Una nevada de gran virulència paralitza Cassà ... - Cassà Digital

No estem preparats...
Els homes del temps ho havien anunciat. Però ningú no
s’esperava que arribés a ser tan forta. Tampoc no havien previst
que la neu arribés a cotes tan baixes com va passar en realitat...
El dilluns, 8 de març passarà a la memòria col·lectiva de molts
cassanencs i en general de molta gent que viu a les
comarques gironines, com el dia de la gran nevada.
El dia que tot es va paralitzar i que va obrir una
setmana primer de sorpresa, després de curiositat i
inquietud, per passar a continuació cap al caos per
la desaparició de llarga durada de bona part dels
servis bàsics i finalment d’indignació per la manca
de resposta de les empreses i institucions que
El moment àlgid de la tempesta, dilluns a la tarda.
Una nevada de gran virulència
paralitza Cassà durant tres dies
haurien d’haver donat solució a l’emergència creada.
Tres dies i mig sense llum son massa per una població com
Cassà que en ple segle XXI va veure com durant seixanta hores
les llars i empreses de la vila es quedaven sense corrent elèctric,
sense calefacció i sense
telèfon fix o mòbil, sense
poder cuinar... Un caos
que es va iniciar a mitja
tarda del dilluns quan la
caiguda de torres de mitja
tensió va deixar el poble
- i molts altres municipis
2 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Número 685 · Març 2010 · Any LXVII · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 3,50 euros
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
També, en aquest número:
- L'èxit acompanya el nou escenari per a la Fira de la Caça i la Pesca
- Es presenta el llibre sobre la toponímia de Sangosta
- Entrevista al Dr. Ruscalleda, que compleix cent anys
... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques
Neu,
caos i
indignació

La cruïlla dels carrers Barraquetes i Indústria, enmig de la
tempesta; a sota, col·lapse de vehicles a la carretera, a Llambilles.
de la rodalia- sense llum i es va perllongar fins al matinada del dijous,
quan es va anar restaurant de manera progressiva l’arribada de la llum.
En alguns punts encara van haver d’esperar-se dos i tres dies i les
queixes dels ciutadans i dels ajuntaments van ser la música de fons
durant molts de dies mentre a poc a poc la neu anava desapareixent del
nostre paisatge urbà (en alguns llocs va aguantar gairebé quinze dies)
i qui més qui menys anava avaluant els danys materials i econòmic
causats per la nevada més gran dels darrers vint-i-cinc anys. El 1986 va
ser l’anterior gran tempesta que es recorda i també va provocar un gran
caos, en aquell cas sobretot a Girona i a la frontera amb la Jonquera. En
aquest cas, els problemes van ser molt més evidents i afectaren durant
més temps cosa que provocà la indignació de tots els afectats.
DILLUNS, 8 DE MARÇ
S’aixeca un dia rúfol i a mig matí comença a caure
la neu amb intensitat. Els carrers comencen a
quedar de color blanc i l’alarma es dispara en
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Una mostra de la virulència de la tempesta de
neu i vent: va arrencar un dels cedres del Ceip
Puig d’Arques, arbre molt corpulent d’uns 40
anys, una de les icones de l’escola
El 1947 van caure 80 cm
Més d'un pam de
neu en una tarda
Tot i que els metereòlegs la venien anunciant, va
sorprendre a tothom l’espectacular nevada del dia
8 d’aquest mes, tant per quantitat de neu - en alguns
llocs uns 30 centímetres -, tot i que no va ser uniforme,
com pel fortíssim vent i també per les destrosses
que va causar.
Aquest fenomen no ha batut rècords de gruix de
neu, ja que, al llarg del segle passat, n’hi va haver
de més fortes en aquest sentit, com poden ser la del
24 al 26 de gener del 1947 (aquesta sí que és rècord)
en que en varen caure uns 60 cm i la del Nadal del
1962, que es va arribar a uns 40 centímetres. Varen
ser semblants, la del 12 de gener del 1945, la del 3
de febrer del 1963 i, per la seva virulència, la del 30/
31 de gener del 1986.
No és la primera vegada que neva el març, ja que
ho va fer el dia 8 (el mateix dia) del 1964.
El que potser sí ha estat rècord ha estat la
temperatura del dia 10, la més baixa en un mes de
març que es recorda, amb -6,3 ºC, tot i que n’hi va
haver que s’hi acostaven: el dia 4 d’aquest mes del
1973 i el dia de Sant Josep del 1.988, a prop del –
6ºC. Aquest dia 10 ha estat el més fred del que
portem d’hivern amb una mitjana de -0,45 ºC.
Una altra dada a tenir en compte va ser el vent, ja
que el mateix dia 8 se’n va enregistrar una ràfega
de 90,1 Km per hora de NNE entre les 4 i les 5 de
la tarda.
Les destrosses en arbres i torres elèctriques
han estat degudes a que era una neu molt humida
i feixuga, tot plegat ajudat pel fort tràmpol.
Quim Massa
3

Agraïts i decebuts
DIMARTS, 16 MARÇ 2010,
22:00h: Fa una setmana
de la gran nevada. Vàrem
ser d’aquelles persones
que,malauradament, es
varen quedar atrapats a la
carretera i van haver dE fer
nit allà on eren, en el
nostre cas, al poble de
Llambilles
Després d’aquella
maleïda nit, ens agradaria
escriure aquestes línies
per remarcar dues coses:
Primer, que la gent, en moments de necessitat, ens ajudem uns als
altres, encara que no ens coneguem de res. Segon, que la ineficàcia
dels nostres polítics, als quals donem la nostra confiança, ens va portar
a una situació límit. Sembla increïble que, vivint en un país del primer
món, ens podem quedar aïllats en una carretera, sense que ningú de
les forces de l’ordre o reprsentants del govern ho solucioni, i hàgim de
passar la nit al cotxe, en ple hivern, només perquè hi ha hagut una
nevada que, a més a més, estava prevista. Per aquest motiu, ens
agradaria agrair molt i molt a l’ajuntament de Llambilles l’ajuda que ens
va donar en un moment tan complicat. També al restaurant L’Escon, que
va tenir les portes obertes per a tothom fins molt tard i, sobretot, al habitants
del poble de Llambilles, que van preparar el pavelló municipal per donar
aixopluc, menjar calent i mantes a tothom que ho volgués, per poder
passar aquella nit d’una forma decent. Això mateix es va fer a molts
pobles gironins, organitzats per els seus ajuntaments, o per iniciativa
pròpia del ciutadans, però sempre sense l’ajut de la
generalitat. Mentre passava tot això, mentre hi havia
moltíssima gent atrapada a les carreteres o als trens, els
governants van sortir als mitjans de comunicació dient que
tot estava controlat, que quasi no quedava gent aïllada dins
dels cotxes, i que aviat tot tornaria a la normalitat. Aquestes
declaracions, especialment les realitzades pel senyor
Boada, són indignants, perquè a sobre de no assumir les
seves responsabilitats, va mentir per intentar que l’opinió
pública es calmés i no se li tirés a sobre. A més, ja es sabia
que aquesta tempesta arribaria, que podia col.lapsar les
carreteres i que la nevada seria important, però no es va fer
res per evitar-ho. Els resultats encara són visibles una
setmana després: molts dies sense corrent elèctric,
problemes per circular per las carreteres, masies i cases aïllades... i ara
sembla ser que tota la culpa és de les companyies elèctriques, de la
gent que va decidir circular per les carreteres i dels mitjans de
comunicació, que no varen avisar de l’abast de la nevada. Els consellers
de la generalitat, o sigui, les persones amb poder
per fer alguna cosa al respecte i que, no se sap
perquè, no ho van fer, sembla que no són
responsables de res, i el seu màxim
representant tampoc. I desprès demanen que
els donem confiança...
Enric Puig
diversos sectors; els nens comencen a ser evacuats
de les escoles; els que van en transport escolar
els primers, ja que es preveu que la circulació sigui
problemàtica. A migdia es veu que les previsions
meteorològiques que anunciaven que la nevada
només agafaria per sobre dels 200 metres ha estat
errada i la neu s’acumula de manera important a
totes les comarques gironines fins a nivell del mar.
Les carreteres comencen a quedar col·lapsades.
La gent no porta cadenes i les entrevassades i
relliscades estan a l’ordre del dia. Una de les vies
més importants de comunicació de Cassà, la
carretera a Girona queda tallada a primera hora
de la tarda a la zona del Bugantó. Els que en saben
busquen algun camí per on hagi passat algun
tractor per defugir les
cues. també es talla el
trànsit cap a Llagostera
i els vehicles queden
aturats entre
Cassà i Riudellots i
cap a Caldes....
A la tarda la paral·lització
del trànsit és
important a molts
punts de Catalunya.
Continua nevant amb
força i a Cassà hi ha
centenars de
persones que queden atrapades a dins el seu
vehicle sense poder anar ni cap a Girona ni cap a
Llagostera. També hi ha gent parada a Quart, a
Llambilles, a Santa Coloma, a Sant Celoni, a
Fornells, a l’Eix Transversal... A mitja tarda s’ha
tallat el corrent elèctric i els telèfons comencen a
fallar. Ni els mòbils ni els fixos no permeten parlar
a la gent, ja que hi ha algunes centrals afectades
pels talls de llum.
Es fa fosc i encara que el més fort de la nevada ja
ha passat tothom intenta trobar un lloc per
aixoplugar-se en mínimes condicions.
4 NÚM. 685 - MARÇ 2010

L’Ajuntament de Cassà ha habilitat la
nau polivalent per acollir la gent que no
pot anar a casa seva. Es fa una recollida
de mantes i sacs de dormir -lamentablement,
alguns ja no retornaran als seus
propietaris- per conservar la temperatura
dels damnificats. En un dels pocs punts
de Cassà on encara hi ha llum, al restaurant
Mas Ros, es preparen entrepans i
begudes calentes que amb 4x4 es poden
portar a les persones que han quedat
aïllades a Cassà. Al principi no arribaven
al centenar; a mitja nit ja són més de doscents.
Al mateix restaurant a la nit hi
arribaran uns mossos d’esquadra cercant
un lloc on passar la nit...
Els serveis socials intenten localitzar la
gent més necessitada per intentar evitar
que hi hagi problemes més greus...
Comença la nit amb gent que va arribant
a peu des de diferents punts i que ha deixat
el cotxe tirat a la carretera... Ha deixat de
nevar. Els carrers estan ben foscos. No hi
ha llum enlloc i són pocs els vehicles que
hi circulen; només algun tot terreny,
especialment els de serveis públic i de la
policia intentant atendre qualsevol
emergència. Fa molta fred i hi ha molta
gent no dorm de fred, d’angoixa, intentant
avisar la seva família... intentant carregar
el mòbil.
DIMARTS , 9 DE MARÇ
Un dia radiant s’aixeca per mostrar un
paisatge impressionant. Tot Cassà
resplendeix blanquinós encara que no hi
ha llum ni telèfon. Els cassanencs i
cassanenques ho aprofiten per anar a
buscar allò mes essencial; algunes
botigues encara estan obertes i s’acaba
el pa, les piles, les llanternes, les
espelmes... Els infants són els que s’ho
passen més bé. No hi ha classe i volten
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Agraïment a la bona tasca
dels serveis municipals
Bé, per fi ha nevat.
Vull fer referència
a la nevada del
gener de l’any
1945, mes en que
va néixer la meva
cosina. Jo vaig
tenir sort, doncs
vaig néixer a finals
del mes de
febrer, quan la
neu ja era fosa, i
aquell passat gener
vaig estar
molt calentó al
ventre de la meva
mare.
D’aquesta última nevada el que sí vull dir és la rapidesa, l’eficàcia, l’esperit de
servei que ha mostrat l’ajuntament davant les necessitats i urgències que s’han
presentat.
Els més grans recordareu que quan abans nevava tothom sortia de casa seva
amb pales grosses de fusta, les d’apilonar els taps; de ferro, les dels paletes o
simplement amb les de la llar o escombres de bruc per netejar les voreres i els
carrers. Era com una “festa major” freda, que després s’escalfava a la vora del foc
amb una torrada sucada amb all, sal i oli, un botifarra a la brasa, un petit de vi i si
era una “mija” millor. Avui tot ha canviat, i en comptes de col.laborar a tornar les
vies urbanes a la normalitat, he sentit tantes o més crítiques que elogis a la feina
feta per la brigada i els altres equips que els han ajudat.
Cal tenir present que estem parlant d’una situació que a Cassà els últims 65
anys s’ha viscut quatre vegades. Cal tenir present que superficialment, amb les
urbanitzacions i pisos, el poble s’ha engrandit i complicat d’una manera exagerada.
Superfície que, òbviament, també necessita d’aquests serveis de neteja i que en
circumstàncies extremes com les que s’han viscut és molt lent poder-los fer arribar
amb la celeritat que tots voldriem. I no oblidem el creixement del parc mòbil i del
mal ús que en fem pel centre del poble. A més hi havia, i a molts llocs encara hi ha,
la falta de comunicació telefònica pel trencament de moltes línees. I el fet és un:
que estem molt mal acostumats.
Quan sentia a parlar per la radio, i a partir d’ahir per la televisió, els comentaris
sobre la caiguda d’una quarantena de torres de distribució de la llum; quan dèien
que segons l’alçada sobre el nivell del mar s’hi instal.laven, em sembla recordar,
tres tipus de torres diferents que es dintingien per la seva fortalesa, construcció,
solidesa: quan més cap al Pirineu, més fortes eren, lògic doncs les nevades
extremes hi sovintegen més. Quan sentia que la MAT, vaig entendre que a efectes
de distribució, seria la solució, pensava que la solució definitiva seria el soterrament
de les línees i així s’hauria acabat aquest problema.. Per què? Doncs perquè no
n’hi hauria ni una. Però bé aquest és un altre
tema sobre el que fa molts anys que se’n parla i
sobre el que hi deuen haver interessos creats.
Una vegada més dic que tinc el ple
convenciment que els nostres dirigents i
treballadors municipals han fet una bona feina.
Un cassanenc
5

L'Ajuntament
centralitza les
reclamacions
Comunicat de l'ajuntament del
dimecres, 10 de març:
"Continuem treballant per
aconseguir que tots els veïns
tinguin subministrament elèctric.
Hem recobrat els serveis bàsics:
escoles, residència geriàtrica,
CAP, garantia de subministrament
d’aigua. Volem informar, a tots els
afectats, que de cara el dilluns vinent s’iniciarà la recollida
de les reclamacions a Fecsa-Endesa, pels danys i perjudicis
causats, d’aquesta manera les trametrem de manera
conjunta des de l’Ajuntament.
Aquestes reclamacions es podran presentar al Registre
d’Entrada i a la Polícia Local. Per formalitzar les reclamacions
cal adjuntar documentació: fotografies, tiquets, factures... Per
aquesta raó s’hauran de portar a l’Ajuntament i no es podrà
fer via Internet.
La situació esta essent complicada i volem agrair la
col·laboració de totes aquelles persones i empreses que no
han escatimat esforç i recursos per facilitar el retorn
progressiu a la normalitat.
Continuem amatents (972 46 10 69) per atendre totes les
emergències que vagin sortint per a arribar a la resolució
final d’aquest episodi que tant ha afectat el desenvolupament
normal de la vida del nostre poble".
UN IGLÚ AL CENTRE DEL POBLE
Aquesta colla de nois i noies van aprofitar la
nevada per emular els esquimals i, fent ús de la
neu, construir un iglu, una caseta ben insolita
en el nostre paisatge urbà!
Un paisatge i
una diada per
immortalitzar
pels carrers amb els
anoraks, guants i botes
d’esquí fent ninots de neu,
improvisant batalles de
boles de neu. Alguns joves
fins i tots agafen els esquí i
s’atreveixen a endinsar-se
una mica per les Gavarres
per estrenar pistes i
imaginar-se Cassà com a
subseu dels Jocs Olímpics
de Barcelona del 2022.
I els convilatans passegen
amb precaucions amunt i
avall intentant no relliscar i
vivint un insòlit dia de festa
recordant altres nevades i
confiant que ben aviat es
restableixi la normalitat.
Simultàniament des de l’ajuntament es connecta amb diversos
constructors i empreses que disposen de maquinària adequada
i es contracten serveis d’excavadores per anar traient la neu
que s’acumula en alguns carrers. es comença a passar balanç i
es remarca el gran nombre de torres de llum que han caigut a
terra. Es cerquen alguns generadors per donar serveis
imprescindibles, a la policia ja n’hi ha un i en cal un altre per a
l’hospital, que les temperatures són baixes i cal garantir que els
residents podran suportar una altra nit sense llum. Les
gasolineres no poden subministrar gasolina ni als vehicles ni
per als generadors; la llenya s’ha acabat i la gent es comença a
inquietar per saber quan durarà aquesta situació.
Poca gent se n’ha assabentat, però la situació podria haver
estat pitjor, ja que l’Ajuntament ha aconseguit garantir el
subministrament d’aigua a tots la població amb una actuació
d’urgència. Quan el nivell del dipòsit estava al seu punt crític
s’ha fet una connexió directa de la canonada del Pasteral a un
dels pous locals i així es garanteix el subministrament a totes les
llars. Ha calgut passar unes mànegues per dins una canonada
estreta i gairebé inaccessible, però els operaris municipals se
n’han sortit i Cassà té aigua amb normalitat, cosa que no passa
en altres municipis en els que la manca de llum a les bombes
d’impulsió provoca la tallada d’un altre element imprescindible
per a la vida local.
DIMECRES, 10 DE MARÇ
Ja hem passat una altra nit sense llum; la temperatura de les
cases ha baixat de manera important i la indignació va creixent
mentre la gent es va assabentant de la situació. La ràdio és el
mitjà per informar-se, ja sigui de l’actualitat nacional o de la més
local per saber que encara no hi pot haver classes, que s’està
treballant per retornar la llum. Avui ja hi ha un tros de Cassà que
ha recuperat el corrent i la gent fa servir les cases
d’amistats i parents per anar a dutxar-se amb aigua
calenta, per carregar els mòbils i equips elèctrics...
Algunes empreses poden reprendre la seva
tasca; en altres punts la manca de llum ja ha
provocat danys irreversibles i el menjar que hi havia
en alguns congeladors i a les neveres s’ha fet malbé
6 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Ìmatges
inèdites del
nostre
poble i una
màquina
llevaneus
restaurant
el trànsit a
la carretera
de Girona.
o s’ha hagut de menjar de pressa i corrent... si és que s’ha trobat
un fogó de gas on poder-ho cuinar!
Cal continuar la vida i el dimecres és dia de mercat, però hi ha
molt poca oferta; el passeig està ple de pilons de neu i els
marxants no poden venir a Cassà ja que no tenen clar el
desplaçament o tenen prou feina en recuperar la seva
explotació...
DIJOUS, DIVENDRES, DISSABTE...
El dia 11 de març a 1/4 de 6 de la matinada molts llums
s’obren a les llars cassanenques. Torna la llum i aquest és el
signe que el pitjor ha passat. Ha arribat l’hora d’intentar retornar
a la normalitat en la mesura que es pugui. El col·legis fan vida
normal (a La Salle reben notícies dels alumnes de quart d’ESO
que finalment van poder marxar de viatge de fi de curs a
Polònia), els establiments i empreses poden tornar a recuperar
el seu ritme i es comencen a demanar responsabilitats a la
companyia elèctrica que permet que les torres de llum no
estiguin preparades per aguantar una nevada com la soferta.
El cap de setmana següent és la fira de la caça i no hi ha clar
que es pugui celebrar; es fan canvis de darrera hora i es manté
la convocatòria, que el temps sembla que ja ha
millorat de manera definitiva.
Dissabte ja hi ha
mercat, encara que amb
un petit canvi
d’emplaçament. la vida
es va normalitzant; la
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Una tarda per no oblidar
Com molts cassanencs i cassanenques, el passat 8 de març
em vaig veure atrapat a la carretera de Riudellots a Cassà
per culpa de la terrible nevada que va caure.
Després de passar 5 hores aturat sense poder tirar ni
endavant ni enrere, sense notícies ni dels mossos ni dels
bombers, sense poder avisar la família de la situació, sabent
que el meu fill estava atrapat en una altra carretera i patint la
incertesa de no saber què fer, vaig decidir anar al pavelló de
Campllong amb uns homes del poble que m’ho van oferir.
L’altra opció era passar la nit al cotxe i no em venia massa de
gust, la veritat.
Tinc 54 anys i duia roba poc adequada per a una situació
meteorològica com aquella. Feia 12 hores que no menjava i
estava molt cansat i nerviós. Després de caminar uns metres
en direcció contrària al vent i la neu, vaig començar a no
notar-me els peus, estava esgotat i els nervis em van poder.
Vaig patir un principi d’atac d’ansietat, doncs sóc molt patidor
i tot i haver passat situacions infinitament pitjors, aquesta em
va superar. Deu ser cosa de l’edat!
Dos desconeguts de Campllong van dur-me amb tota la
seva bona fe fins al pavelló, on poc a poc em vaig anar refent.
Cap a les 21h. un noi del poble es va oferir a dur-me fins a
Cassà amb el seu tot-terreny. Per fi vaig arribar a casa.
Sé que cadascú té la seva història d’aquell dia, però volia
donar les gràcies als veïns i a l’alcalde de Campllong que
desinteressadament es van posar a disposició dels
desconeguts que ho vam necessitar i ens van ajudar a caminar,
a calmar-nos, ens van donar menjar i ens van dur fins a casa.
Moltes gràcies de tot cor. Persones com vosaltres fan que el
món sigui cada dia una mica millor.
El senyor president diu que aquella nit els mossos d’esquadra
van rescatar 1.300 persones dels cotxes i els van dur
amablement a casa seva. Jo, la veritat, no vaig veure ni un
mosso ni un bomber pels voltant de Campllong, i crec que si
hagués estat per ells hagués passat la nit al cotxe
entre neu, i vent iveient
com la fabulosa xarxa
elèctrica es desplomava
a uns metres de mi.
José Luís Páez
7

El conseller Francesc Baltasar va comprovar sobre el terreny els
Lliçons a aprendre estralls causats per la tempesta al nostre poble i a les Gavarres
consellera Carme Capdevila visita el poble per assabentar-se de com ha
La nevada del passat dia 8 no va ser excepcional,
però demostra fins a quin punt som vulnerables i
fins a on estem preparats, per fets que se surten de
la rutina del "plou i fa sol". Moltes vegades per una
tempesta de pluja, per una tramuntanada, ens marxa
la llum, doncs "es normal" que quan cau un cert
gruix de neu i una ventada forta les torres es
dobleguin com si fossin de xocolata.
És vergonyós veure només Cassà i el seu entorn
del diferents veïnats i la quantitat de fils i torres
malmeses. Encara, les que han aguantat millor han
estat els pals de fusta. Els de tota la vida! vés per
on!
En aquest veïnats i el Mas Cubell, fins al cap de
120 hores, no hi va haver llum!
De ben segur haurem de pensar en insta.lar una
placa solar i poder tenir una mica d'aigua calenta i
un aparell de càmping gas pels que tenen cuines
elèctriques i poder preparar una mica de menjar
calent.
Voldria cridar l'atenció sobre dos punts que
considero importants: La Residència Geriàtrica Sant
Josep i els nostres boscos.
Pel que fa a la Residència, és va poder dotar de
calefacció d'emergència el mateix dilluns (tardavespre)
però sense llum fins el dimecres (si no ho
tinc mal entès). Hauriem de saber prioritzar i pensar
com resoldre aquest problema en un lloc vital per
les persones que hi resideixen.
Els nostres boscos (igual que tots els del entorn)
estan amb un estat llastimós.
Els arbres caiguts, branques trencades, donen al
bosc un estat lamentable i perillós. Tot això és
combustible per l'estiu!
Podem aportar en nostre gra de sorra, anant a
recollir llenya. "Fent estelles de l'arbre caigut!" i
mai més ben dit.
Àngel Dalmau
afectat la nevada al poble; tres dies després arribael conseller de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar que ve a Cassà
per veure in situ la zona afectada per les nevades d’una setmana abans.
El conseller de Medi Ambient es reuneix amb l’alcalde de Cassà de la
Selva, Carles Casanova, a l’Ajuntament, i tot seguit tots dos amb diferents
responsables del Departament, es dirigeixen amb vehicles quatre per
quatre a conèixer sobre el terreny els efectes de la nevada que va causar
grans destrosses als boscos de les Gavarres. Segons les primeres
estimacions del Departament, en total hi ha més de 44.200 hectàrees en
boscos gironins, principalment del massís de les Gavarres, on el temporal
ha provocat una afectació greu a la massa arbrada. Eñ Conseller parlava
que "encara hi havia llocs inaccessibles"’. Baltasar asseguràque a partir
d'fara "s treballarà intensament" per poder netejar els boscos abans del 15
de juny, moment en què comença la campanya d'estiu i el perill d’incendis
forestals seria molt més elevat si no es retira aquesta massa forestal.
Les afectacions als boscos de Cassà són impressionants en alguns lloc
i també en molts jardins particulars amb caigudes de branques i arbres
sencers, com el de l’entrada del CEIP Puig d’Arques, o els que van caure
a la Pineda Fosca. Alguns camins de les Gavarres estan absolutament
amagats sopta la brancada caiguda Ara caldrà treballar durant moltes
setmanes per garantir l’accés a algunes cases de pagès i mantenir oberts
al trànsit els camins...
Han passat deu dies. La nevada ja nomes és un record, visible encara
en alguns racons més obacs dels carrers del poble i els comentaris dels
convilatans ens van il·lustrant sobre les vicissituds viscudes a conseqüència
del temporal. Milers de fotografies serviran en el futur per fer-nos memòria
d’aquestes jornades... i comencen els debats polítics sobre la responsabilitat,
sobre la gestió de la crisi, sobre la incompetència de les companyies que
subministren els serveis bàsics... fins d’aquí a vint-i-cinc anys, quan hi
torni.
Text: Joan Carles Codolà
Fotografies: Jordi Busquets, Joan Carles
Codolà, Quim Massa, Lluís Mestres, Marc
Salgas, Amat Parés Òscar Pérez, Antoni
Rodríguez i Narcís Ribalta.
Més fotografies a:
www.cassadigital.cat
8 NÚM. 685 - MARÇ 2010

"Refer el país, millorar els serveis: per la
dignitat dels veïns de les comarques gironines"
Reproduïm part del manifest
signat per bona part
dels alcaldes de les comarques
gironines -Cassà
inclòs- després del temporal
de neu del 8 de març:
"Les comarques gironines,
la nostra gent, els nostres
municipis, les nostres
empreses, han patit les
conseqüències del temporal
de neu i vent del dilluns
dia 8 de març.
Els alcaldes de les
comarques gironines que
hem viscut a primera línia
des del dilluns l’evolució de
la crisi, volem expressar a
l’opinió pública del país,
especialment als nostres
conciutadans de les comarques gironines, i en nom d’ells, el
nostre clam perquè l’experiència que ens ha tocat patir no es
repeteixi mai més en allò que sigui responsabilitat de les
administracions i de les empreses de serveis públics. Ha estat
una experiència evitable en bona part. Una experiència que ha
de servir per prendre mesures que millorin tot allò que sabem
que ha fallat, si cal corregint protocols i destinant inversions,
millorant coordinació, informació i recursos humans i materials.
Com a portaveus del món local volem expressar la nostra
queixa per les dificultats que hem patit durant les fases més
crítiques de la crisi, provocades per una manca de comunicació
i d’informació, davant de les actuacions previstes per les
administracions i les empreses de subministrament energètic,
per les operadores de telecomunicacions, així com per les
concessionàries d’infraestructures de la comunicació. No hi ha
res pitjor que la poca informació, o d’insuficient.
La manca de subministrament elèctric, que ha estat el principal
problema viscut i que n’ha comportat d’altres, s’està allargant
molt més del que seria desitjable, i està provocant un greu
perjudici a la ciutadania i al teixit econòmic i empresarial dels
nostres municipis.
No és acceptable que en situacions com les viscudes, les
companyies elèctriques actuïn amb tanta opacitat, i ofereixin als
alcaldes una informació tant poc precisa, i sovint poc creïble. No
és acceptable, que les companyies elèctriques actuïn amb tant
poca celeritat per oferir alternatives a la manca de
subministrament elèctric des de la xarxa. Aquesta manca de
previsió i de resposta immediata, ha fet que el problema s’hagi
allargat molt més del que és comprensible i tolerable
en situacions d’emergència com la viscuda..../...
El col·lapse integral del sistema –llum,
telecomunicacions, xarxa viària, transport públic,
informació pública— ha caigut sobre les espatlles
dels nostres conciutadans. Reconèixer-ho seria un
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Una torre elèctrica caiguda sobre el camí, a Esclet
acte de justícia i de
reparació mo-ral als
centenars de milers
d’afectats per aquest temporal,
i reforçaria el servei que
la política local ha prestat.
Hem hagut de destinar
recursos econòmics, que no
tenim, per poder donar
resposta i protegir els nostres
conciutadans mentre
esperàvem, l’arribada d’una
ajuda promesa que mai no
acabava d’arribar. L’ajut ha
arribat tard i no en la mesura
necessària.
És per tot això que
manifestem les següents
reclamacions:
1. Que les companyies
elèctriques assumeixin la responsabilitat que ha comportat la
manca de subministrament elèctric, i les conseqüències que
se’n deriven.
2. Que el Govern de Catalunya, recollint el clam dels
alcaldes, exigeixi a les companyies elèctriques, que restableixin,
posant tots els mitjans necessaris, el subministrament elèctric a
tota la població que ens aquests moments encara es troba
afectada, en la major brevetat possible.../...
3. Que el Govern de la Generalitat de Catalunya revisi els
protocols d’actuació i de protecció civil davant de situacions
d’emergència, per tal de fer-los més àgils i operatius; i que els
recursos necessaris es posin ràpidament al servei dels municipis
i dels ciutadans.../...
4. Que davant les dificultats econòmiques dels nostres
municipis, i tenint en compte l’esforç econòmic que hem hagut
de suportar per fer front a l’emergència viscuda, que el Govern
de Catalunya obri de manera immediata i àgil, línies d’ajuts als
municipis per fer front a les despeses que els ajuntaments hem
assumit per recuperar la normalitat, i per atendre als ciutadans
afectats.../...
És per això que, fent-nos portaveu dels nostres veïns i veïnes,
gosem alçar la veu col·lectivament per reclamar canvis en els
protocols d’actuació, recursos i disculpes a qui en responsabilitat
pertoqui perquè en el futur, quan s’esdevingui una nevada o
altres situacions d’emergència no haguem de patir una situació
com la que hem viscut i s’està vivint aquest dies. Que l’experiència
ens serveixi a tots plegats per ser millor governants, millors
servidors públics, millors prestadors de servei públic, millors
ciutadans.
Finalment, volem agrair la comprensió i solidaritat
dels nostres conciutadans, el suport desinteressat
que hem rebut d’ells, i de moltes persones
anònimes que ens estan ajudant. Així com també a
tot el personal que ha intervingut en els operatius."
9

10
En aquest número 685 de LLUMIGUIA, corresponent al mes de març de 2010, hi podeu trobar:
2 - 9 Reportatge: la nevada
del segle
Espai d'opinió:
12 Llums i ombres
13 - 17 Diuen els lectors
17 A punt de solfa
18 Multiculturalitat
Cassà al Dia: El ple municipal
19 - 21 L'oposició posa en
dubte la gestió de l'equip de
govern en la construcció del
nou pavelló esportiu
Cassà al Dia: Notícies
22 L'Ajuntament accepta
estudiar el doble sentit de
trànsit al carrer Major
23 Exposició sobre la
memòria de les dones i la
història
24 - 27 Quim Mundet presenta
el llibre sobre Sangosta
28 - 29 El canvi d'escenari i la
nevada no afecten l'èxit de la
Fira de la Caça i Pesca
33 Policia Local
33 Meteorològiques
Entrevista:
30 - 32 Una xerrada amb el
Dr. Josep Ruscalleda, cent
anys amb tota lucidesa
Espai d'entitats:
35 Parròquia
36 - 37 Sardanes
38 Coral Bell Ressò
39 Geganters i grallers
40 - 41 Llar d'infants Taps
42 - 44 CEIP Aldric
45 Biblioteca
46 - 51 CEIP P. d'Arques
52 - 58 Col·legi La Salle
59 AEG La Claca
60 - 68 IES Cassà
Esports
69 - 73 Futbol
74 - 77 Bàsquet
78 - 79 Entrevista amb
Jordi Riera, un pioner del
bàsquet cassanenc
80 - 81 Hoquei patins
82 - 83 Patinatge artístic
84 Tennis taula
85 Escacs
86 - 87 Ciclisme
I les seccions habituals:
10 Agenda
34 Estadística
88-89 Higiene dental
90 Entre el somni...
91 Nou contes de
Modest Sabaté (2)
92 - 93 Apunts de l'últim
quadern
94 Entreteniments
95 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
www.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)
Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12 números), 38 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet,
Isabel Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau,
Foto Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors
Grau, Josep Hernàndez, Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Joan
Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola,
Marc Salgas, Eduard Salvadó, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 685 - MARÇ 2010

La rosa
Començarem l'abril amb la Setmana Santa,
aixó vol dir menjar tortell, brunyols i mona.
Al mes d'abril també és temps de menjar
faves, calçots, carxofes, bròquil i com que
les plujes solen ser una mica abundants
els cargols treuen banyes, per tant també
podem fer cargolades.
Sant Jordi també és a l'abril, festa
tradicional fortament arrelada a Catalunya,
diada de llibres, roses, amor i alegria.
L'antiga llegenda amb el pas dels anys va
recobrant vida i en l'actualitat tots els
enamorats demostren el seu amor regalant
una rosa a la persona estimada en la diada
de Sant Jordi, el 23 d'abril. Això vol dir que
en aquest dia fan falta milions de roses i si
una és bonica l'altra encara ho és més,
cada any mirem de superar l'anterior; per
aquest motiu, al mercat ja tenim roses
clonades, transgèniques, tenyides, creuades i a preu d'or.
La rosa és emprada per fer parfums i cosmètics des de fa
molts anys. A l'any 2008 a Tarragona van començar a elaborar
cervesa aromatitzada amb pètals de rosa. Al 2009 ja s'introduí
en el ram càrnic i es feien botifarres de carn crua amb sal, pebre
i pètals de rosa.
Són petites delície,s per a paladars delicats, que es fan pagar
per la seva originalitat.
Per menjar pètals de rosa o senzillament utilitzar-los per a
decorar plats o pastissos, heu d'estar segurs que no hi hagi
insecticides o abrillantadors, molt freqüents en les flors
NÚM. 685 - MARÇ 2010
comprades. Millor consumir les del propi
jardí, de les quans en saps segur la
procedència.
Plantar un roser és ben fàcil, nomès cal
clavar a terra un tronc sobrant a l'hora de
la poda; al cap d'uns dies brotarà i ja
tindrem un roser nou. Si el que es vol es
plantar-lo al estiu, és millor agafar un brot
tendre que també arrelarà; en ambdós
casos s'enten que s'ha de regar.
La rosa és una planta molt decorativa,
n'hi ha de molt perfumades i que no
necessiten gaire cura.
Molt freqüent és l'exclamació: "És
bonica com una rosa", això sol ja la
defineix com la reina del jardí.
També ha ha qui diu " no hi ha roses
sense espines"; aixòó antigament era
cert, però ara amb totes les mutacions que
s'han fet, ja s'han aconseguit roses sense
espines.
Les roses silvestres no tenen res per
envejar a les de jardí; els nostres avantpassats
ja les utilitzaven per a guarir moltes coses; per superar
una digestió difícil, una infusió de pètals amb una mica de mel.
Vinagre de roses: abocar mtg litre de vinagre de vi pur, bullent
sobre un grapat de pètals frescos; tapar-ho i deixar-ho reposar
quinze dies, transcorreguts els quals ja es pot utilitzar per a
cremades, urticària o pessigades d'insectes;, només cal refrescar
la zona afectada amb un cotó empapat de vinagre de roses, uns
quants cops al dia.
Licor de roses: Posar en una gerra un bon grapat de pètals de
rosa amb tres cullerades soperes de sucre. Passats deu dies
afegir-hi igual quantitat que hi ha a la gerra d'alcohol de 80 º i
deixar-ho reposar dos dies. Colar-ho i ja està a punt . És tonic i
digestiu.
ASTROLOGIA I LLUNES
Els nascuts entre el 20 de març i el 20 d'abril tenen el signe
d'àries.
El dia 6 a 2/4 de deu del matí, quart minvant .
El dia 14 a 2/4 d'una del mitgdia, lluna nova.
El dia 21 a 2/4 de set de la tarda, quart creixent.
El dia 28 a ¼ d'una del migtdia, lluna nova.
Rosa i Dolors
Si aquest 2010
fas 40 anys...
vine a preparar la nostra
festa, el proper dilluns 19
d’abril a 2/4 de 10 del
vespre, al Centre Recreatiu.
11

Consells d'un pare a un fill
Es comenta que Oscar Wilde li deia el seu pare: «No em donis
consells, que em sé equivocar tot sol». Malgrat això no em
resisteixo a la temptació –diuen que la millor forma de vèncer
una temptació és deixant-se portar per ella- de transcriure en
aquest espai un text que vaig llegir fa uns dies, en el qual un
pare li lliurava al seu fill, el qual se’n anava del domicili familiar
per estudiar en una llunyana universitat, una carta en la qual li
deia: «Estimat fill. Ara que, per primera vegada a la teva vida, el
destí disposa que hagis d’allunyar-te dels teus pares, no oblidis
mai els següents consells:
- Observa l’albada almenys un cop l’any.
- Estreny la mà amb fermesa, mira la gent de cara i els ulls.
- Elegeix un soci com elegiries un company per jugar el tenis:
mira que sigui fort on tu siguis dèbil i a la recíproca.
- Desconfia dels fanfarrons: ningú presumeix del que li sobre.
- Recorda els aniversaris de la gent que t’importa.
- Evita les persones negatives; sempre tenen un problema
per cada solució.
- Poques vegades a la vida existeix una segona oportunitat.
- No facis comentaris sobre el pes d’una persona ni li diguis a
algú que li està perdent el cabell. Ja ho sap.
- S’aconsegueix més de les persones per mitjà de l’estímul
que de la reprovació.
- Mai amenacis si no estàs disposat a complir.
- Anima’t a presentar-te a algú que et cau bé senzillament
amb un somriure dient: el meu nom és tal; encara no ens han
presentat.
- Fes allò que et sembli correcte sense importar-te allò que els
altres pensin.
- Dóna-l’hi una mà el teu fill cada vegada que tinguis la
oportunitat. Arribarà el moment en el qual no et deixarà fer-ho.
- Aprèn a mirar a la gent des de les seves sandàlies i no des
de les teves.
- Posa les teves pretensions en el marc
de les teves possibilitats.
- Recorda el vell proverbi: sense deutes,
sense perill.
- Aprèn a compartir amb els demés i
descobreix l’alegria d’ésser útil el pròxim:
el qui no viu per servir, no serveix per viure.
- Sigues puntual. La puntualitat és el
respecte pel temps dels altres.
- Confia em Déu però tanca la teva casa
amb clau.
- Mai confonguis riquesa amb èxit.
- Mai perdis el teu sentit de l’humor i
aprèn a riure’t dels teus propis defectes.
- No esperis que l’altre sàpiga el que
vols si no ho dius.
-Encara que tinguis una bona posició,
fes que els teus fills, d’alguna manera,
paguin part dels seus estudis.
- No menyspreessis una bona idea
perquè no t’agrada de qui ve.
- Mai compris un matalàs econòmic: ens
passem la tercera part de la nostre vida
damunt d’ell.
- No confonguis comoditat amb felicitat.
- Escolta el doble del que parles, per això
Déu ens va donar dues orelles i una sola
boca.
- Quan necessitis un consell professional
demana’l a professionals i no als amics.
- No tinguis enveja: l’enveja és
l’homenatge que la mediocritat rendeix el
talent .
- Recorda que la felicitat no és una meta
si no un camí: frueix mentre la recorres.
- La gent més feliç no necessàriament té
el millor de tot... senzillament frueix al
màxim de tot allò que Déu posa en el seu
camí.
I jo afegiré: els consells es donen
fàcilment: diverteixen molt a qui els dóna i
no comprometen gens a qui els rep.
José Antonio Pet Posse
12 NÚM. 685 - MARÇ 2010

AL GRUP DE TEATRE
CASSANENC
He esperat a escriure aquestes ratlles a
haver visionat per segona vegada «El
sosiego, hotel de Repòs»; primer a Santa
Coloma de Farners el 19 de febrer i ahir 6
de març a Riudellots de la Selva.
A fe que si la primera vegada em va
agradar, aquesta m’ha entusiasmat. És
ben veritat que aquest grup de teatre que
ens va emocionar amb el dramatisme de
«La filla del mar», aquesta vegada el seu
lluïment, pel contrari, per la seva gran bis
còmica principalment de Carles Xirgu i
Carles Alsina. Recomano al públic
cassanenc que si vol passar dues hores
ben divertides no es deixi perdre aquesta
obra.
He trobat algunes diferències en les
dues interpretacions.
A Riudellots he trobat a faltar en Xevi
Sanchez, un cambrer extraordinari en les
seves aparicions. Segons m’han informat
s’està recuperant d’una operació de
cataractes, desitjo que es millori ben aviat.
En el visionat de les dues actuacions
vaig trobar més conjuntada, més dinàmica
la de Sta. Coloma de Farners.
El grup de teatre cassanenc té un avenir
extraordinari a l’haver incorporat gent
jove, molt entusiasta i amb gran sentit
d’interpretació, principalment les dones.
Haig de confessar que m’he trobat amb
un conjunt meravellós, si bé caldria
destacar les actuacions de Carme
Rodríguez, «tocada del bolet». Si ens va
sorprendre amb el seu dramatisme a «La
filla del mar» ara també fa una gran
actuació amb les seves «neures». També
m’han agradat molt les interpretacions de
Patricia Pérez, Emma Martí, Paula
Cuevas, Sylvia Falgàs, Irene Grau i Glòria
Lloveras.
La direcció molt bona aconseguint una
dinàmica de diversió extraordinària.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Igualment cal felicitar els responsables de
que la cosa funcioni i per cert, molt bé,
fora de l’escenari.
Deixo pel final l’actuació d’en Josep M.
Martí, al que tinc un carinyo molt especial,
per ser el meu successor en la seva
primera actuació teatral en «La filla del
mar». És un home d’un caràcter ben
definit; moltes gràcies per la teva
interpretació.
Moltes gràcies al Grup de Teatre
Cassanenc per la seva posada en escena
i fer-me disfrutar de dues hores
magnífiques.
Per molts anys!
AGRAÏMENTS
Joan Carrera
El passat dia 13 de febrer «Queviures
Montseny» tancava les portes al públic i
deixava de ser, d’una manera provisional
o definitiva, la despesa de Cassà i voltants.
Enrera quedava un altre llunyà dia 13
que un matrimoni i la seva descendència,
desplaçant-se des del nord (Rocacorba),
al pla (Banyoles), s’establia, com bons
empordanesos, a la nostra volguda vila
de Cassà de la Selva. Ell, Agustí,
negociant de tota la vida; ella, Marcel.lina,
apart de l’atenció de la llar, tant atenia amb
un somriure al ric com al pobre, el de
dretes, el de centre, al d’esquerra, al
republicà o al monàrquic, servint el poble
al servei del qual es varen posar,
col·laborant en festes i amb entitats; els
petits varen anar a l’Institut.
Gaudien de poques festes, menys en
temps de tardor que si els bolets sortien
al bosc allà anaven i sinó exercien de
bons samaritans amb els seus veïns, amic
o clients.
Varen ser envejats per obrir els
diumenges i varen rebre alguna vegada
la visita d’amics de l'aliè.
Gamma
comercial
Han comptat, al llarg d’aquests anys
amb l’ajut dels seus descendents però,
finalment, el relleu generacional s’ha
estroncat:
Josep: cuida’t i assoleix els teus
objectius professionals desitjats.
Anna: Deixa’t d’unces i lliures, gaudeix
i acaba la teva formació.
Jordi; El tabac perjudica, m’ho deia una
amiga.
Ara que heu tancat, permeteu-me que
recordi públicament el Llumiguia n. 557,
en la secció «una mica en broma» amb
fotografia de la façana del vostre local,
amb les senyores que franquejaven els
obstacles, (llegeixis pals) que ENHER en
mig de la vorera hi havia deixat per
dificultar la circulació, segons comentaris.
S’havien rebut moltes queixes tant per les
obres, contribucions especials, plans
municipals que no s’ajustaven a la realitat
i, segons les autoritats de CiU (1998) era
provisional.
Es varen fer reunions amb l’Associació
de Veïns (Alfons D. I R.R.) en l’antic cinema
Victòria, es va nomenar una comissió
negociadora per tal que el nostre volgut
barri, estava a les fosques, per discrepàncies
entre Ajuntament i promotor; es
va demanar un dictamen a la Generalitat
i quan aquest va arribar per mitjà del Sr.
Josep Viader, la immensa majoria del
barri ja havia desembutxacat 5.100 Ptes.
per habitacle per la correcta connexió
elèctrica.
A mitjans del 96, es va prometre rentar
la cara al barri de la Sínia; es varen
imposar contribucions especials o taxes,
l’alcaldia va prometre canviar la
instal·lació elèctrica, els tubs que creuen
el carrer, les obres les faria la Brigada
municipal i els postes allà es varen
quedar per «in secula-seculorum».
Es va firmar un conveni amb ENHER, el
nostre barri va quedar al marge, feia poc
de les obres de maquillatge.
Han passat per la nostra alcaldia tots
els grups i les seves ideologies. Em
13

pregunto què podem esperar dels que,
en l’actualitat, incompleixen el primer punt
del seu programa electoral.
I Carles!! Sóc d’esquerra i com tu format
en una Universitat laboral. Tenia 11 anys
i el germà Fisas, pels meus ideals de roig,
em va acusar. Vaig estar alegre que la
meva sang fos roja; mai ningú, ni OPUS,
ni... em manarà callar. Atentament,
Josep Menció i Reixach
BON TEATRE
El passat 14 de febrer va tenir lloc al Teatre
de Sta. Coloma de Farners, la
representació de l’obra de teatre «El
sosiego, Hotel de repòs» per el grup de
teatre Cassanenc, la veritat és que vaig
riure molt i m’ho vaig passar molt bé, tant
la meva parella com als meus pares, ens
va passar l’estona volant.
Al final de l’obra, tothom de peu, el públic
va aplaudir molta estona als actors: Sílvia
Falgàs, Josep Maria Martì, Irene Grau,
Maria Grau, Xevi Sanchez, Albert Frayler,
Carles Xirgu, Carme Rodriguez, Carles
Alzina, Rafael Fuyà, Alex Font, Eduard
Gomez, Patricia Perez, Emma Martì, Paula
Cuevas, i Glòria Lloveras.
Us recomano els que us agrada el teatre
i voleu gaudir d’un bon espectacle aneu
Una vuitantena de membres de la nissagaVilà, principalment
de Cassà de la Selva i pobles del voltant es va reunir el diumenge
7 de març per celebrar una missa i un àpat de germanor.
a veure aquesta obra interpretada pel grup
de En Teatre Rafa, Cassanenc. a la nit màgica
Xavier Carrera i Bosch
UN ALTRE DESCONCERT
M’ha fet molta gràcia el «Desconcert» de
n’Antoni Mas i Bou, que explica en què es
van trobar els músics a Canovelles.
He pensat en un cas que va passar
també al Vallès (a l’occidental).
Un noi de Matadepera que pujava a La
Mola de Sant Llorenç del Munt, on jo m’hi
trobava en aquells moments, em va
demanar si podia llogar en nom seu "La
Principal de La Bisbal", perquè arribava
la Festa Major del poble i com que es deia
que era la millor cobla de Catalunya, la
volien sentir. Jo li vaig prometre que ho
faria i així ho vaig fer.
Arribat el dia, van tocar les sardanes.
Nosaltres vam baixar de La Mola per
ballar-les. La cobla eren dotze músics com
sempre. Acabada l’audició, el noi que em
va fer llogar la cobla, se’m va acostar i em
va dir: "Carai! és clar que toquen bé si
són tants!"
Hi ha qui confon la quantitat amb la
qualitat.
Josepa Surís
TROBADA DE LA FAMÍLIA VILÀ
LA VENJANÇA ÉS UN PLAT
QUE ES SERVEIX FRED...
(?)
Si mireu les dues fotografies que hi ha a
la portada del Luz y Guia número 349, de
març del 1980, (penso que per mostrar
imparcialitat s’haurien hagut de publicar
totes dues a cassadigital.cat i al Llumiguia
del passat mes de febrer) s’hi veuen unes
expressions en les cares dels que hi
surten que expliquen com uns i altres es
van prendre de manera molt diferent el
resultat de la votació del vot de censura
guanyat a qui tenia l’alcaldia en aquells
moments. Els qui el van guanyar surten
seriosos i amb cara de preocupació; els
qui el van perdre rient i satisfets.( Perquè
sabien que no s’executaria? La llei
franquista de règim local, que encara era
vigent, no entenia el que era un vot de
censura: només faltaria!)
Els dos companys que anaven davant i
darrera meu, a la llista del PSC, fa anys
que van morir: en Leandre Bertran i en
Joan Xirgo. Passats molts dies de la publicació
de l’escrit de referència, els altres
de la llista que estaven a l’Ajuntament, o
a la candidatura, no han fet cap comentari.
Jo m’hi resistia. Però penso que, una vegada
més, quan ha sortit alguna referència
La trobada va ser molt animada i celebrada per tots els
assistents que van compartir una bona colla de vivències i
records familiars.
14 NÚM. 685 - MARÇ2010

sobre el tema, s’ha de dir alguna cosa en
nom de l’esperit d’aquella candidatura del
1979. Aquesta aportació és a nivell
personal.
No em posaré amb el Jutge de Pau no
renovat; amb el candidat no acceptat; amb
la candidata acceptada, ni amb la
candidata a jutgessa de pau substituta.
Només diré que penso que tres dels
quatre han tingut prous experiències en
el càrrec, com a titular o substituts, com
per poder assumir correctament les
responsabilitats que el mateix comporta, i
no tinc perquè dubtar de la voluntat i
capacitat del nou aspirant. Amb allò que
discrepo en gran part és en el contingut
de l’escrit aparegut sota el títol “La
venjança és un plat que es serveix fred ...
i que es menja poc a poc”, i fora de context
essent publicat en la plana “Una mica en
broma...” del LLUMIGUIA. Penso que sempre
ha estat un tema extremadament seriós.
Afirmo que no em consta que cap de
les persones que vam formar part
d’aquella candidatura del P.S.C. de l’any
1979 hagi tingut res a veure amb el fet
que s’ha comentat en l’escrit esmentat.
Afirmo que quan una votació és secreta
ningú pot confirmar qui va votar què. O sí?
El vot secret és això: secret.
Afirmo que els dos regidors del PSC,
que actualment estan a l’Ajuntament, no
van tenir res a veure amb la candidatura
NÚM. 685 - MARÇ 2010
d’aquell any 1979, i crec que ni amb el
partit durant molts i molts anys: 20, 25,...?
Afirmo que sí, que vaig participar en
l’acte de presentació de la candidatura
del PSC en les últimes eleccions
municipals. Però igualment afirmo que
abans de la mateixa no havia participat a
cap reunió i que després de les eleccions
tampoc ho he fet.
Per tant tinc els meus dubtes de que en
el resultat de la votació hi hagi cap sentit
de venjança... Altres motius que desconec,
ni m’interessen, deurien motivar el
resultat de la mateixa.
Sigui qui sigui el nou Jutge de Pau li
desitjo sort, encert, rigor, opacitat, dignitat
i pau en la seva feina, ... que no dubto que
tindrà.
Joan Maymí i Coloreu
Regidor pel PSC el 1979 i el 1983
TORNAR A FER DE PAGÈS
No fa pas molts anys que trobar un tros de
terra, un petit hort per menar als voltants
de Cassà, per plantar enciams, alls i cebes
i fer quatre clots per plantar patates per al
consum de la família, o senzillament per
tenir un lloc d’esbarjo i fer una mica d’
exercici, era impossible. Ara, les persones
jubilades, que eren les més predisposats
La cuina ha deixat de ser un espai limitat
a la seva funció tradicional per convertirse
en el lloc on es desenvolupa gran part
de la vida diària. És per això que pensem
que el nou disseny d’aquest espai ha de
transmetre el que vosaltres sou i penseu.
TROBADA SUBIRANA
Un any més la Trobada Subirana ha
sigut un èxit, 100 persones contant
els menors i els de cadireta, la festa
va ser el dia 7 de març al restaurant
«El Trull» de Lloret de Mar. L’escut de
la nostra família, a la imatge, va
presidir la reunió.
L’ any vinent, si tenim salut, es
tornarà a fer l’esdeveniment amb
molts d’ànims.
Hem renovat totalment l’exposició dels
mobles que hi van destinats, amb nous
espais i diferents combinacions de
colors, materials i estils, per fer de la
vostra cuina un lloc confortable.
Passeig de Vilaret, 21 17244 CASSÀ DE LA SELVA
Tels. 972 46 05 07 972 46 07 11 Fax. 972 46 31 98 puigmias @cassa.com
15

a acceptar aquests entreteniments per
matar l’avorriment i recollir una vianda,
prefereixen, i fan bé, fer l’exercici ballant i
menjar una botifarra regada amb cava.
La terra és massa baixa.
Llegeixo al diari una notícia molt
simpàtica: a Londres, i altres ciutats
importants com Nova York, torna la cultura,
o la necessitat, de tornar a treballar la terra.
La gent fa cues per aconseguir un bocí de
terra. A Londres estan arrancant
paviments de pàrquing en desús per
poder recuperar la terra i repartir-la entre
els veïns que ho demanen. Fins i tot -–diu
l’article-– transporten saques plenes de
terra per col·locar en llocs i que es poden
traslladar, segons demanda.
Ara a Cassà hi ha molts horts per
treballar, abandonats i plens d’herba, i les
eines ens estan esperant.
Fa més d’un any, se’m va ocórrer parlar
d’un tema semblant amb la que era la
directora de la sucursal de la Caixa
situada al passeig del Ferrocarril, i al
mateix temps encarregada d’afers socials
de la Fundació la Caixa, i em va dir que hi
col·laboraria, si arribés el cas... (Ara la
simpàtica Montserrat ja no hi és). Li va
semblar una idea excel.lent. La meva
proposta era recuperar els horts,
recuperar la cultura ancestral, d’on venim
tots, de la terra, del noble ofici de pagès.
Ha arribat molta gent de fora i em consta
que tenen temps i ganes de cultivar un
hort i collir vianda per a la família, sense
necessitat que els hàgim d’ajudar tant.
Integrar i educar vol dir: cultivar i collir
productes de la terra i, en cooperació,
vendre al mercat. Aquesta era la meva
proposta. Perquè..., som conscients que
aquestes persones ja són d’aquí, que són
veïns nostres? Per tant, com deia aquell
savi: «S’ha d’ensenyar a pescar, no a
menjar peix.» La Montserrat hi estava molt
il·lusionada i en va parlar amb el regidor
de l’Ajuntament Sr. Chamorro. Jo també
ho he fet. De moment hi ha molta quietud,
no se’n sap res, almenys jo. Tenim tot el
que fa falta: eines, pous amb més o menys
aigua, la terra que espera... Solament
caldria, per part del municipi, coordinar
propostes. I potser seria prou ben rebuda
la iniciativa de poder menar un tros d’hort
i no deixar morir un ofici i una terra, ja que
en temps de misèria en vam tenir sort i qui
sap si també en tindrem en un futur
proper. Tots en sortiríem beneficiats i a
més recuperaríem els gustos de la nostra
vianda, els que els hivernacles sense sol
i les càmeres frigorífiques no poden donar.
Ramon Rabassedas i Colomer
A LA REVISTA LLUMIGUIA
Agraeixo a l’amiga que ha tingut la
gentilesa de fer-vos arribar la meva
felicitació d’any nou perquè la
publiquéssiu. Espero que agradi a
tothom tant com li ha agradat a ella.
Gràcies, Conxita!
De qui no estic agraïda és de
Llumiguia. L’any 2001 em van destrossar
el vers dels músics i ara hi ha tornat amb
el de la felicitació ja citada.
La poesia té una mètrica i ha de rimar,
sinó, no més poesia i vosaltres no ho
respecteu. Si hi ha faltes gramaticals i
les corregiu és d’agrair que ho feu, però
transformar una poesia com heu fet amb
els meus versos, em desagrada molt.
Què hi fan aquestes paraules soles,
a sota de la frase que té un sentit? Per
què les separeu? Si algú entès en
poesia ho llegeix jo no quedaré gens
bé. I aquesta manera estrafolària
d’entrades i sortides de les estrofes...?
AFAGC (Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer)
Servei de transport adaptat
Està a disposició de tots els nostres associats:
- Si us cal anar a alguna consulta a Sta. Caterina o al Trueta.
- Si voleu anar a visitar algun familiar o amic malalt i no
teniu mitjans de transport.
- Si heu d’anar al CAP Cassà i us queda lluny i no teniu com
anar-hi...
- Si heu d’anar a Girona a alguna consulta privada.
Recordeu: el nostre servei està a la vostra disposició.
Només us cal fer-vos socis d’AFAGC per la mòdica quantitat
de 20 euros al trimestre.
16 NÚM. 685 - MARÇ2010

A punt de solfa
El dia 13 de febrer, dissabte de Carnaval, em vaig llevar en
una habitació d’hotel a Madrid amb allò que ara en diuen
males sensacions o, si ho voleu dir a la manera d’abans,
amb mala lluna. El primer objecte que vaig tocar em va caure
a terra, davant el mirall em veia més lleig que de costum i
quan em vaig posar la samarreta vaig fer-ho de l’inrevés.
«Malament rai!», vaig pensar... «Vet aquí un dia que farà de
mal passar.» Amb aquesta perspectiva, no quedava altre
remei que disposar-se a arribar al vespre en les millors
condicions possibles. Demà serà un altre dia.
Sortosament ja tenia la feina feta. M’havia quedat a Madrid
per representar la Sociedad de Artistas de España a la
ballada de sardanes que aquesta entitat patrocinava a la
cobla Montgrins amb motiu del seu 125è aniversari i, com
tothom sap prou bé, l’ocupació de fer acte de presència és
molt manyaga. No requereix el més mínim esforç, ni físic ni
mental.
En sortir de l’hotel vaig topar amb una animada rua de
Carnestoltes i em va fer la sensació que m’animaria un xic;
però, contràriament, el contrast que oferien aquelles
disfresses amb el meu posat seriós tot arrossegant la maleta
pel carrer, més aviat em va acabar d’atuir. Ni tan sols l’alegria
d’una multitud de xinesos que vaig trobar més endavant
celebrant sorollosament l’entrada de l’Any del Tigre varen
aconseguir millorar la situació. I per acabar-ho d’adobar ja
només faltava que en arribar a la plaça d’Oriente, que és on
tenia lloc l’audició, un dels músics em saludés amb un sincer:
«Fas cara d’ensopit». «És que fa poc que m’he llevat –em
vaig excusar– ja m’espavilaré.»
«Ja farà prou», vaig pensar entre mi, perquè aquests estats
d’ànim solen ser de mal capgirar i, en tot cas, encara pot ser
que ho facin pel costat dolent.
Però ves per on aquesta vegada l’excepció confirmadora
de la regla m’havia de tocar a mi. Tot primer vaig començar a
trobar gent que havia vingut per acompanyar els Montgrins i
donar-se el gust de ballar una sardana al rovell de l’ou de les
M’he queixat dues vegades de la vostra manera de fer i
mai han estat publicades les meves queixes i continueu
fent el mateix. Espero una contestació que em satisfaci.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Sardanes a Madrid
Josepa Surís
N. de la D. En relació amb l'escrit anterior, només
informem que la correcció gramatical dels escrits es fa, en
la mesura del possible, mantenint el sentit i la intenció de
l'autor o autora, cosa que no sempre és possible. Pel que
fa a la visió gràfica dels versos, en aquest cas concret es
va fer per poder incloure la imatge de la felicitació de
manera escaient. Ja veiem que no ha agradat a l'autora i
ho lamentem, però no compartim la visió que alteri la
comprensió del vers. En tot cas, us preguem disculpeu els
problemes que això us hagi pogut causar.
El director
Espanyes. Molts eren antics coneguts de la meva època de
músic d’orquestra que, xerrant i recordant aquells temps, em
varen començar a treure la son de les orelles. Més endavant,
tot escoltant les notes de «La Santa Espina», que ressonaven
a les parets del Palacio de Oriente, vaig imaginar-me aquell
grapat d’ossos removent-se inquiets en la seva tomba del
Valle de los Caidos i em vaig sentir un xic més reconfortat.
Amb aquestes, es va atansar una noia interessant-se per una
sardana que en aquell moment acabaven de tocar els
Montgrins. Com que es va donar la circumstància que la
sardana era meva i la noia en qüestió me la varen presentar
com la coneguda actriu Vicky Penya, heus aquí que, amb
l’egolatria satisfeta, vaig acabar de posar-me a to.
Ja en el viatge de tornada cap a casa, quan el tren feia
l’entrada a l’estació de Sants, em vaig adonar que la malastruga
matinal m’havia abandonat definitivament: Resulta que per
acomiadar els passatgers, sonaven sardanes per la
megafonia. Si em punxen, no em troben sang! Aquell inesperat
detall de Renfe o Adif, o com carai es digui ara la companyia
ferroviària, em va acabar d’encendre l’ànim de tal manera
que, després de felicitar l’interventor del tren, vaig agafar l’altre
línia que anava cap a Caldes amb prou esma per, malgrat el
cansament del viatge, escriure aquestes ratlles que acabeu
de llegir.
Tota la vida he sentit dir que el temps és or. Quan era jove,
entenia la frase com una argúcia de la gent gran per motivarme
a treballar i l’escoltava amb cert escepticisme. Però a
mesura que m’he anat fent gran he après el seu veritable
significat: la dèria d’aturar el rellotge que ens acosta
indefectiblement a la nostra data de caducitat. En aquest sentit,
la lliçó que he après de la jornada sardanista i madrilenya és
prou clarivident: a partir de certa edat, ja no ens podem permetre
el luxe de llençar cap dia a les escombraries malgrat que
pintin bastos de bon matí.
Antoni Mas i Bou
antonimas@musicat.cat
Donació de sang
Dissabte, 24 d'abril de 5 a 9 de la tarda,
al CAP de Cassà
Us hi esperem!
17

La fam al món, la globalització i el petroli
(1) La FAO, Organització de les Nacions
Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació,
confirmava que, a causa de l’increment
del preu del petroli, s’havia incrementat
el nombre de persones que passaven fam
dels 850 milions l’any 2005 al 963 milions
a finals del 2007 o principi del 2008. Es
dóna una altra dada: a l’hora d’imprimir
l’informe concret, el mes de setembre del
2009, aquesta xifra havia arribat ja als
1.020 milions.
(2) «La globalització és un canvi social
basat en l’increment de la interconnexió
entre diferents societats. Es pot aplicar a
molts contextos: globalització cultural,
industrial, econòmica, etc. En general és
equivalent a internacionalització, tot i que
el darrer terme remarca el paper dels
estats en aquest procés.
Hi ha un corrent d’opinió, per exemple
el liberalisme, que està a favor d’aquests
canvis, i sosté que el comerç mundial
afavoreix tota la humanitat a llarg termini.
Un altre corrent d’opinió, sobretot els
anomenats grups antiglobalitzadors,
sosté que la forma que pren l’actual
procés de globalització és una font
d’injustícia en l’àmbit internacional i que
no promou un aprofitament sostenible
dels recursos naturals.»
Un tercer tema que s’agermana és el
petroli. És sabut de tots que el que té un
principi té un final. El petroli, com a font
d’energia, també. Quan serà?, Quant
durarà? No se sap. El que sí que és cert
és que fa molts anys que s’està treballant
en energies, diguem-ne més naturals i
menys contaminants, alterna-tives al
petroli. Entre d’altres l’energia solar,
l’eòlica… Hi ha els biocombustibles: el
bioetanol, aconseguit de plantes amb gran
contingut de sucre i midó, i el bio-diesel,
que té com a base el girasol i la colza,
que són una alternativa ja utilitzada als
combustibles sòlids: petroli i gasoil. Hi ha
també una sèrie de biocombustibles, dits
de segona generació, com poden ser els
que s’extreuen de les fustes, dels arbres…
L’augment del consum de biocombustibles
representa, bàsicament, un augment
dels preus de les matèries primeres,
l’extensió del monocultiu en detriment de
la diversitat de conreus i de les àrees
forestals i l’augment de l’ús de plaguicides
i adobs derivats del petroli i, per tant,
contaminants, però necessaris per contrarestar
l’efecte de l’increment de plagues,
fruit de l’extensió del monocultiu davant
de la diversitat dels multicultius que han
existit de sempre i que la diversitat mateixa
equilibra.
Tot aquesta munt de fets ha provocat un
augment considerable dels preus dels
aliments i en consequència un increment
de la fam al món. Perquè un increment
dels preus? Perquè s’ha canviat el cicle
que hi havia establert. El que cultiva busca
la major rendibilitat a la seva feina i sap
que produint productes que tindran com
a destinació final una energia alternativa
al petroli, els biocombustibles, hi guanyarà
més. I aquest raonament tan simple ha
portat una davallada de producció d’uns
certs productes necessaris per a
l’alimentació de les persones.
(1) De l’any 1959 al 1999 la població
del món es va duplicar. L’any 2008 érem
6.700 milions. I es calcula que si la població
mundial continua creixent al ritme
actual, en el termini d’uns 60 anys, sobre
el 2070, es tornarà a duplicar: serem,
seran, uns 13.500 milions de persones.
En poc temps, el preu del barril de
petroli ha fet unes variacions bestials. (3)
Des dels 147 $, poc abans de la recessió,
va arribar a baixar als 40$. Posteriorment
va pujar a 70 $ i ara està a 80 $. Jeff Rubin
afirma que en sis mesos, que és quan
calculen que s’acabarà la recessió, es
posarà a uns 100 $ «... i que acabarà amb
la cultura del baix cost i demostrarà que
la globalització ha estat un somni o un
malson, però que, en qualsevol cas, serà
econòmicament insostenible en el futur.»
(3) «Ara les economies avançades
només creen llocs de treball de serveis
amb salaris baixos: camarers,
telefonistes... I un grapat de capatassos,
perquè la producció es porta a Àsia.» Aquí
s’importa i es comercialitza, avui toca
això. I demà? Ja hi ha referències de la
instal.lació, a l’Àfrica subsahariana,
d’indústries d’Àsia perquè la mà d’obra
hi és més barata.
- «Aquí tots innovarem..., diuen.»
- «Doncs tornaran aquí les fàbriques,
perquè molt aviat serà impossible pagar
el petroli que costa moure les peces i
productes entre Àsia i Espanya:
econòmicament insostenible. Així que
haurem de tornar a produir-ho tot
nosaltres i més a la vora: des dels granets
d’arròs fins als transatlàntics.»
- «Tornar a l’autarquia (autosuficiència),
diu vostè?
- « Relocalitzar i acostar la producció al
consumidor: el món s’encongirà. Amèrica
no es podrà permetre importar, com ara,
6.000 milions de dòlars de menjar xinès.»
- «…portar cireres de Xile per Nadal
serà insostenible, amics, però a la
primavera milers de nous pagesos
tornaran a cultivar les favetes del
Maresme. Retornaran així les artesanies
i diversitats de gustos locals, però no per
caprici de gurmet…, és que no hi haurà
més remei. La barator sortirà tant cara que
no ens ho podrem permetre. Tant de bo
succeeixi també al revés!»
Joan Maymí Coloreu
Les dades informatives que consten en
aquest article s’han tret de :
(1) ¿De qué se alimenta el hambre?, llibre
de Samuel Hauenstein Swan. Sierd Hadley.
Bernadette Cichon. Editorial Icaria – Antrazyt.
(2) Diverses planes d’Internet sobre la
globalització, biocombustibles...
(3) Entrevista de Lluís Amiguet a Jeff
Rubin, economista i autor del llibre ¿Por qué el
mundo està a punto de hacerse mucho más
pequeño?, La Vanguardia, «La Contra», 24-XI-
09.
18 NÚM. 685 - MARÇ 2010

A dalt, una imatge del nou pavelló encara per acabar; a sota, una imatge del ple de febrer, amb només quatre regidors
de CiU
CiU posa en dubte la gestió del govern
en la construcció nou pavelló polivalent
Tal com ja havien fet en anteriors sessions,
els regidors de l’oposició, de la mà d’Emili
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets Veniu
artesanals
d'ovella
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Rebugent, van aprofitar el ple municipal
per posar en dubte la bondat de la gestió
feta per l’equip de govern pel que fa a la
construcció del pavelló esportiu P3 que
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
19

L'alcalde, Carles Casanova (ERC)
respon a E,mili Rebugent (CiU) en el
debat sobre les obres del nou
pavelló al ple del mes de febrer.
s’està construint a l’espai de l’antiga pista
coberta. Segons Rebugent, els
increments de pressupost i el retard en
els terminis previstos demostren que el
control de l’obra a estat deficient, i amb
les seves preguntes va posar en dubte
que l’obra pugui estar a punt per obrir-se
al públic tot i les inversions realitzades
gràcies a les aportacions fetes en dos
plans especials de l’Estat.
Aprofitant en torn obert de paraules del
ple del mes de febrer, una sessió sense
gaires temes rellevants en l’ordre del dia,
el número dos de CiU va efectuar
diverses preguntes a l’alcalde demanant
què se n’havia fet dels diners que havien
servit per adjudicar a la baixa la
construcció del pavelló i si no es perdrien
aquests diners quan s’hagués de justificar
la despesa davant l’administració estatal.
Quan l’alcalde, Carles Casanova, va
respondre dient que els diners s’havien
destinat a fer més actuacions al pavelló,
el regidor de CiU s’interrogà sobre el sentit
d’adjudicar obres a la baixa si no servia
per estalviar diners. L’alcalde va recordar
que el projecte del pavelló s’havia hagut
de fer amb urgència i amb limitacions per
adaptar-se als terminis i a l’import que hi
havia previst en el fons estatal i que amb
les partides que sobraven s’anaven fent
millores en el projecte inicial, igual que
es feia amb la nova aportació del fons
estatal.
Segons Rebugent aquests canvis en el
projecte posaven en dubte la gestió que
feia el govern municipal, ja que l’obra
costava molt més del que estava previst i
això significa que les coses no es fan bé.
Rebugent inquirí sobre si amb les noves
inversions l’obra estaria a punt per obrirse
al servei dels esportistes, cosa a la qual
l’alcalde contestà afirmativament.
Tret d’aquest punt, el ple va discórrer
amb molta rapidesa, amb aprovació per
unanimitat de la majoria de temes; només
l’oposició –que en aquest ple comptava
amb quatre regidors per l’absència de
Sergi Baulida, que es va excusar, i Xevi
Bernà– es va abstenir en la modificació
de pressupostos per incloure les partides
del Fons Estatal per a Inversions que no
20 NÚM. 685 - MARÇ 2010

estaven previstes en el redactat inicial.
ELS PARCS INFANTILS DE CASSÀ
L’Ajuntament de Cassà ha fet un estudi sobre l’estat dels parcs infantils
del municipi. El treball ha detectat les mancances de les atraccions que
hi ha a les catorze zones recreatives locals i aconsella les mesures
necessàries per garantir la seguretat de la mainada quan en fan ús. La
majoria de les atraccions presenten un bon estat i només en sis casos
es recomana retirar o canviar l’atracció que hi ha. N’hi ha dos, però, que
cal retirar. Les altres 53 atraccions es troben en bon estat i només
necessiten accions de conservació i manteniment.
Com és lògic, l’estat de les atraccions situades en les zones de joc
més recents estan en bon estat i no precisen cap modificació; només
cal actuar en aquelles atraccions més antiquades que a caausa del pas
dels anys i de l’ús han quedat més afectades.
L’estudi presentat pel regidor d’urbanisme David Vila en el ple de
febrer va ser elaborat fa uns mesos i ha permès que l’Ajuntament ja hagi
actuat retirant aquelles atraccions que presentaven un estat més perillós
o preocupant, com ara el trenet que hi havia al parc de l’estació o la
cistella de bàsquet de la plaça de l’Avenir. En aquest cas, a més, s’ha
resolt un problema col·lateral, que era l’enrenou que solia generar
l’activitat, cosa que molestava els veïns de la zona.
Igualment, dins el projecte de millora dels parcs infantils es tancaran
les àrees de jocs, com ja s’ha fet a la zona de jocs de la plaça dels
edificis Capri i Corfú
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Text i fotos: Joan Carles Codolà
RESUM DE L'ESTAT DELS PARCS INFANTILS DE CASSÀ
Parc del Carrilet
Font de can Tolosà
Plaça de l'Avenir
Parc Folch i Torres
Sant Anton
Pl. Xesco Boix
Verneda
C/ Marià Fortuny (Caprabo)
Les Guilleries (C/ R. Llull)
Pl. H. Rutllan (CAP)
Ctra. Provincial (Capri)
C/ de la Via
Sector nou (C/ Ponent)
C/ del MIg (Firal)
Atraccions per
conservar
8
2
1
2
3
8
2
4
3
6
3
4
5
2
Per retirar
o canviar
1
2
1
1
1
Per arranjar
2
Imatges de diferents parcs de Cassà
21

L'Ajuntament accepta estudiar el doble
sentit de circulació al carrer Major
La segona reunió del pla de participació
per decidir el futur del carrer Major va servir
per acostar una mica les posicions entre
els partidaris de la proposta municipal i
els botiguers i comerciants del centre del
poble. L’Ajuntament es va comprometre a
estudiar la possibilitat de mantenir el doble
sentit a la zona i els botiguers van
acceptar el tarannà més negociador de
l’equip de govern.
La reunió, celebrada el 25 de febrer, va
tenir un plantejament diferent del que
havia tingut en la primera sessió, atès que
en aquesta ocasió les intervencions van
ser més limitades pel fet que els
comerciants havien delegat un
representant per tal que els representés
a la reunió. A l’inici de la sessió la
intervenció del regidor David Vila va deixar
clar que alguna cosa havia canviat en
relació a la proposta presentada quinze
dies enrere, ja que després de recordar
els avantatges que comportaria en l’àmbit
general la nova urbanització del carrer, el
regidor d’urbanisme va explicar que
l’Ajuntament havia estat receptiu a les
peticions de la primera sessió, per la qual
cosa s’havien incorporat al projecte
algunes de les sol·licituds recollides en la
primera trobada.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament
es va assegurar que es treballaria per
garantir una mobilitat adequada mentre
duressin les obres; que es miraria de
reduir l’impacte dels treballs en els
aparcaments que hi ha a la plaça del Dr.
Botet, i que la reforma no faria
desaparèixer cap dels aparcaments
actualment existents. Igualment, el regidor
David Vila, que acompanyava l’alcalde a
la presidència, va manifestar la seva
voluntat de posar la infraestructura
Tres moments de la reunió que va mantenir l'elevat nivell de convocatòria
necessària per si s’han de posar semàfors,
ateses les peticions formulades en la
primera sessió del debat de participació
sobre el futur del carrer Major.
Tot seguit, en nom dels veïns i
comerciants del centre del poble, va parlar
Jordi Tubert, responsable del bar del
Centre Recreatiu, que va resumir les
peticions del col·lectiu, que s’havia reunit
uns dies abans, després de la primera
reunió amb l’Ajuntament. Les principals
peticions del veïns i botiguers eren que
es garantís el manteniment de les places
d’aparcament, que es minimitzés l’impacte
negatiu mentre el carrer estigués en obres
i que, com a condició important, es
mantingués el doble sentit de circulació
posant un semàfor que reguli el trànsit, ja
que es va considerar positiu l’aspecte
arquitectònic i urbanístic general, que no
permet que hi circulin dos vehicles
simultàniament.
A més, els botiguers van aprofitar l’oca-
sió per demanar més accions que ajudin
a promoure la circulació dels veïns pel
centre del poble i sobretot que es creessin
zones d’aparcament properes al nucli.
Després d’un ampli debat en què es va
parlar de diferents temes relacionats
indirectament amb el carrer Major,
l’Ajuntament es va comprometre a estudiar
les propostes presentades i va anunciar
que s’allargaria el pla de participació amb
una altra sessió que serviria per informar
de les conclusions i del projecte definitiu,
que s’executarà per eliminar un dels
punts negres de la circulació a Cassà. En
tot cas, l’Ajuntament es va comprometre a
garantir que les obres només durarien tres
mesos, que es farien propostes per
afavorir la mobilitat dels vehicles que fan
ús de la zona blava i que s’estudiaria
incorporar la possibilitat de doble sentit
de circulació al carrer Major.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
22 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Exposició "Dones,
memòria i territori"
El diumenge dia 7 de març, a les 12 del migdia, tingué lloc
la inauguració de l’Exposició «Dones, memòria i territori»
que sota els auspicis de la Fundació Universitat de Girona,
es proposa, com deia la tarja d’invitació: «Treure a la llum
el paper de la dona com a element trascendent i cabdal
de l’àmbit familiar i també a aquelles dones que, per
raons diverses, han suposat un revulsiu dins les
comarques gironines en els darrers 100 anys.»
Va obrir l’acte la Regidora de l’Ajuntament de Cassà
Sra. Helga Nuell i a continuació van intervenir la Sra. Marta
Ballesta en representació del Consell Comarcal, la Sra.
Blanca Cercas que feu el muntatge de l’exposició, la
Catedràtica de Història Contemporània de la Universitat
de Girona Sra. Anna M. Garcia i finalment la Sra. Olga
Alonso que fou qui, al llarg d’aquests darrers mesos, havia
fet les entrevistes a les dones cassanenques escollides
com a representants de la nostra vila en aquest treball de
recerca.
Abans de passar a veure el vídeo que es va confegir amb
retalls d’aquestes entrevistes, el Sr. Alcalde, fent un forat a la
seva atapeïda agenda, vingué també a saludar els assistents i
fer ofrena d’un ram de flors a les organitzadores de l’acte i a les
homenatjades.
Les dones entrevistades al llarg del vídeo que es va anar
projectant foren:
M. Rosa Gener, Abadessa emèrita de les benedictines de St.
Daniel, que estigué representada per la ser germana Montserrat
M. Dolors Godoy, Primera alcaldessa democràtica de Cassà
de la Selva.
Modesta Cristià, flequera de tota la vida
Maria Corominas, Bibliotecària de Cassà fins la seva jubilació
Victòria Horcajo, una de tants infants que visqueren el dur
camí de l’exili per refugiar-se en la nostra vila fugint dels estralls
de la guerra civil, representada pel seu germà.
Paquita Salvador, estanquera de Cassà, representada per la
serva filla Josefa Metge.
D. Àngela Oller, de la nissaga dels fundadors de la prestigiosa
fàbrica de taps del mateix nom, representada per la seva filla
Conxita Nadal.
Rosa Solà que regentà la fonda «El Recreo» des de l’any 36
fins que es va tancar.
Acabat l’acte es serví als assistents una copa de cava.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
En aquesta pàgina diverses imatges de l'actede presntació de
l'exposició que recull vivències de dones del nostre poble.
Floristeria
A partir de març,
de dilluns a dissabte,
no tanquem a
migdia.
Diumenge matí,
obert.
Nuvis...
... i les flors?
C/ C/ Molí, Molí, 44 44 44 - - - 46 46 Tel. el. 972 972 972 46 46 18 18 83
83
17244 17244 CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA SEL
23

A dalt, Joaquim Mundet i Narcís Ribalta, autors del libre i del vídeo que el complementa, respectivament; a sota, una
panoràmica de l'acte de presentació davant l'ermita del Remei.
Toponímia del veïnats de Cassà (2): Sangosta
Segona lliçó magistral de Joaquim Mundet
Per primera vegada en la història, ells,
els veïns de Sangosta i els seus
avantpassats, són els protagonistes
principals del llibre i de tot el que allà s’hi
narra. No és estrany, per tant, que cada
masia del veïnat i un bon nombre de
cassanencs, il·lusionats, volguessin acudir
a l’esplanada arrecerada que hi ha al
davant de l’ermita del Remei, annexada
al costat de llevant de la masia del mas
Ros de Sangosta, per assistir a la seva
presentació. I Elvis Mallorquí García,
nascut a Riudellots de la Selva l’any 1971,
però oriünd del nostre poble per línia
materna, jove i notable historiador, expert
medievalista, professor de música a
l’ensenyament secundari i membre de les
juntes del Centre d’Estudis Selvatans i de
l’Associació d’Història Rural de les
Comarques Gironines, va ser l’encarregat
de glossar les seves excel·lències.
El diumenge, 7 de març, va ser el dia
escollit per presentar SANGOSTA, segon
llibre de la col·lecció «Toponímia dels
veïnats de Cassà», de Joaquim Mundet
Creus, que inclou un DVD, obra de Narcís
Ribalta Masgrau. En els parlaments,
Dolors Grau, arxivera de l’Ajuntament i
impulsora d’aquesta iniciativa historiogràfica,
va voler explicar als assistents la
seva satisfacció per aquesta publicació,
perquè era el fruit madur de la tenacitat
del seu autor, acompanyat tothora del
GREC (Grup de Recerca d’Estudis
Cassanencs) i del suport institucional, però
també i, sobretot, per la implicació i estreta
col·laboració dels veïns, conscients de la
seva vàlua per a un millor coneixement
del territori, dels avantpassats i, en
definitiva, del poble. Al seu torn de
paraula, Joan Bou, de cal Moliner, alcalde
del veïnat, va expressar com n’era d’esperada
aquesta obra d’història, perquè tant
l’autor com els promotors d’aquesta
iniciativa, amb mà d’artista, els l’havien
fet sentir com a creació pròpia; és a dir,
com si, en realitat, aquest llibre l’haguessin
escrit entre tots.
En la seva glossa, Elvis Mallorquí va
remarcar la gran sort que suposava per
al poble de Cassà de la Selva de comptar
amb treballs com els que ha realitzat i
continua realitzant Joaquim Mundet.
«Pocs pobles de les comarques de Girona
–va dir– disposen d’una feina tan ben feta
i d’aquestes característiques: amb la
recollida sistemàtica de tots els noms de
24 NÚM. 685 - MARÇ 2010

A dalt, paraules de l'alcalde de
Cassà, Carles Casanova, i Elvis
Mallorquí conversant amb el pintor
Josep Lloveras, que va restaurar les
pintures de l'ermita del Remei. A la
dreta: Dolors Grau, Xavier Romero,
Joan Bou, Elvis Mallorquí, Joaquim
Mundet, autor del llibre, i Carles
Casanova durant la intervenció de
l'alcalde de barri.
lloc del municipi, pas a pas, veïnat a
veïnat; després d’haver trepitjat tot el
territori: camí a camí, sender a sender,
masia a masia, casa a casa, terra a terra,
rec a rec; removent, si feia falta, les
mateixes pedres per comprovar si
amagaven empremtes que li permetessin
aclarir dubtes o aportar nova informació
per al seu estudi...; noms que, naturalment,
porten en el seu interior la vida i la
història de tants homes i de tantes dones
sense els quals ni nosaltres ni el poble
dels nostres orígens o de la nostra
residència mai no hagués ni haguéssim
pogut començar la pròpia història.
Joaquim Mundet, primerament, ens va
obsequiar amb la publicació sobre el
veïnat de Llebrers (279 noms); ara ho ha
fet amb el de Sangosta (434 noms). I ell,
en estreta col.laboració, amb Montserrat
Gener i amb el grup de recerca que el
NÚM. 685 - MARÇ 2010
secunda, ha promès que continua; i continuarà,
estigueu-ne segurs. Ara mateix,
sabem de bona font que ja està explorant
els veïnats de Mont-roig i de Mosqueroles,
coneguts antigament amb el nom de
veïnat de Perles, i que, mentrestant, va
guardant gelosament tot allò que li va
caient a les mans de la resta del territori i
de la història del poble. L’autor es nega a
revelar i a fer un càlcul de les hores que hi
ha hagut d’esmerçar i dels quilòmetres
que ha hagut de recórrer per abeurar-se
en les fonts documentals més autèntiques.
Sap que aquest és un pas obligat i el tribut
que cal pagar necessàriament si es volen
aconseguir obres reeixides i de qualitat,
com les que ell ens té habituats d’oferirnos.
Tots els que assajem de fer treballs
similars, i fins i tot els profans en aquests
tipus d’activitat, però, ens podem imaginar
–sense cap marge d’error– les llargues
estones que ell ha hagut de passar en el
AUTOCARS MAYNAU, S.L.
(CAN MURALLET)
Servei de taxi, microbús i autocars
Línia regular
Excursions i viatges organitzats
C/ Pirineus, 6
CASSÀ DE LA SELVA
Setmana Santa: dels 2 al 5 d’abril
inclosos, excursió a Burgos.
Interessats, telefoneu:
Per a més informació: Rossend o Maria
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53
629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19
25

treball de camp i en la seva taula d’estudi:
en primer lloc, per recopilar tant de
material, escrit o recollit de viva veu, com
el que endevinem que ha hagut de
disposar i, després, per llegir, interpretar,
ordenar i sistematitzar tota aquesta ingent
informació per convertir-la en un llibre a
la vegada erudit, però, també, senzill i
amè, capaç d’ésser llegit amb igual interès
per lectors dels més diversos nivells de
formació. Llegiu aquest llibre i us garanteixo
que, a part de procurar-vos unes
estones molt agradables, us adonareu,
immediatament, que el seu autor és una
persona que coneix i estima, com pocs, el
seu poble; us adonareu, igualment, que
ens dóna testimoni de la primera qualitat
que s’espera d’un historiador: la simpatia
pel tema que estudia. Però aquesta virtut
A l'esquerra, el centenari freixe d’en Punxa va atraure molt d’ interès
pels fets luctuosos que van ocórrer al seu entorn. A sobre, la riera de
Susvalls fa de límit amb els veïnats de Mont-roig i Mosqueroles
no seria res, si no s’acompanyés del més
estricte rigor científic. Des d’aquest punt
de vista, l’obra de Joaquim Mundet és
exemplar; és tota una lliçó magistral de
les bones maneres de fer. No hi ha cap
afirmació que no estigui fonamentada en
una prova documental. El material utilitzat
és considerable; i, a més, quasi en la seva
totalitat, inèdit. Per aquest motiu, ara
mateix, no sabria dir-vos què hem
d’apreciar més, si la magnitud d’informació
que ha recollit l’autor o la seguretat amb
què l’ha explotada. El que sí us puc
afirmar, sense cap por d’equivocar-me, és
que amb aquest llibre ric, nou i fecund,
Mundet ha bastit un nou monument a la
glòria de Cassà de la Selva i la seva gent».
Joaquim Mundet, l’autor, va voler
compartir el mèrit d’aquest llibre amb tots
aquells i aquelles que han estat al seu
costat durant el llarg període de gestació
i, molt especialment, amb tots els veïns
de Sangosta que, un cop assabentats del
propòsit, li prestaren, de manera eficaç,
cordial i afectuosa, una decisiva col.laboració,
explicant records i vivències personals
i, quan va caldre, posant a la seva
disposició els arxius personals.
A la cloenda, Carles Casanova, l’alcalde,
després de felicitar l’autor, tant del
llibre com del DVD que el complementa, i
els seus estrets col·laboradors, va posar
de relleu que amb aquesta publicació i
totes les que seguiran de la col·lecció, «(...)
aprofundint en el coneixement dels
topònims que descriuen les singularitats
de tots i cada un dels veïnats i que ens
expliquen una bona part de la seva
història –aquella part de la història no
narrada, però que representa una base
documental ferma– tots plegats podrem
conèixer millor la història particular dels
veïnats i de retop podrem conèixer molt
més el nostre poble».
PASSEJADA PER
SANGOSTA
Tot seguit, vam poder gaudir d’una
il·lustradora passejada per Sangosta fins
al pont i la riera de Susvalls, que fa de
límit amb els veïnats de Mont-roig i
Mosqueroles, conduïda i comentada pel
mateix autor del llibre. Vam fer una primera
parada al mas Vidal, conegut ja al segle
XIII amb el nom de mas Escach. El plat
fort, però, que va extremar l’atenció dels
26 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Records familiars de Sangosta, d'esquerra a dreta:
Jaume Carbó Matas, nascut a can Maymí de
Llambilles, va retornar al poble dels seus orígens
familiars per fer-se càrrec de la propietat al mas
Fonollar. A can Maymí del mas Fonollar, hi va
viure i prosperar la família Carbó-Bosch. Asseguts:
els pares, Lluís Carbó i Francisca Bosch. Drets: els
fills. Esquerra: Balbina, Jaume (darrer ocupant,
abans que quedés deshabitat), Leonor i Josep.
Molta gent del veïnat encara recorda Joan Carbó
Bota (a l’esquerra), personatge popular i hàbil
negociant, que aquí posa amb el sanador de
Mallorquines.
A la imatge de la dreta, Genoher va captar per a
la història aquesta escena del veïnat de Sangosta
amb tota la seva càrrega simbòlica
assistents, va ser la visita al freixe d’en
Punxa o de la Creu. Es tracta d’un freixe
centenari, de proporcions importants, que
té la soca borada pel costat de migdia.
Per la banda est, a la soca hi havia estat
gravada una creu de la qual periòdicament
s’anava resseguint el traçat (segons
explicaren a l’autor, l’any 2008, en Narcís
i en Lluís Cabarrocas). El nom de freixe
d’en Punxa se li donà després de la
desgràcia ocorreguda al seu costat quan,
en una baralla entre dos joves que
pretenien la mateixa noia de Sant Andreu
Salou, un d’ells es clavà un ganivet a la
cuixa i morí dessagnat. Al mort li deien en
Punxa i amb aquest nom es va batejar el
freixe. A l’entorn d’aquest esdeveniment
històric, s’hi ha teixit una curiosa llegenda
sobre les llums misterioses que, de nit,
voletejaven a l’entorn de l’arbre.
Ara, quan Catalunya torna a viure,
igualment com en tants de períodes de la
seva existència, un intens i difícil període
NÚM. 685 - MARÇ 2010
de reconstrucció i de recuperació, necessitem
una adequació a la nostra realitat.
Sense història pròpia, els pobles perden
el sentit de la seva identitat. «Contra la
massificació –per tant– que els mitjans
de difusió aliens imposen, ens són
necessaris llibres, plens de passió
nacional, de sentit de poble diferenciat,
de fe en l’esdevenidor», com escrivia Josep
Termes, catedràtic de la Universitat
de Barcelona. A la universalitat, a la
globalització, cal anar-hi des de la pròpia
identitat nacional; mantenint, sí, aquesta
identitat oberta al món, però també ben
integrada en les pròpies arrels. Tot això i
més, ho respirareu en aquesta lliçó
magistral d’humanisme i d’història amb
què ens ha obsequiat novament Joaquim
Mundet Creus en aquest darrer llibre.
Text: F. Xavier Carbó Cañigueral
Fotos: J.C.C i Arxiu Carbó -
Campistol
Dimarts, tancat per
descans setmanal
27

La Fira de la Caça saluda la primavera
El cap de setmana del 13 i 14 de març Cassà va celebrar
la sisena edició de la fira de la caça i la pesca i la mostra
gastronòmica, Després de les intenses nevades que
havien caigut el dilluns anterior la fira es va celebrar
amb un temps gairebé primaveral i amb una nombrosa
afluència de public a tots els actes que es van desplaçar,
pel problemes de la neu, a l'aparcament de la nau
polivalent.
La projecció de la pel.lícula Avatar, i la inauguracioó
de la mostra fotogràfica, el divendres van obrir els actes
que van tenir una gran afluència durant tot el cap de
setmana.
El campionat de Catalunya de surf-càsting que va
començar dissabte amb les modalitats de 125 i 150 g. i
va ser un èxit de participants i d’organització. La segona
projecció de la pel.lícula Avatar el dissabte, va deixar el
teatre del col.legi públic Puig d’Arques petit, amb més
de 250 espectadors.
El diumenge, quan es van concentrar la majoria
d’actes, fou un èxit amb unes cinc mil persones. Les activitats
que van congregar més gent foren: el concurs d’obediència
canina a càrrec de l’equip de treball de Campdurà, el tir amb arc,
on aquest any es va disparar a figures amb tres dimensions i el
passeig amb ponis. La gent va passejar durant tot el dia al voltant
28 NÚM. 685 - MARÇ 2010

de la fira artesanal, on més de 50 artesans van exposar els seus
articles, arribant cap al voltant del migdia al punt on més visitants
es podia veure.
La diada que s'inicà amb un concorregut esmorzar va acabar
amb la tradicional cantada d’havaneres a càrrec del grup els
Panxuts i el cremat, amb unes 200 persones aplegades en el
pavelló polivalent.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Propostes ben diverses, per totes les edats i
una mica de precampanya amb el candidat
de CiU, Santi Vila amb companys de partit.
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
29

Una entrevista en la intimitat
El Dr. Ruscalleda, des de la lucidesa i
perspectiva dels seus cent anys...
Al doctor Josep Ruscalleda se li han fet
moltes entrevistes al llarg dels darrers
anys i a més ens ha obsequiat amb la
seva autobiografia (Anys i panys es diu el
llibre). D’ell en sabem moltes coses: de la
seva vida familiar, de la seva feina de
metge rural... Són moltes les persones de
Cassà que podrien explicar alguna
anècdota de la seva relació amb ell, com
a pacients o com a amics. I ara, a les portes
de complir els seus cent anys, cosa que
com diu afectuosament la seva esposa el
fa ser una mica la vedette, he pensat que
seria interessant teni-hir una xerrada una
mica íntima.
Potser m’ha picat la curiositat el fet que
passés una invitació als seus amics
convidant-los a celebrar amb ell aquest
aniversari tan especial, compartint la
celebració eucarística. Li he proposat:
«Podríem, doctor, parlar del seu sentiment
religiós, del seu sentiment polític? Podria
donar-nos una recepta per fer front a tota
la situació actual?»
Hi ha consentit amablement i en la
intimitat del seu despatx ha posat, sense
embuts, aquests temes sobre la taula:
Em dius que sóc un home de fe. Els
meus pares sí que eren persones de
fe. Però en aquella època la fe semblava
que s’havia de demostrar seguint i fent
seguir unes normes estrictes i unes
obligacions en temes de religió que ara
semblen estrafolàries.
Amb el meu germà ens agradava
anar al cinema. A Sant Feliu el cinema
el portava el capellà que tenia cura de
la Cooperativa i de l’Ateneu (Per cert:
els rojos el varen afusellar). Si volíem
anar al cinema havíem d’haver anat a
Missa, però, abans d’anar a Missa,
havíem d’anar a la Funció. I això
continuava als Hermanos: cada dia, a
les 7, assistíem a Missa, a dalt al cor, i
havíem d’estar tota l’estona agenollats,
amb la qual cosa, petits com érem, de
la Missa no en veiem res... Tot eren
obligacions i se’ns educava amb molta
rigidesa. Recordo un dia que amb el
meu germà vàrem entrar a una casa
(es feia molta vida al carrer) i vàrem
cantar uns goigs que sabíem i ens
donaren 10 cèntims. Arribant a casa ho
vàrem explicar i ens guanyàrem un
bon sermó!
L'autora de l'entevista, M. Dolors Godoy, amb el Dr. Ruscalleda fa uns mesos
amb motiu de la presentació del llibre de meòries "Anys i panys".
No teníem noció de la fe. Era una fe
rutinària, imposada; només teníem noció
de les obligacions. I, quan vàrem
anar als Maristes, ja no cal dir! Allà, com
que tots érem nois, es feia de tot (no
cal que ho escriguis). I semblava que
els professors no s’assabentaven de
res...
I, en fer-nos més grans, regnava el
terror a les penes de l’infern.... I això
que el meu pare era molt lliberal i la
mare potser encara més. El pare va ser
alcalde en temps de Primo de Rivera i
en esclatar la guerra mai fou perseguit.
I fou l’arribada de la guerra la que
ens deixà pelats en matèria de religió.
Totes aquelles estructures en les quals
ens havíem recolzat se n’anaren per
terra.
Quan vaig anar de metge a la
Columna Durruti, vaig haver d’escoltar
moltes blasfèmies. Els milicians
s’adonaven que jo no pensava com ells,
però no en feren problema. La gent dels
pobles tampoc pensaven com jo. Els
havien imposat un règim que acceptaren,
però no per això eren mala gent.
Ja en el front de l’Ebre, a Villalba dels
Arcs vaig estar en el front nacional i
allà vaig retrobar part de la fe que mai
havia perdut. Teníem el capellà
castrense, però ja no es tractava
d’obligacions sinó de devocions.
Aquí he de dir que la conversa va anar
per altres camins, ja que a Villalba dels
Arcs és on va morir el seu germà, al Terç
30 NÚM. 685 - MARÇ 2010

A la dreta el Dr. Ruscalleda
amb altres familiars i el Dr.
Pascual, en l'homenatge
que els va fer el poble de
Cassà, fa trenta anys, per la
seva jubilació; a sota,
Josep Ruscalleda, de nen,
els anys 1911 i 1919.
de Montserrat. El doctor
Ruscalleda coneixia la gent
del Terç, mossén Dausà, que
era el Pater… Però bé,
deixem les coses personals i
tornem a la seva narració.
Allà haguérem de recollir
els morts que hi havia pels
carrers i enterrar-los en un
cementiri improvisat. Va
voler la casualitat que
identifiqués un cassanenc:
en Berdalet, que morí allà.
Ara ho veig ben clar: hi ha
una fe a redós dels pares i
una fe quan te’n vas de la seva tutela.
Ve el temps del gaudi, d’anar amb els
amics a ballar, de sortir amb noies,
però... encara anàvem a confessar, tot
i que he dir, posats a ser sincers, que
ja havia escollit un capellà que era una
mica de la màniga ample, com se sol
dir.
Però tot va anar canviant: vingué el
temps de la preparació al matrimoni,
vingueren els fills, noves
responsabilitats i també la influència de
la professió, que t’exigia grans dosis
d’amor al pròxim. Sense cap esforç
havies tornat a les arrels i la fe hi era
present, que allà on se sembra sempre
hi queda quelcom.
La veritat és que se’m feia difícil
interrompre’l, però li he de preguntar:
Creu que la fe d’ara és més autèntica que
la d’abans?
Hi ha hagut un canvi d’actitud. Abans
s’havia d’anar a Missa encara que a
combregar hi anaven pocs homes. Ara
va a Missa qui creu i quasi tots els qui
van a Missa s’acosten a combregar.
Quan surt el tema sempre dic el
mateix: Abans importava la quantitat,
ara es valora la qualitat. Som pocs però
de més qualitat. Jo a vegades ho dic
als meus fills, als quals mai he imposat
que anessin a Missa perquè també
varen quedar-ne saturats al Collell i a
les Monges de Lloret: «»Penseu que no
tot s’acaba aquí, que hi ha un més enllà».
I és que, quan t’acostes al final de la
vida, tot i que sovint t’assetgin els
dubtes, veus les coses molt diferent.
A més, urgia un canvi en les actituds
NÚM. 685 - MARÇ 2010
dels catòlics: regia una moral, si no
hipòcrita, almenys equivocada.
A més, dic sempre: què és el més
important de la Religió? Els
Manaments. I els Manaments els
segueixen tots aquells qui tenen un
mínim de sentit ètic. Qui és el que no
accepta que s’ha d’estimar el pròxim,
que no es pot matar ni roba…? I amb la
seva fina ironia afegeix: de fornicar no
en parlem perquè ja es fa fins i tot al
carrer!
Calia que les coses canviessin en
molts aspectes. Mira: Quan anava a
l’Hospital m’enfadava molt amb les
monges i les renyava perquè es negaven
a rentar els homes. Llavors jo havia
de cercar-ne un d’una mica capaç i que
m’ajudés. I amb una galleda d’aigua i
una esponja em tocava a mi rentar-los.
Per sort ara aquestes coses ja no
passen, però això és una falsa moral
Per a mi la figura de Jesucrist i tot el
que va fer i tot el que va sofrir per
nosaltres és tan evident que no em crea
31

cap dubte. Repeteixo: he tornat a les arrels però més lliberal
del que ho foren amb mi.
I de política, en podem parlar una miqueta? A vosté li sembla
que abans es vivia el fet polític més apassionadament que ara?
La culpa de l’actual desapassionament la té l’automòbil i
la dispersió que tenir-lo comporta. Abans els homes es
reunien a la tarda als cafès o cercles recreatius (les dones
no hi comptaven) i allà es parlava de política amb molt
d’interès i s’encetaven enceses discussions. Però el
modernisme ens fa pagar un tribut i ens porta cap a l’
individualisme.
Jo també vaig ser d’aquells estudiants que quan va esclatar
la República ens dedicàvem a tirar les fotografies del Rei
finestres avall i corríem davant la Guàrdia Civil, que ens
perseguia muntats a cavall i amb el sable desembeinat. Jo
crec que hi ha hagut un gran error en parlar tant de dretes i
d’esquerres. El meu oncle era d’esquerra i presidia el Centre
Català i anava a Missa i no se n’amagava; i un altre meu
oncle, que era molt de dretes, odiava en Franco perquè es
passejava bajo palio. I en aquest poble, com en tants d’altres,
hi hagueren grans amistats entre persones de diferent
ideologia.
I ara els polítics presumeixen de dir-se progressistes… I
qui és que pot dir que no se sent progressista i que vol anar
sempre a millor i no tornar enrere?
No hi hauria d’haver polítics, és a dir, partits polítics; sols
haurien de comptar les persones perquè en tots els partits
polítics hi ha qui val i qui no val. Caldrien, ho he dit sempre,
llistes obertes.
Els polítics ho enreden tot com antiguament ho enredava
tot el modernisme: el modernisme dels conqueridors que
dient que anaven a civilitzar aniquilaren la vida íntima d’uns
països que havien viscut amb sòlides estructures o amb
mínimes comoditats però feliços i amb personalitat pròpia.
La gent era molt més feliç, però també la Història ens la van
explicar com varen voler!
I aquí Cassà mateix: per què volem un Gran Cassà que
comportarà mes despeses en equipaments, en enllumenat,
en escombraries... Perquè volem tantes infraestructures que
no sabran com mantenir?
I tot i els aparents avantatges de les grans ciutats i, en el
pol oposat, la pau i la tranquil·litat dels pobles petits, comporta
el fenomen que la gent del poble enveja la ciutat i la gent de
ciutat vol anar al poble. Això sí: que treguin les esquelles a
les vaques, que no hi hagi femers, que no toquin les
campanes...
Saps que ara han declarat les campanes patrimoni
nacional?»
Sí –hi afegeixo jo– i les corridasde braus, patrimoni cultural!
I aprofito per demanar-li, ja que parlo amb un doctor: no ens
podria donar una recepta per fer front a la situació actual?
I tant. Primera: que els mestres tinguin l’autoritat
necessària sobre els alunes per castigar-los, expulsar-lo o
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
Amb uns companys, al front d'Aragó, el 1938
el que calgui. Segona ( i potser hauria de ser la primera):
Educar els pares perquè sàpiguen fer anar rectes els fills
quan encara hi són a temps. No es pot redreçar un arbre
quan ja la soca s’ha fet forta.
Quan jo era petit recordo que quan ho mereixia el pare no
dubtava a ventar-me un bolet. I com li agraeixo ara! Ara els
pares diuen: «Pobret, el meu fill. Si el renyo o el castigo
l’estresso!»
Però que quedi clar que tot el llibertinatge que hi ara amb
els adolescents és un mal d’aquest país, i quan dic país em
refereixo molt especialment a Catalunya. Aquest estiu
vingueren unes parentes del meu fill gran que viuen a París i
es varen quedar perplexos dels horaris que feien els joves
aquí. I tenien 19 anys i eren de París!
Tampoc no s’ha d’arribar als extrems d’abans. Mira, una
vegada vaig haver d’anar a posar pau a una família que no
volien deixar sortir a la nit el fill que venia de permís de la
mili! I una altra vegada a uns pares que tenien la filla que feia
de mestra a Anglès i quan venia aquí no la deixaven sortir!
Entre poc i massa. Ja veus que a més de metge havia de fer
d’home de pau.
La meva recepta la cloc amb el mateix que diu el Manament
més gran: ESTIMARÀS EL PRÒXIM COM A TU MATEIX. Que
n’estalviaríem de guerres, de baralles, d’explotacions....
I tot marxant cap a la porta m’ha ensenyat les seves
distraccions d’ara: les seves col·leccions diria que de tot.
Llàstima, em diu, del problema que té a la vista. Però ara vindran
els de l’ONCE, organització de la qual ja és soci, i veuran
quina solució hi trobem, perquè, ja ho veieu, cent anys i encara
ple d’il·lusions i amb una memòria inesgotable.
M. Dolors Godoy
32 NÚM. 685 - MARÇ 2010

METEOROLÒGIQUES
FEBRER 2010
Temperatures:
Mitjana del mes: 6,75ºC (La mitjana de
febrer és de 8,36)
Màxima absoluta: 19,3ºC el dia 23 entre
4 i 5 de la tarda
Mínima absoluta: - 5,3 el dia 12 entre 7 i
8 del matí
Mitjana de les màximes: 11,83 ºC
Mitjana de les mínimes: 1,66 ºC
9 dies amb mínimes sota zero : 1, 2, 3,
11, 12, 13, 14, 20 i 21.
Pluges:
10 dies de precipitació superior al litre:
Dia 1: 1 litre (de neu)
Dia 4: 10,1 litres
Dia 5: 1 litre (amb un xic de calamarsa)
Dia 8: 89 litres
Dia 9: 41,7 litres
Dia 8: 3,7 litres (en part de neu )
Dia 15: 3,8 litres (neu a les Gavarres)
Dia 16: 12,7 litres
Dia 18: 10,9 litres
Dia 19: 20,3 litres
Precipitació total: 195 litres (la mitjana
global de tots els mesos de febrer és de
46,24 litres)
Ràfega més forta de vent: N/NE, dia 19
a 2/4 de 7 del matí: 61,2 Km/h. (Dates tretes
del Meteocat).
Nota: Sobre la tempesta de neu del mes
de març, trobareu més informació en unes altres pàgines d'aquest
exemplar
UN MES PLUJÓS I FRESC
Si per una cosa es recordarà aquest mes de febrer és per la
gran quantitat de pluja caiguda, la majoria concentrada en els
dies 8 i 9. En total s’han comptabilitzat 195 litres, quatre vegades
la mitjana, essent el tercer en el «ranquing» dels febrers des de
que se’n té registre; només ha estat superat per l’any 1948, que
varen caure 240 litres i el 1982, amb 238.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
20
15
10
5
0
-5
Màximes, mínimes i pluges del FEBRER de 2010
Pluja total : litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Com es veu a la gràfica a i a la imatge, la pluja ha presidit el mes de feber
Globalment també ha estat fresc, amb més d’un grau i mig per
sota de la mitjana. El dia 11, que s’esqueia Dijous Gras, va ser el
segon dia més fred de l’hivern amb només 0,9 graus de mitjana
(el primer fou el 20 de desembre). Els valents que foren de
berenada en poden donar fe. També cal destacar que s’ha vist
neu en algunes ocasions si bé amb molt poca quantitat i sobretot
a les Gavarres.
Esmentem alguns refranys, referits a aquest mes:
Pel febrer, una estona al sol i una altra al foguer.
Pluges pel febrer, any civader.
Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS MES DE FEBRER DE 2010
Accidents amb danys materials:
Dia 12: Passeig Ferrocarril, 39. Vehicles implicats: Jeep
Grand Cherokee i una Bicicleta Ketech Montana.
Dia 22: C/ Avall, 57-59. Vehicles implicats: Renault Megane i
Renault Laguna.
33

Hola, sóc la
Clàudia Mató i
Salas, filla d'en
Raül i la Fanny;
vaig nèixer el dia
27 de febrer.
FEBRER 2010
DEFUNCIONS
ANTONI
BRUGUÉS
ROCA
Va morir el dijous, 11 de Març de 2010
a l'Hospital de Sta Caterina de Salt a l'edat
de 76 anys. Fill de Florenci i Emília era
casat amb Maria Teresa Reyné Geronés.
Natural de Sta Eugènia i veí de Cassà de
la Selva tenía el domicili al carrer Hospital
núm 68. Deixa una filla, Iolanda
Pare,
Eres un home bo
Eres un home íntegre
T'has deixat estimar
I ens has estimat molt
Fill exemplar,
Bon marit, pare i avi
DIÁBOLO’ S MODA
us felicita pel naixement del vostre fill!
A la nostra botiga del C/Barraquetes, 21 de Cassà
tenim un obsequi per a tots el nens i nenes
que surten en aquesta pàgina.
El podeu venir a recollir
abans del proper número de Llumiguia
(Cal trucar abans al 972 46 51 51, per tenir a punt l’ obsequi)
Estimaves la natura i
La senzillesa de la vida.
Has sigut un lluitador fins al final
Un lluitador al que la vida t'ha donat
el premi d'anar-te'n acompanyat dels
teus,
Als braços de la mare, tal com
volies, i en temps suficient per no
témer volar cap a la llum.
Sabies que el jorn s'escurçava i
Te n'has anat tal com desitjaves.
Ara ja descanses, ja t'ha arribat la
pau.
Et recordaré i t'estimaré sempre.
JOSEP MARIA
FALGUERAS
I VIÑOLAS
El dia 13 de febrer va morir a l’edat de
90 anys. Era fill de Cassà de la Selva i
deixa vídua, Lluïsa Coll i Coll, i un fill,
Manel.
JUAN SERRANO ORTEGA
Va morir el dijous, 18 de febrer, als 81
anys, era casat amb Trinidad González
Jiménez i deixa tres fills.
Descansin en pau!
En compliment de la Llei de Confidencialitat i Protecció de dades, tot aquell qui
desitgi que sigui publicat a Llumiguia algún naixament, matrimoni o defunció,
inscrit en el Registre Civil o a la parròquia de Cassà de la Selva, caldrà que ens ho
sol.liciti personalment i n'autoritzi la publicació.
La Direcció
34 NÚM. 685 - MARÇ 2010

La festa de Pasqua-
Pasqua Florida
Perquè una rosa esclati en tot el seu esplendor, cal abans haver podat el roser,
adobat bé la terra, i que les poncelles comencin a puntejar, créixer, fins a obrir-se
plenament.
La Quaresma és aquesta poda, adob, poncelles… tot per arribar a l’esclat de
color, vida, joia, que és la Pasqua. La Celebració de la Vetlla Pasqual (encara poc
descoberta i celebrada) és –hauria de ser– el punt àlgid del cristià. La seva riquesa
de símbols –foc, aigua, paraula, pa i vi– dibuixa la importància de la vida cristiana.
I com que la Pasqua no és només un dia, se’n van desgranant tot un seguit de
celebracions i festes.
Dilluns de Pasqua: Festa del Roser de Santa Pellaia
Una bonica celebració, joiosa i festiva, que aplega en un paratge encantador
persones de diferents indrets (fills de Santa Pellaia, de Cassà i d’altres contrades)
per gaudir d’un dia de germanor, gràcies a la dedicació d’unes persones voluntàries
que ho fan possible.
Confirmació
Des de fa uns anys, aquesta Celebració es fa conjuntament entre les diferents
parròquies de l’Arxiprestat. El número de joves que reben aquest sagrament ha
minvat considerablement. Cal dir, però, que els que hi participen ho fan amb
convenciment i superant obstacles que són d’admirar.
Primera Comunió
Els dies 1, 2 i 9 de maig, uns infants de la parròquia participaran per primera
vegada de l’Eucaristia. Malauradament per a uns quants serà l’última. Crec que en
aquest aspecte els pares cristians no hi podeu escatimar esforços. Dos cursos de
preparació no poden acabar amb un no res. La continuïtat i l’acompanyament és
essencial. L’edat que tenen els infants no és per deixar-los a l’estacada en aquest
camí cristià que acaben de començar. La responsabilitat dels pares és cabdal. La
parròquia us vol fer costat en aquest procés de desvetllament i creixement religiós
dels vostres fills.
Trobada de Seguiment
Cada dos anys la Delegació Diocesana de Catequesi organitza una trobada
festiva amb els infants que participen a la catequesi de Seguiment (després de la
primera comunió) a les diferents parròquies. Un grup de nens hi nenes de la nostra
parròquia participaran a la Trobada que es farà el dia 18 d’abril a Blanes. També hi
són convidats els pares, germans i els familiars que ho desitgin.
Aquestes celebracions puntuals posen de relleu la importància de la Pasqua, ja
que en són una conseqüència. Cal dir, però, que totes elles vénen precedides d’un
camí fet conjuntament, amb esforç i responsabilitat. Tan de bo totes les celebracions
deixin una bona petjada. I només afegir que la comunitat parroquial hi juga un
paper primordial, ja que les celebracions no afecten només als interessats, sinó a
tota la comunitat, en bé i en mal.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Enric Plantés i Badosa
35

Al Curset d’Ensenyament s’alternen les ballades amb les més variades activitats. En les fotos veiem els petits músics
cassanencs , ensenyant els secrets de llurs instruments.
Celebrem 34 anys d'Amics de la Sardana
El dia 21 de febrer va tenir lloc el trenta-quatrè aniversari d’Amics
de la Sardana. Per a celebrar-ho, els Amics de la Sardana, varen
organitzar una doble ballada de sardanes i, a mitja part, varen
obsequiar al públic assistent amb unes galetes amb moscatell i
vi ranci, refrigeri que va ser molt ben rebut pels nombrosos
sardanistes vinguts d’arreu que es varen aplegar al Pavelló
Polivalent. Les formacions actuants varen ser el Foment del
Montgrí i la Flama de Farners, que ens varen oferir un bonic
repertori.
Com en edicions anteriors va haver-hi una bona afluència de
públic que gairebé va omplir el recinte esportiu cassanenc.
L'acte, organitzat per Amics de la Sardana, comptava amb la
col·laboració de l'Ajuntament de la Vila, i Agroselva
CLOENDA CAMPIONAT DE COLLES
El diumenge 28 de febrer de 2010 va tenir lloc a la ciutat de
Girona la cloenda del campionat campionat de Catalunya de
colles sardanistes i del territorial de les comarques gironines.
36 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Els actes de celebració van començar
al matí amb una visita guiada al barri vell
gironí, seguida d’una audició de sardanes
a la plaça del Vi. Seguidament va tenir
lloc el dinar de germanor al restaurant del
Golf Girona, on s’aplegaren més de 350
persones. El punt final el posà el
lliurament de trofeus a totes les colles
partipants.
ENSENYAMENT I
TROBADES
El Curset d’Ensenyament ve desenvolupant-se
els dissabtes al matí al Pati de
les Escoles. Des del Curset, a part
d’impartir els coneixements bàsics del
punteig, s’intenta motivar els menuts,
perquè s’engresquin en la dansa i
assoleixin una «cultura sardanista
bàsica».
Aquest mes varen tenir la visita d’alguns
alumnes de l’escola de música local,
l’Elies amb el flabiol, en Martí amb el tible
i en Quim amb la tenora, que els varen
NÚM. 685 - MARÇ 2010
ensenyar alguns dels secrets d’aquests
instruments tan nostres.
També s’estan preparant per les
Trobades Infantils. El dia 14 de març ja
hauran assistit a la de Verges.
CAMPANYA "LA SARDANA
A L'ESCOLA" A CASSÀ
Sota els auspicis del Departament de
Cultura de la Generalitat i la Diputació de
Girona, continua la lloable campanya de
«LA SARDANA A L’ESCOLA», que té molt
bona acollida entre els col·legis de la
demarcació de Girona ja que enguany hi
ha més de 10.000 alumnes inscrits. En
aquesta campanya es fan uns cursos de
10 hores en els quals s’ensenya a la
mainada el punteig i els coneixements més
bàsics de la nostra dansa.
A Cassà hi participen el Ceips Puig
d’Arques i Aldric.
A cada edició, els cursos acaben amb
una Trobada on es concentren en alguna
població gironina, alguns dels inscrits i
A dalt, dos moments del 35è aniversari d’Amics de la
Sardana; a les imatges inferiors, alguns membres de les
colles sardanistes, recollint els guardons en la cloenda de
la temporada passada.
es fa una gran festa.
La primera de les cloendes ja va tenir
lloc a Cassà amb motiu de la proclamació
de Ciutat Pubilla, l’any 2000 i just deu
anys més tard torna a casa nostra.
Aquest acte, consistent en una gran
ballada de sardanes i tot un seguit
d’activitats d’animació infantil es farà el
dia 30 d’abril a l’esplanada de la fira. i hi
participaran prop de 2.000 nens i nenes.
La part musical anirà a cura de "la
Principal de Cassà".
Sens dubte serà un gran espectacle.
Gravada al cor de qui sempre et
defensa,
Amb un goig que no minva ni
decau,
Ets i seràs tostemps, sens
defallença,
Sardana de l’Amor i de la Pau.
Fragment de la sardana de l’Amor i
de la Pau, de Lluís Gassó i Carbonell
37

Preparant la
primavera musical
En projectar el present escrit havíem pensat encetar-lo fent al·lusió
a la propera primavera; un inesperat temporal de vent, neu i fred
rigorós, s’ha afanyat a recordar-nos que el març es encara hivern.
El març-marçot ha fet honor a la seva poc envejable fama, d’altra
banda més que merescuda. I en aquestes estem; anem doncs a fer
un petit resum de les activitats realitzades i dels projectes més
propers.
El proppassat 24 de gener vam fer l’habitual col·laboració a l’aplec
de Sant Vicenç, cantant a la missa com es veu a la foto de la dreta.
Sota un cel ennuvolat que, tanmateix, respectà una vegada més la
festa, vam actuar acompanyant la missa que oficià, com sempre,
Mossèn Pere Casals. En acabat la festa en si, sardanes, concursos
i, com a colofó, l’agradable dinar, enguany ben a la vora de les
fogueres, que de calor no en feia gens ni mica. Com de costum
cloenda de la festa a càrrec dels Panxuts. Una jornada d’aquelles
que et deixen moltíssimes ganes de tornar-hi l’any vinent.
Projectes? Doncs tenim previst actuar al viacrucis del Divendres
Sant; i el següent dilluns, Dilluns de Pasqua, a Santa Pellaia, amb
motiu de la festa del Roser. I el dia vuit de maig tenim previst oferir
un concert, acompanyats per la coral Cantábile, d’Olot i el Cor de
Montjuïc, de Girona; l’escenari serà l’església parroquial.
Esperem sincerament estar a l’alçada del que s’espera de
nosaltres. Per la nostra banda assegurar que no escatimarem pas
esforços per oferir una actuació d’aquelles es recorden durant
temps. De debò.
Coral Bell Ressò.
38 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Dues imatges de la nostra estada a Colomers
Celebració del Carnestoltes a Colomers
El passat 14 de febrer, la Colla Gegantera de Cassà de la Selva
vam realitzar una sortida al poble de Colomers, situat a la
comarca del Baix Empordà. El motiu de la sortida era celebrar
Carnestoltes al poble d’un dels nostres membres, la Neus, i
l’objectiu, passar-nos-ho molt bé i fer passar-ho bé als
colomersencs i colomersenques.
A tres quarts de deu vam anar a carregar els gegants a la Sala
Galà. Tot seguit, amb cotxes particulars, vam emprendre el camí
cap a Colormers. Tots anàvem disfressats de diverses maneres
per donar un toc més festiu a l’activitat. Un cop allà, a les onze
tocades, vam descarregar gegants i ens vam dirigir cap les
escoles del poble, on els amfitrions ens esperaven i on
posteriorment dinaríem.
Després de fer una mica de xerinola, afinar les gralles i assajar
la cançó popular del poble, El ball de la gitana, vam començar la
cercavila, amb un cap gros en forma de colom que ens guiava
pels camins del poble.
A mitja cercavila, ens vam aturar a la plaça principal del poble,
on vam tocar El ball de la gitana diverses vegades perquè la gent
pogués cantar i ballar en rotllana. Llavors vam continuar el nostre
recorregut fins arribar de nou a les escoles, on ens tenien preparat
un bon dinar amb diversos tipus de truita, amanida i carn. Ens
van demanar que, quan entrés la carn, toquéssim una peça amb
la gralla, i així ho vam fer. Vam escollir La presó del rei de França.
Havent dinat, uns quants es van quedar a fer petar la xerrada
dins el menjador, mentre els més menuts jugaven a fora. A mitja
NÚM. 685 - MARÇ 2010
tarda, cap a les cinc, decidírem tornar cap a Cassà de la Selva,
però cinc minuts abans de marxar vam tornar a treure les gralles
per fer l’última tocada.
Un cop a Cassà vam descarregar els gegant i vam donar per
finalitzada la sortida; una sortida que mai no oblidarem i que
esperem repetir l’any vinent.
Donem les gràcies a la Neus i a tota la gent del poble de
Colomers, ja que sense ells no hauria estat possible una tarda
tant divertida i acollidora.
La Colla Gegantera de Cassà de la Selva
39

Dues imatges de la nostra estada a Colomers
Celebració del Carnestoltes a Colomers
El passat 14 de febrer, la Colla Gegantera de Cassà de la Selva
vam realitzar una sortida al poble de Colomers, situat a la
comarca del Baix Empordà. El motiu de la sortida era celebrar
Carnestoltes al poble d’un dels nostres membres, la Neus, i
l’objectiu, passar-nos-ho molt bé i fer passar-ho bé als
colomersencs i colomersenques.
A tres quarts de deu vam anar a carregar els gegants a la Sala
Galà. Tot seguit, amb cotxes particulars, vam emprendre el camí
cap a Colormers. Tots anàvem disfressats de diverses maneres
per donar un toc més festiu a l’activitat. Un cop allà, a les onze
tocades, vam descarregar gegants i ens vam dirigir cap les
escoles del poble, on els amfitrions ens esperaven i on
posteriorment dinaríem.
Després de fer una mica de xerinola, afinar les gralles i assajar
la cançó popular del poble, El ball de la gitana, vam començar la
cercavila, amb un cap gros en forma de colom que ens guiava
pels camins del poble.
A mitja cercavila, ens vam aturar a la plaça principal del poble,
on vam tocar El ball de la gitana diverses vegades perquè la gent
pogués cantar i ballar en rotllana. Llavors vam continuar el nostre
recorregut fins arribar de nou a les escoles, on ens tenien preparat
un bon dinar amb diversos tipus de truita, amanida i carn. Ens
van demanar que, quan entrés la carn, toquéssim una peça amb
la gralla, i així ho vam fer. Vam escollir La presó del rei de França.
Havent dinat, uns quants es van quedar a fer petar la xerrada
dins el menjador, mentre els més menuts jugaven a fora. A mitja
NÚM. 685 - MARÇ 2010
tarda, cap a les cinc, decidírem tornar cap a Cassà de la Selva,
però cinc minuts abans de marxar vam tornar a treure les gralles
per fer l’última tocada.
Un cop a Cassà vam descarregar els gegant i vam donar per
finalitzada la sortida; una sortida que mai no oblidarem i que
esperem repetir l’any vinent.
Donem les gràcies a la Neus i a tota la gent del poble de
Colomers, ja que sense ells no hauria estat possible una tarda
tant divertida i acollidora.
La Colla Gegantera de Cassà de la Selva
39

A la llar, el Carnestoltes ha arribat
i la gresca ha començat!
Hola lectors i lectores, som els més
petitons de l’escola bressol i us volem
explicar com ens ha anat el carnestoltes.
Ha estat una setmana molt bonica, totes
les educadores de la llar han treballat
perquè estiguéssim molt guapos i ens ho
passéssim d’allò més bé. Durant tota la
setmana els pares i mares ens han ajudat
a complir les consignes:
El dilluns havíem de dur una camisa
posada i una bufanda en una bossa.
El dimarts les galtes pintades.
El dimecres una gorra, barret, mocador.
El dijous, el darrer dia, portàvem la
camisa i un texans.
Heu endevinat de què ens vam
disfressar? Difícil oi!!
Us donem unes quantes pistes:
Cada infant va pintar un pi i les
educadores ens varen confeccionar una
barretina per cada un de nosaltres,...
encara no ho heu encertat?
Dons aquí teniu un conte molt bonic com
a darrera pista:
EL GEGANT DEL PI
Hi havia una vegada un gegant molt i
40 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Ben abrigats vam
celebrar la festa
del Carnestoltes a
la nostra llar
d'infants.
molt alt i molt i molt
fort que era pagès i
vivia a la muntanya.
El gegant tenia
tanta força que
agafava els animals
més grossos a coll.
Un dia va baixar al
poble a veure tota la
gent.
Els va explicar
que tenia un arbre,
que era un pi, que
el feia servir de
bastó:
- Voleu que
un dia us l’ensenyi?
( va dir el gegant )
La gent del poble va
dir que si molt contenta i així ho va fer.
L’endemà el gegant va tornar a baixar
al poble amb l’arbre que feia servir de
bastó,tots els nens i nenes es van posar
molt contents. Van passejar pels carrers
del poble fent una gran festa i cantant la
cançó del gegant del pi:
El gegant del pi, ara balla, ara balla.
El gegant del pi, ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat, ara balla, ara
balla.
El gegant de la ciutat, ara balla pels
terrats.
Ara segur que tots ja ho heu encertat.
Al matí ens varen fer una foto tots junts
(aula per aula) i a la tarda va venir un
senyor contractat per l’AMPA que es deia
Santi Ortiz que ens va fer un espectacle
molt entretingut i divertit, i per berenar
l’AMPA ens va convidar a menjar un iogurt
amb galetes.
Moltes gràcies per tot, AMPA de la Llar!
Horaris:
Botiga:
de dilluns a divendres:
matins, de 9 a 1
tardes, de 5 a 8
Consulta veterinària:
de dilluns a divendres:
matins, de 2/4 de 9 a 10
tardes, de 5 a 8
disabtes, de 4 a 5 de la tarda
NÚM. 685 - MARÇ 2010
41

Els nens i les nenes de l’escola lluint les seves divertides disfresses i l'arribada de la vella Quaresma.
Del carnestoltes a la gran nevada
El divendres 5 de febrer va arribar el
carnestoltes a la nostra escola i com cada
any ens ha manat fer coses ben curioses,
aquest any: el dilluns portar roba ben
divertida, el dimarts la cara pintada i el
dimecres un entrepà amb forma original
que junts vam esmorzar al gimnàs. I per fi,
el dia de la gran festa, dijous a la tarda,
vam celebrar la festa més divertida de
l’any, on res és el que sembla i tot és
veritat, el carnestoltes.
Ben maquillats i vestits amb les
disfresses de cada classe que haviem
anat elaborant setmanes abans; a les
15.30 h tots vam sortir de l’escola per fer
una rua fins al parc de l’Ajuntament, on
molts pares i mares ens van acompanyar
tot disfrutant de la batucada dels grallers
de Cassà. A la plaça vam cantar dues
cançons i junts vam formar una gran
rotllana per ballar l’engrescadora cançó
del «Bugui-bugui». Cap a les 16.15 h vam
tornar altre vegada cap a l’escola a
recuperar forçes amb una suculenta
xocolatada amb melindros que en Jan molt
dolçament ens va preparar. També agraïr
la col·laboració de les mares i pares i
altres parents. La xocolata estava
boníssima!
Després de la gresca i la disbauxa del
Carnaval, la Vella Quaresma ve a posar
seny. Entre totes els nens i nenes d’Infantil
l’hem feta: els de P3 les cames, els de P4
i P5 la faldilla i els de P5 el cos i el bacallà.
La Vella Quaresma té 7 cames, que són
les setmanes que falten per arribar a les
vacances de Setmana Santa. Cada
divendres ens trobem tots els nens/es del
cicle i li cantem dues cançons, tot seguit,
els representants de les classes li tallen
la cama. Llavors ella ens dóna un
missatge que hem de complir.
EXCURSIÓ A FIGUERES
El dijous 18 de Febrer els nens i nenes
de 1r a 4t va anar d’excurció a Figueres a
veure el museu Dalí; ja que aquest any
42 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Imatges de la visita a Figueres i al
Museu Dalí
treballarem aquest pintor català tant
reconegut per les seves obres impactants
i surrealistas.
La visita el museu va ser molt gratificant
i aprofitosa ja que acompanyats per una
guia vam recórrer les diferents sales del
museu tot gaudint de les diferents pintures,
escultures i fotografies de la seva obra
extremadament imaginativa. Acabant la
visita tot realitzant un puzzle.
A més, els de 2n, 3r i 4t després vam
anar al museu de l’Empordà, ja que allí
ens esperava una exposició d’en Narcís
Monturiol, autor dels submarins Ictineus i
que aquest curs estem treballant com
projecte transversal d’escola.
Finalment ens vam reunir tots i totes per
dinar al parc Bosc on després vam poder
disfrutar d’una estona de joc fins que va
venir a recollir-nos l’autobús que ens
portaria de tornada cap a l’escola.
Actualment estem treballant per la
decoració de l’escola amb mosques i
formigues, elements molt presents a les
obres Dalineanes. I properament tenim
pensat realitzar una exposició amb
treballs plàstics d’aquest gran artista.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
UNA VISITA "SEGURA"
El dimarts 23 de Febrer vam tenir una
visita d’aquelles que se’n diuen «segures»,
ens van venir a veure un membre del cos
de policia local del poble i un mosso
d’esquadre, pares de dos alumnes de
l’escola. Ens van passar un power point
molt interessant tot explicant-nos la feina
que realitzava cadascú; els hi vam fer
preguntes de tot allò que teníem curiositat
i com a sorpresa ens van regalar una
carpeta amb dibuixos per pintar i un
quadernet d’educació vial molt
entretingut. Agraïm moltíssim la seva
presència i esperem que en un proper
curs vulguin tornar-nos a visitar!
Aquest mes també l’alumnat de 2n, 3r i
4t ha participat en dos concursos
43

A dalt, els nens i nenes de l’escola jugant amb la neu al
pati. A la dreta, visita d’un membre del cos de la policia
local i d’un mosso d’esquadra.
organitzats pel poble:
El concurs de narrativa Manel Tolosà 2010, organitzat per la
Colla Excursionista Cassanenca on cada alumne/a participa tot
realitzant una narració de tema lliure.
Per endinsant-nos en el mon de l’escriptura d’una manera
divertida i engrescadora, el dimecres 17 de febrer, els nens i
nenes van acudir al col·legi Puig d’Arques per veure la pel·lícula
«el meu vei Totoro», la qual a tots/es els va agradar moltíssim i va
servir de punt de partida i de motivació per participar en el concurs.
Per altre costat, també ha sigut partícep del concurs de punts
de llibre organitzat per la biblioteca del poble, on cada alumne/
a ha pogut decorar un punt de llibre relacionat amb els gegants
de Cassà.
El dimarts 15 de febrer va venir un membre del Consell
Comarcal del Gironès de l’àrea de medi ambient per explicarnos
la importància del reciclatge i dels diferents tipus de residus
que es generen. Tot participant en una activitat per aprendre la
seva classificació en el contenidor corresponent.
Ens va agradar molt perquè varem descobrir molts residus
que no sabiem on classificar i la necessitat de reciclar-los per
poder viure en un món millor i més sostenible!
... I LA NEVADA
Per acabar, les fortes nevades del dilluns 8 de Març ens han
deixat unes increïbles imatges blanques tot i, la problemàtica
general causada per aquestes inclemències meteorològiques,
però els nens i nenes de l’escola el dijous 11 van poder gaudir
i disfrutar de la neu tot baixant amb trineus improvisats i boletes
de neu tot aquell que s’hi acostava.
44 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Tallers de màscares
i maquillatge
El passat dissabte 13 de febrer, la Biblioteca també va voler
celebrar el Carnestoltes. Durant tot el matí es va fer el taller de
màscares, a la mateixa Biblioteca de deu a dues. Hi van participar
27 nens/es. El taller va ser a càrrec de la Montserrat Riera Trias.
Els resultats finals (imatges superiors)... molt divertits!
Igualment, el 20 de febrer, la Biblioteca va continuar celebrant
el Carnestoltes! Durant tot el matí, es van convertir en el
personatge que sempre van voler ser. Alguns treballadors de la
Sala Galà també es van disfressar per animar mes la festa!
En el taller es van pintar les cares els nens/es que volien ser
maquillats d’algun personatge conegut o misteriós i hi van
participar més de 22 nens/es de totes les edats. En el taller, la
Montserrat Riera Trias ens hi va ajudar amb la seva habilitat i
creativitat per la pintura i el maquillatge.
Quin goig que feien tots! Els resultats, a la foto de la dreta...
NÚM. 685 - MARÇ 2010
HORA DEL CONTE
El passat dia 4 de març a les 6 de la tarda, dins la Biblioteca hi
va haver una sessió de biblionadons amb la Judith Jodar de
l’Embolic de somnis. Van participar-hi 17nens/es (foto inferior).
AGENDA ABRIL
- Dijous 8: Hora del conte «Diada de Sant
Jordi» amb l’Elena Ballester Pi de la Cia.
Bambalines. A les 18:00h.
- Dissabte 24: Veredicte dels
guanyadors del VII Concurs de punts de
llibre del 2010. A la mateixa Biblioteca. A
les 12:00h.
- Dilluns 26 fins al divendres 30:
Exposició dels participants del VII Concurs
de punts de llibre. En horari de la
Biblioteca.
45

A dalt, les conseqüències de la nevada: no només cauen torres elèctriques. A sota: els nens i nenes guanyadors dels
premis del St. Valentine's day mostrant els seus treballs.
Saint Valentine's day, escola verda,
moltes activitats i... la gran nevada!
Any rere any, els treballs de Sant
Valentine’s day continuen tenint una gran
qualitat i una elevada participació. Els
alumnes de cinquè i sisè hi participen
amb una gran il·lusió fent treballs molt
originals i amb una gran varietat de
tècniques. Els textos fan referència a
frases treballades a l’aula i a frases de
collita pròpia. Agraïm la participació de
tots els alumnes de cicle superior.
Els premiats/premiades d’enguany són:
Something diferent: Martí Crous, Jordi
Bosch.
The best: Lídia Larrén, Darya Yankova.
Best text: Marta Garro.
The funniest: Carla Masgrau, Èlia
Paradas.
The most original: Júlia Becerra, Mar
Pascual.
The most romantic: Laura Pibernat,
Gemma Gumbau.
A big kiss: Mariona Prat.
46 NÚM. 685 - MARÇ 2010

A dalt, nens i nenes de cicle inicial
fent teatre representant la Pretty Ritty. A
la dreta, la trobada d'escoles verdes.
ESCOLES VERDES
El dimecres 17 de febrer, els comitès
ambientals de cada escola verda que
participaven en la trobada van anar a l’escola
anomenada Mare de Déu del Mont.
Cada comitè de cada escola va explicar als
altres el que feien per ser una escola verda.
Uns plantaven un hort, els altres tenien
mascotes per a cada contenidor. D’allà van
sortir moltes idees per poder fer a la nostra
escola.
Vam fer una visita guiada per punts de
l’escola, en els quals els alumnes del Mare de
Déu del Mont ens explicaven el significat de
cada punt.
En acabar la visita, vam fer cap a un parc, on vam dinar; després
vam jugar i més tard vam haver de fer una gimcana en què
havíem de fer de càmera de fotografiar. També havíem d’escriure
un poema, o dibuixar un animal descrit per la coordinadora. Tot
plegat va ser molt divertit i després vam escriure a la llibreta
verda.
Comitè Ambiental d’Alumnes/ Daniel Garcia
Metje (6A)
NÚM. 685 - MARÇ 2010
ELS DE CICLE INICIAL FEM TALLERS
Durant el mes de febrer, vam celebrar l’arribada del
Carnestoltes amb la visita del Rei Carnestoltes i la Vella
Quaresma.
A la tarda, vam anar a fer la berenada a la plaça Xesco Boix,
on vam jugar, vam cantar, vam berenar i vam tornar a jugar.
Al cap d’uns dies vam celebrar la cloenda de tallers amb els
nens i les nenes de Cicle Inicial. Vam mostrar tots els treballs
als companys i companyes i va ser una jornada divertida i
47

A dalt, els de cicle mitjà fan coral i els
alumnes de P5 al Museu d’art de
Girona. A la dreta, nens i nenes de P4
a l’Aquàrium.
emocionant.
L’alumnat es va repartir en sis tallers
de temàtica artística: interpretació de
peces musicals, costura, dibuix, teatre,
titelles i balls.
ELS DE SEGON FEM
TEATRE
Els alumnes de segon, aquest passat
2 de març, hem baixat al teatre a
representar una obra de Gianni Rodari
titulada Els tres botons. La preparació de
l’obra, l’aprenentatge i la memorització
del text han estat unes feines que ens
han ajudat molt a aprendre a llegir i a
expressar-nos en públic d’una forma
divertida.
TALLERS DE CICLE MITJÀ
Els alumnes de 3r i 4t de primària han
estat realitzant diferents tallers des de
principi de curs fins al març. El dia 3 vàrem
baixar al teatre per fer petites representacions
i exposar el que s’havia treballat
als tallers. Uns nens i nenes van fer una
obra de teatre anomenada Els músics de
Brenen; d’altres varen representar petits
poemes, embarbussaments, dites i acudits;
en un altre taller, l’alumnat va fer una
Tel. 972 46 34 74
petita demostració d’un tipus de ball
anomenat maié culé; més alumnes varen
interpretar una cançó conjunta, «Pere
Gallarí», tot cantant i tocant xilòfons,
carillons, metal·lòfons, triangles i pals. En
el taller anomenat Embolica que fa fort,
els alumnes varen ensenyar quin tipus
48 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Els alumnes de tercer menjant amanides i tres moments de
la sortida a Girona dels alumnes de Cicle superior:
esmorzant a les escales de la Catedral, visitant els Banys
Àrabs i al barri vell.
de nusos havien après a fer, tant amb ganxet com amb les
mans. I finalment alguns nens i nenes feren una representació
de la nostra típica dansa catalana, la sardana.
SORTIDES D’EDUCACIÓ INFANTIL
El menuts de P4 vam fer una sortida a Girona, on vam poder
fer un taller d’animals fantàstics al Museu d’Art, una volta pel
LLUÍS MAYMÍ
CONTRACTISTA D'OBRES
· REFORMES
· CUINES
· BANYS
· REPARACIONS
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Barri Vell, descobrir les llegendes que s’hi amaguen i, per últim,
fer una volta amb el Gerió. Va ser un dia molt màgic!
Els de P5 vam anar a Barcelona a veure l’Aquàrium. Vam
conèixer els diferents animals marins. Vam passar per un passadís
envoltat d’aigua i peixos. També vam entrar en un submarí,
on ens vam sentir com autèntics capitans. Quina emoció!
C/ del Raval, 31
Tel. i fax: 972 46 11 74
· OBRA NOVA
· CONSTRUCIONS
· RESTAURACIONS
DE MASIES
49

Els alumnes de cinquè pintant
animals prehistòrics.
DIJOUS GRAS
Com ja és tradicional, els alumnes de
Cicle Mitjà vàrem fer la sortida del Dijous
Gras –aquest any desafiant un fred glacial–
pels paratges cassanencs; en aquesta
ocasió, a la Pineda Fosca, amb una gran
mostra d’amanides preparades pels
alumnes en equip.
A L’AUDITORI DE
CORNELLÀ
El passat 2 de març els alumnes de
tercer curs vàrem anar a l’auditori de
Cornellà de Llobregat a veure l’obra
Allegro Vivace. Espectacle d’iniciació a
l’òpera creat per la companyia
Comediants. En l’espectacle hi actuaven
dos musics (piano i cello), quatre cantants i dos actors. Hi van
interpretar fragments provinents de les grans òperes del
repertori operístic (Monteverdi, Purcell, Mozart, Rossini, Verdi,
Puccini, Bizet, Donizetti i Berlioz) units per un fil argumental
sorprenent i ple d’humor.
Al migdia vàrem anar al parc del Fòrum, on vàrem aprofitar
aquell moment per dinar, parar el sol i jugar una estoneta.
Un dia diferent, musical i esplèndid.
ELS DE CINQUÈ, A LES COVES DE
SERINYÀ
Els alumnes de 5è de primària, el dia 5 de març, vam anar a
les coves de Serinyà,un dels jaciments prehistòrics més
importants de Catalunya. Allà ens van ensenyar moltes coses:
com es fa una excavació arqueològica, i, que a la cova de
CONSTRUCCIONS FUSTÉ SA
Ctra Provincial, 337
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61
17244 Cassà de la Selva (Girona)
FORMIGONS CASSÀ SL
Polígon industrial de Cassà de la Selva
PREFABRICATS VIBRATS SA
Polígon Industrial de Riudellots de la Selva
FUSTÉ INVERSIONS SL
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61
50 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Els alumnes de tercer a
l’Auditori de Cornellà
Mollet s’hi va trobar un premolar
humà.
Tot seguit vam anar al museu, on
veiérem la rèplica de la «joia de la
corona»; és a dir la mandíbula
suposadament d’una dona del
preneandertal.
Desprès de dinar vam anar a
lesEstunes, on ens van explicar la
llegenda de les goges, unes fades
que segons diuen habiten les
Estunes. Hi vam passar per dins i
fou molt divertit.
De totes les sortides culturals
aquesta que hem fet ha estat una
de les sortides per recordar, així que, si voleu passar un bon
cap de setmana amb família, i a més a més aprenent coses, no
passeu per alt les coves de Serinyà, un lloc que us farà tornar al
temps en què les persones eren nòmades i s’alimentaven del
que els donava la naturalesa.
Aïda Fibla Esteban
6È: UN VIATGE PER LA HISTÒRIA DE
GIRONA
El dijous 25 de febrer vàrem anar d’excursió a la Girona
medieval. Vàrem sortir de l’escola a les 9:15h del matí i
realitzàrem un viatge per les diverses etapes històriques de
Girona.
Les monitores ens van explicar coses sobre el riu Onyar. Ens
va fer molta pena no poder fer un petó al cul de la lleona, però
segur que tornarem a Girona perquè li van «tirar».
Primer vàrem anar a l’església de Sant Feliu i ens van explicar
la seva llegenda. No ens ho podíem creure, que en aquella
època la gent fos tant solidària. Si avui en dia la gent ho fos tant
com ells, el món seria perfecte.
Llavors anàrem als Banys Àrabs i allà ens van explicar que si
tiràvem una moneda a l’estany i demanàvem un desig es
compliria. Més tard vàrem anar a l’església de Sant Pere de
Galligants i al costat hi havia els Jardins de la Francesa i el riu
Galligants.
Per acabar vàrem anar a la
Catedral i ens assabentàrem
que era tot un honor visitar-la,
perquè és la segona nau més
gran de tot el món i la primera
més gran de l’art gòtic. Diu la
llegenda que Carlemany, el rei
franc, va llençar la seva
espasa des de la torre que
porta el seu nom i que mai no
s’ha trobat. I que quan aquesta
arribi al centre de la terra
s’acabarà el món. I al costat
mateix vàrem veure la bruixa
convertida en gàrgola,
castigada a mirar eternament
a terra i a escopir aigua per
les seves malifetes.
Cada racó de la vila vella de
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Girona guarda un munt d’anècdotes i curiositats que ens van
engrescar molt.
A la tarda, després de dinar, vàrem fer el més divertit... UNA
GIMCANA!
A la gimcana vàrem voltar per la zona i havíem de contestar
unes preguntes i completar un dossier. Als guanyadors ens
varen regalar uns diplomes.
Va ser una excursió molt i molt divertida. Va ser molt interessant
saber més sobre la història de Girona!
Marta Garro & Laila Mahioui
LA GRAN NEVADA
El dilluns 8 de març vam arribar a la nostra escola per
començar un nou dia de feina. A mig matí van començar a
caure les primeres volves de neu, que ens van deixar el pati
una mica enfarinat. La imatge era idíl·lica i engrescadora per
als nens. Poc a poc vam veure que la nevada anava pujant
d’intensitat i que seria excepcional, de grau 2. Suspengueren
les classe i tornàrem cap a casa, els que van poder, a refugiarse
sense llum ni calefacció.
Dijous es van restaurar les classes amb serveis mínims. Per
fi poc a poc tornàvem a la normalitat.
Us mostrem un parell de fotos, una de més amable i una de
les conseqüències que va patir la nostra escola.
51

Els alumnes d'Educació Infantil van disfressar-se de pallassos per celebrar el carnestoltes. A sota, l'excursió al parc de
l'estació.
Carnestoltes... i moltes altres coses
El mes de Febrer és el més curt i sembla que se’ns escapin les
hores i els dies per poder realitzar tot el ventall d’activitats i
tasques que tenim programades…anem a tot gas!!
Enguany a Educació Infantil ens vàrem disfressar de pallassos
per Carnestoltes, que sempre és divertit i així tota l’escola es va
omplir de somriures que s’encomanaven a cada pas.
L’endemà, «escampats» per les places del nostre poble
sortírem a celebrar la tradicional berenada de Dijous Gras on
aprofitem per gaudir d’una tarda diferent jugant amb els
companys del curs.
Passada la disbauxa arriba la Vella Quaresma amb els seus
missatges i ens marca el camí fins arribar la festa de la Setmana
Santa.
Alhora anem treballant, aprenent i creant…Els de P-3 hem
decidit que el nostre projecte giri entorn del tractor i les seves
funcions, a P-4 s’identifiquen amb Kandinsky i en fan imitacions
dels seus quadres…són molt creatius! A P-5 en canvi, van
52 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Activitats artístiques dels alumnes; a la dreta, escoltant les
llegendes de Girona.
d’escultors i emmotllen amb plastilina cavalls i dinosaures...,una
autèntica obra d’art!
NÚM. 685 - MARÇ 2010
TALLER DE PINTURA
Una de les tasques que, en general, agrada més als alumnes
més petits és la pintura. El taller que van fer els de Cicle Inicial i
en el qual hi van participar pràcticament va servir per decorar el
passadís. L’obra exposada a la paret del seu cicle manifesta
l’expressió artística i dinàmica dels alumnes que la van crear.
Per altra banda la tarda del dijous gras fou una tarda diferent.
Com ve essent costum en els últims anys sortírem a jugar i a
berenar al Parc del Carrilet. Encara que és una zona que ja tots
coneixen, això de sortir de l’escola i passar una estona diferent
sense fer classe és molt agraït. Ni el fred que feia va impedir que
els alumnes s’ho passessin d’allò més bé.
LLEGENDES DE GIRONA
Les guies que teníem per explicar-nos les llegendes als
alumnes de Cicle Mitjà ja ens esperaven quan vam arribar a
Girona. La primera que ens van explicar fou la del Tarlà: es veu
que quan a Girona hi havia la pesta, un carrer sencer la va
agafar. Els veïns van posar parets per tal que no l’encomanessin
als altres i els tiraven menjar per sobre les parets. Un noi que
treballava en un circ i era molt saltimbanqui, saltava de balcó en
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
53

Activitats d'alimentació saludable i la
visita al MNAC
balcó fent piruetes perquè la gent no
s’avorrís. D’aquí, doncs, que encara ara
durant una setmana es penja un ninot en
un carrer que va donant voltes.
Després vam anar al pont de les
peixateries velles i ens explicaren la
llegenda de la «cocollona»: en un convent
de monges no gaire bones, només n’hi
havia una de bona, aquestes la van tancar
en una presó molt humida i bruta perquè
no volien que ella les delatés. Amb el
temps aquesta monja es va anar
transformant amb mig cocodril i mitja
papallona.
Després vam passar per la plaça més
petita del món, la del raïm, per anar a la
catedral. Vam comptar que hi ha 90
esgraons i ens van explicar la llegenda
de la bruixa: una bruixa tirava pedres als
capellans i un dia li van dir : amb pedra et
convertiràs i aigua escopiràs, i dit i fet, això
va passar i ara quan plou li surt aigua de
la boca.
Després i per acabar les llegendes ens
explicaren la de Sant Narcís, la de les
mosques.
Dinàrem en uns jardins molt bonics i
després de dinar vam anar amb el trenet
que es deia Gerió, que ens feu un tomb
per la ciutat. Fou un dia molt divertit.
Neus Serra, 4t B
APRENEM ALIMENTACIÓ
SALUDABLE
Els alumnes de cinquè i, un altra dia,
els de sisè, varem anar al supermercat
CAPRABO a fer una activitat relacionada
amb els bons hàbits alimentaris i
l’alimentació saludable.
Varem fer grups reduïts per poder
treballar millor. Primer ens van recordar
quina era la piràmide dels aliments,
després ens van donar una bossa per
posar els aliments que amb el grup
anàvem comprant, i també de congelats,
en una bossa diferent.
Una vegada comprats varem passar per
la caixa per veure què ens havia costat .
Per acabar anàrem posant els aliments a
cada un dels prestatges de la piràmide
nutricional per veure si havíem escollit bé,
i hi havia una mica de tot.
Va ser una activitat molt divertida i
interessant. Diuen que som el que
mengem.
Aniol Carré, 5è CS
VISITA AL MNAC I LA
SAGRADA FAMÍLIA
Els alumnes de Cicle Superior vam anar
a Barcelona per fer una visita al Museu
Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Ens van dividir en grups i cadascun va
tenir una monitora diferent. Visitàrem
diverses sales, no totes ja que és molt
gran, i ens van explicar alguns quadres i
escultures. Ens feien notar les
54 NÚM. 685 - MARÇ 2010

L'activitat dels
esmorzars
solidaris
permet la
participació
de tots els
alumnes del
centre i és
una bona
manera de
col·laborar en
una proposta
solidària.
característiques més principals perquè anéssim entenent què
pintaven i com pintaven alguns dels artistes.
Després, cada grup, amb els mestres corresponents, visitàrem
les sales del romànic on vam anar veient diverses obres, pintures
al fresc, escultures... tot seguint un dossier que ens havien
preparat. Havent dinat vam anar a visitar la Sagrada Família per
fora. Ens van explicar les característiques més importants de
cada una de les façanes i ens van fer veure els detalls més
representatius.
Ens va agradar tot molt encara que va fer, durant tot el dia, molt
de vent i molta fred.
ESMORZARS SOLIDARIS
Ha estat durant un total de 8 dies (tots els dimarts i dijous del
passat febrer) que hem tingut l’oportunitat, ja sigui preparant-ho
o comprant-ne, de col·laborar en els Esmorzars solidaris que
des de l’escola s’han organitzat per recaptar fons per a l’ONG
Proide. El «termòmetre» ens ha marcat aquests resultats: primera
setmana 370 esmorzars, segona 331, tercera 330 i a l‘última
350, és a dir, un total de 1381. Déu n’hi do! La recaptació ha
pujat a 1.687,24 euros, que farem arribar a l’escola del germà
Rafaël Rafiringa, de Madagascar, i aprofitem, des d’aquestes
ratlles, per donar les gràcies a tots els que hi heu fet la vostra
aportació, com també, per descomptat, a les empreses
col·laboradores que han estat La Selva i el Forn Sant Antoni.
C/ Pla de l'Estany, 4
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obra Visiteu la nostra exposició
SERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS
NÚM. 685 - MARÇ 2010
55

L'equip de La Salle Cassà va obtenir un excel·lent quart lloc a la Lego League
FIRST LEGO LEAGUE
La coneguda marca de joguines Lego
comercialitza uns robots que es poden
programar a través de l’ordinador perquè
facin determinats moviments, utilitzin
sensors... Cal un robot d’aquests per
participar al concurs First Lego League,
destinat a nois i noies d’entre 10 i 16 anys,
amb l’objectiu de despertar-nos l’interès
per la ciència i la tecnologia. L’equip
Montacat de La Salle Cassà aquest any hi
va participar per primer cop. El concurs
consta de tres parts: el projecte científic,
la competició de robots i el projecte tècnic.
A la competició de robots cada equip
tenia 3 minuts per fer el màxim de punts.
En inscriure’ns al concurs, ens van enviar
el circuit on el robot hauria de completar
diferents missions. Si complies els
requisits de cada missió, obtenies punts.
El projecte científic d’aquest any ens
proposava estudiar algun punt dèbil de la
mobilitat al nostre entorn. Nosaltres vam
triar, evidentment, les entrades i sortides
de l’escola pel Carrer Germà Agustí. El
projecte ha de presentar solucions al
problema proposat i defensar-ho davant
un jurat.
El projecte tècnic consisteix a explicar
com hem fet el robot i els jutges ens
pregunten coses per veure si l’hem fet
nosaltres.
Vam estar molt de temps escollint un
nom, triant un logo i llegint les normes, i
quan ens vam poder dedicar al robot i al
projecte, quedava poc temps. Al principi
treballàvem quatre hores setmanals, però
al final vàrem decidir fer sis hores
setmanals per no arribar amb les mans
buides. Vam treballar intensament fins el
dia 13 de desembre, dia del concurs. El
dia abans del concurs estàvem tots molt
nerviosos. Va començar el concurs. La
competició de robots ens va anar molt bé.
Després, vam presentar el projecte
científic i el projecte tècnic. Quan van dir
les llistes de la classificació, ens vam
quedar bocabadats: havíem quedat
quarts a la competició de robots! I a més a
més, de 42 equips! No ens van donar cap
copa, però ens ho vam passar genial!
L’any que ve tenim moltes ganes de
tornar-nos-hi a apuntar, amb el llistó més
amunt.
L’equip Montacat estava format per Pere
Recasens, Maria Recasens, Isaac
Navarra, Joan Albertí, Joana Sánchez,
Robert García, Salvi Carreras, Mariona
Surós i Arnau Donate.
ELS DE 1R D'ESO AL
MUSEU D'HISTÒRIA DE
BARCELONA
Els alumnes de 1r d’ESO vam anar
d’excursió a la ciutat de Barcelona el dia
26 de febrer. Vam esmorzar a la Plaça del
Rei, que és on començà la nostra visita
cultural al Museu d’Història de la Ciutat.
Ens varen ensenyar com era Barcelona a
l’època medieval. També varem fer un
llarg recorregut pels diferents carrers de
la ciutat i els guies, que eren molt
enèrgics, ens varen explicar que la ciutat
es dividia en gremis, i els seus noms han
quedat marcats en els carrers actuals com
el carrer de l’Argenteria, etc. Després
visitàrem l’església de Santa
Maria del Mar, que és molt bonica.
A la tarda dinàrem a les
instal·lacions del FC Barcelona i
després anàrem a patinar sobre
gel.
Eric Cervantes i Pol Esteba,
1r ESO
JORNADA
GAUDINIANA DE 2N
D'ESO
El divendres dia 26 de febrer
els alumnes de 2n d’ESO vam fer
una sortida a Barcelona per anar
56 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Els alumnes de primer i segon d'ESO
van anar a Barcelona
a visitar obres de Gaudí: la Pedrera o
Casa Milà i el Parc Güell. En arribar ens
vàrem dividir en tres grups, cadascun amb
els seus guies. Quan vàrem entrar a la
Pedrera ens quedàrem molt sorpresos de
la seva estructura i planificació. Tenia vuit
pisos i el terrat, que era molt bonic. Ens
vàrem poder fer fotos amb les escultures
gegants de trencadís.
Tot seguit anàrem al Parc Güell on vam
haver de fer un dossier, per conèixer-lo
millor, mentre ens passejàvem. Dinàrem
en una zona on hi havia estàtues vivents
i grups musicals, abans d’agafar l’autobús
per tornar cap a Cassà.
Anna Albertí, Raquel Benítez i
Raquel Santiago, 2n ESO
Aquesta nevada, històrica dirà el
temps, ens deixa a banda dels
problemes i inconvenients que ha
NÚM. 685 - MARÇ 2010
EL COL·LEGI, EMBLANQUINAT
comportat -els de quart d'ESO van estar a
punt de quedar-se sense viatge de fi de
curs a Polònia-, imatges com les superiors
que de ben segur també formaran part
de la història del col·legi.
57

A dalt, els alumnes de tercer d'ESO al Museu de Terrassa;
a la dreta, els de quart, al Parlament de Catalunya
3R ESO: TERRASSA I UAB
El dia 26 de Febrer els alumnes de 3r d’ESO vàrem fer una
sortida cultural al Museu de la Ciencia i la Tècnica de Catalunya,
a Terrasssa, i a la UAB a Bellaterra.
Al museu vàrem poder veure el funcionament d’una antiga
fàbrica tèxtil. Vàrem observar tot el procés que feien per tal que
les màquines funcionessin gràcies a la màquina de vapor. També
vàrem veure el procés d’extracció de la llana de les ovelles i la
confecció dels teixits. Posteriorment, dins del mateix museu, vam
fer un taller d’engranatges i ens en van explicar els diferents
tipus (cargols sense fi, etc.).
A la tarda anàrem a la UAB, on hi dinàrem i ens van deixar
temps lliure per visitar les instal·lacions i conèixer més bé el món
universitari. Va ser una excursió molt interessant per conèixer
coses noves.
Maria Bota i Judit Martínez, 3r ESO
ELS DE 4T, AL PARLAMENT
El divendres 26 de febrer els alumnes de 4t d’ ESO vàrem
anar d’excursió a Barcelona per visitar el Parlament de Catalunya.
Més aviat que de costum, ens vàrem trobar davant l’ Ajuntament
i a les 8:00 hores en punt sortíem de Cassà.
Per tal de fer una visita més acurada ens vàrem partir en dos
grups. Uns vàrem entrar a les deu, i el segon grup a tres quarts
d’onze. Durant aquests tres quarts vàrem visitar el Saló de Plens
amb la seva Mesa i els seus escons, la sala de passos perduts,
l’escala d’honor i altres departaments.
Val a dir que el Parlament el formen els diputats dels diferents
partits que han estat elegits democràticament i per tant
representen el Poble de Catalunya, i és per tant la institució més
important de la Generalitat.
A la sortida, i després de relaxar-nos una mica pel Parc de la
Ciutadella, vàrem anar al Maremagnum tot esperant l’autobús
per tornar a casa.
Cèlia Rabassedas, 4t ESOA
L'Avi Manel
Fleca
Fleca
Fleca
Fleca
Pastisseria
Pastisseria
Pastisseria
Pastisseria
Cafeteria Cafeteria
Cafeteria
Cafeteria
Cafeteria
C/ Bonavista, 15
Tel. 972 46 35 98
17244 Cassà de la Selva
Menjar:
Crêpes
Amanides
Entrepans
Pizzes
Etc.
58 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Celebrem la diada del pensament
Els dies 13 i 14 de febrer els Ràngers i les
Noies Guia vam fer una sortida a Hostalric
per celebrar la Diada del Pensament. Vam
marxar amb tren des de Caldes i va ser
una experiència nova. Quan vam arribar
veiérem com sortien les carrosses del
Carnaval. Vam deixar les bosses i vam fer
un joc de poble, i, pel mig, ens van donar
xocolata desfeta amb melindros! Vam
dormir en un local que ens deixà
l’Ajuntament i el sopar ens el vam fer
nosaltres i va sortir bastant bo. A la nit vam
mirar una pel·lícula per treballar el tema
del compromís i després vam anar a
dormir. L’endemà al matí vam fer un «bon
dia» de fer aeròbic que va ser divertit i
original per despertar-nos. Més tard,
després d’esmorzar, pujaàrem al castell,
on la Teresa Maria, l’antiga cap
d’agrupament, ens va venir a parlar del
compromís i ens va fer fer jocs i un desert
(separar-se dels companys i reflexionar).
Vam dinar al castell i també vam fer
l’avaluació de la sortida, vam baixar i... a
esperar el tren. Finalment vam arribar a
Caldes, on ja ens esperaven els pares.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Mariona, Teresa i Judit
... I ELS PIC'S, A CAN TORRA
Els Pic’s de la Claca vam passar el primer cap de setmana
de març fent la Diada del Pensament a la Cellera, a la casa de
Can Torra. Com tota Diada del Pensament vam dedicar bona
part del cap de setmana a reflexionar, primerament sobre la
vida que portem i com som i, més tard, sobre el fundador de
l’escoltisme, Baden Powell, i el que implica ser un escolta; tot
això, com es veu a les imatges, fent jocs i dinàmiques! El fred,
ens va acompanyar durant tot el cap de setmana, però una
bona llar de foc ens va ajudar a no acabar congelats.
PiC’S
Es lloga
local
de 225 m2, a peu de
carretera, amb llum,
aigua i aparcament.
Interessats, truqueu al
tel. 972 46 02 64
59

Tot i que la imatge ens ensenya l’extrema
rigorositat de l’hivern d’aquest any a
Polònia - encara que Déu n'hi do el
sdarrers dies a casa nostra-, l’estada dels
nostres alumnes per aquelles terres no
podia haver estat més càlida. Els dos
instituts vàrem organitzar l’intercanvi ja a
finals de curs passat, tot i que els
contactes començaren molt abans.
ZespóB SzkóB Ogolnóksz TaBc Cych
és una escola similar a la nostra, però
situada en una ciutat, Poznan, de 567.000
habitants i per tant on hi ha molts més
centres d’ensenyament. En aquest,
concretament, hi ha una secció bilingüe
pensada pels alumnes que volen accedir
a estudiar llengua castellana.
Durant la segona setmana de febrer, 23
nois i noies de 4t d’ESO de Cassà han
pogut practicar l’anglès i, quan vinguin
aquí més endavant, ajudaran els
estudiants polonesos a parlar castellà.
Catalans i
polonesos a les
escales de l’antic
Ajuntament de
Poznan.
Intercanvi amb Poznan (1a part)
ESQUIADA 2N ESO
Amb totes les garanties de l’Univers els
de segon se’n van anar a Port del Compte
(El Solsonès), acompanyats entre d’altres,
pel seu estimat professor d’anglès, en
Pere Aguilar. Ell mateix ens ha remès
algunes impressions que els alumnes han
escrit d’aquells dos inoblidables dies
passats per neu. Heus aquí una mostra:
El primer dia no vàrem fer escalfament i
quan vam acabar ens feia un mal les
cames per les botes que... L’Andreu en el
«telearrastre» va caure i es va quedar allà
on havien els arbres i el monitor ens va
dir que estava buscant bolets i quan va
arribar doncs li vam dir «què has trobat
algun pinetell o rovelló?» (Júlia Vilà)
En Martí Juanola i jo el primer dia no
ens sabíem aixecar del terra i al final del
dia ens feia mal el cul. Ah!, quan vam
baixar en trineu... ens vàrem fotre una
nata... (Joan Fontbernat)
A la nit m’ho vaig passar molt bé. Vam
ballar i vam fer xerrera abans de dormir.
(Paula Berenguer)
El primer dia em vaig fer mal esquiant.
Llavors a la tarda no em van deixar
esquiar però vaig poder anar en trineu. A
la nit vaig ballar molt i m’ho vaig passar
tope de bé!!! La millor esquiada de
segon!!! Clara Macias
Vam anar en trineu i va ser molt divertit
perquè en Xevi sempre es queia i feia
tombarelles damunt la neu. El segon dia
vam anar amb el telecadira i era molt
divertit baixar per les pistes grosses. Vam
intentar pujar en l'arrossegador però els
60 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Esquiada de segon. Un grup d’alumnes amb el seu
monitor
de l’snow es queien quan només portaven
5 metres... (Eloi Esparraguera i Genís
Romagós)
En fi, qui n’hagi après una mica tot això
que haurà guanyat, qui no li faci mal el cul
podrà asseure’s amb normalitat i si algú
s’ha passat la nit sense dormir que
dissimuli sense badallar.
FOTOACCIÓ
A finals de gener va acabar, «Fotoacció»,
una assignatura optativa que s’imparteix
durant tot el primer quadrimestre de curs.
Es tracta d’un taller d’habilitats socials que
fan els alumnes de 3r d’ESO de l’IES
Cassà. És una iniciativa que promou el
consorci de Benestar Social del Gironès-
Salt i l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
La direcció tècnica ha anat a càrrec de
l’Ivan Perea, que és Educador Social.
Com s’ha pogut comprovar en
l’exposició, la fotografia ha estat el mitjà
creatiu a partir del qual s’ha intentat
plasmar el que ens passa i també com
podem posicionar-nos, amb criteri, davant
certes situacions.
Els integrants del taller han tractat
diferents problemes socials que afecten
els joves en determinats moments de
l’adolescència i ho han fet mitjançant el
treball amb equip, el debat, la reflexió i
les dinàmiques de grup, potenciant un
treball vivencial i proper, tot estimulant el
sentit crític.
Els temes treballats han estat:
·Estils de comunicació i les relacions
interpersonals: Assertivitat i habilitats
socials
· Els prejudicis i els estereotips:
Sexisme, racisme, classes socials,
homofòbia i l’exclusió
NÚM. 685 - MARÇ 2010
· El lleure: Sortir «de marxa», relacions
virtuals, els amics, el paper dels pares, la
pressió del grup («el botelló»)
· Autoimatge: Autoestima i emocions
· Treball en equip: L’Exposició
Fotogràfica, un projecte comú»
La sala de l’antic Ajuntament de
Cassà, a la plaça de la Coma, estava ben
plena: els nois i noies del crèdit, els
professors i pares, la regidora de cultura
de l’Ajuntament,... L’exposició feia el seu
goig i va ser presentada pels mateixos
alumnes. Les fotografies i les imatges
projectades d’un vídeo preparat per
l’ocasió van estar definitives. L’ambient
denotava, sens dubte, que aquella feina
havia servit per descobrir moltes
sensacions i enfortir les relacions entre
els joves. En mig de tota l’expectació que
s’havia aplegat a la sala vàrem enganxar
al vol a l’Elisa Moreno i li demanàrem
quatre ratlles de com ella, integrant del
grup de Fotoacció, havia viscut aquesta
experiència:
"Al llarg d’aquests mesos hem parlat
sobre diversos temes socials, com les
drogues, l’autoestima,... De bon
començament es van fer grups de 4-5 nois
i noies i hem treballat totes aquestes
temàtiques utilitzant una eina ben
atractiva, la fotografia. Els primers dies
vàrem fer uns quants jocs per poder-nos
conèixer millor, tot i que alguns ja anàvem
a la mateixa classe. A partir d’ençà ens
vàrem dedicar a analitzar tant la part
positiva com la negativa d’un seguit de
situacions emocionals, clarament
relacionades amb l’adolescència.
Després de treballar uns quants temes
ens vam mirar i remirar totes les fotos que
havíem fet i, a partir d’aquí vam començar
a preparar l’exposició. Cada grup
muntava una part i a mi, per exemple, em
va tocar preparar el vídeo que vam
FOTOACCIÓ: El grup d’alumnes que han participat en el
taller, davant la sala de l’exposició, a Cassà
presentar el dia de
l’exposició.
Em penso que
haurà estat ben
valorada per tothom
qui l’hagi anat a
veure, tant a Cassà
com a Campllong".
XERRADA LITERÀRIA
El dia 18 de febrer l’escriptora Laila
Karrouch va venir a parlar de la seva obra
als alumnes de segon, ja que al llarg
d’aquest trimestre n’han llegit un dels seus
llibres: De Nador a Vic. Es tracta d’un llibre
que ha estat premiat (Premi Columna
Jove 2004), en el qual l’escriptora
marroquina ens narra l’experiència
personal de quan va arribar, tot just
complerts els 8 anys a Vic, amb la seva
família, procedent de la seva ciutat natal,
Nador. És una autobiografia amb una
enorme sensibilitat. Ens explica la vida
d’una noia que viu a cavall de dos mons
que ella assumeix amb naturalitat i sent
com a propis.
I aquestes són algunes de les
impressions que ens han redactat els
alumnes que van assistir a la conferència:
-L’explicació que ens va fer la Laila va
ser entretinguda. Primer va parlar sobre
com havia fet el llibre i qui li havia dit que
el publiqués. Després del llibre em va
agradar força la xerrada. Al final, vàrem
poder fer preguntes (Climent Vila)
- Va venir l’escriptora de «DE NADOR A
VIC», ens va explicar moltes coses del
llibre, coses dels seus germans. Jo crec
que va anar molt bé.... (Júlia Vilà)
- L’escriptora ens va parlar d’un llibre
61

seu que hem llegit aquest 2n trimestre.
Ens va explicar moltes coses de la seva
vida personal com per exemple, que de
jove es vestia amb robes ben amples
perquè era una mica grassa. Després ja li
van passar totes les manies i ara se sent
molt millor... (Mateo Osorio i Eduard
Albertí)
- La Laila va venir a fer-nos una xerrada
sobre el seu llibre i de la seva vida. Va ser
interessant i entretingut perquè li podíem
fer tot tipus de preguntes, sobre ella, el
seu país i la seva cultura... (Eloi
Esparraguera)
- Durant més o menys una hora la Laila
ens va explicar com va fer el llibre i els
fets que li han marcat la vida. Aquests fets
li han servit per escriure relats reals.
També ens va dir que havia escrit l’obra
amb amics i familiars i que no va voler
canviar les dades reals per no alterar el
contingut de la història. Parla molt bé el
català i vàrem passar una bona estona.
És una persona oberta i ens va explicar
part de la seva vida. Ens va agradar molt.
(Jordi Menció i Guillem Atance)
-El passat dia 18 de febrer la Laila
Karrouch ens va venir a donar una gran
lliçó de superació de la mà del seu llibre
«DE NADOR A VIC», ja que les seves
vivències són motiu suficient com per fer
veure el món de manera diferent (Emma
Pérez)
-El dia que va venir l’escriptora Laila
Karrouch tothom volia saber com era
perquè en el llibre no explica coses com
que no tenia temps per estudiar i ho feia a
A l'esquerra, l'escriptora Layla Karrouch el dia que va venir a l’IES; a sobre, els
alumnes d primer d'ESO en la sortida a Sant Vicenç d’Esclet, davant l’antiga
estació de Llagostera
la nit. Va ser una persona que em va
semblar molt simpàtica i amb moltes
ganes d’aclarir els dubtes sobre el seu
llibre. (Marc Martínez)
-....ens va explicar la seva vida en
general, els problemes i els records que
encara té de la seva infància a Nador. Al
final va haver un torn de preguntes (Alex
Repiso)
- L’autora del llibre «DE NADOR A VIC»
que hem llegit ens va explicar com el va
escriure. Tots tres segons havíem preparat
unes preguntes i al final tot va sortir molt
bé (Andrey Sakhutin)
- Que vingués la Laila va ser molt
important per nosaltres perquè ens
explicava què li passava i el que li
agradava. Era com saber tota la seva vida
però tot resumit. Ens va explicar moltes
coses i nosaltres també preguntàvem: si
li agradava l’Omar, l’home amb qui s’ha
casat, etc.. Tot va ser genial i m’agradaria
que sortís un altre llibre d’ella (Manthieta
Soumare)
-El dijous 18 de febrer va venir la Laila a
explicar-nos el llibre i respondre els dubtes
que teníem després d’haver-lo llegit. Va
estar bé perquè ens va explicar moltes
coses que no sortien al llibre i com li anava
amb el seu home i la seva filla (Roger
Tubert)
-La Laila Karrouch ens va explicar
perquè havia escrit el llibre i també
algunes coses de la seva vida. Després
vam fer-li preguntes i va anar molt bé!
(Cristina Costa i Graeme Duff)
- ...ella ens va explicar la seva
experiència i que la seva pròpia vida
personal li va inspirar a escriure el llibre.
Vaig trobar la xerrada molt interessant.
També vaig descobrir diversos costums
de la cultura marroquina (Marta Gironès)
BICICLETADA A SANT
VICENÇ D’ESCLET
El Dijous Llarder, 11 de febrer, els
alumnes de 1r d’ESO vam fer una sortida
fins a Sant Vicenç D’Esclet. Sortírem de
l’institut a les 11 del matí. Un grup de 43
alumnes i dos professors vam arribar en
bicicleta fins a Llagostera. La resta
d’alumnes, amb dues professores, van
anar directament a peu a Sant Vicenç.
Alguns alumnes van tenir problemes amb
la bicicleta i van haver d’anar a peu. Sort
de portar un cotxe de suport! El grup dels
ciclistes vam arribar a Sant Vicenç a tres
quarts de dues. Ja havien arribat feia
estona els alumnes de 5è i 6è del CEIP
Puig d’Arques. Dinàrem en grups i vàrem
tenir temps lliure per jugar.
Els professors de l’institut i del Puig
d’Arques van dinar tots plegats. El retorn
–amb la tramuntana en contra- fa fer que
arribessin passades les cinc de la tarda a
l’institut. El motiu d’aquesta excursió era
celebrar el dijous llarder, retrobar-nos amb
els companys de primària i conèixer les
vies verdes. Ens sembla que va ser el dia
més fred de l’hivern i havíem d’anar molt
abrigats (guants, buf, casc, mitjons
gruixuts i un bon anorac...). Totes les
basses que trobàvem en els camins
estaven ben glaçades i les trencàvem
amb la roda de la bicicleta. En aquesta
62 NÚM. 685 - MARÇ 2010

sortida hi van participar 78 alumnes i 5
professors.
Crònica de Adrià Rincón i Ramon
López, delegats 1r B d’ESO
3R D’ESO: SORTIDA A
BARCELONA
La sortida estava organitzada de
manera conjunta pels departaments
d’Educació Visual i d’Experimentals. Al
matí es va visitar el nou Museu de la
Ciència i a la tarda, ràpidament després
de dinar, es va fer parada al parc Güell.
No hi havia massa gent perquè plovia. En
total tres autocars, un de japonesos
(obligat), un de francesos i el nostre. Tot
brillant i el dragó d’en Gaudí més feliç que
mai signant autògrafs als assistents. Res
va impedir una passejada amb els
paraigües fent moltes fotos, les quals
podrem veure exposades en un treball
elaborat pels estudiants de tercer.
Els alumnes van seguir la visita guiada
pel museu, un recorregut que
s’endinsava pel nostre univers:
efectivament, primer la matèria i l’energia,
l’electromagnetisme, la gravetat,
radiacions còsmiques, els meteorits,... tot
a tocar! A continuació apareix la vida:
l’ADN, l’evolució i l’estructura del bosc
tropical (caram l’evolució on ens ha portat,
exclamava més d’un). I és clar, després
es veia d’on hem sortit els humans. No és
que siguem la culminació del procés
evolutiu, compte! sinó ens hem de
considerar com un producte més, amb el
mateix mèrit que li puguem donar a un
escarabat (ehem..., no ho sé segur). Bé,
l’Olga Ortiz de 3r-A ens ha fet aquest petit
reportatge:
La primera cosa que ens van explicar
va ser que és matèria tot allò que ocupa
espai. També ens van dir que la matèria
està constituïda per àtoms.
Al principi de l’existència de la Terra no
hi havia oxigen però, poc a poc, amb el
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Trobada i sobretaula d’ensenyants de l’IES i del Puig d’Arques a Esclet.
pas dels anys, es va anar formant aquest
gas a l’atmosfera. Vam veure dos tubs
plens de bacteris, un amb més oxigen que
l’altre per poder veure la diferència.
Ens van parlar dels tres estats de la
matèria: sòlid, líquid i gasós. Que l’aigua
presenta aquests tres estats i per això
molts investigadors busquen aigua a
altres planetes.
Després ens van fer veure com la vida
és un cicle que comença per alguns i
acaba per uns altres i que al llarg
d’aquesta vida hi ha molts canvis. Com
els que van fer aparèixer els peixos a
partir d’un grup d’amfibis. Vèiem la
seqüència: un peix que feia salts i agafava
aire, l’altre ja tenia un pulmó i així fins
arribar completar el pas.
També ens van explicar que els humans
podem canviar. Hi havia homes de cera,
una dona Australopithecus i dos homes
Neanderthal. Ens van explicar que els
Neanderthals ja començaven a tenir
sentiments pels éssers amats.
I per acabar, l’ADN. Vam veure les lletres
d’ADN d’un bacteri, que són moltes, i a
continuació ens diuen que les persones
en tenim moltes vegades més.
I mentre uns seguien encara els
comentaris dels guies amb auriculars, en
Toni Baulida va agafar els que ja estaven
i els va fer unes suculentes explicacions
geològiques aprofitant tota la informació
plàstica, gràfica i silícia que tenia a l’abast.
Els alumnes van quedar estorats. D’això
es tractava una mica, no?.
ELS DE 2N DE BTX.,
TAMBÉ A BARCELONA
Dilluns, 22 de febrer. No va ploure!
Encara que varen caure unes gotetes al
migdia, el dia es va aguantar i vàrem poder
«passejar» per Barcelona «plàcidament».
Bé, la veritat és que més que passejada
va semblar una carrera contrarellotge,
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
63

A les imatges: grup de 3r d’ESO al
Cosmocaixa. Sortida dels alumnes
d’Història de l’Art i Dibuix Tècnic de
2n de BAT a Barcelona: el grup
davant el museu Picasso. Visita a la
central tèrmica de Sant Adrià del
Besòs dels de Batxillerat Tecnològic.
doncs teníem els horaris de les activitats
molt ajustats i no ens vàrem poder
entretenir gens.
L’autocar ens va deixar a la Plaça
Palau, per acostar-nos a Santa Maria del
Mar. Allà l’Elcira ens va explicar les
esplèndides característiques d’aquesta
important obra de l’arquitectura gòtica
catalana. En sortir, parada i fotos al Fossar
de les Moreres, monument als màrtirs de
1714, i «caminata», passant pels palaus
gòtics del carrer de Montcada, cap a la
casa Milà, altrament anomenada «La
Pedrera», obra del gran arquitecte Gaudí.
A la Pedrera dues guies ens van explicar
moltes coses de l’edifici, ens vàrem ficar
per les golfes, convertides en exposició
permanent, on s’hi veuen plànols, també
maquetes, mobles, audiovisuals..., i després
pel terrat, amb les originals xemeneies.
El dinar va consistir en un «bocata»
al Passeig de Gràcia i, en plena digestió
seguirem, de baixada, cap al MACBA
(Museu d’Art Contemporani de Barcelona),
prop de la Rambla, on teníem visita
reservada a primeríssima hora de la tarda.
Per als alumnes de dibuix tècnic, és
important l’edifici, obra de l’arquitecte
americà Richard Meier, i per als de Història
de l’Art, la visita a l’exposició permanent
d’art contemporani del museu que, val a
dir, els va sorprendre força. En fi, dues
visites interessants però «xocants» per les
seves diferències, una de principis i l’altra
de finals del S.XX. Els edificis i el seu
contingut ens han explicat moltes coses.
Cristina Abellí
I ELS DE TECNOLOGIA...
Quasi tots eren nois. Per tant, l’Ariadna
Palahí, la Dolors Calsina i la Montse Llach
van estar molt ben acompanyades. Això
ja només per començar.
El primer que es va fer just baixar del
Bus, va ser dirigir-se cap a la placa solar
fotovoltaica del Fòrum. Aquesta immensa
placa es va construir amb l’objectiu de
preservar el medi ambient. La gran placa
fotovoltaica representa una alternativa
per reduir els gasos contaminants
causants de l’efecte hivernacle. Es calcula
que ha d’aportar energia elèctrica a més
d’un miler d’habitatges i amb un estalvi
anual equivalent a 440 tones de CO2
emeses a l’atmosfera. (És molt això?)
Tanta energia i a la vegada tanta fred
que varen passar els nostres amics. Van
esmorzar sobre el dur paviment de
l’esplanada i, un cop es van sentir més
envalentits, van enfocar cap a la Central
Tèrmica de Sant Adrià del Besòs.. Aquesta
moderna central, de cicle combinat,
substitueix a l’antiga central, de la que
encara en podem veure les tres
xemeneies, superbes i grises, desafiant
el cel barceloní.
INTERCANVI POZNAN-
CASSÀ
Una tercera part dels alumnes de 4t
d’ESO han estat del dia 7 al 14 de febrer a
Polònia. L’intercanvi amb un institut
ZespóB SzkóB Ogolnóksz TaBc cych nr
4 de Poznan, ha començat. Allí van visitar
la ciutat de Poznan, el seu jardí botànic,
el museu naval, la base militar aèria de
Krzesiny... També van poder visitar la ciutat
de Torun, la segona ciutat més gran de
Polònia després Cracòvia i una de les més
maques del país, i la població de
Klodawa, amb les seves importants mines
de sal. També va haver temps per
l’esplai: patinatge, discoteca o
simplement anar de compres. El més
important però va ser el contacte amb
l’institut i l’estada amb les famílies, a casa
d’altres nois i noies com ells.
Però, millor que siguin ells mateixos que
ens expliquin com va anar tot. Heus aquí
el relat que ens fan en Martí Esparraguera
i en Lluís Casanova:
Diumenge, 7. A tres quarts de sis del
matí ens trobàvem a l’aeroport. Les cares
de son de la gent, no mostraven la
64 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Les professores acompanyantsa
l'intercanvi Poznan-Cassà: Isa Pont,
Montse Rissech, Kasia, Rosa Ricart i
Arleta
satisfacció que en realitat teníem, ni les
ganes de volar que tothom demostrava el
dia anterior. Però un vegada ens vam
haver despertat, estàvem a punt per pujar
a l’avió. Les dues hores i mitja de vol, van
passar ràpid, parlant dels nostres plans
pels dies següents, i recordant les
converses que havíem tingut amb les
nostres parelles d’intercanvi, a les quals
encara no havíem conegut en persona.
Vam conèixer els polonesos i
poloneses només d’arribar a l’aeroport de
Poznan, i també les famílies amb les quals
passaríem una setmana molt diferent a
totes les anteriors. Ens vam trobar mitja
hora després a l’institut on estudiaven ells.
Allà, vam conèixer la seva professora de
llengua castellana, l’Arleta, i ens va
resumir en poca estona com s’organitzarien
els vuit dies d’estada a la ciutat.
Després, tots vam anar a les nostres cases,
i allà, vam dinar, fins a la tarda, que vam
anar al costat de l’hipòdrom de PoznaD a
cantar cançons al voltant d’una foguera
on també s’hi van coure unes quantes
salsitxes que més tard ens vam menjar.
També vam ballar coreografies pràcticament
improvisades: qualsevol cosa anava
bé per tal de fer passar el fred.
Després tothom va anar cap a casa. Un
cop acabat el sopar, xerrar amb la família,
i conversar amb els altres catalans via
Internet, a dormir, per agafar forces pel
dia següent, que ens havíem d’aixecar
molt aviat.
Dilluns, 8. Aquest dia vam visitar els
principals monuments i atraccions
turístiques de la ciutat. Ens vam trobar tots
els alumnes i les professores al col·legi.
Primer ens van ensenyar amb un canó
projector el recorregut que faríem per la
ciutat i ens van explicar una miqueta
d’història d’aquesta.
A les nou del matí sortíem de l’institut.
Vam agafar el tramvia i vam començar a
fer la visita turística. Entre d’altres vam
visitar la catedral de Poznan, el riu, la plaça
Major... Més tard vam anar a l’ajuntament
per visitar-lo i parlar amb l’alcalde. Ens
van fer passar a una sala molt grossa on
ens van dir que Chopin havia fet un
concert. Després va venir l’alcalde i ens
va explicar diverses coses de la ciutat de
Poznan. També ens van donar esmorzar:
un té i unes galetes.
A la tarda cadascú va anar cap a casa
seva i vam tenir temps lliure amb les
respectives famílies per així poder-nos
conèixer millor.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Dimarts, 9. Vam quedar a les set del
matí al col·legi per agafar l’autobús que
ens havia de portar a Klodawa per visitar
unes mines de sal. Després de tres hores
de viatge amb autobús per fer no més de
120 quilòmetres, varem arribar a les
mines. Allà ens vam dividir en dos grups:
els catalans per una banda i els
polonesos per l’altra. Ho vam fer així
només per una qüestió de llengua, ja que
amb nosaltres només venia una guia.
Eren unes mines molt interessants. Ens
van explicar que de túnels hi havia una
distància similar a la de Barcelona a
Madrid i també que aquesta mina encara
està activa. Cada dia a la una i mitja del
migdia, fan sortir a tothom de la mina i
obren nous túnels amb dinamita. Després
vam anar a dinar tots junts a un restaurant
que hi havia a prop de les mines.
A les tres de la tarda vam agafar
l’autobús i vam tornar a Poznan. Quan vam
arribar, vam anar tots junts a fer una volta
per un petit centre comercial que hi havia
a uns vint minuts de l’escola. Vam tornar
cap a casa a descansar. Havia sigut un
dia molt dur.
Dimecres, 10. Ens vam aixecar cansats
de les hores d’autobús del dia anterior, i
seguidament ens vam dirigir, amb el mitjà
de transport més comú a PoznaD (després
del cotxe), el tramvia, al Jardí Botànic, on
vam passar gran part del matí observant
diferents tipus de boscos del món. Llavors,
tots plegats, vam anar al Museu Nacional,
i allà vam fer una sèrie d’activitats
relacionades amb els quadres que hi
havia exposats.
Després d’aprofitar una estona de temps
lliure per dinar on volguéssim, ens vam
trobar de nou al centre comercial del Llac
Malta. Allà vam passar tota la tarda
intentant decidir en què ens gastaríem els
Zlotys. Finalment, els gastàvem en peces
de roba, regals per al germà petit o la
família, o simplement en aquell objecte
que, quan el veus, t’autoenganyes i et dius
que només el pots trobar allà i, per tant,
val la pena comprar-te’l. També vam
passar l’estona en una cafeteria xerrant
tan amb polonesos com amb catalans, i
prenent batuts de xocolata amb nata,
menta, o fins i tot pebrot picant.
Finalment, vam tornar a casa on,
francament, s’hi estava molt bé, i estic
segur que el primer que va fer tothom va
ser acostar els peus que, a mesura d’anar
trepitjant neu, se’ns havien anat congelant,
cap a qualsevol font de calor, ja fos el
radiador, o la mateixa aigua calenta de la
banyera.
Dijous, 11. A les vuit del matí ens vam
trobar tots a davant de l’escola. Cada dia
que passava, en general, tothom s’ho
anava passant més bé perquè ja
començàvem a conèixer els nostres nous
amics polonesos. El dijous, vam anar
d’excursió a Torun, la ciutat on havia
nascut l’astrònom Nicolàs Copèrnic.
Aquesta vegada vam haver de fer un
viatget de (només) quatre hores
d’autobús per fer 150 quilòmetres. Vam
arribar a Torun a les dotze del migdia.
Quant vam baixar de l’autobús estava
nevant amb molta intensitat. Nosaltres al
no estar acostumats a veure aquestes
nevades, vam començar a fer una guerra
de neu (no era pas la primera que fèiem),
i això no va agradar gaire a les
professores que es van haver de posar
serioses
La guia ens va ensenyar el nucli antic
65

de la ciutat. També vam anar a visitar l’ajuntament on al davant
hi havia l’estàtua de Copèrnic. Després ens van donar temps
lliure per anar a dinar. Vam anar a una pizzeria i per culpa d’això
molts vam arribar tard a la visita del planetari i no hi varem poder
entrar.
Quan els pocs alumnes i les professores que hi havia entrat
van sortir, van anar cap a una casa al mig de la ciutat. Allà ens
varen ensenyar a fer les galetes típiques de Polònia. A les 3 vam
acabar i, acte seguit, vam començar de nou la marató amb
l’autobús. Vam arribar a Poznan a les set de la tarda i vam anar
cap a casa a descansar després del llarg viatge.
Divendres, 12. Cadascú, amb el cotxe de la família, es va
dirigir a la Base Militar, situada als afores de Poznan. Allà, ens
van ensenyar, tant per fora com per dins, un avió militar
anomenat F-16. També ens van mostrar tot l’equipatge
necessari pels soldats polonesos, i ens vam fer fotos en una
petita exposició que hi havia a la Base.
Després de dinar a amb les famílies, vam anar a fer patinatge
sobre gel a una pista exterior, i els que no en sabien, almenys, al
final, van aconseguir mantenir-se drets uns quants segons. Però
s’ha de reconèixer que va ser divertit veure com, de tant en tant,
algun company que s’acabava d’en riure’s de la teva caiguda,
també anava per terra.
Llavors, tothom va anar a casa, a canviar-se i preparar-se per
la festa que ens havien preparat els polonesos al seu institut.
Acabat de veure el concert i l’exhibició de gimnàstica artística
dels alumnes, vam sopar tots plegats. Més tard, sessió de
discoteca i karaoke i, llavors, moltes hores després de que
s’hagués fet fosc, tothom es dirigí cap a casa, bastant cansats a
causa dels últims dies esgotadors, però, tot i així, molt contents.
Dissabte, 13. El matí del dissabte va ser una mica campi qui
pugui. Uns van aprofitar per recuperar les hores de dormir que
havien perdut els dies anteriors; uns altres van anar de compres
al centre comercial; uns altres a esquiar...
Al migdia tothom va anar a dinar amb les seves famílies i
després d’això, a la bolera. Vam quedar tots (menys les
professores) a un dels més petits centres comercials que hi ha a
la ciutat i vam anar a jugar a bitlles. Tot s’ha de dir: érem millors
que ells i per això els vam guanyar. A les set vam acabar de
jugar i tots junts ens varem dirigir cap a una cafeteria que els
polonesos havien reservat especial-ment per nosaltres. Va ser
un detall molt bonic. Allà vam fer el toc, vam parlar entre nosaltres,
ens vam fer fotos i la Sara els hi va fer un discurs de comiat. En
aquell mo-ment alguna llàgrima va saltar però tots estàvem molt
contents. Havia sorgit una relació molt especial entre nosaltres.
A les deu vam sortir de la cafeteria i tothom va anar cap a casa,
a acabar de preparar la maleta.
Diumenge,14. Durant el dia anterior, havíem d’haver-nos
preparat l’equipatge, ja que, aixecant-nos a les sis del matí, ningú
devia tenir ganes de preparar-se les maletes en aquell moment.
Ens vam dutxar, confiant en que això ajudés a despertar-nos, i
després d’agrair a la família la seva hospitalitat i amabilitat, i
acceptar encantats els seus regals per a les nostres famílies,
ens vam acomiadar, i ens vam dirigir cap a l’aeroport acompanyats
per les parelles d’intercanvi. Una vegada hi vam ser tots,
ens vam disposar a acomiadar-nos dels polonesos i poloneses,
i entre plors, fotos, i abraçades, vam acabar separant-nos,
pujant a l’avió i volant direcció Catalunya,
on tres hores més tard ens vam
retrobar amb la família, i amb un
calorós i agradable clima.
El dia següent, dilluns, tots
encara amb el cap a Poznan, però
físicament a l’IES Cassà, vam
intentar fer classe. Ara ja tan sols
falten un parell de setmanes per
tenir-los aquí, temps suficient per
preparar-los una estada com la
que ells ens van oferir. En resum,
una experiència inoblidable que de
ben segur que tothom estaria
encantat de repetir!
ESQUIADA DE 4T D'ESO
Abans d’explicar res, deixem clar que l’esquiada va ser una
passada. I ho podem afirmar amb majúscules, negreta, subratllat
i tres signes d’exclamació.
Durant la setmana del 8 al 12 de febrer de 2010, els alumnes
de quart d’E.S.O. vam abandonar la vida diària i estressant de
l’institut per anar a passar cinc dies inoblidables a La Cerdanya,
envoltats de neu.
Dilluns al matí vam marxar una miiiiiica aviat -a dos quarts de
sis-, tots ben adormits i alguns pares encara amb pijama. Érem
vint-i-vuit (comptant els professors: Pere Lloret i Xavi Garcia),
per tant anàvem bastant amples en el bus. En quatre horetes
ens vam plantar a Llívia, vam agafar esquís, botes i cascos, i cap
a pistes! Cada dia visitàvem unes pistes diferents, quasi totes
franceses: «Els Angles», «La Masella» (la millor en la meva opinió),
«Sant Pere dels Forcats» i «Eina», «Puigmal» i altre cop a «Els
Angles».
El primer dia vam fer els grups; en vam fer tres i jo pertanyia al
66 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Esquiada de 4t d’ESO: a l’hotel, després
d’un dia intens a la neu.
del mig. Crec que a tots els nou que formàvem el
grup ens va quedar plasmada la mateixa imatge:
l’Eduard, el nostre monitor. Al principi no es va
mostrar gaire simpàtic però vam descobrir
fàcilment que no era pas així. El més curiós en ell
era que tenia seixanta-quatre anys, i esquiava
com si res. Suposo que per això li va quedar el
sobrenom de «Jefe!». Amb alegria i humor vam
aprendre a esquiar molt bé –incloent uns quants
cop de cul, tot s’ha de dir- i l’últim dia vàrem
aconseguir baixar una pista negra –tot i que algú
ho va fer rodolant-. També provàrem a fora pistes,
cosa que fou un desastre, i vam intentar fer
«piruetes» a l’snow park. Per acabar-ho
d’arrodonir hi havia paisatges i vistes
maquíssimes. De nevar només ho va fer dilluns
al vespre, però els camps del costat de la
carretera ho van estar tota la setmana. Així doncs,
dimarts vam tastar la neu tova i verge. Per cert,
cal dir que al «Puigmal», dijous estàvem a quinze
o vint graus negatius i durant una estona del matí
no vam poder esquiar, una fred glacial!
A les tardes, rebentats, el primer que fèiem era
una dutxa calenta a l’hotel. L’hotel era petitet,
acollidor i s’hi menjava molt bé. No tan bé es
menjava a les pistes on els menjars eren un pèl
estrambòtics. Per això van predominar els mals
de panxa i els vòmits. Després de la dutxa algun
dia ens quedàvem a l’hotel i els altres sortíem.
Dimarts vam visitar la pista de gel i la piscina de
Puigcerdà, dimecres vàrem voltar lliurement
també per Puigcerdà (on només vam tenir temps
d’anar a fer el toc) i dijous vàrem fer el comiat en
un bar de Llívia i la foto davant la famosa farmàcia
més antiga d’Europa. Els mestres ens van
proposar d’anar a una discoteca, però finalment,
per les condicions que ens imposaven no hi vam
anar; a més en Xavi Garcia ja va fer una
demostració de les seves habilitats de ball.
A les nits fèiem petar la xerrada o miràvem la
televisió a l’habitació però no muntàvem gaire
merder, exceptuant el dijous i el divendres que...
bé, millor no explicar res més. En qualsevol cas,
cada dia en aixecar-me em feia mal alguna cosa.
Hi ha detalls per donar i per vendre però aquí
acabo jo, i aquesta que us heu imaginat és la
nostra setmana blanca. Redactant escrits com
aquest sols sorgeixen unes ganes terribles de
tornar a La Cerdanya, però les
coses són com són. El que
sense dubte no ho
canviarà res és
l’experiència viscu-da
molt positiva marcada
clarament pel
bon «rotllo» i el bon
ambient.
(del nostre
corresponsal
pirinenc Joan
Crous, de 4t C)
NÚM. 685 - MARÇ 2010
UDG: JORNADA DE PORTES OBERTES I
OLIMPÍADA DE GEOLOGIA
Ves per on! Tot el mateix dia i a la mateixa hora! Tanta il·lusió que feia als
alumnes de segon curs de Ciències de la Terra de poder participar en la Iª
OLIMPÍADA DE GEOLOGIA.
Al final però, tres destacats alumnes van decidir prioritzar la prova i s’hi van
inscriure. En Javi Blanch, en Dani Gascon i en Carles Romera van esdevenir els
nostres representants i prou ben que ens van deixar. En termes futbolístics, la
seva classificació (dos d’ells van quedar entres els deu primers) els permetria
jugar la «Champions», perquè s’hi van presentar més de quaranta candidats.
Moltes preguntes, reconeixement de roques, de minerals i de fòssils. L’any que
vé hi tornarem.
Això passava entre dos quarts d’onze del matí i la 1 del mig dia. I mentrestant,
la resta dels alumnes de 2n de BAT visitaven les diferents facultats de l’UDG. Tot
germànicament organitzat, calculat i coordinat per la imparable Emma Pagès.
Al final els comentaris eren en to positiu. Unes carreres millor que altres però
s’ensuma a l’ambient que la cosa ja ja bull perquè ja ha començat la inscripció
a les proves de selectivitat i no s'hi val a badar.
67

Alumnes de 3r d'ESO-Ca l’hora del
dinar a l’Escola d’Hostaleria.
3R D’ESO: VISITA A
L’ESCOLA D’HOSTALERIA
L’IES Escola d’Hostaleria i Turisme de
Girona és un centre específic de formació
professional que ofereix ensenyaments
reglats dels cicles formatius de la família
d’Hostaleria i Turisme i d’Indústries
alimentàries.
Això és el que va explicar el director de
l’Escola en la sessió de rebuda que va
dedicar als nostres alumnes de 3r, els dies
23 i 25 de febrer. Concretament 3 Cicles
de Grau Mitjà (Cuina, Forneria/Pastisseria
i Restauració) i 5 de Grau Superior
(Agència de Viatges, Gestió Turística,
Informació Turística, Restauració i Animació
Turística).
A continuació, la Montse, Infermera del
programa Salut i Escola de la Generalitat,
va fer una xerrada que duia per títol:
«Alimentació i Joves d’avui»- Menjar sa. És dir, sobre la
importància d’una dieta equilibrada a fi d’evitar un seguit de
malalties. Ens va parlar de les conseqüències que es poden
derivar d’una alimentació incorrecta i algunes recomanacions
davant algunes de les malures que es poden presentar (després
dels vòmits, al·lèrgies, sobrepès,...). També la influència que en
aquest sentit exerceix la publicitat que arriba als joves.
ACTIVITATS:
- TAEKWONDO ( a partir de P4)
- TAEKWONDO ADULTS
- AERÓBIC / STEPS / TONIFICACIÓ
- ESTIRAMENTS
- KICK BOXING
- SALA DE PESES
- SAUNA
C/ DEL FÚTBOL S/N
CASSÀ DE LA SELVA
TELF: 972.46.12.37
A partir de tota aquesta informació, els nois i noies, reunits en
petits grups van fer l’exercici de confeccionar un menú ben pensat
a partir d’un llistat d’aliments suposadament a la seva disposició.
I després ho van exposar a la resta de companys, per fer-ne una
valoració entre tots. La participació va ser molt bona.
Alumnes de la mateixa escola van ser els encarregats de guiar
als nostres distingits visitants per les estances del centre:
preparació de l’aliment, diverses cuines (peix, carn, pastisseria,...).
Vam veure al «cuiner» que ens va venir a fer un taller per Nadal
a l’Insti. I cap a dinar. Però abans el professor de Sala Tomàs
Basaurit (és basc, clar), va fer algunes consideracions sobre les
maneres a adoptar durant l’hora de menjar. En fi tot un ritual que
no va deixar de tenir la seva gràcia, però que, sortosament, ens
en podem estalviar quasi sempre.
El dinar, amb detall sorpresa per al professor acompanyant,
en Miquel Riera, tramat per la conserge de l’IES, la Ma Àngels
Garrutxo, molt bo. Uns sopa de carbassó amb pinyons i no sé
quantes coses més, i galta de porc de segon. De postres una
mena de bunyols amb crema catalana deliciosos.
Tota la moguda està coordinada per la Montse Pou, del Consell
Comarcal del Gironès, que subvenciona el transport i lliga tota
la visita, i que vetlla per si es presentés cap problema. Tot perfecte.
I el «rotet» al va fer tothom d’amagat, per si les mosques. A la
tarda de nou a classe.
68 NÚM. 685 - MARÇ 2010

El Cassà encadena set partits sense
perdre, surt del descens i continua pujant
Això ja és una altra cosa. El primer equip
ha encadenat una ratxa inèdita de sis
partits sense perdre i dotze punts de divut
possibles (set partits i tretze punts de vinti-u
si hi afegim el partit de Llagostera, que
comptabilitzem tot just acabar aquesta
crònica), ha sortit del descens i s’ha
col·locat setzè a la classificació. Tot i que
queda molta lliga, els de Berto Fernández
podran afrontar els següents partits amb
confiança i tenir arguments per creure en
la salvació. El Cassà ha anat acumulant
experiència a la categoria i en els últims
partits es veu un equip diferent, fresc i amb
les idees clares, que no es deixa intimidar
per cap rival. Bona prova n’és l’últim partit
contra el Manlleu, quart classificat, en què
el Cassà va estar a punt de guanyar.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Només ho va evitar un gol en el minut 87.
Abans, però, es van acumular tres
victòries consecutives i , a més, contra
rivals directes en la lluita per la
permanència. El 2-0 contra la Rapitenca
va ser el primer pas, i a fora l’equip també
va saber guanyar clarament el
Castelldefels (1-3). Però sens dubte el
gran cop d’efecte va ser la remuntada a
casa contra el Vilanova, que tardarem
temps a oblidar. Es va veure un conjunt
local amb esperit de lluita i sacrifici fins al
final, que en mitja hora va ser capaç
d’aixecar un 0-2 advers. Així doncs, les
sensacions no podien ser millors i ara el
que toca és seguir treballant com s’està
fent fins ara i no deixar de lluitar fins al
final de temporada, ja que la salvació, ara
Alegria al camp i a la graderia pel gol del triomf
davant el Vilanova
sí, és una mica més a prop.
Jordi Roca s’ha confirmat com a líder
de l’equip amb gols importants i de bella
factura. L’exjugador de la Rapitenca va
desencallar el partit contra el seu exequip
amb una vaselina impressionant, va
sentenciar el partit a Castelldefels, va
liderar la remuntada contra el Vilanova
obrint la llauna i va fer el gol cassanenc
en l’empat contra el Manlleu. El jugador
es troba en un estat de forma excepcional.
3A DIVISIÓ
Dotze punts de divuit és un balanç molt
bo i que anima el primer equip a seguir
treballant i creient en la permanència. Ja
69

Bona intervenció del porter cassanenc, Martí Bartirna, al matx contra
el Vilanova
han sortit dels llocs de descens i les
sensacions de cara als propers partits no
poden ser millors.
CASSÀ,1 – MANLLEU, 1
CASSÀ: Martí, Micaló, David Busquets,
Chicho, Murga, Ferran, Subirana (Mate
70'), Romero (Pau Teixidor 50'), Mas,
Moñino i Roca (Quimet 90')
MANLLEU:Tato Burgada, Maik, Archi,
David Andreu, Ortiz, Gely, Romero (Benet
45'), Raül Calvo, Cristian (Granell 45'),
Juan Carlos (Remo 69') i López
GOLS:1–0 (42') Roca; 1-–1 (87') Remo
El primer equip rebia el Manlleu més
ambiciós que mai, sense manies i amb la
confiança que donava la ratxa de cinc
partits sense perdre, i així ho va demostrar
en la primera meitat, en què el Cassà va
ser ambiciós i va anar a buscar a dalt un
Manlleu que es va mostrar massa
especulatiu. El cassanenc Subirana ja va
avisar amb una rematada que Ortiz va
treure sobre la línia de gol (29’). Abans
Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
d’acabar la primera part, Roca va fer
justícia i va col·locar l’1-0 al marcador en
una acció subtil des del vèrtex esquerra
de l’àrea. La segona part va fer despertar
el Manlleu, que va anar a buscar el partit,
i Chicho va haver de treure una rematada
de Juan Carlos sobre la línia (62’). Tot i
així els osonencs no van poder empatar
fins al final, quan una pilota va quedar
morta dins l’àrea després d’una centrada
de Granell i Romo ho va aprofitar per
empatar el partit en l’únic error de la
defensa cassanenca. Berto Fernández
assegurava, ja acabat el partit, que
«empatar contra el Manlleu no és cap mal
resultat».
CASSÀ, 3 -
VILANOVA, 2
CASSÀ:Martí, Micaló, Subirana, Chicho,
Murga, Pau Teixidor (Moñino, 55'), Jordi
Roca, Troyano (Romero, 46'), Mas, Pau
Gusó i Mate (Robert Negre, 55')
VILANOVA:Mario, Pérez, Valldosera,
Cano (Guillem, 46'), Boira, Epitié, Triguero,
Sergi Soler, Carlitos (Eloi, 61'), Jarabo
(Ander, 76') i Javi
GOLS: 0-1 (41') Epitié; 0-2 (53') Epitié;
1-2 (58') Jordi Roca; 2-2 (67') Subirana;
3-2 (72') Moñino
La ratxa del Cassà ja era una realitat,
però es necessitava quelcom més, un
detall que marqués el punt d’inflexió per
a l’equip i que els allunyés una mica més
de la part baixa. I els tres punts
aconseguits contra el Vilanova van ser
aquest punt d’inflexió, tant per la
importància del resultat com per la manera
com es va aconseguir. La primera part va
ser una frustració contínua per als locals,
que tenien la possessió de la pilota i
disposaven d’ocasions, però la pilota no
entrava. El Vilanova va ser del tot efectiu,
i amb el mínim esforç va aconseguir
avançar-se en el marcador per mitjà
d’Epitié (41’). Només de començar la
segona part, el mateix Epitié va aprofitar
la tercera rematada dels visitants (52’) per
(2,50e)
70 NÚM. 685 - MARÇ 2010
(7e)

Pressió del Cassà a la porta del Vilanova
col·locar un 2-0 al marcador gens
merescut. Amb aquest avantatge el pitjor
error del Vilanova va ser relaxar-se i
donar-ho per fet, perquè tenien davant un
equip que no va defallir en cap moment i
que va creure en la victòria des que el
líder de l’equip, Roca, va obrir la llauna
(58’). A partir d’aquí els locals van fer una
mitja hora de joc espectacular, i Subirana
(62’) i Moñino (72’) van confirmar una
remuntada que tardarem a oblidar.
CASTELLDEFELS, 1
CASSÀ, 3
CASTELLDEFELS: Gallego, Lavilla,
Amantini, Alberto García, León, Alberto
(Achille, 57'), Jorge Sánchez, Toni Pérez
(Fermo, 73'), Boris (Elicarlos, 61'), Uri i
Roberto Camacho.
CASSÀ: Bartrina; Micaló, Chicho,
Murga, Busquets, Grau (Pau Teixidor, 88'),
Troyano, Jordi Roca, Mate (Subi, 67'), Pau
Gusó (Albert Moñino, 46') i Marc Mas.
GOLS: 0-1 (10') Mate; 1-1 (25') Chicho,
en pròpia porteria; 1-2 (77') Jordi Roca;
1-3 (89') Marc Mas.
Tel. 972 46 34 79
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Per fi els de Berto Fernández encadenaven
dues victòries, que a més els
ajudarien a col·locar-se setzens en la
taula, empatats amb el Premià. El domini
cassanenc es va notar des del principi,
amb un plantejament ofensiu que ràpidament
es va veure compensat amb el bon
gol de Mate (10’). Però una acció desafortunada
del capità, Chicho, va permetre
empatar el Castelldefels amb un gol en
pròpia porteria (25’). Tot i fer-se esperar,
el gol va acabar arribant per mitjà de
Roca, que ja havia desencallat l’equip la
setmana anterior contra la Rapitenca i ho
va tornar a fer amb un autèntic golàs de
falta (77’). A més, el Cassà va veure com
el golejador Mas sentenciava el partit al
final (89’). Per primer cop el primer equip
guanyava un partit a fora còmodament i
sense ensurts i encadenava també, així,
dues victòries.
CASSÀ, 2
RAPITENCA, 0
CASSÀ:Martí, Micaló, David Busquets,
Murga, Chicho, Ferran, Pau Gusó
(Moñino, 71'), Troyano, Mas, Roca (Adrià
Salas, 87') i Mate (Robert Negre, 57')
RAPITENCA: Miki, Dídac, Villa, Mario
(Joab, 23'), Galindo, Sergi Grau, Sergi
José (Tacón, 75'), Chavero, Gilabert, Hugo
(Teixidó, 14') i Roberto
GOLS: 1-0 (79') Roca; 2-0 (86') Mas
Amb l’empat contra el Premià (1–1), el
Cassà es veia obligat a començar a
guanyar quan se li presentaven tots els
rivals directes per a la permanència i, igual
que va passar contra el Benavent, el
primer equip va saber tenir paciència per
consumar el seu domini, i al final la victòria
va arribar. Amb un Jordi Roca –exjugador
de la Rapitenca– espectacular, el partit no
va ser gaire bonic, però els locals van
dominar el terreny de joc i Mas va veure
com se n’anava fora una rematada
després de la centrada de Busquets (45’).
En la segona part les ocasions no van
abundar, i només el va poder desencallar
una vaselina perfecte de Roca des del
vèrtex de l’àrea que va deixar tothom
bocabadat. Com en el partit del Benavent,
el gol va servir per enfonsar el rival i Mas
va segellar el seu bon partit amb un gol
similar al de Roca (86’). El Cassà sortia
71

del descens després de guanyar un rival
directe.
Golejadors: Mas, 9 gols; Roca, 6; Mate,
5 gols; Chicho, Subirana i Gusó, 3gols;
Richi, 2 gols; Ferran, Moñino i Kiti, 1 gol.
2A REGIONAL
Després de moltes jornades en la part
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
Quatre escenes del gol
de Jordi Roca a la
Rapitenca: una vaselina
precisa celebrada per
jugador i companys.
inferior de la taula, amb un balanç de
victòries molt baix i en una dinàmica
negativa, el Cassà B sembla haver
assumit aquesta temporada el seu rol en
la competició, i l’equip ja s’ha posat com
a única fita la permanència. Queden
enrere les aspiracions de l’equip per
quedar a meitat de la taula o com a mínim
no patir fins al final. Com ja vam avançar
el mes passat, s’haurà de lluitar fins al
final, fins l’últim partit. Tot i així, ningú dins
l’equip posa en dubte que l’equip no
baixarà de categoria i les sensacions no
són del tot dolentes en els últims partits,
on s’ha hagut de lluitar amb els rivals
directes. Després de perdre contra el
primer i el segon, el Besalú i el Breda, de
manera totalment injusta i frustrant, tocava
anar a visitar un rival directe, el Santa Pau,
en un camp molt complicat per l’estat del
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
72 NÚM. 685 - MARÇ 2010

terreny de joc. I els locals van golejar (3-
0) un Cassà que no va estar gaire
afortunat. Amb tot, la setmana següent, a
casa contra un altre dels rivals directes, el
Silenc, van ser els cassanencs els que
van golejar (4-1). Vista aquesta certa
irregularitat en els resultats del segon
equip, la situació de l’equip és un xic
confusa, però confiem que amb l’ajuda
de tots se n’ acabin sortint. Això sí, en
aquests moments l’equip estaria salvat.
Resultats:
Cassà B 1 – 2 Breda
Santa Pau 3 – 0 Cassà B
Cassà B 4 – 1 At. Silenc
Golejadors: Salas, 6 gols; Quimet,
5gols; Llinàs, 4 gols; Amine, Xevi Pérez,
Moha, Berruezo, Sacot i Àngel, 2 gols;
Serra, Adri, Codolà i Mario, 1 gol
ALEVINS
Malauradament no podem donar la
notícia de cap victòria de l’Aleví en els
tres últims partits, i sembla que els resultats
costen d’aconseguir, però la veritat és que
NÚM. 685 - MARÇ 2010
el futbol que practiquen es mereixeria, en
ocasions, un premi molt més gran
respecte als altres equips.
Resultats:
G.E.I.E.G. A 6 – 1 Cassà A
Cassà A 1 -– 3 Ca La Guidó A
Anglès A 3 – 0 Cassà A
INFANTIL A
Els nois de Martí Sala, com aquell qui
diu, van fent. Són els tercers classificats,
però amb tot el líder està bastant lluny i la
pugna és pel segon lloc. Combinant bons
i meritoris partits amb passejades, l’infantil
continua rutllant força bé.
Resultats:
Ca La Guidó A 5 – 1 Cassà A
Cassà A 15 – 0 Tossa Sport A
Salt C.F. A 0 – 1 Cassà B
INFANTIL B
A les imatges,
dos juvenils
incorporats a
l'equip de
segona (Jordi
Otero i Martí
Vera) i un
il·lustre veterà,
Marc Craó, al
partit contra el
Silenc.
Amb problemes pel canvi obligat
d’entrenador i els mals resultats
acomulats durant tota la temporada,
l’Infantil de Tercera se centra ara a
aconseguir alguna victòria o resultat
positiu per apujar els ànims. Cal dir que
moltes setmanes no poden jugar perquè
tres equips ja s’han retirat de la competició.
Només han jugat un partit en l’últim mes.
Resultats:
Cassà B 1 – 10 P. Doble Set
CADET
A la meitat de la taula i fent bons partits,
és clar que el cadet rutlla molt bé. Deixant
a part l’accident contra el Sant Gregori,
només podem donar bones notícies de
l’equip. Golejada a La Salle Figueres i
espectacular remuntada en 20 minuts en
el derbi contra el líder, el Llagostera.
Resultats:
Cassà 3 – 2 Llagostera A
La Salle Figueres B 1 – 7 Cassà
Sant Gregori B 3 – 0 Cassà
JUVENIL
Ja estem acostumats a explicar victòries
i golejades del juvenil, a fer saber que
són líders indiscutibles de la categoria i
que en cada partit ens ofereixen un bon
futbol. Però mai ens acostumaríem a dir
que en dos partits, l’equip ha estat capaç
de marcar 24 gols i no encaixar-ne ni un.
És tan espectacular com cert.
Resultats:
Tordera, C.F. B 0- 7 Cassà
Escola F. Vidrerenca 0-17 Cassà
73

Actualitat del bàsquet cassanenc
Repassem els resultats de les darreres
jornades en el bàsquet del Foment
Deportiu Cassanenc:
SÈNIOR MASCULÍ 3A
CATALANA
C.B. Bescanó,97 - F.D. Cassanenc, 81
Cassanenc: Puig, Nuell (8), Casadevall
(8), Fusté, Montiel (28), Xifra (6), Fernández
(15), Crous, Frau (8), Bertran (9).
Parcials: 20-24,28-19,21-16,28-22.
El F.D. Cassanenc va perdre davant un
rival directe de la classificació, els primers
10 minuts van ser molt bons pels
cassanencs, però els locals varen millorar
en defensa i a la meitat del partit ja havien
capgirat el marcador (48-43). La Segona
part els nostres jugadors varen perdre la
intensitat de la defensa i el millor encert
del Bescanó en el tir a mitja distància va
sentenciar el partit a favor dels locals. La
victòria va ser merescuda.
F.D. Cassanenc, 82 - CB Banyoles, 55
Cassanenc: Nuell(6), Casadevall (4),
Fusté (3), Romera (4), Montiel (19), Xifra
(9), Fernández (13) , Crous, Frau (4),
Bertran (14).
Parcials: 20-10,21-12,24-17,17-16.
El F.D. Cassanenc va guanyar el cuer
de la lliga amb un partit seriós i ben
treballat des de la defensa. Els nostres
jugadors varen sortir molt concentrats i
sabent que no era un partit fàcil , ja que el
Banyoles tenen jugadors veterans i amb
molt de físic. Des d’inici els de Cassà varen
imprimir un ritme molt elèctric amb ràpids
contraatacs i una defensa pressionant que
incomodava als visitants, gràcies a això
ràpidament van agafar rendes de 10 i 15
punts, arribant a la mitja part amb el
resultat de 41-22.
A la segona part el Banyoles va intentar
fer una zona 1-3-1, però en cap moment
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
L'equip sènior femení B: entrenador:JORDI BUSQUETS. Jugadores: CRISTINA
LLOMBART, ARIADNA VILA,GISELA BETORZ, JANET GARCIA, EVA VILÀ,
GLÒRIA RASET, SANDRA PAEZ, ANNA ROS, MARTA MASCORT, ANNA VIDAL,
NÚRIA MICALÓ i MAR ACOSTA.
va perillar la victòria, que situa el Foment
a la zona mitajana de la taula.
Bisbal, 74 - F.D. Cassanenc, 67
Cassanenc: Nuell, Casadevall (4), Fusté,
Romera,Montiel (17), Xifra (17), Fernández
(14), Crous, Frau (2), Bertran (13).
Parcials: 21-25,14-18,12-10,27-14.
El Foment va perdre un partit que va
tenir controlat al llarg de 33 minuts (55-
55); a partir d’aquí l’arbitratge va estar molt
permissiu amb els locals, que amb una
defensa molt dura, van aconseguir treure
de polleguera als nostres jugadors que,
d’aquesta manera, van perdre el partit.
SÈNIOR FEMENÍ A
3A CATEGORIA
F.D. Cassanenc A, 47 - L’Escala, 60
Cassanenc: Turró (11) , Rabionet,
Carreras (2), N.Gironés (5), Candelario
(6), Fuya (11), Block (7) , Fontbernat,
N.Vila, P.Gironés (5), Boadella , Anglada.
Vall d’en Bas, 64 - Cassanenc A, 61
Cassanenc: Turró (21) , Rabionet,
Carreras (6), N.Gironés , Candelario (17),
Fuya (9), Block (4), Fontbernat,N.Vila,
P.Gironés (3), Boadella, Anglada(1).
F.D. Cassanenc A, 59 - Quart B, 61
Cassanenc: Turró (11) , Rabionet,
Carreras (13), N.Gironés (2), Candelario
(11), Fuya (5), Block , Fontbernat (2),P.
Gironés (9), Boadella (4), Anglada (2).
F.D. Cassanenc A, 37 - L’Escala, 58
Cassanenc: Turró (1) , Rabionet (4),
Carreras (7), N.Gironés, Candelario (8),
Fuya (4), Block (9) , Fontbernat, N.Vila,
P.Gironés, Boadella (2) , Anglada.
Cornellà, 43 - F.D. Cassanenc A, 51
Cassanenc: Turró (7) , Rabionet (1), Car-
Neteja de boscos
74 NÚM. 685 - MARÇ 2010

eras (5), N.Gironés (3), Candelario (16),
Fuya (5), Block (6), Fontbernat (3),N.Vila,
P.Gironés (1), Boadella (4), Anglada.
SÈNIOR FEMENÍ B
F.D. Cassanenc B, 37 - Maçanet, 35
Cassanenc: Llombart (4), A. Vila, Betorz
(6), Garcia (5), E. Vila (6), Raset (2), Páez
(2), Acosta, Micaló (9), Vidal, Negre(2),
Ros.
Bescanó, 61 - F.D. Cassanenc B, 60
Cassanenc: Llombart (1) , A. Vila (4),
Betorz (14), Garcia (5), E. Vila, Raset (16),
Páez (6), Acosta, Micaló (13), Vidal, Negre,
Ros.
Palafolls, 64 - F.D. Cassanenc B, 42
Cassanenc: Llombart (3), A. Vila (9), Betorz,
Garcia (2), E. Vila (6), Raset, Páez
(8), Acosta (5), Micaló (2), Vidal (2), Negre
(5), Ros.
F.D. Cassanenc B, 35 - Torroella, 46
Cassanenc: Llombart (10), A. Vila (1),
Betorz (9), Garcia, E. Vila, Raset (6), Páez
(3), Acosta (4) , Micaló , Vidal, Negre (2), Ros.
Sant Hilari, 76 - F.D. Cassanenc B, 49
Cassanenc: Llombart (5) , A. Vila, Betorz (9), Garcia (7), E. Vila
(6), Raset (4), Páez, Acosta (5), Micaló (7), Vidal (3), Negre (1),
Ros (2). La jugadora Marta Mascort s’ha donat de baixa de l'equip
per no poder compaginar la feina amb l’activitat del bàsquet, al
seu lloc s'ha fitxat Anna Negre que ja havia jugat a l'F.D.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
L'equip cadet masculí: entrenadors: EDUARD BOADA i ORIOL SÀBAT. Jugadors:
JORDI BOSCH, NIL CUIXART, MARTI ESPARREGUERA, JOAN ESTEBA,
GERARD GIMÉNEZ, ORIOL VILÀ, SERGI CASTELLS, JOEL MARTI, EUDALD
ROMO, MARC VICENS i ORIOL PADRÓS.
Cassanenc.
CADET MASCULÍ A
F.D. CASSANENC A, 65 – B.C. PALAFRUGELL, 64
F.D. CASSANENC A, 70 – BISBAL, 45
75

TORDERA,74 - F.D CASSANENC A, 77
F.D. CASSANENC A, 72 - LLORET, 58
CADET MASCULÍ B
F.D. CASSANENC B, 63 - STA. EUGENIA
B, 41
VEDRUNA P. B, 45 - F.D CASSANENC B,
27
POMPEU F., 55 - F.D CASSANENC B, 48
F.D CASSANENC B,52 - SALLE B, 60
CADET FEMENÍ A
F.D CASSANENC A, 61 - C.B. SANT
FELIU, 35
CASSANENC A, 64 - FARNERS A, 46
TORDERA, 45 - F.D CASSANENC A, 68
Acabada la primera fase, l’equip
cassanenc ha quedat primer. A la següent
fase el grup el formaran els equips : G.E.i
E.G. B, C.B. Farners. Montessori Palau,
C.B. Banyoles, C.B. Escolapies i el F.D.
Cassanenc. Arriba l’hora de la veritat, és
la fase final. D’aquest grup en sortirà el
futur campió provincial.El nostre equip és
el millor, però ho haurà de demostrar.
CADET FEMENÍ B
F.D CASSANENC B, 72 - C.B. SANT
HILARI, 24
C.B. VILABLAREIX, 31 - F.D CASSANENC
B, 57
F.D CASSANENC B, 49 - C.E. PALAMÓS,
37
BEGUR, 33 - F.D CASSANENC B, 48
F.D CASSANENC B, 36 - HOSTALRIC, 35
PREINFANTIL MASCULÍ B
F.D. CASSANENC, 64 - BLANES B, 13
CAMPUS DE BÀSQUET DE SETMANA SANTA
CAMPUS DIRIGIT A EQUIPS MINI I PREMINI
AL PAVELLÓ POLIESPORTIU
DE DILLUNS 29 /03/10 AL 1/04/10
PER INSCRIPCIONS A SECRETARIA DEL FOMENT.
ORGANITZA SECCIÓ DE BÀSQUET DEL FOMENT
DEPORTIU CASSANENC AMB LA COL.LOBORACIÓ DE
L'AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA I
PER A MÉS INFORMACIÓ: www.basquetfoment.com
Homenatge a Xevi Carrera
El proper dia 5 d’abril es retrà un homenatge a Xevi Carreras, a les 6 de la tarda
al pavelló poliesportiu. El motiu d’aquest homenatge és la dedicació
desinteressada que en Xevi ha aportat al bàsquet cassanenc i a l’esport al municipi.
Durant el mateix acte es disputarà un partit amistós entre el Quart i el F.D
Cassanenc de 3a categoria catalana.
En l’acte es preveu l’assistència d’autoritats municipals, membres de la
Federació Catalana de Bàsquet i directius del Foment Deportiu Cassanenc, antics
jugadors, entrenadors, i simpatitzants del món de l’esport que han tingut
l’oportunitat de compartir algun moment de la seva vida amb els 41 anys que en
Xevi Carrera ha desenvolupat la seva tasca al Foment Deportiu Cassanenc des
del seu inici, al 1968.
Persona coneguda arreu de la província en el món del bàsquet i sempre
relacionada amb el Foment Deportiu Cassanenc, destaca el seu bon tarannà i la
voluntat de que les coses funcionessin el millor possible dins les seves possibilitats.
Moltes són les persones que han col·laborat o passat durant aquests anys amb
ell i l’esport i tots coincideixen a valorar el seu esperit de millorar i proporcionar
els mitjans tècnics i burocràtics necessaris per la practica del bàsquet sense tenir
en compte el munt d’hores sacrificades.
Avui és l’esport amb més adherits al municipi , amb 14 equips en competició els
quals estan formats per nens des de 6 i 7 anys fins a gent de més de 30 anys tant
en l’àmbit masculí com femení. Tothom té cabuda en el bàsquet cosa que cal
agrair ja que som el que som gràcies en molta part a la seva aportació i continuïtat.
Però malauradament i per recomanació mèdica a causa de l’estrès que portava
acumulat va deixar de participar activament amb el bàsquet tot i que encara
col·labora amb les tasques informatives que mensualment surten al LLUMIGUIA amb
en Marc Cervantes i un servidor.
Dit això nomes cal convidar-vos a dit homenatge com a mostra d’agraïment i
perquè, emocionalment, la seva tasca sigui reconeguda ja que des de la seva
humilitat i, a petició seva, demana disculpes per les errades que pot haver
comès durant aquests anys i dóna gràcies pels bons moments que li ha aportat el
bàsquet i la seva gent.
Us hi esperem!
Arcadi Sitjà i Paradeda
C.B SANT FELIU, 0 - F.D CASSANENC, 2
F.D. CASSANENC, 52 - C.B. AMER, 2
PALAFRUGELL, 56 - F.D CASSANENC, 43
PREINFANTIL FEMENÍ
C.B. ONYAR, 29 - F.D. CASSANENC, 36
F.D. CASSANENC, 57 - BESCANÓ, 45
C.B. BLANES, 60 - F.D. CASSANENC,
38
F.D. CASSANENC , 75 - VERGES, 34
MONTESSORI, 32 - F.D. CASSANENC,
80
MINI MASCULÍ A
C.B. FARNERS, 98 - F.D CASSANENC
A, 67
F.D CASSANENC A, 82 - SANT JOSEP,
69
C.B. BLANES, 80 - F.D CASSANENC A,
74
Acaba la primera fase i es comença la
següent amb aquets equips: C.B.
Farners, C.B. Sant Josep, Masmitjà A,
Ceset, Vedruna Palamós i F.D.
Cassanenc.
MINI MASCULÍ B
SALLE P., 42 - F.D CASSANENC B,82
76 NÚM. 685 - MARÇ 2010

L'equip mini masculí:
entrenadors: JOSEP DONAIRE i
JOAQUIM ROQUETA. Jugadors:
PAU PUERTAS, JOSEP BOSCH,
DANIEL GARCIA, ADRIÀ FUSTÉ,
DANIEL PRUNELL, EDUARD
RUSCALLEDA, GENÍS DUCH,
ADRIÀ SITJÀ, JORDI
PARRAMON, PAU PLANELLA,
POL MEJIAS i ALBERT
LLOVERAS.
F.D CASSANENC B, 61 -
ESCOLAPIES, 77
C.B. SANT FELIU, 43 - F.D
CASSANENC B, 44
F.D CASSANENC B, 66 - MASMITJÀ
C, 74
MINI FEMENÍ
F.D. CASSANENC, 51 - C.B.
LLAGOSTERA, 47
BANYOLES, 95 - F.D. CASSANENC,
30
F.D. CASSANENC, 54 - C.B. LLAGOSTERA, 51
Ha acabat la primera fase i es comença la següent amb els
següents equips: C.B. Llagostera, C.E. MaristesB, C.B. Banyoles,
C.B. Sant Hilari i F.D. Cassanenc.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
PREMINI MASCULÍ A
BISBAL B. - F.D CASSANENC Comença la següent fase i
l’equip cassanenc haurà de jugar amb els equips : C.B. L’Escala,
Bàsquet Castelló, i C.E. Vedruna.
PREMINI MIXTE
C.B. TORROELLA - F.D CASSANENC
F.D. CASSANENC - C.B. LLAGOSTERA
www.basquetfoment.com
Encara que sigui aviat per entrar en valoracions i posar
nota a la nova pàgina web, des de la junta volem donar
èmfasi a la bona acollida a raó de les nombroses visites
que ha rebut, en el primer mes, des de la seva presentació.
La secció més visitada és una de les últimes
incorporacions, LES FOTOS DEL BÀSQUET, on cadascú es
pot identificar a la foto d’equip i que properament s’aniran
adjuntant d’altres que mostrin altres situacions com moments
de joc d’un partit, actes que es celebrin a la nostra secció o
simplement esporàdiques que sorgeixin.
També han sorgit seccions noves com, EL RACÓ DEL
JUGADOR i ELS PARES PARLEN, on es vol motivar tant
jugadors/es i pares a trencar la timidesa a opinar i
comunicar-se en aquest medi innovador. Per ampliar la
participació en aquestes seccions i al FOROBÀSQUET, s’ha
impulsat unes promocions periòdiques perquè els usuaris
s’enregistrin a la web i a canvi rebran, al seu email, un
número de participació en un sorteig, que per començar, el
premi és un sopar per a 2 persones al Restaurant Estació
de Caldes de Malavella. En aquests moments, en la 1a
setmana, ja hi ha una desena d’inscrits en expectatives de
qui serà l’afortunat en el sorteig que es celebrarà coincidint
amb una de les jornades dels partits de diumenge.
S’ha facilitat l’accés de la web mitjançant el buscador, ara
escrivint al Google «basquetfoment» apareix en la primera
posició dels resultats de la trobada.
Igualment s’ha simplificat la direcció de la web, domini,
amb una nomenclatura final més genèrica (.com).
Aquest petits canvis són cosetes que juntament amb altres
que s’aniran millorant, sempre amb la vostra ajuda i
col·laboració, faran que la nostra web sigui cada dia millor i
es transformi amb una bona eina de comunicació
complementària, i al mateix temps necessària, propera i
funcional per a tothom.
77

Dos equips històrics del bàsquete cassanenc; a dalt: l'abril
de 1944 a la pista de Banyoles: Martí Salvador, Joaquim
Soler, Francesc Cunillera i Jordi Riera; ajupits: Pitu Torras i
Lluís Bernà. A la foto de la dreta: drets: Martí Salvador,
Francisco Cunillera, Jordi Riera i Francisco Duch; ajupit:
Daniel Duch
Parlem amb un dels pioners del bàsquet
a Cassà: Jordi Riera i Culubret
Va néixer el 24 de Novembre 1924, ara té 85
anys, està bé de salut, ens rep a casa seva
juntament amb la seva senyora Carmen, molt
amablement.
Volem parlar de bàsquet ja que va ser un
dels pioners a jugar aquests esport a Cassà
de la Selva.
Comencem i en Jordi ens explica els
orìgens del bàsquet a Cassà...
Era l’any 1942, quan en Francisco Duch(en
pau descansi) se’n va cuidar de tot, va parlar
amb en Mateu Pell de Girona. El Frente de
Juventudes, els pagaven els desplaçaments,
a més de la camiseta i els pantalonsó, les
sabatilles ens les compràvem nosaltres.
L’equip el formàvem: Francisco Duch, Martí
Salvador, Francisco Cunillera, Daniel Duch,
Lluis Berná, Joaquim Soler, Pere Vila, Jordi
Riera i també varen venir en algun partit en
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata - Fisioterapeuta
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
Cassà de la Selva – Girona - Figueres
L'autor de
l'entrevista, Xevi
Carrera, amb
Jordi Riera.
Foto: Meritxell
Rabionet
78 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Joan Carrera i en Manel Miralles: teníem
d’entrenador un senyor de Barcelona (no
recordo el seu nom).
On entrenaven?
Ho fèiem dos dies a la setmana, a la
pista de terra, on ara és la zona esportiva,
desprès del camp de futbol, on hi ha ara
el pavelló. Tal com he dit les pistes eren
de terra, i el marcatge de la zona i les
ratlles o feiem amb un bastó, i més
endavant amb guix.
Com fèieu els desplaçaments?
Anàvem amb cotxe taxi de set
persones, tambè anàvem amb tren.
Recordeu quins eren els equips o
pobles on anàveu a jugar:
I tant: Santa Coloma de Farners, Girona,
Banyoles, Olot, Figueres i Blanes.
Expliqueu-nos alguna anècdota...
Abans de començar el partit, ens feien
cantar el «Cara el sol» amb el braç dret
estès en l’aire.
Una vegada per la festa major de Cassà
al any 1944, vàrem jugar un partit de
bàsquet a la Plaça de la Coma contra un
equip de Girona i vàrem guanyar (teníem
un equip molt bo), abans d’aquest partit
en la mateixa plaça vaig participar en el
concurs de colles sardanistes, aquell dia
vaig quedar molt cansat.
Com ho fèieu amb el tema de puntuar
(fer la taula)?
NÚM. 685 - MARÇ 2010
L'any 1942, a la Devesa, cantant el "Cara al sol" abans de començar el partit
Girona - Cassà.
Venia un àrbitre i ell mateix amb una
llibreta apuntava els punts dels equips.
Fins quan va durar tot això?
Si no recordo malament, això va durar
fins l’any 1952 (uns 10 anys), desprès ja
no recordo el que va passar. Ara vaig alguna
vegada al pavelló a veure la meva néta,
la Carla Riera, que juga amb el cadet
femení, ara tot ho tenen molt bé el jovent.
Acabem l’entrevista, volem donar les
gràcies al Sr. Jordi Riera, d’aquesta
manera hem pogut conèixer més la
història del món de la cistella, esport que
actualment és el més jugat a Cassà,
després del futbol.
Xavier Carrera i Bosch
79

Competició i celebració del carnaval
Aquest mes a la secció d'hoquei
parlem de la celebració del
carna-val i també dels darrers
resultats dels nostres equips:
PREBENJAMINS
F.D.Cassanenc 1 – 2 Blanes
CH Ripoll A 2 – 1
F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 0 – 3 C.H.Olot
Aquest equip de mica en mica
es va consolidant, està
demostrant que enten el
concepte d'equip i va millorant
en la tècnica individual.
BENJAMINS
F.D.Cassanenc 0 – 7
C.H.Ripoll
F.D.Cassanenc 10 – 6 C.H,Olot
S'han vist bons partits a la pista; s'han
mostrat sòlids i amb moltes ganes
d'aconseguir èxits esportius.
ALEVINS A
F.D.Cassanenc 2 – 3 SHUM
C.H.ST.Josep 2 – 4 F.D.Cassanenc
F.D.Cassanenc 2 – 5 H.C.Girona
Partits mot igualats però nomès han
aconseguit una victòria.
ALEVINS B
F.D.Cassanenc 7 – 1 SHUM
F.D.Cassanenc 12 – 2 C.H.St Celoni
C.H.Palafrugell 2 - 5 F.D.Cassanenc
Uns bons resultats per sumar punts i
pujar a la taula classificatòria.
Jugadors de l'escola i prebenjamins, celebrant el carnaval.
JUVENILS
F.D.Cassanenc 4 – 4 SHUM
Un partit molt interessant, ple de bones
jugades per les dues parts. El Cassanenc
des del inici va plantar cara al lider de la
classificaciò
Girona H.C. 1 – 4 F.D.Cassanenc
Contundent victòria van aconseguir els
jugadors del Foment a la pista del Girona.
Un Girona fetble que en cap moment va
demostrar que podia guanyar.
2A CATALANA B
F.D.Cassanenc 2 – 8 C.P. Breda A
Els homes d'en Toni Alcaraz van fer una
primera part espectacular, quedant en un
2 a 2. A la segona part no van poder
controlar el partit i els jugadors del Breda
van saber aprofitar els contraatacs
marcant 6 gols.
FD Cassanenc 6 – 5 CH Jonquerenc
El Cassanenc ha ofert una bona imatge,
un bon equilibri entre els jugadors juvenils
i els sèniors. Moltes ganes de guanyar ha
fet que aquest partit fos vibrant i molt
emocionant.
2A CATALANA A
FD Cassanenc 3 – 4 GEiEG
Els aficionats del Foment han omplert
el pavellò, on han donat una lliçó de
fidelitat als seus colors. Els jugadors han
estat a l'alçada de la seva afició, ens han
brindat un partit intens d'hoquei. Un partit
molt esperat amb el líder; però una
desafortunada actuació arbitral ha
desencadenat una derrota injusta.
CH Jonquerenc 4 – 8 FD Cassanenc
Domini del Cassanenc durant tot el
partit. Els jugadors han fet una exhibició
80 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Alguns dels disfressats: els entrenadors, Eduard Godoy, Quim Serra i Eduard
Nadal; les nenes Natàlia,Marina i Berta; i Biel Horta, Sebas Moncusi, Biel Mir i
Nestu (entrenador).
de tècnica individual i de jugades
estudiades que han donat un bon resultat.
CP Breda 0 – 9 FD Cassanenc
Els homes d'en Quim Puigvert s'han
desprès sense problemes de l'equip
contrari. Han aconseguit una victòria per
golejada.
CARNAVAL
Un any mès, la secciò d'hoquei ha
celebrat el carnaval amb patins. La
imaginaciò dels jugadors i entrenadors ha
NÚM. 685 - MARÇ 2010
fet que fos una jornada divertida i màgica.
L¨home aranya, l'home llop, fantasmes,
princeses… han estat les disfresses més
repetides per aquesta jornada. Un equip
d'alevins ens ha sorprès amb la seva
original disfressa: uns turistes anglesos
que anaven a la platja però amb patins.
Molts de jocs, globus i moltes rialles en
aquesta tarda carnavalesca.
E. N.
Plaça de la Coma, 30, entr. A - 17244 Cassà de la Selva
tel. 972 46 14 92 - Fax 972 46 33 76 - salip@logiccontrol.es
81

Imatges de dos moments de l’execució del ball DESPULLAT on es versiona el conte del vestit de l’emperador i foto
conjunta amb la copa on la eufòria ja estava desencadenada.
Campions de la Copa Catalana de xous!
Després de la decepció de quedar-nos a les portes de Campionat
de Catalunya de xous, va arribar l’eufòria per als patinadors del
Foment Deportiu Cassanenc i acompanyants després
d’aconseguir la Copa Catalana al pavelló de Castellar del Vallès
el 6 de març. Amb la participació de 3 grups de Barcelona, 3 de
Girona i 3 de Tarragona -no hi havia participació lleidatana en la
categoria de grups petits de xou- i sortint en segon lloc, la
coreografia Despullat, versió a ritme de hip-hop del conte del
vestit de l’emperador va agradar al jurat, però van haver d’estar
amatents a la resta de coreografies per poder sentenciar la
primera plaça.
Enhorabona a l’Alícia Asensio, la Gemma Borrell, l’Agustí,
l’Elisabet i en Gerard Cantero, la Cèlia Esteva, l’Emma García,
l’Afra Morera, la Paula Noguerol i l’Eva i la Laura Torrent, així
com el seu entrenador Jordi Dalmau i la seva coreògrafa Mandi
Mias!
82 NÚM. 685 - MARÇ 2010

A l'esquerra, Nùria Tomàs, Aina Rodríguez i Júlia Sastre acompanyades de Marina Tomàs, Laura Canyet (entrenadora),
David Canyet, Paula Rodríguez i Iona Serra després de passar la prova de preliminar. A la dreta, Maria Pugibet, Clàudia
Rebugent, Emma Casanova, Lídia Candalija, Judit Cullell, Xia Yun Boada (absent, Irene Carreras) acompanyades per la
seva entrenadora Laura Canyet
després de la prova de preliminar
de Bescanó.
Classificació final de la Copa
Catalana de grups-xou modalitat grup
petit: 1r. Despullat. Cassà; 2n.Lotus
trionfadora ascentral. Llucanès; 3r.
L’amor. Sant Cugat; 4t. Volem ser com
tu. Pla de Santa Maria. Tarragona; 5è.
384.000km. Ripoll
PROVES DE PROMOCIÓ
1 I PRELIMINAR
Hem començat amb bon peu la
temporada ja que van ser molts els
participants del Foment Deportiu
Cassanenc de les primeres proves de
patinatge artístic. La prova de promoció
1 va ser a Fornells de la Selva el 20 i
21 de febrer on la Laura Cullell, la
Sandra Mesa, la Carla Prat, la Jinli
Huertas, la Marina Tomàs i la Iona Serra
ens van ensenyar amb les seves
coreografies la posada a la pista amb
encreuaments endavant i enrera, salts
i cabrioles. La prova de preliminar (que
és la primera prova de les sis que té la
federació per aconseguir el certificat)
va tenir una àmplia representació del
Foment amb 10 participants: Júlia
Sastre, Núria Tomàs, Aina Rodríguez,
Maria Pugibet, Judit Cullell, Irene
Carreras, Xia Yun Boada, Emma
Casanovas, Clàudia Rebugent i Lídia
Candalija. És va dur a terme a Bescanó
el 28 de febrer.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
83

D'esquerra a dreta: Antonio Oña, l'equip de primera nacional femenina (Maria, Mireia i Sofia) i Eudald Elias
Es compleixen els objectius marcats
Aquesta temporada s'estan assolint els
objectius marcats per la secció de tennis
taula del Foment Deportiu Cassanenc
com veurem en aquest repàs.
OPEN DE PRIMAVERA
Bàscara ha acollit el darrer Open Gironí
de la especialitat de tennis de taula. amb
els següents participants del Foment:
Benjamina: Gemma Tomás i Luna Limo.
Alevina: Mariona Prat. Infantil: Aleix Busquets,
Sergi Artacho, Eudald Elias, Jordi
Mencio, Alex Repiso i Miqueleta Balanzó.
Juvenil: Marc Busquets i Sergi Boadas.
Absoluta: Franc Pi, Alex Badosa, Pau
Machado i Elisabeth Granados. Veterà:
Antonio Oña
Resultats:
Or: Antonio Oña i Eudald Elias.
Plata: Miqueleta Balanzó
Bronze: Marc Busquets i Aleix Busquets
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
SUPERDIVISIÓ FEMENINA
El proper 10 abril es disputarà la darrera
jornada amb un interessant enfrontament
a Cassà de la Selva entre el INCA TTC de
Mallorca i el FD Cassanenc - La Selva,
una victòria sobre l’equip illenc donarà
un 4t lloc final d’aquesta lliga i l’accés
directE a la Lliga Europea per a la propera
temporada. Podem considerar tot un èxit
el paper obtingut aquesta temporada i
assolits els dos objectius marcats, el
manteniment a la màxima divisió
esportiva i la disputa de la Copa d’Europa.
1A DIVISIÓ FEMENINA
L’equip cassanenc, el més jove de la
lliga a falta de un darrer encontre contra
el líder CTT Sta. Eulalia de Eivissa, ha
consolidat la tercera posició al campionat
estatal, a un pas per disputar l’ascens a
la Divisió d’Honor. Actualment, estem a
l’espera d’una possible incorporació per
poder disputar a Madrid aquesta fase
d’ascens.
TORNEIG ESTATAL
Jugadors del Foment classificats per
disputar el millor torneig classificatori pels
Campionats d’Espanya de joves: Sofia
Xuan Zhang, Laura Pibernat, Estefania
Chamorro, Sergi Artacho, Mireia Badosa
i Miqueleta Balanzó.
Per altra banda, del 26 al 31 de març
els equips cassanencs masculí (David
Pibernat, Marc Busquets, Sergi Artacho)
i femení (Mireia Badosa, Sofia Xuan
Zhang, Miqueleta Balanzó), es desplacen
a Sevilla per lluitar pel títol estatal, es
mediran amb els millors equips espanyols
amb l’objectiu d’aconseguir podi.
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
84 NÚM. 685 - MARÇ 2010

NÚM. 685 - MARÇ 2010
Actualitat dels escacs a Cassà
Diversos són els esdeveniments que
configuren l’actualitat dels escacs a
Cassà. Els més representatius són els que
mencionem a continuació:
TORNEIG OBERT DE
SANTA EUGÈNIA DE TER
Ha acabat el torneig, desenvolupat els
divendres al vespre a centre cívic Can
Ninete. Es tractava d’un torneig obert
organitzat sota el Sistema Suís i que ha
comptat amb una nombrosa participació.
Del club local hi han participat dos
jugadors: en Jordi Alvarez i en Ricardo
Alejo, ambdós jugadors del primer equip.
En la darrera jornada en Jordi Alvarez
jugava en el primer taulell enfront d’en
Valle (gunayador del torneig) i en Ricardo
Alejo disputava el segon taulell al sempre
sòlid mestre català Pol Sabrià.
Tant en Jordi com en Ricardo van perdre
la darrera partida; nogensmenys la seva
classificació final cal jutjar-la com a més
que meritòria puix ha estat la següent:
Jordi Alvarez: 8è classificat amb 5,50
punts de 9 possibles.
Ricardo Alejo: 11è, amb 5,50 de 9.
Ambdós han jugat molt bé les partides,
sempre en els taulells capdavanters.
CATALÀ DE VETERANS:
FASE DE GIRONA
Aquest torneig també ha finalitzat. S’ha
jugat en el centre cívic Pla de Palau
organitzat pel CE Gerunda sota la
supervisió de la delegació gironina de la
FCE. De Cassà hi han participat tres
jugadors: en Josep Cruañas, l’Ernest
Sanchez i en Josep M. Castellà.
La classificació finla de cadascun
d’aquest jugadors ha estat la segúent:
Josep Cruañas, 3r classificat amb 5
punts de set possibles
Ernest Sanchez, 6è amb 4,50 punts
Josep M. Castellà 18è, amb 3 punts
En Josep Cruañas no ha pogut revalidar
el campionat després d’haver-lo guanyat
en les dues edicions precedents; l’Ernest
Sanchez ha esmicolat tots els pronóstics i
ha acabat molt i molt fort i ha presentat la
seva candidatura a guanyar-lo en
edicions succesives.
En Josep M. Castellà no va poder jugar
totes les rondes i ha fet un paper ben
digne, ja que va guanyar tres de les cinc
partides disputades.
CATALÀ PER EQUIPS
Al campionat català el nostre club hi
participa amb quatre equips, la sort dels
quals és molt diversa:
El primer equip juga en la categoria
preferent de Girona i en aquest moment
es troba tercer de la seva lliga amb 5 punts
de set possibles. Els resultats de les
darreres rondes han estat:
Blanes – Cassà, 3,50 – 6,50
Cassà – Figueres C, 5,00 – 5,00
Gerunda B – Cassà, 5,00 – 5.00
Cassà – Guixolenc, 7,50 – 2,50
Amb aquests resultats el primer equip
està més que salvat i encara aspira a
quedar segon per disputar la promoció
d’ascens. Sigui el que sigui, es gairebé
segur que aconseguirem la millor classificació
de la història en la categoria.
Destaquem per la seva contundència la
victòria contra el St Feliu, en un matx que
ja és un clàssic de la categoria.
Pel que fa el segon equip, els darrers
resultats han estat els següents:
Cassà B – Gerunda C, 4,50 – 3,50
La Bisbal – Cassà, 6,00 – 2,00
Cassà B – St Gregori, 6,00 – 2.00
Sta Eugenia B – Casà B, 5,00 – 3,00
Ara mateix aquest equip només té dos
punts de set possibles i la seva continuitat
en la categoria està seriosament
compromesa. Manquen dues rondes i
caldrà que cada jugador doni el millor de
sí mateix per a evitar el descens.
El tercer equip ha aconseguit els
següents resultats:
Gerunda F – Cassà C, 1 – 3
Cassà C – Sta Eugènia E, 4 – 0
La Bisbal B – Cassà C, 2 – 2
No s’aconseguirà el campionat que era
la gran fita d’aquesta esquadra.
El quart equip ha conncretat els
següents resultats:
Cassà D – Sta Eugènia D, 1 – 3
Dotze Castells D – Cassà D, 3 – 1
Cassà D – Gerunda G, 1 – 3
Bescanó – Cassà D, 3,50 – 0,50
Aquesta lliga ha servit per a «donar
competició» a jugadors debutants en la
pràctica federativa i en aquest aspecte tot
ha anat prou bé.
A manca de dues rondes per acabar la
fase classificatòria del CCE resten per a
concretar moltes coses; us donarem
complida informació en la propera edició
de la revista.
OBERT RESTAURANT
VILANOVA DE SALT
Aquest és un dels tornejos clàssics de
les comarques de Girona; es juga en el
local social del CE Salt (organitzat també
per aquest club) i les partides començaran
el divendres 16 d’abril, a dos quarts de
nou del vespre. Es jugarà una partida
cada setmana durant nou rondes.
Sembla que enguany la participació
cassanenca serà molt nodrida, en l’any
que el torneig arriba a la seva XXXVI
edició.
En propers comentaris us explicarem
quins jugadors hi participen i com ho fan.
Guillem Burset
85

5a Cursa de
carretera de
Cassà
El diumenge 21 de febrer es va disputar
la Cinquena Cursa de Carretera de
Cassà. Aquesta Cursa (vàlida per al
Trofeu Social d’Hivern de Carretera)
tancava aquest Campionat. El dia es va
mantenir força núvol i la temperatura força
freda, però es va disputar amb total
normalitat.
Les inscripcions van començar a les
8.30 h del matí a la zona de l’Institut de
Cassà. Ja de bon començament es va
veure que hi hauria força animació amb
l’arribada de ciclistes. Un total de 159
ciclistes hi van prendre part.
El recorregut va ser de 72 km, amb
sortida neutralitzada des de davant
l’Institut fins a la sortida del poble, a la
carretera de la Bisbal d’Empordà. A partir
d’aquí es va donar llum verda i de bon
començament el ritme dels ciclistes va ser
molt alt. La serp multicolor es va allargar
una mica i la pujada a l’alt de Santa Pellaia
va ser frenètic. La baixada cap a Sant
Sadurní de l’Heura també va ser a un ritme
mortal. A partir de Sant Sadurní en direcció
a Monells la carretera es converteix en un
trencacames, amb pujades i baixades no
gaire pronunciades però que castiguen
les cames dels ciclistes. El recorregut
continua i passa per les localitats de
Madremanya, Sant Martí Vell i Celrà. Es a
partir d’aquí que la carretera de Girona a
Un moment de la sortida, el podi del triomfadors i
organitzadors i guardonats sota l'arc de la prova
la Bisbal és molt ampla i els grups que es
van anar formant l’ocupen d’un cantó a
l’altre. Abans d’arribar a la Bisbal agafen
la carretera en direcció a Corçà i d’aquí a
Monells. És a partir d’aquí que els ciclistes
refan el recorregut inicial i tornen a fer
l’alt de Sta. Pellaia en direcció contrària.
Durant la baixada cap a Cassà, cada
ciclista anava marcant els contraris
perfilant les oportunitats. L’arribava a
l’Institut (punt d’arribada), amb una petita
pujada, va ser amb petits grups, tret dels
86 NÚM. 685 - MARÇ 2010

dos primers classificats que van poder
arribar en solitari.
Els tres primers classificats van ser, en
primer lloc, en Jaume Morales, de l’equip
Penaca Lucta, amb un temps de 1h 44m
25s, a una mitjana de 41.37 km/h. El segon
d’arribar va ser l’Adolf Garcia, de
A.C.Parets. El podi guanyador el va
completar en Francesc Zurita, de l’equip
Cerámicas Onda. El total de les
classificacions les podem trobar a la
pàgina web: http://www.ciclisme.cat/
clasificaciones/5-Classificacio_General_
Cassa_21022010.pdf
TROFEU LA SELVA DE
BTT A RIUDARENES
El diumenge 14 de febrer es va disputar
a Riudarenes la 3a prova del Campionat
la Selva de BTT. El guanyador de la cursa
va ser l’Ismael Ventura, de Bicis Esteve.
El Club Ciclista Cassà va obtenir dos
podis. L’Albert Carbó va aconseguir el
segon lloc en la categoria de màster 30,
mentre que en Carles Ruscalleda va
acabar en la tercera posició de la
categoria veterans 50. Hem de destacar
també el gran paper fet per en Dani
Brugué en la categoria de màster 30.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
Cinc imatges de la cursa de carretera de Cassà
Xavier Pla i Buscató
87

Ara per ara, l'avanç en els tractaments clínics fa que
es perdin molt poques peces dentals naturals, gràcies
a les obturacions estètiques, les endodòncies,
la periodòncia, etc. Però quan la pèrdua de peces
dentals és inevitable, s'ha de planificar el ràpid
reemplaçament de les peces perdudes mitjançant
pròtesis dentals. És imperatiu reposar la dent o el
queixal absent, encara que sigui un de sol, perquè
sinó s'inicien desplaçaments dentaris i retencions
de restes de menjar que ocasionaran futures càries.
Les dents absents poden recuperar mitjançant
pròtesis fixes o removibles (de posar i treure). Per
estètica i comoditat, així com per excel·lent funció,
les pròtesis fixes constitueixen la solució preferible.
Les pròtesis fixes poden suportar de les peces
dentals naturals romanents en boca (en molts casos
amb només sis peces dentals presents, si estan ben
distribuïdes, es pot reemplaçar tota una arcada
maxil.lar!), O bé mitjançant la col·locació d'implants
dentals.
Les pròtesis removibles solen agafar-se
mitjançant ganxos metàl·lics a les peces dentals
romanents, i amb el temps, a causa de les forces i
als friccions que suporten, aquestes peces dentals
es solen afluixar o trencar. També en aquelles
persones que siguin desdentades completament,
se sol poder opcionar entre una pròtesi fixa o
removible suportada per implants dentals o mini
implants dentals.
Totes les pròtesis exigeixen un període
d'acostumar, encara que sol ser molt més gran en
les de posar i treure. És una qüestió lògica: les dents
naturals són "fixes", si les substituïm per un element
protèsic fix és més coherent amb la naturalitat que
per una pròtesi que sigui amovible! Aquesta
adaptació no només és des del punt de vista de la
masticació sinó també de la deglució i de la fonètica,
s'ha de practicar els primers dies (sobretot quan substituïm dents
anteriors) llegint en veu alta per recuperar la dicció correcta. El
mateix passa amb el riure, tossir, esternudar, etc. D'altra banda,
el manteniment de les pròtesis removibles és més delicat, s'hauran
de superar (omplir) cada any per compensar les dècimes d'os
que es perden amb el seu ús, així com controlar que els ganxos
funcionin correctament, no realitzar aquestes cures porta a
trencaments en les pròtesis de posar i treure, en les fixes és
imprescindible la visita de control anual amb el dentista i realitzar
una higiene dental professional l'any. Fixes o removibles?,
La pròtesis dental
A dalt, una pròtesi fixa i, a sota, una removible.
Aquesta és la qüestió ...
Manuel López de Calatayud Gaio
Llicenciat en Odontologia/ COEC 3800
Màster en implantologia-periodòncia i
rehabilitació oral (ESORIB) (New York
University - Université de Paris)
Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia
general i implantologia
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web:
www.lopezdecalatayud.com
88 NÚM. 685 - MARÇ 2010

La diabetis i els
problemes dentals
Quina relació hi ha entre la diabetis i el problema de
les genives
Les últimes investigacions diuen que hi ha una relació entre
enfermetat de les genives i la diabetis. S’ha provat que les
persones amb diabetis tenen certa tendència a tenir més
problemes a les genives fins el punt de considerar un factor de
risc per la diabetis.
Com passa això? La malaltia fa que els bacteris arribin a la
sang i activin les cèl·lules que produeixen signes biològics
inflamatoris, que fan que hi hagi un procés destructor en tot el
cos. En el pàncrees , les cèl·lules responsables de la producció
d’insulina poden ser danyades o destruïdes. Una vegada això
passa , es pot disparar una diabetis de tipus 2, inclús en persones
sanes que no presenten cap tipus de factor de risc.
Un informe de la Direcció General de la Salut Pública dels
Estats Units, afirma que tenir una bona salut bucal és important
per conservar una salut general de la persona . Per tant, ens
hem d’assegurar de respatllar-nos bé les dents i fer visites anuals
al dentista.
Si tinc diabetis estic en una situació de més risc en
els problemes dentals?
Si els nivells de glucosa en sang no són controlats correctament
ha de tenir més riscos a tenir problemes de genives i de perdre
més dents que no pas les persones no diabètiques. Com totes
les infeccions, la malaltia de les genives pot ser un factor que
provoqui un increment del sucre en la sang i sigui més difícil de
controlar la diabetis.
Altres problemes relacionats amb la diabetis poden ser: aftes
i sequetat bucal que ocasiona dolor, úlceres i infeccions i caries.
Com ajudar a prevenir els porblemes dentals
relacionats amb la diabetis
El més important és controlar el nivell de glucosa en sang, a
més s’ha de cuidar molt les genives i les dents, amb un bon
respatllat i si pot ser fer revisions cada 6 mesos. Així es controla
si surten aftes, fongs...; s’ha d’evitar fumar i en el cas de portar
pròtesis retirar-la i netejar-la molt bé.
S'ha de comentar sempre que es té diabetis al dentista?
Sempre s’ha d’informar dels canvis de medicació que fagi el
seu metge habitual i dels canvis que ell hagi vist durant aquest
temps que el dentista no els veu. Si la glucosa està alterada
sempre s’ha de posposar la visita al dentista.
NÚM. 685 - MARÇ 2010
CLINICA DENTAL ESTACIÓ
Equip d’odontòlegs generals del centre
89

La tia Magda
Tenia vagues referències de l’existència d’una
meva tia que es deia Magda però de la qual
ningú no m’havia parlat mai, ni n’havia vist cap
fotografia ni cap pertinença: una persona com
perduda en un oblit imposat, de la qual,
esporàdicament, n’havia sentit el nom.
Els meus avantpassats havien anat morint:
pares, germans, oncles..., i m’he quedat sola
en aquesta gran casa buida que em dedico a
recórrer amb un gran respecte i una gran
curiositat.
Un dia li va tocar el torn a les grans golfes que
ocupen quasi mitja planta del pis superior. Hi
ha tants i tants trastos! Necessitaré temps per
classificar-ho tot i veure què em cal guardar. En
un racó, dessota una pila de llençols i cortines,
va aparèixer un bagul d’aquells antics, recobert
de pell i reforçat amb llautons. Tancat amb pany
i clau i, naturalment, sense la clau. Em va cridar
molt l’atenció: indubtablement guardava coses
tan antigues com ell.
Hi vaig tornar un altre dia armada amb les eines que em
semblava que me’l deixarien obrir. I allà, a l’ interior, com en un
nou part, va renéixer per a mi la misteriosa tia Magda! Vaig
contemplar els seus vestits, que devien ser d’una gran elegància
per a aquella època, les seves fotos: una bonica noia d’uns 18 o
20 anys..., petits records de coses que li devien pertànyer i que
alguna mà amorosa havia desat curosament...
I enmig de la roba, ben amagat, el tresor que mai havia esperat
trobar: el seu diari! Fou a través seu que vaig fer una bona
coneixença dels darrers dies de vida de la tia Magda.
L’iniciava a mitjan de gener de l’any 1939 i feia una petita
ressenya del motiu que l’havia portat a escriure’l: A les darreries
de l’any anterior havien arribat a casa seva uns metges txecs,
membres de les Brigades Internacionals. L’exèrcit republicà els
anava destinant a diferents cases del poble, on els havien d’acollir
de grat o per força. Com a arribada imposada es féu amb certa
tibantor però amb la deguda cortesia. Al cap i a la fi eren gent
que venia a ajudar els malalts i els ferits i no venien en so de
guerra.
L’atracció entre la Magda i en Pavel (el metge més jove) no es
tardà a produir. Passaven tantes estones junts com els era possible
(quan la Magda es podia escapar de la rigorosa vigilància
de la mare, ja que el pare era a la presó per anar a missa!). Tots
C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva
albertros69@hotmail.com
dos sabien quelcom de francès i d’anglès i així s’anaren
intercanviant històries sobre les seves vides, joves vides...
Un dia, quan en Pavel arribà, la Magda estava tocant el piano:
s’havia acostumat a repetir una i altra vegada la partitura del
Moldava, la simfonia que Smethana va dedicar al riu que travessa
la ciutat de Praga, la ciutat d’en Pavel... Ell se li acostà silenciosament
i, quan ella menys ho esperava, la va besar delicadament
al front... A partir d’aquell moment la seva ja va ser
una història d’amor al marge de totes les doloroses circumstàncies
del moment. Somniaven que, quan arribés la pau, es
casarien. I van prometre estimar-se fins que la mort els separés.
Un oncle de la Magda, cridat a files contra la seva voluntat per
l’exèrcit republicà, pogué escapar-se del front i estava amagat
en un racó del soterrani de la casa. La Magda era l’encarregada
de portar-li d’amagat el menjar. Un dia, com explicava en el seu
diari, va sentir veus que parlaven en el refugi i, apropant-se per
escoltar, es va quedar glaçada! Era un dilluns. El dimecres un
xòfer vindria a recollir en Pavel per dur-lo a una reunió amb
altres companys, a un lloc desconegut. En Quim, l’oncle de la
Magda, amb l’ajut d’algun dels allà presents, s’havia ja proveït
d’explosius i ara sols calia trobar el moment oportú per posarlos
en el cotxe estacionat al garatge de la casa per tal que fes
explosió al moment que el cotxe es posés en marxa.
La Magda, plorant de ràbia i amb les cames tremoloses, deixà
la safata amb el menjar davant la porta i sortí corrents.
Res va dir al seu estimat, però aquella nit cedí als requeriments
que amb tanta delicadesa li havia començat a fer i se li lliurà
amb un lliurament total, promesa silenciosa del lliurament
definitiu amb el qual volia segellar el seu amor.
El diari acabava dient: «Quan dimecres en Pavel pugi al
vehicle que ja l’estarà esperant, jo hi entraré darrere seu com
una fletxa, l’abraçaré ben fort, sense cap por, i ja ni la mort podrà
separar-nos.»
Ja no queda ningú que pugui explicar-me la reacció del
moment: l’horror, el dolor, l’estupefacció..., i aquella cortina d’oblit
que s’anà teixint entorn de la tia Magda... que no pogué arrancar
del cor de la mare el gran amor que sentia per ella i que li feu
guardar curosament i amb el cor trencat tot el que quedava de
la seva filla dins aquell antic bagul.
M. Dolors Godoy
90 NÚM. 685 - MARÇ 2010

Modest Sabaté i Puig: 9 contes catalans (2)
Una vegada hi havia una nena
petita i bonica a qui les flors
agradaven molt. Tots els matins
a la primavera passava les
millors estones al seu jardí. I vet
aquí que un dia hi va descobrir,
en un racó, una flor bella, molt
bella. Una flor que ella no
coneixia. Ningú no l’hi havia
plantada, en el seu jardí. Qui sap
d’on havia vingut, perquè les flors
amb el vent viatgen i se’n van
d’una casa a l’altra i a vegades
es barregen fins i tot les del bosc
amb les jardineres.
Era una flor d’una tija llarga i
blincadissa, amb dues grans
fulles roges. No s’assemblava
pas a cap de les que
s’acostumen a veure en els
jardins.
La nena se la va mirar amb una
il.lusió gran i el primer desig va
ser de trencar-la. Era tan bonica
que hauria preferit aquella flor a
totes les altres que tenia en el
jardí.
S’hi va acostar i va allargar la mà per
agafar-la; i vet aquí que, al mateix moment
d’anar-la a trencar, la nena va veure que
la flor cloïa les seves dues fulles i va sentir
que li deia:
–No em trenquis, nena maca. Em faràs
mal. Tinc el cos tan feble que si només
estiressis una mica em trauries ja la vida.
La nena va quedar estranyada de sentir
aquella veu. Ella no ho sabia que de
vegades les flors parlessin. I es commogué
tant d’aquella súplica de la flor amb fulles
roges, que li va dir:
–No tinguis por, flor bonica. La nena no
et trencarà.
Immediatament la flor va obrir altra
vegada les seves fulles roges, més belles
que mai. La nena va pensar que una flor
tan bonica i que de més a més parlava
valia la pena de totes les atencions. La va
regar cada dia i amb això la flor de les
fulles roges va créixer i es feu més bonica
encara. La nena no s’oblidava cap matí
d’anar-la a veure i es passava al seu costat
una bona estona. La flor li explicava coses
de la seva vida allà en un camp de blat,
abans que un cop de vent se l’emportés
pels aires i la deixés caure al jardí de la
nena. La nena li explicava cada matí els
seus somnis de la nit. Així van passar
NÚM. 684 - FEBRER 2010
La nena de les flors
gairebé dues setmanes. Fins que un matí,
en despertar-se, la nena va veure que el
cel estava ple de núvols i que als vidres
de la finestra petava un vent rabiós.
–I doncs, la flor, amb aquest temps tan
dolent potser patirà algun mal... –va
pensar ella.
El vent cada cop era més fort i unes
gotasses com grans de raïm començaven
a caure. Pobre flor! El temporal la
malmenaria. La nena no podia aguantarse
al llit amb el pensament dels dolors
que algun cop de vent massa fort podria
fer passar a la seva flor de les fulles roges.
Es va alçar, es va posar un tros de roba
ben gruixut a les espatlles per no mullarse
gaire i se’n va anar cap al jardí.
Quan va arribar-hi, la flor de les
fulles roges era ajaguda per terra
amb els pètals bruts d’aigua
fangosa i el cos blincadís eixonat.
A la nena petita, en veure que havia
fet tard per a salvar la seva flor, va
agafar-li una gran tristesa i es posà
a plorar.
I vet aquí que en aquell mateix
moment la flor va desaparèixer i al
seu lloc aparegué una fada molt
gentil que digué a la nena:
–Jo sóc la flor que tu volies venir
a salvar. I estic tan contenta de
l’amor que m’has demostrat que et
concediré el que tu vulguis. Allò
que més t’estimis, ho tindràs.
La nena petita no se’n sabia
avenir d’aquella transformació,
però en sentir el que la fada li oferia
va respondre sense pensar-s’hi
gens:
–Jo vull tenir una altra flor com la
que vos éreu abans.
La fada va estar molt contenta de
veure que la nena se l’estimava tant
i així va dir-li:
–La flor no te la puc donar perquè hauria
de quedar-me jo mateixa al teu jardí i
potser d’altres nenes em trobarien a faltar.
Però en canvi te’n donaré dues de
boniques que les posaré aquí...
I dient això li feu un petó a cada galta.
Immediatament desaparegué.
D’ençà d’aquell dia la nena tenia unes
galtones tan boniques que tothom deia
que semblaven dues flors i, quan va ser
gran, de tan bella que era, tothom li deia
encara: La nena de les flors..
Modest Sabaté i Puig (+)
Il.lustració d’Alfred Figueras
91

Apunts de l'últim quadern
L'escàndol del mal
És la contribució del pecat, poden dir
alguns esperits religiosos; forma part de
l’augment d’entropia de l’univers, pot
sospitar algun físic absort. És el misteri
més trist i la paradoxa més desagradable
del món, pensem els menys entesos.
Escriure sobre el tema, impressionat per
tot el que passa aquest principi d’any, no
m’augura cap satisfacció i quasi n’hi ha
per posar sobre avís els possibles lectors,
més distesos que el que signa, gràcies
al transcurs dels dies fins arribar la
publicació a les seves mans.
Expressament passo per alt tot allò que
prové de la maldat humana: Les conseqüències
de la delinqüència, de la falta
de moral, de l’ambició, de l’enveja, de
l’odi o el rancor, del fonamentalisme i del
menyspreu de la vida i de la dignitat aliena.
Fins i tot de la magnitud de l’Holocaust
o del gulag. Deixo fora les obres i
les accions en què podem trobar la
MATERIALS
CASSÀ
Exposició i venda:
Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes tarda, OBERT
www.materialscassa.com
racionalitat culpable en primer terme;
aquelles de les quals l’home és la causa
immediata, que Déu permet, i en permet
les víctimes. I intento fer cas omís dels
lligams amb els conceptes religiosos de
l’àngel caigut, de l'arbre del bé i el mal,
del caïmisme, de les forces oposades del
maniqueisme, de les taules de la llei i
del significat de la culpa i del pecat.
Vaig pel mal gratuït, sense culpables
racionals i que sembla apartat de les
relacions metafísiques. Aturem-nos a
contemplar el mal de la dissort, dels
cataclismes i les fatalitats, de la mala causalitat
o l’atzar calamitós: terratrèmols,
huracans, inundacions... Abans les epidèmies,
i un altre dia qui sap si algun
meteorit. Ai!, la natura, que és de Déu.
És un tema intensament desagradable
del qual semblaria avantatjós no parlar i
deixar-lo estar; no solament per la forta
angoixa que sempre deixen les desgràcies
–descomunals o no–, sinó també
pel desconcert que motiva la reflexió
pertinent, lluny de qualsevol explicació
consistent, i que, per postres, dificulta
enormement aquella pau interior que
proporciona la indefinició personal,
convenient i justificada quan la veritat
de les raons resta tan opaca i distant,
sense que ningú sigui capaç d'ex-plicitarles
convincentment. Ara mateix: el
daltabaix d’Haití, les lamentables
adversitats d’Andalusia i altres... Xile ahir.
No és possible trobar-hi una clau específica
de lectura alleugeridora? Entenc
l’expressió canviada d»Albert Camus:
«M’indigno, aleshores existeixo.»
Dos-cents mil, tres-cents mil morts…
Sembla que ja està tot dit; però la infinita
consternació causada, com sempre,
sobrepassa aquesta aritmètica, ja que
allò que realment pesa és la tragèdia
insuperable dels milions de vius que han
perdut els morts i saben de quina
llastimosa manera. La pena, sense
consol, per tants infants i joves estimats
que tenien tota la vida pel davant i han
desaparegut sobtadament no els deixarà
mai més, ni tampoc el turment d’oir els
gemecs i sofriments d’aquells éssers
d’impossible salvació. Molt en segon terme,
ja ho veiem, han perdut també les
cases i tot el que tenien. Quant als morts,
què en sabem? Direm, els uns, que dormen
el somni etern sense maldecaps,
que no està gens malament, i assegurarem,
els altres, que han passat a millor
92 NÚM. 685 - MARÇ 2010

vida, certament ben merescuda després
del tremend infortuni.
Una veritat constatable és que les desgràcies
a gran escala, notificades arreu
en un instant, adoben l’ateisme i contràriament
confonen els teistes. És la distintiva
conseqüència del Problema del Mal,
que persisteix avui sense una explicació
satisfactòria. Qüestió, ja insinuada en el
llibre de Job: "l’home recte i honrat que
acceptava totes les desventures, que
eren massa, sense comprendre l’estranya
correspondència del procedir de Déu"; i
problema, que fou plantejat de forma
taxativa per Epicur a l’antiga Grècia, en
termes equivalents a aquests: "no es pot
negar que el mal coexisteix amb
nosaltres. Si Déu totpoderós no el pot
evitar o vèncer, on és el seu poder? Si
realment pot, aleshores el que passa és
que no vol. On és la seva bondat?". La
gran qüestió, en estat latent durant molts
segles, va rebrollar amb força a Europa
per causa del terrible terratrèmol de
Lisboa (40.000–50.000 morts) a la meitat
del segle XVIII, que va encendre les
mentalitats de tots els grans pensadors
del continent; i aquell foc, més o menys
amortit, encara s’inflama a cada desastre
de ressonància mundial. Entre el Voltaire
de «L’única excusa de Déu és que no
existeix» i, d’altra banda, la «Teodicea»,
la justificació de Déu de Leibniz: "Tot
NÚM. 685 - MARÇ 2010
perjudici comporta un benefici més gran",
hi ha una llarga llista de noms famosos
que s’han trencat el cap amb aquest tema
amb decidit afany mitjançant elaborades
deduccions i tota mena de subtileses.
Naturalment que sense Déu s’ha acabat
el problema, però el mal persisteix enfortit,
s’accentua la insignificança, la
debilitat de l’home, i ressorgeix, en substitució
d’aquell, l’altre problema: Qui som,
que valem tan poc? I què hi fem, un sol
instant, en un racó perdut del l’univers?
Fa molts anys, a Girona, un savi
sacerdot ens explicava que el quadre de
l’existència ontològica (la terrenal sumada
a l’etern més enllà) es podia imaginar
com un mural immens perfectament harmoniós,
del qual, des d’aquí a sota, nosaltres
solament podem apreciar un petit
punt, tan sols una pinzellada. Que qualsevol
conclusió sobre aquest tema, treta
a partir de l’ínfima visió a què podem
aspirar, ha de ser vana, sense remei. El
record de la xerrada, se’m presenta sempre
junt a l’obsessió personal per la falta
d’explicació del sofriment inaguanta-ble,
de la tortura cruel, del dolor irresis-tible
per poc temps que duri... I ara, del perquè
de les víctimes atrapades i mig esclafades
pels ensorraments, que degueren
tardar a morir, ofegant-se i patint horrorosament.
Ben segur que aquells éssers,
trastocats pel turment, abominarien
el quadre, ansiosos per abandonar d’un
cop la cruel pinzellada que els ha tocat i
restar en pau per sempre més.
Tot i sabent que les desgràcies continuaran,
és important estudiar la incidència
humana en la prevenció o l’afavoriment
dels grans desastres mundials,
i tenir en compte, d’altra banda, les benèfiques
activitats individuals o col·lectives
que ens salven cada dia.
Falta dir que som testimonis cada dia
del valor inqüestionable de la fe per
resistir els mals morals i les tristeses més
grans, sense altre consol que l’esperança
en el més enllà. Però tanmateix mai
s’ha rumiat prou bé l’estranya ironia que
representa la dificultat de trobar o
imaginar un sol home –el comportament
personal dels màrtirs a l’hora de la mort
és una altra cosa– amb la fe suficient per
presenciar una mortaldat amb la cara
somrient i amb el visible goig de sublimar
el succés com l’esperat i venturós pas
directe d’una multitud de privilegiats a la
suprema felicitat de la glòria celestial.
Amb aquesta fe, les desaparicions serien
benaurades i les desgràcies deixarien de
ser-ho, excepte per als envejosos. És una
ironia, però de cap manera un sarcasme.
El pensar, enaltit com a funció sobirana
de la ment, també pot embrollar fins a
intimidar.
J. Barceló B.
93

94
Mots encreuats 286
1.- () Contrarietats financeres. 1.- () Observa el vigilant
perquè no l’hi prenguin. 2.- Bessones de l’Anna. 3.- Motllura
grossa convexa i semicircular, una mica torta. 4.- Inventar de
baix a dalt. 5.- Ens les hem enginyat per enganyar el llobarro.
6.- Prefix que significa camp. 7.- La primera modista a
presentar els nous models. 8.- Afortunat i constipat alhora.
9.- Totxos menorquins de llevant a ponent. 10.- Són al final
del carreró. 11.- El periodista esportiu que atura més penals.
12.- L’estrofa de vuit versos que dóna més conversa. 13.-
Maquina secretament la disposició interna d’una obra
literària. 14.- Les lletres que més s’utilitzen. 15.- Agençat
l’escenari per poder interpretar l’obra. 16.- () Cèl·lula de
resistència que hi cap a dintre un cistell. 16.- () Ho són els
hiverns rigorosos quan la vitroceràmica queda inservible per
manca d’electricitat. 17.- Inicia els tràmits d’adopció. 18.-
Redueix, reutilitza i recicla. 19.- Grato. 20.- Calmat quan li
convé una bona queixalada. 21.- Cinquanta-un romans. 22.-
El cub més atzarós. 23.- Donar sortida al Berguedà. 24.-
Fueteja la part inferior. 25.- A favor de la puja. 26.- Vocals de
Cassà. 27.- Ànec escuat. 28.- () Vocals que provoquen
estrès. 28.- () Preposició d’enganyifa. 29.- Acaba el fred.
30.- Entendre la tècnica de tastar el cafè.
1 2 3 4 5 6 7 8
9 10
14 15
11 12 13
16 17
18 19 20 21
22 23
24 25 26 27
30
P I L A C A I A C
R E L L E U D L
O S E T S O T A
V E T A N A P
E N O R E P I R A
S I R E N E S D R
T S S O P E R A
A S T R R I N G
C A R T A M A Ç A
A N O U S O F A
Solució als mots encreuats 285
28 29
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 685 - MARÇ 2010

Donant menjar
a les gallines
En aquesta secció tenim per costum publicar fotos nostàlgiques
en les quals un grup de persones formen colla a causa
d'esdeveniments culturals, lúdics o esportius, aniversaris...
Aquesta vegada us presentem a una sola persona que tampoc
està sola sinò envoltada d'un bon grup, DE GALLINES!
És la Carme Esteva de "Cal Cuquí" donant menjar a una colla
de gallines a casa seva amb uns anys menys dels que té ara. La
fotografia és ben il·lustrativa d'un estil de vida de mitjans del
segle passat a pagès i a moltes cases del poble d'ara fa cinquanta
anys.
NÚM. 685 - MARÇ 2009
Maria Negre i Teixidor
C/ Barraquetes, 29
Tel. 972 46 01 84
17244
CASSÀ DE
LA SELVA
95