preguntes POBLACIÓ ACTUAL, POBLACIÓ FUTURA I DENSITAT DE POBLACIÓ Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció <strong>en</strong>s indiqu<strong>en</strong> que <strong>la</strong> Mediterrània és, <strong>en</strong> termes g<strong>en</strong>erals, una àrea d<strong>en</strong>sam<strong>en</strong>t pob<strong>la</strong>da. De fet, els únics dos països que, com a conjunt, t<strong>en</strong><strong>en</strong> una baixa d<strong>en</strong>sitat <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció són Algèria i, molt especialm<strong>en</strong>t, Líbia, a causa <strong>de</strong> les grans ext<strong>en</strong>sions <strong>de</strong> <strong>de</strong>sert. Tanmateix, fins i tot països amb ext<strong>en</strong>ses zones <strong>de</strong>sèrtiques com són Marroc o Jordània t<strong>en</strong><strong>en</strong> d<strong>en</strong>sitats que no són baixes. En tots els països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Sud <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània amb grans àrees <strong>de</strong>sèrtiques <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció es conc<strong>en</strong>tra al litoral. A <strong>la</strong> ribera Nord, <strong>en</strong>cara que <strong>la</strong> d<strong>en</strong>sitat <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció al litoral és superior a <strong>la</strong> <strong>de</strong>l interior, les diferències són m<strong>en</strong>ys exagera<strong>de</strong>s. Destaqu<strong>en</strong>, d’altra banda, els casos <strong>de</strong> països amb altes d<strong>en</strong>sitats <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció. En el cas <strong>de</strong>l Líban, Israel i Palestina, aquesta alta d<strong>en</strong>sitat va associada a una gran heterog<strong>en</strong>eïtat cultural i religiosa. L’escassesa <strong>de</strong>l territori i els recursos (tals com l’aigua) per a una elevada pob<strong>la</strong>ció són un factor més <strong>de</strong> conflicte i inestabilitat. El cas <strong>de</strong> Malta és el d’un petit país insu<strong>la</strong>r que ha es<strong>de</strong>vingut, tot ell, territori urbanitzat. Més indicativa, per <strong>la</strong> importància que té respecte a l’estabilitat i el b<strong>en</strong>estar humà futurs <strong>de</strong> <strong>la</strong> regió, és <strong>la</strong> difer<strong>en</strong>t evolució <strong>de</strong>mogràfica d’uns i <strong>altres</strong> països. Les projeccions <strong>de</strong>l Fons <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s per a <strong>la</strong> Pob<strong>la</strong>ció don<strong>en</strong>, per a <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> països d’Europa Occid<strong>en</strong>tal, una perspectiva <strong>de</strong> pèrdua <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció. Aquest és el resultat <strong>de</strong>l creixem<strong>en</strong>t vegetatiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció (naixem<strong>en</strong>ts i <strong>de</strong>funcions), però <strong>en</strong> països com Espanya, que està reb<strong>en</strong>t una forta immigració, seguram<strong>en</strong>t aquest factor alterarà a l’alça aquesta projecció <strong>de</strong> futur. En qualsevol cas, és evid<strong>en</strong>t <strong>la</strong> diferència <strong>en</strong>tre els països <strong>de</strong>l Nord i Oest, amb t<strong>en</strong>dència a un creixem<strong>en</strong>t molt baix o fins i tot negatiu, i els països <strong>de</strong>l Sud i <strong>de</strong> l’Est, que t<strong>en</strong><strong>en</strong> <strong>la</strong> perspectiva d’un creixem<strong>en</strong>t <strong>de</strong>mogràfic més alt. Una dada il·lustrativa posa <strong>de</strong> manifest com <strong>en</strong> un futur proper canviarà radicalm<strong>en</strong>t l’equilibri <strong>de</strong>mogràfic <strong>en</strong>tre les riberes Nord i Sud <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània. D’acord amb les xifres <strong>de</strong> 2007, Espanya, França i Portugal, amb 115,1 milions, t<strong>en</strong><strong>en</strong> un 50% més <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció que Marroc, Algèria i Tunísia, els tres països que els qued<strong>en</strong> a l’altra banda <strong>de</strong> <strong>la</strong> mar, m<strong>en</strong>tre que el 2050 (si es compleix<strong>en</strong> les projeccions <strong>de</strong> Nacions Uni<strong>de</strong>s) les pob<strong>la</strong>cions seran pràcticam<strong>en</strong>t les mateixes: 116,3 per als tres països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Nord, i 108,8 per als tres països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Sud. - L’any 2008 les Illes Balears, amb 4.992 km 2 <strong>de</strong> superfície, t<strong>en</strong>i<strong>en</strong> una pob<strong>la</strong>ció d’1.094.972 habitants. Calcu<strong>la</strong> <strong>la</strong> seva d<strong>en</strong>sitat <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció i compara-<strong>la</strong> amb <strong>la</strong> <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània. Pob<strong>la</strong>ció 2007 Projecció Superfície D<strong>en</strong>sitat (milions) pob<strong>la</strong>ció 2050 (km 2 ) (hab/km 2 ) (milions) Albània 3,2 3,5 28.748 111,3 Algèria 33,9 49,5 2.381.740 14,2 Bòsnia 3,9 3,2 51.129 76,3 Croàcia 4,6 3,7 56.414 81,5 Egipte 76,9 125,9 1.001.450 76,8 Eslovènia 2,0 1,6 20.273 98,7 Espanya 43,6 42,5 504.782 86,4 França 60,9 63,1 547.030 111,3 Grècia 11,2 10,7 131.940 84,9 Israel 7,0 10,4 20.770 337,0 Itàlia 58,2 50,9 301.230 193,2 Jordània 6,0 10,2 92.300 65,0 Líban 3,7 4,7 10.400 355,8 Líbia 6,1 9,6 1.759.540 3,5 Macedònia 2,1 1,9 25.333 82,9 Malta 0,4 0,4 316 1.265,8 Marroc 32,4 46,4 446.550 72,6 Mont<strong>en</strong>egro 0,6 0,6 13.812 43,4 Palestina 3,9 10,1 6.257 623,3 Portugal 10,6 10,7 92.391 114,7 Sèrbia (*) 9,9 8,8 88.361 112,0 Síria 20,0 35,9 185.180 108,0 Tunísia 10,3 12,9 163.610 63,0 Turquia 75,2 101,2 780.580 96,3 Xipre 0,8 1,2 9.250 86,5 (*) Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Sèrbia inclou<strong>en</strong> també Kosovo. - Els països <strong>de</strong>l Sud <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> d<strong>en</strong>sitats <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció baixes. On creus que es conc<strong>en</strong>tra <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció d’aquestes regions? - La previsió <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció l’any 2050 als països <strong>de</strong> <strong>la</strong> ribera Sud i Est <strong>de</strong> <strong>la</strong> Mediterrània indica uns creixem<strong>en</strong>ts molt significatius. Quins països canviari<strong>en</strong> <strong>de</strong> color al mapa?
Demografia 10,6 10,7 POBLACIÓ ACTUAL, POBLACIÓ FUTURA I DENSITAT DE POBLACIÓ 32,4 46,4 43,6 42,5 33,9 49,5 60,9 63,1 10,3 12,9 2,0 1,6 0,4 0,4 58,2 50,9 4,6 3,7 3,9 3,2 0,6 0,6 3,2 3,5 6,1 9,6 9,9 8,8 2,1 1,9 11,2 10,7 POBLACIÓ PER PAÏSOS (milions) Pob<strong>la</strong>ció actual (2007) DENSITAT DE POBLACIÓ (hab/km 2 ) M<strong>en</strong>ys <strong>de</strong> 50 <strong>de</strong> 50 a 100 0,8 1,2 3,9 10,1 Previsió <strong>de</strong> pob<strong>la</strong>ció any 2050 <strong>de</strong> 100 a 300 Més <strong>de</strong> 300 S<strong>en</strong>se da<strong>de</strong>s 3,7 4,7 7,0 10,4 6,0 10,2 2 75,2 101,2 20,0 35,9 76,9 125,9
Change language