Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes ... - Abertis

Els jaciments arqueològics
al voltant de les autopistes
Catalanes

Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes
AP-7
01. Ciutadella de Roses, colònia grega
i ciutat romana
02. Ciutat grega i romana d’Empúries
03. Mas Castellar
04. Oppidum ibèric d’Ullastret
05. Parc de les Coves Prehistòriques de
Serinyà
06. Poblat neolític de La Draga
07. Vil·la romana de Vilauba
08. El Castellum fractum
09. Ciutat de Gerunda
10. Torre sepulcral romana de Vilablareix
11. Conjunt termal romà d’Aquae calidae
12. Camp dels Ninots
13. Oppidum ibèric Puig Castellet
14. Torre de guaita romana: la Torrassa
del Moro
15. Parc arqueològic de la Roca del
Vallès, conjunt megalític
16. Poblat ibèric de Ca n’Oliver
17. Pont del diable
18. Jaciment i centre d’interpretació
d’Olèrdola
19. Els arcs, aqüeducte romà
20. El castell de Castellet
21. Arc de triomf de Barà
22. Vil·la romana de La Clota
23. Vil·la romana del Moro
24. Vil·la romana Els Munts
25. Torre sepulcral dels Escipions
26. Pedrera romana del Mèdol
27. Aqüeducte romà de les Ferreres o
Pont del Diable
28. Ciutat romana de Tarraco
29. Vil·la romana de Centcelles
30. Vil·la romana de la Llosa
31. Vil·la romana de la Carrova
32. Pintures rupestres de la Serra de
Godall i Centre d’Interpretació de
l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita
33. Poblat ibèric de la Moleta del Remei
i centre d’interpretació de la cultura
ibèrica Casa O’Connor
34. Castell d’Ulldecona, iberoromà
AP-2
35. Edifici funerari romà: el columbari
de Vila-rodona
36. Centre d’Interpretació de l’Art
Rupestre, Muntanyes de Prades
37. Coves prehistòriques de la Font
Major, de la Vila i del Castell:
paleolític i neolític
38. Conjunt d’art rupestre de la Vall
de la Coma
39. Fortalesa llergeta dela Vilars
40. Pintures rupestres prehistòriques
de la Roca dels Moros
41. Vil·la Fortunatus, època romana
C-32
42. Castell de Palafolls
43. Aqüeducte romà
44. Vil·la romana del Morer
45. Ciutat romana d’Iluro
46. Vil·la romana de Torre Llauder
47. Via romana de Parpers
48. Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de
Burriac
49. Conjunt arqueològic iberoromà de
Cabrera
50. Vil·la romana de Can Modolell
51. Vil·la romana d’ Horta Ferrerons
52. Forns romans de la Fornaca
53. Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe
54. Cella vinaria i centre d’ interpretació
de la romanització
55. Baetulo, ciutat romana
56. Ciutat romana de Barcino
57. Termes romanes de Sant Boi
58. Parc Arqueològic Mines de Gavà
59. Jaciment Arqueològic d’Adarró
60. Establiment rural ibèric del Fondo
d’en Roig
61. Balma de la Graiera
62. Ciutadella ibèrica de Calafell
63. Vil·la romana del Vilarenc
B-20
64. Poblat ibèric del Puig Castellar

AP-2
AP-7
Girona
Lleida
C-32
1
12
43
2
3
4
5
6
7 8
9
10
11
13
45
14
15
16
42
46
52
48
53
54
55
56
57
58
17
18
59
60
62
19
20
23
27 26
29
28
30
35
36
37
38
40
39
41
31
32
33
34
44
47
49 50
51
22
61
25
24
63
64
20
Tarragona
Barcelona
30 Km

01
L’ espai cultural La Ciutadella ofereix
una visió renovada del tractament
del patrimoni cultural de
Roses, amb l’objectiu d’arribar a
un sector ampli del públic.
L’espai cultural s’ubica dins el perímetre
d’ una fortificació construïda
al segle XVI, i que es coneix
com a Ciutadella.
L’any 1961, davant la pressió urbanitzadora,
el monument es declarà
Conjunto Histórico Artístico
Nacional i avui forma part dels
principals Béns Culturals d’Interès
Nacional del país.
Podeu visitar les restes arqueològiques
de les diferents ocupacions
històriques, des del segle IV
aC, amb la fundació de la colònia
grega de Rhode, fins al segle XX i
gaudir d’un complet itinerari ben
senyalitzat. Horari d’hivern
D’octubre a maig: 10-18 h
Dilluns tancat
Ciutadella de Roses, colònia grega
i ciutat romana (Roses, Alt Empordà)
AP-7 Sortida 4 Localització N 42º 15.912’ E 003º 10.233’
Horari d’estiu
Juny i setembre: 10-20 h
Juliol i agost: 10-21 h
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1
i 6 de gener
Visites concertades
Tel. 972 151 466
info@laciutadella.cat
www.rosesfhn.org
1

02
Empúries és l’únic jaciment arqueològic
de la Península Ibèrica
on conviuen les restes d’una ciutat
grega, Emporion, amb les restes
d’una ciutat romana que es va
crear a inicis del segle I aC, sobre
les estructures d’un campament
militar romà instal·lat durant el segle
anterior. Empúries constitueix
un lloc privilegiat per entendre
l’evolució de l’ urbanisme grec a
l’extrem occidental de la Mediterrània,
així com per analitzar l’ urbanisme
romà del període final de
la República i la seva transformació
posterior, durant l’època imperial.
Horari d’hivern de 10 a 18 h
Des de Setmana Santa de 10 a 20 h
Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i
6 de gener
Reserves i visites concertades
reservesempuries@gentcat.cat
macempuries.cultura@gencat.cat
Tel. 972 770 208
Fax 972 774 260
www.mac.cat
Ciutat grega i romana d’Empúries
(L’Escala, Alt Empordà)
AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 07.813’ E 003ª 07.235’
Museu d’arqueologia de Catalunya-Empuries
2

El jaciment de Mas Castellar de
Pontós està situat sobre una petita
elevació, entre la riba esquerra del
Fluvià i l’ Algama, a uns 2.000 m al
nord de Pontós i prop de la masia
que porta el seu nom. El jaciment
correspon a l’edat del ferro inicial
(s. VII aC) i tota l’època ibèrica i
desapareix en l’època romana
(principis del s. II aC).
Visites concertades
Tel. 972 560 240
info@mascastellar.com
www.mascastellar.com
03
Mas Castellar
(Pontós, Alt Empordà)
AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 12.052’ E 002º 54. 075’
3

04
El poblat ibèric del Puig de Sant
Andreu d’Ullastret és el més gran
de Catalunya, i actualment és
considerat una autèntica ciutat.
Va ser la capital de la tribu ibèrica
que els autors antics van anomenar
indiketes.
El primer poblat ibèric d’Ullastret
data de la primera meitat del segle
VI aC, i en la segona meitat
d’aquest segle es va fortificar
amb una muralla reforçada per
set grans torres.
Durant la primera meitat del segle
IV aC, el poblat es va ampliar
fins a gairebé triplicar la superfície
emmurallada. La seva organització
urbana és la pròpia d’un oppidum.
Un poblat dalt d’un turó
i fortificat, amb carrers adaptats
als pendents i a les irregularitats
del terreny.
El poblat dominava un ampli territori
del qual n’explotava els recursos
econòmics, especialment
l’agricultura i la ramaderia, però
també les mines i les pedreres.
Oppidum ibèric d’Ullastret
(Ullastret, Baix Empordà)
Comerciaven amb les comunitats
indígenes properes i per mitjà de
la colònia grega d’Empúries, amb
grecs i fenicis.
AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 00.448’ E 003º 04.616’
Horari d’hivern
De l’1 d’octubre al 31 de maig
De dimarts a diumenge,
de 10 a 14 h i de 15 a 18 h
Horari d’estiu
De l’1 de juny al 30 de setembre
De dimarts a diumenge,
de 10 a 20 h
Dilluns tancat
Setmana Santa regeix l’horari
d’estiu
Tancat: 1 i 6 de gener, 25 i 26 de
desembre
Visites concertades
Tel./Fax.972 179 058
macullastret.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
4

05
El Parc de les Coves Prehistòriques
de Serinyà és un paratge únic
per apropar-nos a l’escenari on vivien
els caçadors recol·lectors de
la prehistòria.
Aquest indret el formen diversos
abrics, o coves, oberts en un talús
de roca travertínica, dels quals
els més significatius s’han preparat
per visitar-los. Es pot visitar la
Horaris d’hivern
Del 16 de setembre al 31 de març
De dimarts a divendres, de 10 a 16 h
Dissabtes, d’11 a 17 h
Visites guiades: 11.15 h, 12.15 h,
13.15 h, 16.00 h
Diumenges, de 10 a 15.00 h
Visites guiades: 10.15 h, 11.15 h,
12.15, 13.15 h
Horaris de primavera
De l’1 d’abril al 15 de juliol
De dimarts a divendres, de 10. a 16 h
Dissabtes i diumenges, d’11 a 18 h
Visites guiades: 11.15 h,12.15 h,
13.15, 16.00, 17.00 h
Parc de les Coves Prehistòriques
de Serinyà (Serinyà, Pla de l’Estany)
cova de l’Arbreda, la de Mollet i la
del Reclau Viver.
Aquest Parc és un dels millors jaciments
de l’Europa Occidental
per conèixer el pas de l’home de
Neandertal a l’home modern. El
seu interès ja va ser avalat per les
primeres excavacions arqueològiques
iniciades pel doctor Josep
Maria Corominas, l’any 1943.
Horaris d’estiu
Del 16 de juliol al 15 de setembre
De dilluns a diumenge, d’11 a 19 h
Visites guiades: 11.15 h, 11.45h,*
12.15 h, 12.45 h,* 13.15 h,13.45*
16.00 h,16.30h,* 17.00 h – 17.30h,*
18.00 h
* Només a l’agost
Dilluns tancat
Informació i reserves
Tel. 972 593 310
Fax. 972 593 175
cov es.serinya@plaestany.cat
www.plaestany.cat
AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 09.665’ E 002º 44.757’
5

06
El poblat neolític de La Draga es
troba al centre del marge oriental
de l’estany de Banyoles, en una
península que s’hi endinsa i que
el deixa voltat d’aigua pel nord i
per l’oest.
Va ser descobert l’any 1990, durant
les obres d’enjardinament del
parc de la Draga, i des d’aleshores
s’hi han fet excavacions arqueològiques,
tant al sector terrestre
com a la zona subaquàtica, on
hi havia l’antiga platja neolítica.
Sembla que a La Draga hi ha un
sol moment d’ocupació del neolític
antic, propi d’un grup humà
del Cardial final, que les datacions
situen a la segona part del
VI mil·lenni aC.
Horaris
De l’1 d’abril al 30 de setembre
Visites guiades els dissabtes a les
12 i a les 18 h, i els diumenges a
les 12 h
Poblat neolític de La Draga
(Banyoles, Pla de l’Estany)
De l’1 d’octubre al 30 de novembre
Visites guiades els dissabtes a les
12 i a les 17 h, i els diumenges a
les 12 h
AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 07.647’ E 002º 45.713’
Demostracions d’activitats prehistòriques
el primer diumenge de
cada mes, a les 12 h
Visites concertades
Tel. 972 572 361
comunicaciomuseus@ajbanyoles.org
www.museusdebanyoles.cat
6

07
La vil·la de Vilauba va estar ocupada
des del segle II aC fins al segle
VII dC.
El topònim Vil·la Alba fa referència
a una masia propera, de la qual
avui pren nom el jaciment, i ens
suggereix la seva possible continuïtat
a partir de l’època medieval.
També és un clar testimoni de la
profunda petja romana en aquest
territori.
Tot i els indicis de l’existència d’un
establiment agrícola més antic,
l’etapa més ben coneguda de la
vil·la correspon als segles I a III dC.
D’abril a novembre, s’organitzen visites
guiades gratuïtes al jaciment.
Visites concertades
Tel. 972 572 361
comunicaciomuseus@ajbanyoles.org
www.museusdebanyoles.cat
Per més informació
http//:www.museusdebanyoles.org
Vil·la romana de Vilauba
(Camós, Gironès)
AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 05.625’ E 002º 46.042’
7

08
La muntanya de Sant Julià ocupa
un lloc excepcional. S’eleva dreta i
potent sobre l’entorn i domina l’únic
camí que permet la circulació entre
les planes de Girona i de l’Empordà,
a través del congost on circula el riu
Ter, l’autèntic protagonista que dóna
sentit a tot aquest singular indret.
Al cim de la muntanya trobem l’antic
Castellum. Els pobladors d’aquest
Castellum van viure en un món que
anava des de la romanitat cap a l’alta
edat mitjana. Des dels seus murs es
veia tota la conca del baix Ter fins a
l’Escala, i es veia l’entrada d’Hispania
a través del coll del Pertús (les clausurae
del coll de Panissars).
Els visitants podran passejar entre
les pedres d’un edifici tardo romà del
segle IV que va ser reformat a la primera
meitat del segle VI i que va ser
abandonat cap al segle VIII. A partir
d’aquest moment apareixerà en
la documentació com a Castellum
fractum. Jaciment excavat i consolidat
amb la col·laboració de acesa/
abertis.
El Castellum fractum
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Horaris i dies de visites guiades
teatralitzades
Dies 8, 12, 15, 19, 22 i 26 de juliol, a
les 20 h
Dies 3, 6, 10 i 13, a les 19 h
El 20 de setembre, a les 12 h
AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 01.736’ E 002º 51.131’
Recinte a l’aire lliure sense horari.
Per més informació
www.santjuliaderamis.cat
8

Ciutat fundada pels romans cap
al primer quart de segle I aC en
relació amb el control de la Via Augusta.
Se’n conserven restes importants
de les muralles.
Visites guiades concertades
Tel. 972 206 631
macgirona.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
09
Ciutat de Gerunda
(Girona, Gironès)
AP-7 Sortida 7 Localització N 41º 59.224’ E 002º 49.566’
9

Torre sepulcral romana, de tradició
hel·lenística, que ha de correspondre
a l’enterrament d’un personatge
ric d’una vil·la romana propera.
També indica el pas de la Via Augusta.
No visitable
10
Torre sepulcral romana de Vilablareix
(Vilablareix, Gironès)
AP-7 Sortida 7 Localització N 41º 57.294’ E 002º 46.399’
10

Monument històric d’interès nacional.
Són les restes més ben
conservades del municipi romà
d’Aquae calidae, actual Caldes de
Malavella.
Encara s’hi poden observar els
mecanismes de funcionament de
l’aigua gairebé intactes. L’edifici
consta d’una piscina central i diverses
cambres al voltant per rebre
tractaments guaridors.
Visites concertades
Tel. 972 480 103 o 609 369 936
11
Conjunt termal romà d’Aquae calidae
(Caldes de Malavella, La Selva)
AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’
11

12
El Camp dels Ninots és un dels jaciments
arqueològics més importants
de Catalunya i de la Península
Ibèrica. Es troba en un antic
cràter de 500 metres de diàmetre
i el seu nom és per les formes capricioses
de les pedres d’òpal que
hi abunden. Ja s’ha convertit en
una mina de tresors.
Mai fins ara no s’havien localitzat
restes del pliocè i del pleistocè
inferior tan concentrades en una
mateixa zona, en tanta quantitat
i en un estat de conservació tan
extraordinari. A banda de les nombroses
mostres d’indústria, que
corroboren l’existència d’homínids
en aquest paratge de la Selva fa
més d’un milió d’anys.
S’han recuperat, a les argiles d’una
profunditat d’uns dos metres i mig,
fòssils de plantes, un rinoceront i
restes de bòvids i de micromamífers,
com ara rosegadors i eriçons,
a més d’aus, tortugues i peixos,
que permetran traçar una seqüència
exhaustiva de l’ocupació hu-
Camp dels Ninots
(Caldes de Malavella, La Selva)
mana i animal més primitiva de
què es té notícia a Catalunya, des
del pleistocè inferior al mitjà.
No visitable
En preparació
AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’
Gerard Campeny
12

Petit oppidum ibèric construït durant
el segle III aC de 650 m 2 de superfície.
Envoltat per una línia de muralla
reforçada amb torres i format per
onze habitatges disposats de manera
perimètrica i oberts a un espai
central. Ocupa la pràctica totalitat
d’un petit replà allargassat, protegit
al sud-est de manera natural per
l’esperó que constitueix el cim del
turó, que l’amaga visualment del
mar i de la zona circumdant i que,
alhora, li serveix de talaia. Actualment,
el jaciment està consolidat i
museïtzat, i és visitable.
Entrada gratuïta
Horaris
De juny a setembre: dissabtes i diumenges,
de 10 a 13 h i de 16 a 20 h
D’octubre a maig: dissabtes i diumenges,
d’11 a 18 h
Tancat els dies 25 i 26 de desembre,
i l’1 i 6 de gener
Visites guiades concertades
Oficina de Turisme
Tel. 972 349 573 i 972 364 735
13
Oppidum ibèric Puig Castellet
(Lloret de Mar, La Selva)
AP-7 Sortida 9 Localització N 41º 42.979’ E 002º 50.870’
13

14
La Torrassa del Moro és una torre
de planta circular altament singular,
ja que esdevé un dels millors
exemples conservats de les torres
de guaita d’època romana. La
part inferior està formada per un
parament d’uns 4.36 m d’alçada,
construïda amb carreus que mesuren
60 cm x 45 cm cada un. Són
de pedra granítica i estan perfectament
treballats seguint la forma
Torre de guaita romana: la Torrassa
del Moro (Llinars, Vallès Oriental)
de l’encoixinat (opus quadratum).
El segon nivell s’atribueix, en bona
part, a una reutilització d’època
medieval, moment en què la torre
és integrada dins d’una casa. El
tercer pis correspon a una construcció
de finals del segle XIX,
quan esdevingué un pavelló de
caça. Jaciment excavat i consolidat
amb la col·laboració de acesa/
abertis.
Visites guiades concertades
Tel. 937 539 306
AP-7 Sortida 12 Localització N 41º 37.127’ E 002º 23.158’
14

15
Els jaciments arqueològics
d’època prehistòrica del municipi
de la Roca del Vallès a l’entorn del
Parc Natural de la Serralada Litoral
constitueixen un dels conjunts
megalítics més importants de Catalunya.
Els megàlits són les construccions
arquitectòniques de caràcter
monumental més antigues que
es conserven a Europa. La gran
quantitat d’aquestes construccions
localitzades al municipi de la
Roca evidencia que aquesta zona
fou densament poblada des del
final de la prehistòria.
L’altre gran punt d’interès són les
pintures rupestres de La Pedra de
les Orenetes, declarades Patrimoni
de la Humanitat per la UNESCO.
El conjunt de sepulcres megalítics
de la Roca del Vallès es mostren
com a únic testimoni de les complexes
societats neolítiques que
van habitar en aquest indret ara fa
6.000 anys.
Parc arqueològic de la Roca del Vallès, conjunt
megalític (La Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Visites concertades
Tel. 938 422 016
turisme@laroca.cat
AP-7 Sortida 12 Localització N 41º 33.881’ E 002º.18.872’
15

16
El jaciment arqueològic de Ca
n’Oliver és un poblat ibèric de grans
dimensions que està situat en un
turó de la serra de Collserola, des
del qual es domina tota la plana del
Vallès. Va estar habitat entre els segles
VI i I aC i, posteriorment, a l’alta
edat mitjana. S’hi poden veure restes
constructives de totes les fases
de la cultura ibèrica, que han estat
museïtzades per tal de fer-les comprensibles
als visitants.
Actualment, es poden veure restes
de la muralla, el fossar, carrers
i cases construïdes en diferents
èpoques, així com una gran àrea
d’emmagatzemament de cereals.
El poblat, que forma part de la ruta
dels ibers de Catalunya, acull un cop
al mes activitats per a famílies, tallers
i visites guiades, arqueològiques o
teatralitzades. Entre l’últim cap de
setmana de setembre i el primer
d’octubre se celebra la Festa del Cap
de Setmana Ibèric, amb tallers, demostracions
i tastets de menjar iber.
Jaciment excavat i consolidat amb la
col·laboració de acesa/abertis.
Poblat ibèric de Ca n’Oliver
(Cerdanyola del Vallès, Vallès occidental)
Obert al públic
Diumenges d’11 a 14 h
Visites concertades
Tel. 936 923 322
AP-7 Sortida 22 Localització N 41º 28.839’ E 002º 08.082’
16

És una de les poques restes que
es conserven com a testimoni de
la xarxa viaria romana de la zona
del curs baix del Llobregat i de
l’Anoia. Va ser construït l’any 10
aC per les legions romanes III (Macedonica),
VI (Victrix) i X (Gemina),
segons indiquen les marques
identificades en alguns carreus, en
el moment en què es va dur a terme
la nova estructuració de la Via
Augusta, com a conseqüència de
la fundació de Barcino.
Visites concertades
L’ enrajolada. Casa Museu
Santacana
Tel. 937 750 795
m.martorell@diba.cat
17
Pont del diable (Martorell / Castellbisbal,
Baix Llobregat / Vallès Occidental)
AP-7 Sortida 25 Localització N 41º 28.505’ E 001º 56.267’
17

18
La muntanya d’Olèrdola ha estat
un enclavament estratègic amb
assentaments de diversa intensitat
des de l’edat del bronze fins
ben entrat el segle XX.
El primer assentament, protegit
per una muralla data dels inicis de
l’edat del ferro (segle VIII, inici del
segle VI aC). Entre el segles V, IV i
I aC, Olèrdola va ser ocupada pels
cessetans, un dels pobles ibers
que ocupava la zona costanera
catalana.
Als inicis del segle I aC els romans
establiren un campament militar a
fi de controlar el territori i en especial
la via d’accés cap a Tarraco,
capital de la Provincia Hispania
Citerior, que travessava la plana
del Penedès. De l’empremta romana
en resten a Olèrdola tres
grans obres: la muralla, la cisterna
(360 m 2 de capacitat) i la torre
talaia situada al cim, a més de
dues pedreres. Fou abandonada
quan el territori es romanitzà (cap
al 25 aC).
Jaciment i centre d’interpretació
d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
Quasi mil anys més tard, a l’alta
edat mitjana, el recinte fortificat va
tornar a ésser habitat. Al llarg del
segle X, en el marc de les lluites
territorials entre cristians i musulmans,
el castrum d’Olèrdola tingué
un paper important en el control
i defensa de la Marca sud del
Comtat de Barcelona.
Horaris
Del 16 d’octubre al 15 de març
Feiners: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h
Dissabtes i festius: de 10 a 16 h
Del 16 de març al 15 d’octubre
De 10 a 14 h i de 15 a 20 h
Tancat dilluns, l’1 de gener i el 15 i
26 de desembre
Visites concertades
Tel. 938 901 420 - 675 782 936
difusiomac.cultura@gencat.net
www.mac.cat
AP-7 Sortida 28 Localització N 41º 18.248’ E 001º 42.588’
18

Els arcs de Sant Jaume, són les
restes d’un aqüeducte romà dels
segles IV i V de l’era cristiana. És
l’obra hidràulica de més interès
que es conserva al Penedès. Segons
sembla va ser construïda per
abastar d’aigua la gran vil·la romana
que hi havia on avui hi ha la
masia dels Arcs.
Actualment, se’n conserven tres
trams, d’un, dos i tres arcs respectivament,
amb una alçada de
quatre metres i una llargada total
de 12,7 metres.
Recinte a l’aire lliure sense horari
Visites concertades
mlope@stjdomenys.altanet.org
19
Els arcs, aqüeducte romà
(Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)
AP-7 Sortida 30 Localització N 41º 17.362’ E 001º 33.733’
19

20
D’origen iberoromà, va ser una de
les fortaleses que, vers l’any 1000,
definien el límit entre els comtats
cristians i l’Al-Àndalus i que constituïen
una densa xarxa de castells
i torres per a la defensa de la frontera
amb els musulmans.
La primera referència documental
coneguda del castell data de l’any
977. La fortalesa va tenir una gran
importància estratègica fins al segle
XVI. En aquests segles, la possessió
del castell va alternar entre diversos
llinatges de feudataris, els comtes
de Barcelona (segle XI) i la Corona
Catalanoaragonesa (segle XV).
Recents excavacions arqueològiques
han evidenciat el seus
orígens ibèrics i una continuació
d’habitat en època romana i andalusí.
La seva funcionalitat es vincula
a las gran via de comunicació
propera, la via Heraclea, Via Augusta
, actual AP-7.
El castell de Castellet es l’actual
seu de la fundació abertis, la rehabilitació
i l’obertura al públic del
El castell de Castellet
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
castell de Castellet és una mostra
de l’ interès i el compromís de la
fundació abertis per recuperar i
donar a conèixer el patrimoni del
país.
AP-7 Sortida 30 Localització N 41º 15.908’ E 001º 38.085’’
Visites guiades gratuïtes
Dissabtes i diumenges de 10.00 a
14.00 h
Tel. 902 430 462
20

21
Aquest arc honorífic situat en el
traçat de la Via Augusta a uns 20
km al nord-est de Tarraco, sobre
la actual N-340, és un dels monuments
més emblemàtics de la
cultura romana a Catalunya. Fou
erigit per disposició testamentària
de Luci Licini Sura, els anys 15 i
Arc de triomf de Barà
(Tarragona, Tarragonès)
5 aC i dedicat a l’emperador August.
D’una sola obertura, està
construït amb carreus de pedra
local, amb vuit pilastres estriades
rematades amb capitells corintis,
que sostenen un entaulament amb
una inscripció al·lusiva a la seva
construcció.
Recinte a l’aire lliure sense horari
AP-7 Sortida 31 Localització N 41º 10.375’ E 001º 28.126’
21

Establiment rural de la fi del segle
II i I aC d’arquitectura itàlica.
Presenta una segona fase d’ ocupació
del lloc en el segle I i II dC
amb terrisseria d’àmfores.
Visites concertades
Tel. 977 138 132
22
Vil·la romana de La Clota
(Creixell, Tarragonès)
AP-7 Sortida 31 Localització N 41º 09.733’ E 001º 26.418’
22

Aquest jaciment arqueòlogic d’
època romana està situat al nordest
del nucli urbà , sobre una moderada
elevació de terreny propera
a la Carretera Nacional 340.
Extensa vil·la romana, de pati central,
amb paviments de mosaics
(de signinum tessel·lat) i termes
molt ben conservades.
La vil·la romana del Moro constitueix
un dels jaciments més importants
i millor coneguts de la
zona.
Actualment el jaciment resta pendent
de la consolidació i tractament
museogràfic del conjunt.
Visites concertades
Tel. 977 643 888
23
Vil·la romana del Moro
(Torredembarra, Tarragonès)
AP-7 Sortida 32 Localització N 41º 09.150’ E 001º 24.717’
23

24
Localitzada al terme d’Altafulla,a
12 km de Tarragona, aquesta
vil·la romana és un dels principals
conjunts d’Hispània en la
seva categoria. S’han descobert
un important nucli residencial i un
conjunt termal amb rics elements
decoratius escultòrics i arquitectònics
de la que va ser, durant
el segle II dC, la residència d’un
dels duumvirs de la ciutat de Tàrraco,
Caius Valerius Avitus, i la
seva dona, Faustina.
Horaris
Gener, febrer, novembre
i desembre
Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a
17:30 h
Març, abril, maig i octubre
Feiners: de 10 a 13:30 i de 15 a
18:00 h
Juny, juliol, agost i setembre
Feiners: de 10 a 13:30 i de 16 a 20 h
Diumenges i festius: 10 a 14 h
Vil·la romana Els Munts
(Altafulla,Tarragona)
Dilluns tancat
Festius locals: Dimarts de Pasqua
i 11 de novembre
Visites concertades
Tel. 977 652 806
AP-7 Sortida 32 Localització N 41º 08.119’ E 001º 23.117’
24

25
Aquest nom tradicional, Torre dels Escipions,
és per la identificació errònia de les
dues figures que formen part de la decoració
amb els germans Escipions. En realitat,
es tracta d’un monument funerari en
forma de torre, construït a la primera meitat
del segle I dC al costat de la Via Augusta,
on està situat, a uns 6 km al nord-est
Torre sepulcral dels Escipions
(Tarragona, Tarragonès)
de Tarraco. Està format per tres cossos
superposats i a la façana de l’intermedi
presenta les dues figures, representació
d’Atis -divinitat oriental funerària- que
sostenen una inscripció.
Recinte a l’aire lliure sense horari
AP-7 Sortida 32 Localització N 41º 07.899’ E 001º 19.147’
25

La pedrera del Mèdol és Patrimoni
Mundial de la Humanitat per la
UNESCO.
Va ser explotada pels romans que
en treien la pedra per construir molts
dels monuments de Tarraco. La corporació
abertis vetlla per la conservació
d’aquest monument històric i
fa possible que el Mèdol pugui ser
visitat gràcies a una col·laboració
amb el museu d’història de la ciutat
de Tarragona.
AP-7 Àrea de Servei
26
Pedrera romana del Mèdol
(Tarragona, Tarragonès)
Visites concertades
Museu d’Història de Tarragona
Tel. 977 242 220
mht@tarragona.cat
26

L’aqüeducte de les Ferreres és Patrimoni
Mundial de la Humanitat
per la UNESCO.
Portava l’ aigua del Francolí a la
ciutat de Tarraco. És una gran
obra d’enginyeria romana, amb
dos pisos d’arcades fetes de pedra
local, unida en sec.
Visites concertades
Museu d’Història de Tarragona
Tel. 977 242 220
mht@tarragona.cat
27
Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont
del Diable (Tarragona, Tarragonès)
AP-7 Sortida 33 Localització N 41º 08.712’ E 001º 14.532’
27

La ciutat de Tarragona ha estat
declarada Conjunt Arqueològic
Patrimoni Mundial de la Humanitat
per la UNESCO.
Capital administrativa de la província
més gran de l’Imperi Romà
(Hispania Citerior) i més tard de la
tarraconensis. L’actual Tarragona
encara conserva monuments
tan importants com les muralles,
l’amfiteatre, el circ, el teatre i parts
dels seus dos fòrums.
Visites concertades
Museu d’Història de Tarragona
Tel. 977 242 220
mht@tarragona.cat
28
Ciutat romana de Tarraco
(Tarragona, Tarragonès)
AP-7 Sortida 33 Localització N 41º 06.912’ E 001º 15.457’
28

Situada a Constantí, a 6 km de
Tarragona, aquesta vil·la romana
ha esdevingut un monument clau
de l’art paleocristià. En una de
les seves estances, conservada
en la seva totalitat, es pot veure
el mosaic de cúpula de temàtica
cristiana més antic del món
romà, amb escenes de l’Antic i
del Nou Testament, de les quatre
estacions i de personatges entronitzats.
Horaris
Gener, febrer, novembre
i desembre
Laborables: de 10 a 13.30 i de 15
a 17.30 h
Festius: de 10 14 h
Març, abril, maig i octubre
Laborables: de 10 a 13.30
i de 15 a 18 h
Festius: de 10 a 14 h
29
Vil·la romana de Centcelles
(Constantí, Tarragonès)
Juny, juliol, agost i setembre
Laborables: de 10 a 13.30 i de 16
a 20 h
Festius: de 10 a 14 h
Dilluns tancat.
Festius locals 20 de gener i
1 d’agost
Visites concertades
Tel. 977 523 374
AP-7 Sortida 33 Localització N 41º 09.367’ E 001º 13.512’
29

Vil·la marítima que s’obria al mar
a través d’una galeria frontal.
S’hi va recuperar una important
col·lecció de bronzes del segle I,
que s’exposen al Museu d’Història
de Cambrils.
Horaris
De l’1 de setembre al 30 de juny
Dissabte de 10 a 13’30 h i de 15’30
a 17’30 h
Diumenge i festius de 10 a 13’30 h
De l’1 de juliol al 31 d’agost
De dimarts a dissabte d’11 a 14 h i
de 17 a 20 h
Diumenge i festius d’11 a 14 h
Dilluns tancat i els dies 1 i 6 de
gener, 1 de maig, 25 i 26 de
desembre
Visites concertades
Tel. 977 794 528
mhc.cambrils@altanet.org
www.cambrils.org
30
Vil·la romana de la Llosa
(Cambrils, Baix Camp)
AP-7 Sortida 37 Localització N 41º 03.959’ E 001º 03.006’
30

31
Restes de la part rústica d’una
vil·la romana que va estar en funcionament
des del segle I aC fins
al segle VI dC. Bona mostra de
què foren les explotacions agrícoles
romanes a l’Ebre i com es
va adaptar el món indígena. Les
estructures conservades presenten
l’adaptació en el temps dels
edificis i l’aplicació de nous models
constructius, així com canvis
estructurals relacionats amb la
seva funcionalitat. Les restes estructurals
exhumades en les excavacions
han estat consolidades i
al jaciment hi ha una senyalització
interpretativa inicial.
Visites concertades
Serveis Educatius i Culturals del
Museu Comarcal del Montsià
Tel. 977 702 954
info@museumontsia.org
Vil·la romana de la Carrova
(Amposta, Montsià)
AP-7 Sortida 41 Localització N 40º 44.519’ E 000º 33.676’
31

32
Les pintures rupestres de la serra
de Godall, declarades Patrimoni
Mundial per la UNESCO el 1998,
configuren un dels conjunts més
importants de la Península Ibèrica
d’art rupestre llevantí.
Algunes d’aquestes pintures
d’època postpaleolítica tenen més
de 8000 anys. Davant de la dificultat
de poder accedir a la major part
de les pintures, s’ha creat el Centre
d’Interpretació d’Art Rupestre
Abrics de l’Ermita, que forma part
de la Ruta de l’Art Rupestre creada
el 2005 pel Museu d’Arqueologia
de Catalunya, dissenyat per tal
d’apropar als visitants les nombroses
restes que els abrics atresoren.
Pintures rupestres de la Serra de Godall i
Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics
de l’Ermita (Ulldecona / Freginals, Montsià)
Horaris de visita al centre
d’ interpretació
De l’1 d’octubre al 30 de maig
De dijous a dissabte: de 10 a 14 i
de 16 a 18 h
Diumenges i festius: de 10 a 14 h
AP-7 Sortida 42 Localització N 40º 37.977’ E 000º 28.233’
De l’1 de juny al 31 de setembre
De dimarts a dissabte: de 10 a 14 i
de 16 a 19 h
Diumenges i festius: de 10 a 14 h
Visites guiades a l’abric 1
De dijous a dissabte: a les 10 i a les
16 h
Tel. 617 940 317 i 977 573 394
www.turismeulldecona.com
32

33
En aquest jaciment el visitant pot
veure les restes d’un oppidum
ibèric fortificat, amb una ocupació
permanent entre el segle VII
aC i el segle I aC. L’enclavament
fou l’eix vertebrador del territori
del voltant i dels petits establiments
que s’hi desenvoluparen.
El poblat ha estat recentment
consolidat, adequat a la visita
pública i museïtzat mitjançant
una completa senyalització interpretativa.
El Centre d’interpretació es troba
ubicat a l’edifici modernista
de la casa O’Connor a Alcanar.
L’exposició permanent compta
amb més de 160 peces arqueològiques
originals procedents
dels jaciments ibèrics i amb elements
audiovisuals i multimèdia
que amplien les informacions i
els continguts sobre la cultura
dels ibers.
Poblat ibèric de la Moleta del Remei
i centre d’interpretació de la cultura
ibèrica Casa O’Connor (Alcanar, Montsià)
Horari
Estiu (juliol, agost i setembre)
Dissabtes i diumenges de 17 a 20 h
Resta de l’any
Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h
AP-7 Sortida 42 Localització N 40º 33.558’ E 000º 28.834’
Visites guiades concertades
Tel. 977 702 954
info@museumontsia.org
33

El Castell Medieval d’Ulldecona, declarat
Bé d’Interès Cultural, és el símbol
d’identificació per excel·lència
del municipi d’ Ulldecona.
L’àmplia visibilitat i la gran fertilitat
i riquesa del terreny, ha comportat
que aquest lloc hagi estat al llarg
de la història una zona estratègica
pel control del territori, des d’època
Ibèrica fins a la Medieval. Cal esmentar,
però, la fortificació hospitalera
emmurallada, la impressionant
torre de l’homenatge, la torre rodona,
l’església de Santa Maria dels
Àngels, les dependències domèstiques
dels hospitalers i les restes
de l’antiga fortificació àrab. Després
d’un llarg període de romandre tancat
per les obres de millora i condicionament
de bona part del conjunt
fortificat, el Castell Medieval d’ Ulldecona
torna a ser visitable.
Visites concertades
Oficina de Turisme
Tel. 977 573 394
34
Castell d’Ulldecona, iberoromà
(Ulldecona, Montsià)
AP-7 Sortida 42 Localització N 40º 35.614’ E 000º 25.728’
34

Edifici funerari construït al segle
II dC, sembla relacionat amb una
vil·la pròxima, situada a la ribera
esquerra del Gaià. De planta rectangular,
està bastit amb carreus
a sobre d’un podi decorat amb
arcuacions; el cos central presenta
falses pilastres dòriques i
estava cobert amb teulada a doble
vessant. Els murs de l’interior
conserven part de l’estuc original
i els sis petits nínxols o fornícules
(loculi) en què hom dipositava
les urnes amb les cendres dels
difunts. Recentment ha estat objecte
d’importants treballs de restauració.
Horari
Recinte a l’aire lliure sense horari
35
Edifici funerari romà: el columbari
de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp)
AP-2 Sortida 11 Localització N 41º 18.365’ E 001º 21.378’
35

36
Aquest nus orogràfic comprèn un
interessant espai natural format
per un extens entramat de serres
i barrancades on es localitzen 15
conjunts amb manifestacions rupestres.
Dos d’ells corresponen a
l’estil llevantí, i la resta, a l’estil esquemàtic
o abstracte.
Aquestes pintures rupestres ens
parlen del món real i simbòlic dels
nostres avantpassats. Per la seva
qualitat i singularitat, la UNESCO
va declarar-les Patrimoni Mundial.
Al Centre d’Interpretació podreu
veure una bona mostra d’aquestes
imatges prehistòriques i també
una exposició que us introduirà en
aquest art tan enigmàtic.
Horari
Del 15 de juny al 30 de setembre
De 10 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h
De l’1 d’octubre al 14 de juny
De 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Diumenges de 10 a 14 h
Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre,
Muntanyes de Prades (Montblanc, Conca de Barberà)
CIAR Muntanyes de Prades
C/ Pedrera, 2
43400 Montblanc
Tel. 977 860 349
info@mccb.cat
www.mccb.cat
AP-2 Sortida 9 Localització N 41º 22.660’ E 001º 09.678’
36

37
Les Coves de l’Espluga són una
porta oberta al passat geològic i
prehistòric de la Conca del Barberà
i constitueixen la setena cova més
llarga del món i la segona de Catalunya
formada en conglomerats.
Diverses troballes al seu interior demostren
la presència humana durant
el neolític antic i restes de fauna
del paleolític inferior. La cova està
formada per dues cavitats visitables
amb un recorregut de 450 metres:
la primera, la Cova de la Vila, dedicada
íntegrament al Paleolític, i la
segona, la Cova de la Font Major,
dedicada al Neolític, a la formació
geològica i al descobriment de la
cavitat. Diversos audiovisuals i maquetes
didàctiques ajuden al visitant
a assimilar els diferents conceptes
de la prehistòria i la geologia.
Per als visitants més agosarats la
visita pot continuar 1 quilòmetre
més enllà cap a l’interior de les galeries
més sorprenents, tot remuntant
el riu subterrani que quan surt
a l’exterior per la Font Major rep el
nom de Francolí.
Coves prehistòriques de la Font Major, de la
Vila i del Castell: paleolític i neolític
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Horari
Hivern (de l’1 de setembre al 30
de juny)
De dimarts a diumenge: de 10.30 a
13.30 h i de 16.00 a 18.00 h
Estiu (juliol i agost)
Obert cada dia: de 10.30 a 13.30 h
i de 16.30 a 19.30
AP-2 Sortida 9 Localització N 41º 23.888’ E 001º 06.262’
Dilluns tancat
Tancat els dies 25 i 26 de desembre,
24 i 31 de desembre a la tarda,
1 i 6 de gener
Cova Museu
Tel. 977 871 220
Fax. 977 871 343
www.esplugadefrancoli.cat
tur.espluga@esplugadefrancoli.cat
37

Les pintures es localitzen en una
balma de dimensions reduïdes,
amb una petita visera que no sobresurt
més d’1,70 m. La paret
està inclinada, formant amb el
terra un angle d’aproximadament
45º. Ocupen una superfície d’1 m
d’alçada per 0,70 m d’amplada,
situant-se les més altes a aproximadament
1,30 m de terra.
El fris pintat és integrat per un total
de 10 figures ramiformes, antropomorfes
i quadrúpedes i representacions
humanes, d’estil esquemàtic
i tècnica de traç simple.
No visitable
38
Conjunt d’art rupestre de la
Vall de la Coma (L’Albi, Garrigues)
AP-2 Sortida 8 Localització N 41º 27.086’ E 000º 51.005’
38

A quatre quilòmetres de la població
d’Arbeca se situa aquesta fortalesa
ilergeta construïda el segle
VIII aC.
El poblat dels Vilars era una fortalesa
instal·lada al pla, amb un
sistema de defensa potent, consistent
en una muralla amb dotze
torres, una barrera de pedres
clavades al davant i un fossat de
13 m.
Visites guiades concertades
Tel. 973 160 008
39
Fortalesa Ilergeta dels Vilars
(Arbeca, Garrigues)
AP-2 Sortida 7 Localització N 41º 34.073’ E 000º 57.243’
39

40
Declarada Patrimoni Mundial per
la UNESCO, està considerada un
dels jaciments d’art rupestre més
importants i coneguts de la península
ibèrica.
El conjunt pictòric està format per
42 figures pintades i 260 elements
gravats sobre la roca. Els primers
grups que utilitzaren la Roca dels
Moros van ser els darrers caçadors
i recol·lectors (VIII-V mil·lenni
aC), que van deixar-hi les pintures
que pertanyen a l’art llevantí. Més
tard, del V al II mil·lenni aC, van ser
els grups neolítics els que van dibuixar
a la roca les seves creences
a través de representacions molt
diverses que s’inscriuen dins de
l’art esquemàtic.
Horari
De l’1 de juny al 30 de setembre
De 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h
De l’1 d’octubre al 31 de maig
De 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h
Pintures rupestres prehistòriques de la
Roca dels Moros (El Cogul, Garrigues)
Diumenges i festius
De 10 a 13.30 h
MAC Roca dels Moros
Camí del Cogul a Albagés, km 1
25152 El Cogul (Garrigues)
Tel. 934 232 149
difusiomac.cultura@gencat.cat
AP-2 Sortida 6 Localització N 41º 28.006’ E 000º 51.500’
40

41
Gran vil·la de l’antiguitat tardana,
on es llegeix en un mosaic el nom
del possible propietari de la casa:
Fortunatus. En la seva darrera
època va tenir una basílica paleocristiana.
Vil·la Fortunatus, època romana
(Fraga, Baix Cinca)
Horari
De 9 a 13 h i de 16 a 19 h
Tancat els dilluns
Visitas guiades concertades
Tel. 974 472 499
AP-2 Sortida 4 Localització N 41º 31.646’ E 000º 20.822’
41

Les restes conservades corresponen
a construccions que daten del
segle X al XIV. Té una planta irregular
allargada, dividida en dos recintes.
El recinte sobirà és el més alt i està
format per un cos massís, fortificat,
al qual s’accedeix per una porta
de mig punt, restaurada. A mà
esquerra es veuen uns arcs que
devien sostenir un gran saló gòtic.
Al costat hi ha la cisterna, coberta
amb volta de canó. Una mica més
amunt es troba la capella.
El recinte jussà, d’època gòtica,
forma una gran plaça d’armes, a
l’extrem de la qual hi ha les restes
d’una gran torre. Jaciment consolidat
i restaurat amb la col·laboració
de acesa/abertis.
Horari
Recinte a l’aire lliure sense horari
Visites guiades
Tel. 937 620 043
cultura@palafolls.cat
42
Castell de Palafolls
(Palafolls, Maresme)
C-32 Sortida NII Localització N 41º 40.702’ E 002º 44.168’
42

Aquest aqüeducte recollia les aigües
d’un petit congost de la vall
de Riu, amb una llargària de 3,5
quilòmetres i un desnivell de 40
metres, i durant el seu recorregut
salvava quatre torrenteres.
Les restes més interessants de
l’aqüeducte son quatre arcades
conservades en força bon estat.
La seva construcció es data durant
el segle III dC.
Visites guiades concertades
Tel. 937 539 306
tanitdifusio@tanitdifusio.cat
43
Aqüeducte romà
(Pineda de Mar, Maresme)
C–32 Sortida 122 Localització N 41º 38.456’ E 002º 40.817’
43

Construcció romana d’una superfície
aproximada de 1500 m 2 . Es
tracta d’un edifici destinat a la producció,
el premsat i l’elaboració
del vi, la ferreria i la mòlta de gra,
amb una gran zona destinada a
l’emmagatzematge del vi (celler) i
una zona d’habitatge que per les
seves característiques feia també
les funcions de punt de vigilància,
de control de la costa i de far. Va
ser excavat amb el finançament
d’abertis.
No visitable
En preparació
44
Vil·la romana del Morer
(Sant Pol de Mar, Maresme)
C-32 Sortida 117 Localització N 41º 36.701’ E 002º 37.710’
44

45
La ciutat romana d’Iluro fou fundada
entorn els anys 80/70 aC al damunt
d’un petit promontori natural d’uns
80 m d’altura, on actualment hi ha
el centre antic de Mataró. Fou una
petita ciutat provinciana, amb una
extensió de 7 o 8 hectàrees.
Del període de la fundació d’Iluro
es coneix el carrer principal o cardo
maximus i altres carrers secundaris,
una porta fortificada d’accés a
la ciutat, un mercat públic i diversos
habitatges i locals industrials. Altres
Ciutat romana d’Iluro
(Mataró, Maresme)
espais d’ús públic, com el fòrum o
el cementiri, degueren existir des
d’un primer moment, però fins ara
no han estat identificats.
L’etapa més esplendorosa d’Iluro se
situa entre les darreres dècades del
segle I aC i el segle II dC, fruit d’una
prosperitat econòmica generada
per la indústria del vi.
Visites guiades concertades
Tel. 937 412 930
turisme@ajmataro.cat
C-32 Sortida 100 Localització N 41º 32.386’ E 002º 26.875’
45

46
Al clos arqueològic de la Torre
Llauder podem contemplar les restes
d’una vil·la romana del segle I
aC remodelada als inicis del segle
III dC, època de màxima plenitud,
a la qual pertany la rica decoració
a base de mosaics i marbres, amb
restes d’estucs i pintures.
El conjunt conservat, corresponent
a la part senyorial de la vil·la,
consta de diverses estances, articulades
al voltant d’un atri: habitacions,
sales de recepció, banys
i latrines.
Horari
Del 16 de setembre al 14 de juny
Visita guiada gratuïta tots els
dissabtes a les 12 del migdia
Del 15 de juny al 15 de setembre
Visita guiada gratuïta tots els
dissabtes a les 7 de la tarda
Tancat els dilluns i els dies 1 i 6 de
gener, Divendres Sant, 1 de maig, 24
de juny, 27 de juliol, 15 d’agost, 11
de setembre, 25 i 26 de desembre
Vil·la romana de Torre Llauder
(Mataró, Maresme)
Visites concertades
Tel. 937 412 930
museum@ajmataro.cat
www.mataro.cat
C-32 Sortida 100 Localització N 41º 31.893’ E 002º 26.008’
46

47
Aquesta via provenia d’Ausa (Vic) i
anava a parar a la costa del Maresme
travessant el pas de Parpers.
Hi ha restes de tres mil·liaris al
llarg d’aquest recorregut. Sembla
que fou el cònsol Manius Sergius
qui entre els anys 120 i 110 aC en
manà l’inici de la construcció; per
això també se la coneix com Via
Sèrgia.
Actualment se’n conserven trams
de murs laterals, desguassos,
guarda-rodes, contraforts i un
pont. Els murs laterals són fets
amb opus caementicium/incertum,
i ens testimonien que la via havia
de tenir uns sis metres d’amplada.
El més monumental del tram conservat
és el pont, que està fet amb
una tècnica mixta de rajoles i pedres,
opus latericium i opus caementicium/incertum.
Hi havia un
seguit de desguassos que afavorien
el drenatge de la via i hi estaven
orientats perpendicularment.
Via romana de Parpers
(Argentona, Maresme)
Visites guiades concertades
Tel. 937 539 306
tanitdifusio@tanitdifusio.cat
C-32 Sortida 99 Localització N 41º 34.951 E 002º 22.027
47

Entre els segles IV i III aC, l’ oppidum
ibèric de Burriac, amb un
important sistema defensiu (torres
i muralla) i una extensió d’entre
7 i 10 hectàrees, exerceix com a
capital política, administrativa i
econòmica d’un extens territori, la
Laietània, que abasta les actuals
comarques del Maresme, el Barcelonès,
el Vallès Oriental i el Vallès
Occidental.
A partir del segle IX dC, a la part
alta del poblat ibèric es van aprofitar
algunes estructures iberoromanes
per alçar-hi el castell de
Burriac, que esdevingué un dels
principals centres polítics i administratius
del Maresme central durant
tota l’època feudal. El castell
va ser consolidat i restaurat amb la
col·laboració de acesa/abertis.
Visites guiades concertades
Tel. 937 539 306
tanitdifusio@tanitdifusio.cat
48
Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de
Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)
C-32 Sortida 94 Localització N 41º 32.251’ E 002º 23.234’
48

Cabrera de Mar ocupa un lloc de
primer ordre pel seu ric patrimoni
arqueològic, que en els darrers
anys s’ha vist incrementat amb
noves i espectaculars descobertes.
Les darreres excavacions estan
traient a la llum tota una ciutat
romana d’època republicana.
Aquesta ciutat, Empúries i Tarraco
serien les tres localitats clau des
d’on es va iniciar la romanització
del territori català.
Dintre del conjunt arqueòlogic
caldria destacar les termes de
Ca l’Arnau, les més antigues de
la península documentades fins
al moment i encara en fase de
consolidació. Actualment només
es visitable l’illa de cases de Can
Benet.
Horari
Recinte a l’aire lliure sense horari
49
Conjunt arqueològic iberoromà
de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme)
C-32 Sortida 94 Localització N 41º 31. 494’ E 002º 23.634’
49

Jaciment d’una seqüència cronològica
complexa que viu el moment
de màxim esplendor a inicis
del segle III dC, moment en el qual
s’hi realitzen importants remodelacions:
s’hi construeix una habitació
semisoterrada, el criptopòrtic,
empedrat amb grans lloses i
amb els murs flanquejats de tres
pilastres adossades amb un sostre
amb volta i les parets cobertes
de pintures.
La vil·la de Can Modolell és un dels
pocs temples dedicats al culte a
Mitra coneguts a Catalunya.
Visites guiades concertades
Tel. 937 539 306
tanitdifusio@tanitdifusio.cat
50
Vil·la romana de Can Modolell
(Cabrera de Mar, Maresme)
C-32 Sortida 94 Localització N 41º 31.799’ E 002º 23.485’
50

Vil·la de planta octogonal d’època
tardoromana. Respon a un esquema
arquitectònic singular i especialment
ric. Inclou unes termes.
No visitable
En preparació
51
Vil·la romana d’ Horta Ferrerons
(Premià de Mar, Maresme)
C-32 Sortida 92 Localització N 41º 29.751’ E 002º 21.741’
51

52
El recinte arqueològic de la Fornaca
conserva tres forns circulars
que formaven part d’una terrisseria
de l’època romana. Estaven dedicats
a la producció de material
ceràmic de gran format: material
de construcció (imbrex, tegulae i
maons) i dolium.
El forns romans de Vilassar estan
excavats en un marge natural, situats
en bateria i orientats al vent
predominant de la zona. El seu
emplaçament reunia bones condicions
per a la indústria ceràmica:
abundància d’argila i proximitat
d’aigua i de boscos per al combustible
bàsic. Estructuralment
són de planta circular i de tir directe
o vertical.
L’excel·lent estat de conservació
dels forns i la museïtzació del recinte
arqueològic us permetran
descobrir el funcionament d’una
indústria ceràmica de fa gairebé
dos mil anys. Jaciment museïtzat
amb la col·laboració de acesa/
abertis.
Forns romans de la Fornaca
(Vilassar de Dalt, Maresme)
Visites guiades gratuites
Primer diumenge de cada mes d’11
a 14 h
Visites concertades
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Tel. 937 507 488
museu@vilassardedalt.cat
C-32 Sortida 92 Localització N 41º 30.962’ E 002º 22.085’
52

L’oppidum ibèric de la Cadira del
Bisbe, habitat entre els segles VI
i I aC, es troba ubicat en un punt
estratègic de la costa del Maresme.
La seva situació permetia el
control del litoral i la comunicació
visual amb les fortaleses laietanes
del voltant.
La visita a la Cadira del Bisbe ens
permetrà descobrir el mon ibèric
en un entorn privilegiat amb magnífiques
panoràmiques a la vall de
Premià i al mar.
Visites guiades concertades
Tel. 937 547 121
museu@premiadedalt.cat
53
Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe
(Premià de Dalt, Maresme)
C-32 Sortida 92 Localització N 41º 30.549’ E 002º 20.293’
53

El centre d’interpretació de la romanització,
la vinya romana experimental
i el jaciment arqueològic
vitivinícola romà de Vallmora ens
permetran conèixer l’origen, el desenvolupament
i l’expansió de la producció
vitivinícola de l’antiga regió
Laietana i el comerç del vi a la Tarraconense
en època romana, entre
els segles I aC i V dC. Jaciment excavat,
consolidat i museïtzat amb la
col·laboració de acesa/abertis.
Horaris
Divendres i Dissabtes de 10 a 18 h
Diumenges i festius de 10 a 16:30 h
Entre el 21 de Juny i el 21 de
Setembre
Dilluns, Dimecres i Dijous de 10 a
14 h
Divendres i Dissabtes de 10 a 18
Diumenges i festius de 10 a 16:30
Informació
tel. 935 409 350
ajuntament@teia.cat
www.teia.cat
54
Cella vinaria i centre d’ interpretació
de la romanització (Teià, Maresme)
C-32 Sortida 86 Localització N 41º 29.383’ E 002º 18.694’
54

55
La ciutat romana de Baetulo es va
fundar el segle I aC i va perdurar
fins al segle VI dC.
Anterior a Barcino, va ser una de les
primeres fundacions de la província
Hispania Tarraconensis. El jaciment
arqueològic de Baetulo està declarat
Bé Cultural d’Interès Nacional
per la Generalitat de Catalunya.
De l’antiga ciutat de Baetulo es poden
visitar els banys públics que encara
conserven la palestra, el frigidarium,
el tepidarium i el caldarium. A la
zona del Decumanus, es conserven
les restes de botigues, diversos carrers
i altres construccions, formant
un conjunt arqueològic urbà de més
de 3000 m 2 de superfície. També
podrem visitar la casa dels dofins,
actualment l’única casa romana museïtzada
que hi ha al nostre país, 40
metres de conducte d’aigua, i el jardí
de Quint Lici.
Cada any, el darrer cap de setmana
d’abril i durant tres dies, el
Museu de Badalona organitza el
festival romà “Magna Celebratio”.
Baetulo, ciutat romana
(Badalona, Barcelonès)
Horari
De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h
i de 16 a 10 h
Diumenges i festius: d’10 a 14 h
Dilluns, tancat
Tancat els dies 1 i 11 de maig, 24
de juny i 15 d’agost
Visites concertades
Tel. 933 841 750
info@museudebadalona.cat
www.museudebadalona.cat
Visita guiada gratuïta el primer diumenge
de mes (inscripció prèvia)
C-32 Sortida 83 Localització N 41º 27.050’ E 002º 14.766’
Museu de Badalona. Antonio Guillén
Museu de Badalona. Antonio Guillén
Museu de Badalona. Albert Navarro
55

Barcino, amb el nom oficial complet
de Colonia Iulia Augusta Paterna
Fauentia Barcino, va ser fundada
per l’emperador August cap
a l’any 14 aC, un cop acabades
les guerres càntabres i en plena
reforma administrativa i viària del
nord-est de la península.
La ciutat es va alçar damunt d’un
petit turó, enmig del fèrtil pla situat
entre el Llobregat i el Besòs i entre
la serra de Collserola i el mar.
L’extensió de la colònia, delimitada
per unes muralles amb torres i
quatre portes, no superava les deu
hectàrees.
Actualment es poden visitar diferents
restes de la ciutat romana,
habitatges del tipus domus (actualment
visibles al Museu d’Història
de la Ciutat), dos aqüeductes i les
muralles.
Museu d’Història de la Ciutat
Visites guiades concertades
Tel. 933 151 111
Plaça del Rei, Barcelona
56
Ciutat romana de Barcino
(Barcelona, Barcelonès)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
www.mac.cat
C-32 Localització N 41º 23.044’ E 002º 10.580’
56

Les termes romanes de Sant Boi
de Llobregat són una de les termes
privades millor conservades
de Catalunya. Es poden veure tots
els àmbits termals, amb murs de
més de quatre metres d’alçada. Es
complementa la visita de l’edifici
amb un petit espai museïtzat on
es poden veure exposicions de temàtica
romana.
Horari
Divendres: de 17 a 19 h
Dissabtes: d’11 a 14 h i de 17 a 19 h
Diumenges: d’11 a 14 h
Visites concertades
Tel. 936 351 250
57
Termes romanes de Sant Boi
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
C-32 Salida 53 Localització N 41º 20.782’ E002º 02.676’
57

58
Les de Gavà son les mines més
antigues d’Europa (IV mil·lenni
aC) i les úniques dedicades a
l’extracció de la variscita, mineral
semipreciós de gran prestigi entre
els grups humans del neolític i utilitzat
per confeccionar joies.
El Parc Arqueològic Mines de
Gavà ens proposa un recorregut
a partir de les investigacions que
es fan al voltant d’una excavació
arqueològica.
El visitant podrà conèixer a través
de la seva pròpia experiència
al Parc l’entorn natural i l’estil de
vida d’una comunitat neolítica mitjançant
les últimes tecnologies audiovisuals
i multimèdia.
Parc Arqueològic Mines de Gavà
(Gavà, Baix Llobregat)
Horari
De dilluns a divendres: de 10 a 18 h
De dissabtes: de 10 a 19 h
Diumenges i festius: de 10 a 14.30 h
Tancat els dies 1 i 6 de gener, 24 de
juny, i 25 i 26 de desembre
C-32 Sortida 48A Localització N 41º 18.633’ E 002º 00.052’
Parc Arqueològic Mines de Gavà
Jaume I, 7
08850 Gavà (Barcelona)
Tel. +34 932 639 620
parcarqueologic@aj-gava.cat
www.parcarqueologic.cat
CENTRAL D’INFORMACIÓ
Tel. 932 639 650 de dilluns a
diumenge
www.gavaciutat.cat
58

Situat sobre el turó de Sant Gervasi,
s’aixeca un poblat ibèric. Amb
l’arribada dels romans es construí
un barri al peu del turó i més tard
s’aixecà una vil·la romana al damunt.
Horari d’estiu
Dissabtes, diumenges i festius:
d’11 a 14 h i de 18 a 20 h
Horari d’hivern
Dissabtes, diumenges i festius:
d’11 a 14 h
Visites concertades
Tel. 619 337 584
59
Jaciment Arqueològic d’Adarró
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
C-32 Sortida 26 Localització N 41º 12.708’ E 001º 42.855’
59

El jaciment del Fondo d’en Roig
ha estat un bon exemple de tractament
d’un patrimoni afectat
per una gran obra pública com
es l’autopista. La preservació
d’aquest petit nucli ibèric s’ha
dut a terme donat que el jaciment
és una de les poques granges
d’època ibèrica conservades
a Catalunya. Jaciment excavat i
consolidat amb la col·laboració de
aucat/abertis.
Horari
Recinte a l’aire lliure sense horari
60
Establiment rural ibèric del Fondo
d’en Roig (Cunit, Baix Penedès)
C-32 Sortida 13 Localització N 41º 12. 719’ E 001º 37.228’
60

Els primers habitants de l’actual
terme municipal de Calafell van
ocupar la Balma de la Graiera fa
més de 20.000 anys. Aquest jaciment
arqueològic es troba situat al
vessant dret del congost del Torrent
de la Cobertera.
Visites conertades
Tel. 977 695 656
Fax 977 695 731
E-mail: jpou@calafell.org
61
Balma de la Graiera
(Calafell, Baix Penedès)
C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.589’ E 001º 34.373’
61

62
Era un poblat fortificat, de defensa
del litoral, que es data entre el segle
VII i la primera meitat del segle
II aC.
A la ciutadella ibèrica de Calafell
el visitant pot veure com vivia una
comunitat de l’Edat del Ferro fa
2.500 anys.
És el primer jaciment arqueològic
de la Península Ibèrica objecte
d’una reconstrucció a base
d’arqueologia experimental.
Ciutadella ibèrica de Calafell
(Calafell, Baix Penedès)
Horari
De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h
(última visita, 45 minuts abans de
tancar)
Tancat els dies 25 i 26 de desembre,
1 i 6 de gener i els dilluns, dia
de descans setmanal
C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.464’ E 001º 34.912’
Serveis
Zona de pàrquing amb capacitat
per autocars i cotxes
Zona de picnic i joc a l’entrada del
recinte
Tel. / Fax 977 694 683
mòbil +34 647 751 671
info@ciutadellaiberica.com
www.ciutadellaiberica.blogspot.com
62

Vil·la romana datada entre la primera
meitat del segle I aC i el segle
I dC. En destaquen les termes
i un taller de ferrer.
Horari
Recinte a l’aire lliure sense horari
Visites conertades
Tel. 977 695 656
jpou@calafell.org
63
Vil·la romana del Vilarenc
(Calafell, Baix Penedès)
C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.499 E 001º 34.164
63

64
El poblat ibèric del Puig Castellar
està situat al parc de la Serralada
de Marina, a la part alta del turó
del Pollo, de 303 metres d’alçada,
amb una extensió aproximada de
5.000 m 2 . Les seves magnífiques
condicions defensives i de control
del territori fan pensar que devia
ser un poblat important. El seu
emplaçament li permetia la visió
i la comunicació amb els assentaments
propers, ja que controlava
un tram important de la línia
de costa, la desembocadura del
Besòs, el pla de Barcelona i el
pas cap a l’interior, cap al Vallès.
El Puig Castellar pertanyia al poble
dels laietans i data de final del
segle V o principi del segle IV aC
fins a final del segle III o principi
del segle II aC, moment en què és
abandonat a causa dels esdeveniments
relacionats amb la Segona
Guerra Púnica.
Poblat ibèric del Puig Castellar
(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
Visites guiades concertades
Tel. 933 857 142
museutorreballdovina@gramenet.cat
www.gramenet.cat/museutorreballdovina
B-20 Sortida 4 Localització N 41º 28.218’ E 002º 12.397’
Festa Ibera (maig) i el Cap de
Setmana Ibèric (octubre)
64