Enviar a un amic - Caprabo
Enviar a un amic - Caprabo
Enviar a un amic - Caprabo
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
canyella<br />
Descoberta a Sri Lanka, és <strong>un</strong>a de les espècies més antigues. Els pals de canyella procedeixen del canyeller, <strong>un</strong> arbre dels brots més tendres del qual es retira<br />
l’escorça. Llavors, <strong>un</strong> cop s’ha eliminat la rugosa capa externa de l’escorça, s’asseca al sol i es formen els canonets, molt aromàtics i fràgils. En pols, té <strong>un</strong><br />
aroma menys persistent, però més fàcil d’emprar. Ambdues casen bé amb nombroses postres i amb la carn de xai i porc. Magnífica amb el puré de carabassa.<br />
comí<br />
El cultiu ja s’anomena en l’Antic Testament, com a ingredient a l’elaboració del pa. Procedeix de la vall del Nil, es va estendre després pel nord d’Àfrica, des<br />
d’on va arribar al nostre país, i des d’aquí cap a Amèrica. D’olor penetrant, el sabor és acre i lleugerament picant. Condiment bàsic del cuscús, en alg<strong>un</strong>s<br />
llocs també se sol emprar per especiar el gaspatxo. S’usa sovint per assaonar les cols, el tomàquet cru i certs formatges i embotits.<br />
vainilla<br />
La beina fosca i flexible és el fruit d’<strong>un</strong> tipus d’orquídia mexicana que viu enfilada als cafès i mangos. Hernán Cortés la va provar amb xocolata a la cort de<br />
Moctezuma i, fascinat, la va portar a Europa. La més apreciada és la vainilla mexicana; la més popular, la varietat Bourbon de Madagascar. Intervé a la<br />
preparació de nombroses cremes i dóna <strong>un</strong> toc especial a la mantega. El més original? El paper com a aromatitzant d’<strong>un</strong>a llagosta.<br />
cúrcuma<br />
També se la coneix per safrà indi o sal d’Orient. Transmet a tot allò que toca <strong>un</strong> color groc intens i <strong>un</strong> gust almescat, picant i <strong>un</strong>a mica amarg. La cúrcuma<br />
harmonitza especialment amb aquells plats que porten arròs, ous, marisc i peix. Hi és molt present a la cuina del Magreb i, mòlta, forma part de nombrosos<br />
curris. És fàcil confondre-la amb certs colorants alimentaris, amb els quals només té en comú el color.<br />
clau d’espècia<br />
Procedeix dels botons d’<strong>un</strong> arbre anomenat claveller o girofle, que originàriament creixia a Indonèsia. Allà existia la tradició de plantar <strong>un</strong> claveller<br />
quan naixia <strong>un</strong> fill: si l’arbre creixia fort, també ho faria el nen. D’aroma intens i persistent, és indispensable a estofats de llegums (p<strong>un</strong>xat en <strong>un</strong>a ceba),<br />
acompanya bé al porc i es troba en molts curris indis. S’ha d’emprar amb moderació. Si se n’abusa, ho envaeix tot amb el penetrant aroma.