Enviar a un amic - Caprabo

el convidat
anatomia
de la
croqueta
74 sabor... www.capraboacasa.com
david
torres
ESCRIPTOR I GUIONISTA
DE TV. LA SEVA NOVEL·LA
‘EL GRAN SILENCIO’ HA
ESTAT FINALISTA DEL
PREMI NADAL 2003.
Com tantes altres meravelles culinàries, la croqueta va néixer de la necessitat
d’aprofitar les restes d’un àpat anterior. Des de la feliç invenció, hi ha hagut croquetes
per a tots els gustos: de pernil, de pollastre, de formatge, de rocafort,
de poma i fins i tot d’aire, malgrat que aquesta croqueta no sembla gaire nutritiva.
On la gastronomia no ha introduït excessives variacions és a la forma, l’estructura
pròpiament dita de la croqueta, que consisteix en un cilindre més o menys
gruixut i més o menys oblong, encara que també prosperen per algunes cuines
de Déu atrevits dissenys que intenten adjudicar a la croqueta la subtil perfecció
de l’esfera o l’estilització aerodinàmica de la baqueta.
Me’n recordo que hi havia una veïna al barri que, aclaparada pel temps que tardava
en dividir i arrebossar la massa, preparava una sola i enorme croqueta l’aparició de
la qual a la taula familiar afavoria discussions frontereres equivalents al repartiment
d’Àfrica. Antítesi gairebé perfecta d’aquesta gran croqueta continental són les
croquetes nuclears, recepta magistral descoberta pel meu amic, el poeta Álvaro
Mu ñoz Robledano, en una nit de borratxera la descripció detallada de la qual
ara no fa al cas. Val a dir que teníem gana i que a la nevera només quedaven uns
pocs iogurts caducats i un paquet de croquetes congelades. Sense vacil·lar, guiat
per aquesta musa sublim que sol inspirar els poemes genials, les melodies inoblidables
i les travesses de catorze premiades, Álvaro va tirar les croquetes, rígides com
pedrotes, a l’oli encara fred. El foc lent i la Teoria de la Relativitat van fer la resta.
Per explicar-ho breument, les croquetes es van engrunar espontàniament i, mentre
l’oli xauxinava emmurriat, cada tros de croqueta es va anar dividint en trossets ca -
da cop més petits, i aquests trossets, al seu torn, en minúcies gairebé invisibles,
exactament igual que àtoms d’urani cercant gresca en una reacció en cadena. No
creguin que va ser fàcil la tasca de salvar amb una escorredora allò que es podia
salvar d’aquelles croquetes, però, digui el que digui la Física, els hi puc assegurar
que la matèria, encara que infinitament subdivisible, és comestible.