorit difícil
de superar.
Vaig anar a descansar un parell
d'hores, perquè més tard tenia
un compromís adquirit amb la
“xicalla” de l'Aurora per a acompanyar-los
en la seua vetlada
nocturna. Els trobe molt predisposats.
Se “encabotaven” a ser partícips
d'estes xicotetes “històries que conte i
escric”; tenen un fons emotiu que en determinades
ocasions es reviuen, i eixe era el significat del
“cant de l'Aurora” per a les seixanta-setanta persones
que entonaven les estrofes, més un altre reduït grup
que les acompanyaven amb els seus instruments de
canya i de percussió.
Públicament vaig agraÏr a aquestos joves de la
quinta del setanta-nou que han tingut esta sensibilitat
al recuperar (insistisc) eixes xicotetes històries locals
en què, en passats temps, els seus pares i iaios van ser
protagonistes. Afortunadament, segons pareix (per
les notícies de què dispose), continuarà la “saga” de
joves altruistes.
Como diría el metódico abogado: “estos
son los hechos”; los “intríngulis”
(eso lo digo yo), iremos desmenuzándolos
en el apartado de ¿xafarderies?
Xafarderies:
La crisi també es deixa notar en la cultura
de l'oci (i en qualsevol altra cultura), sinó que ho diguen
als que a males penes mantenen el tipus per a
col·laborar en el manteniment d'una festa (de moros i
cristians) ja prou consolidada. És molt d'agrair l'esforç.
A propòsit de la nit festiva de la “retreta”, i per als
que tenen que “carregar” amb el cost, cal encoratjar-los
perquè no caiguen en el desànim. Alguns/es d'ells em
deien: “que els resultava molt difícil quadrar les seues
“raquítiques” economies si no retallaven determinats
actes i així poder dedicar-se en cos i ànima (i euros) als
actes més representatius”. Per molt aguerrits siguen
els dos bans, no són immune a la crisi que ens colpeja
directament a la butxaca.
Acabat el muntatge del castell, m’embarga el dubte
a saber si seria definitiu per a un futur l'emblemàtic