Tríptic - Turisme Andorra la Vella - Comú d'Andorra la Vella

KASTRUM SANCTI VINCENCII
La fortalesa dels Foix a Andorra?
El castell comtal de Sant Vicenç estava situat al cap del roc d’Enclar,
el promontori rocós que domina el jaciment des del nord, on hi ha
restes d'aquesta antiga fortalesa, que té un origen tardoromà. El
nom del castell de Sant Vicenç apareix per primer cop en l'acta de
consagració de Sant Feliu de Castellciutat, el 952.
El 1190, el comte Ermengol VIII d'Urgell va cedir el castell
–amb el seu terme– al vescomte Arnau de Castellbò. El document
ens diu que s'havia de construir una nova fortificació, de nova
planta, “a l'arrel de la muntanya d'Enclar”. El 1230 va entrar a
formar part del patrimoni dels comtes de Foix.
Per la primera disposició del segon pariatge, del 1288,
s'estipulava que el comte Roger Bernat III de Foix havia de fer
enderrocar “el castell, o edificació, o fortalesa” del podium de
Sant Vicenç.
Els materials arqueològics ens indiquen que les estructures
principals del jaciment es van construir cap a la fi del segle XII, i
que van ser abandonades a començament del XIV. D'acord amb
aquesta cronologia, la natura dels materials recuperats i la
vocació defensiva de les construccions concorden plenament
amb el que ens diu la documentació. Aquesta és la hipòtesi que,
ara com ara, té més força per identificar la fase central del
jaciment.
LES ESTRUCTURES
Pedra sobre pedra
El jaciment de la Roureda de la Margineda es troba sobre una
tartera granítica, una llengua de grans blocs i pedres que davalla de
la muntanya d'Enclar.
Els ocupants del jaciment durant l'edat del bronze aprofitaven els
grans blocs de granit com a murs, sobre els quals construïen una
coberta vegetal. Els assentaments eren estacionals, però deixaven a
les cabanes els grans recipients ceràmics per retrobar-los la temporada
següent.
Segles després, els constructors medievals van bastir els grans
murs directament sobre la tartera, sense fonamentació.
La tècnica que van fer servir era la mateixa que la dels vells
margeners andorrans: pedres sense treballar, disposades en filades
irregulars i sense morter, només lligades amb una mica d'argila. De
vegades els murs són dobles, amb un reble interior de pedres més
petites.
Els homes que les van aixecar van ser capaços, tanmateix, de
construir estructures complexes i massisses, un conjunt orgànic
que, avui, encara ens presenta alguns problemes d'interpretació.
Però el gruix dels murs i els basaments de les torres que s'han
conservat són elements característics de recintes fortificats, amb
una clara voluntat defensiva.
El castell de Sant Vicenç seria, així, un centre administratiu i
militar, el cap de pont dels Foix a Andorra, amb una zona residencial,
magatzems i espais per a la guarnició.
ELS MATERIALS
Argila, llosa, ferro
El jaciment de la Roureda de la Margineda ha estat ric en troballes
de cultura material. Són el contrapunt a la contundència dels murs,
i ens parlen de la vida de cada dia dels seus habitants, del que
menjaven, de com es defensaven, de quines eren les funcions de
cada estança.
De l'edat del bronze en tenim les restes de grans tenalles de
ceràmica, on els ocupants de les cabanes guardaven les seves
provisions.
A les estructures de la fase corresponent al que seria el castell de
Sant Vicenç s'hi ha trobat un gran volum de recipients ceràmics de
cuina, elaborats per artesans locals amb la tècnica de cocció
reduïda. Però també n'hi ha d'importats, com ara peces vidriades
que permeten establir una datació molt més precisa. D'aquest perío-
de també en tenim molts elements metàl·lics, que s'han conservat
sorprenentment bé. Hi ha eines agrícoles i objectes domèstics, com
tisores, claus i anells, però també un bon nombre d'armes: fletxes de
ballesta, puntes de llança, guaspes de beina d'espases…
És especialment significatiu el conjunt de pissarres gravades que
s'han trobat al jaciment, amb dibuixos, inscripcions religioses, tau-
lers de joc, les figures estilitzades de dos guerrers i l'esbós del que
semblaria que és l'escut dels comtes de Foix.

LA ROUREDA DE LA MARGINEDA
Un viatge al cor de la història d’Andorra
L’any 2007 van començar les excavacions al jaciment
de la Roureda de la Margineda. En aquell
moment era impossible calibrar la magnitud de les
estructures que, amagades sota la vegetació i els
enderrocs, esperaven els arqueòlegs.
Sis campanyes d'excavacions més tard, ha sortit a
la llum el jaciment arqueològic més extens d’Andorra
i un dels més espectaculars dels Pirineus.
Les troballes ens han obligat a reconsiderar alguns
aspectes de la història medieval d’Andorra, en un
diàleg excitant entre els vestigis arqueològics i la
documentació. Aquest diàleg encara continua: el
jaciment de la Roureda de la Margineda és un
jaciment encara obert. Hi ha molta feina per fer,
més descobertes ens esperen sota terra.
D’aquest viatge al passat en coneixem, de moment,
cinc etapes:
1. Hàbitat del bronze antic (2200 - 1600 aC).
2. Mas dedicat a la producció de vi
(segles XI - XII).
3. Castell de Sant Vicenç (1190 - 1288).
4. Transformació en una explotació agrària
(1288 - c. 1350).
5. Abandó i conversió en espai de conreu
(c. 1350 - segle XIX).
Molines Patrimonis ha contret un compromís amb
el Govern d’Andorra i el Comú d’Andorra la Vella
per redactar un pla director i continuar els treballs.
És una garantia de continuïtat per al coneixement i
la difusió d'un element capital del patrimoni cultural
del país.
DL: AND. 301 - 2012
1. Hàbitat del bronze antic
2. Mas (segles XI - XII)
3. Castell de Sant Vicenç
(finals s. XII - primera meitat s. XIII)
4. Transformació en explotació agrària
(1288 - primera meitat s. XIV)
LA ROUREDA
DE LA MARGINEDA
Un viatge al cor de la història d’Andorra