Maquetación 1 - Ador

Maquetación 1 - Ador Maquetación 1 - Ador

23.04.2013 Views

Al llarg de més d'una hora disfrutem de l'estrepitós so dels arcabussos en un intent d'assaltar el castell ocupat pels moros, posteriorment reconquestat. El dia va ser extremadament calorós i el nombrós públic va haver de resguardar-se del fort sol que “queia a plom” a la plaça. Els personatges es van desembolicar amb soltesa i de forma especial la joglar narradora de l'auca, Imma, que en esta ocasió reemplaçava a l'absent Miguel. Un dinar fraternal i amistós tancava el solejat matí. La vesprada immersa de nou en el fragor de la batalla intentant la reconquesta pels moros, interrompuda per l'aparició de l'adalil, el rei Jaume I, que establix la pau entre els contendents. Va ser l'epíleg final de tres intensos dies tremendament esgotadors, però espectaculars i de gran brillantor. Com a espectador, fervent seguidor d'una festa treballosament recuperada, trasllade la felicitació a tots els que participen en la mateixa amb l'entusiasme que en ella es transmet. Atenguem les arengues del rei Jaume que tancava el seu parlament: Anem a beure i menjar, al só dels joglars ballar, a cremar pólvora i cridar, a riure i a desbarrar! Celebrem les festes del poble que són les festes de tots, fem ací mateixa vots perqué les gaudim el doble. Les cròniques diran que s'ha consolidat una festa que els nostres avantpassats van iniciar. Amén. Un denso programa cultural de ocio y deporte para todos los gustos, aficiones y edades, era el compendio de la XXV Semana Cultural y Deportiva. Los pequeños disfrutaron de una entretenida feria popular, pruebas, juegos tradicionales y talleres didácticos, cerrando la semana con la nocturna exhibición “dels farolets” Los deportistas tenían donde elegir y participar: campeonatos de natación; fútbol infantil/juvenil; diversidad de juegos de mesa, etc. Los mayores son los invitados a una cena de “bocata de jamón”. Nos acompañó el insustituible showman Vicent Torres, y el ayuntamiento como anfitrión. La gentileza se extiende a la siguiente noche en la que el exquisito “bonyitolet al forn” es el manjar siempre presente en esta fecha. El baile post-cena tiene una entusiasta acogida. Entre todo, destacaría la ruta nocturna a la fuente “del sister”. Fue multitudinaria la respuesta (me dijeron que alrededor de 300 caminantes) Es la mejor promoción de una atractiva ruta de la que durante muchos años se ha hablado pero en contadas ocasiones, concurrida. Es un principio. En el día de la música el contraste era evidente, una tarde con el extraordinario concierto ofrecido por nuestra laureada Agrupación Musical, y por otra la novedosa noche de rock en la que los cinco grupos participantes “animaron” (con creces) a los jóvenes adeptos. Cuestión “muy aparte” es en lo que se refiere a dos de los actos de mayor atractivo popular, difícilmente superables como son “les paelles” y el “tío de la porra”. Cada año es mayor la acogida de “paelleros/as” (inscritos 757 comensales; condimentadas 71 paellas) como de exhibidores de trajes, disfraces y expertos maquillajes. El “tío de la porra” forma parte indisoluble de nuestras fiestas. Es el mejor y más multitudinario pregón sin necesidad de palabras, mucha música sí, 23

24 mucha intensidad y colorido también, pero de forma especial es el jolgorio y “divertimento” (dicho con finas palabras) en el que los jóvenes están inmersos durante dos o tres horas. La novedad de este año (ya saben, el pasado) ha sido la incorporación de los cabezudos que se “atrevieron” a dar unos pasos de baile que registran los tratados de nuestras tradiciones valencianas. Fue una sorpresa agradable. No mayor, la que nos ofreció el inmenso gentío que se agolpaba en la plaza para presenciar la bajada de la imagen de San José, desde la ermita. Fue muy llamativa la presencia de tal número de gente. Interpreto que el atractivo acto va tomando cuerpo en la historia local. Se acabaron esas dudas de años anteriores; de si apropiado o no; de acabar con las intransigentes sospechas de decoro ú oportunidad, etc. Las muchas medallas se las impongo a muchas directivas pasadas y presentes de una fiesta que perdura a pesar de las dificultades. Gracias a todos. La transició d'una llarga nit, la de Sant Josep, amb la matinada del dia de l'Aurora, ens deparava alguna que una altra sorpresa. Acabada la processó rebíem la notícia que “la nit del foc” patiria un retard a causa d'uns focs que els bombers havien de sofocar. Comencem el sopar amb els dubtes que tal retard poguera convertir-se en un ajornament definitiu, amb el que això significava per a la pròpia festa. La veritat és que s'havia posat molt èmfasi en què l'espectacle pirotècnic seria “diferent”. No va defraudar quan per fi (ja ben entrats les postres), es va poder contemplar el que en molts anys no teníem ocasió de disfrutar. Espectacular, molt diferent i una varietat de colorit difícil de superar. Vaig anar a descansar un parell d'hores, perquè més tard tenia un compromís adquirit amb la “xicalla” de l'Aurora per a acompanyar-los en la seua vetlada nocturna. Els trobe molt predisposats. Se “encabotaven” a ser partícips d'estes xicotetes “històries que conte i escric”; tenen un fons emotiu que en determinades ocasions es reviuen, i eixe era el significat del “cant de l'Aurora” per a les seixanta-setanta persones que entonaven les estrofes, més un altre reduït grup que les acompanyaven amb els seus instruments de canya i de percussió. Públicament vaig agraÏr a aquestos joves de la quinta del setanta-nou que han tingut esta sensibilitat al recuperar (insistisc) eixes xicotetes històries locals en què, en passats temps, els seus pares i iaios van ser protagonistes. Afortunadament, segons pareix (per les notícies de què dispose), continuarà la “saga” de joves altruistes. Como diría el metódico abogado: “estos son los hechos”; los “intríngulis” (eso lo digo yo), iremos desmenuzándolos en el apartado de ¿xafarderies? Xafarderies: La crisi també es deixa notar en la cultura de l'oci (i en qualsevol altra cultura), sinó que ho diguen als que a males penes mantenen el tipus per a col·laborar en el manteniment d'una festa (de moros i cristians) ja prou consolidada. És molt d'agrair l'esforç. A propòsit de la nit festiva de la “retreta”, i per als que tenen que “carregar” amb el cost, cal encoratjar-los perquè no caiguen en el desànim. Alguns/es d'ells em deien: “que els resultava molt difícil quadrar les seues “raquítiques” economies si no retallaven determinats actes i així poder dedicar-se en cos i ànima (i euros) als actes més representatius”. Per molt aguerrits siguen els dos bans, no són immune a la crisi que ens colpeja directament a la butxaca. Acabat el muntatge del castell, m’embarga el dubte a saber si seria definitiu per a un futur l'emblemàtic

Al llarg de més d'una hora disfrutem de l'estrepitós<br />

so dels arcabussos en un intent d'assaltar el castell ocupat<br />

pels moros, posteriorment reconquestat. El dia va<br />

ser extremadament calorós i el nombrós públic va haver<br />

de resguardar-se del fort sol que “queia a plom” a la<br />

plaça. Els personatges es van desembolicar amb soltesa<br />

i de forma especial la joglar narradora de l'auca,<br />

Imma, que en esta ocasió reemplaçava a l'absent<br />

Miguel. Un dinar fraternal i amistós tancava el solejat<br />

matí. La vesprada immersa de nou en el fragor de la batalla<br />

intentant la reconquesta pels moros,<br />

interrompuda per l'aparició de l'adalil, el rei Jaume I,<br />

que establix la pau entre els contendents. Va ser l'epíleg<br />

final de tres intensos dies tremendament<br />

esgotadors, però espectaculars i de gran brillantor.<br />

Com a espectador, fervent<br />

seguidor d'una festa treballosament<br />

recuperada, trasllade<br />

la felicitació a tots els que<br />

participen en la mateixa<br />

amb l'entusiasme<br />

que en ella es transmet.<br />

Atenguem les<br />

arengues del rei<br />

Jaume que tancava el<br />

seu parlament:<br />

Anem a beure i menjar,<br />

al só dels joglars ballar,<br />

a cremar pólvora i cridar,<br />

a riure i a desbarrar!<br />

Celebrem les festes del poble<br />

que són les festes de tots,<br />

fem ací mateixa vots<br />

perqué les gaudim el doble.<br />

Les cròniques diran que s'ha consolidat una festa<br />

que els nostres avantpassats van iniciar. Amén.<br />

Un denso programa cultural de ocio y deporte para<br />

todos los gustos, aficiones y edades, era el compendio<br />

de la XXV Semana Cultural y Deportiva. Los pequeños<br />

disfrutaron de una entretenida feria popular, pruebas,<br />

juegos tradicionales y talleres didácticos, cerrando la<br />

semana con la nocturna exhibición “dels farolets”<br />

Los deportistas tenían donde elegir y participar:<br />

campeonatos de natación; fútbol infantil/juvenil; diversidad<br />

de juegos de mesa, etc.<br />

Los mayores son los invitados a una cena de “bocata<br />

de jamón”. Nos acompañó el insustituible showman<br />

Vicent Torres, y el ayuntamiento como anfitrión.<br />

La gentileza se extiende a la siguiente noche en la<br />

que el exquisito “bonyitolet al forn” es el manjar<br />

siempre presente en esta fecha. El baile post-cena tiene<br />

una entusiasta acogida.<br />

Entre todo, destacaría la ruta nocturna a la fuente<br />

“del sister”. Fue multitudinaria la respuesta (me dijeron<br />

que alrededor de 300 caminantes) Es la mejor<br />

promoción de una atractiva ruta de la que durante<br />

muchos años se ha hablado pero en contadas ocasiones,<br />

concurrida. Es un principio.<br />

En el día de la música el contraste era evidente, una<br />

tarde con el extraordinario concierto ofrecido por<br />

nuestra laureada Agrupación Musical, y por otra la novedosa<br />

noche de rock en la que los cinco grupos<br />

participantes “animaron” (con creces) a los jóvenes<br />

adeptos.<br />

Cuestión “muy aparte” es en lo que se refiere a dos<br />

de los actos de mayor atractivo popular, difícilmente<br />

superables como son “les paelles” y el “tío de la porra”.<br />

Cada año es mayor la acogida de “paelleros/as”<br />

(inscritos 757 comensales; condimentadas 71 paellas)<br />

como de exhibidores de trajes, disfraces y expertos<br />

maquillajes.<br />

El “tío de la porra” forma parte indisoluble de<br />

nuestras fiestas. Es el mejor y más multitudinario pregón<br />

sin necesidad de palabras, mucha música sí,<br />

23

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!